El grup La Ludwig Band i la cantant aranesa Alidé Sans s’uneixen en un concert conjunt a la Sala Guiu de la Seu d’Urgell, en una de les parades de la proposta ‘El Desconcert’ d’iCat, que per primera vegada arriba a l’Alt Pirineu. Veiem els preparatius de l’actuació i com es planteja el repte de fusionar un pop-rock de lletres agudes amb la música d’arrel reinterpretada.

El consum de llet a les llars catalanes s’ha reduït un 23% en vint anys. L’augment dels diagnòstics d’intolerància la lactosa o la popularització de les begudes vegetals han creat una certa mala fama al voltant d’aquest producte que és el primer que ens alimenta quan naixem. Els formatges artesans, en particular els elaborats a partir de llet crua, donen raons per seguir consumint. Ho expliquem de la mà del formatger Salvador Maura, del Mas d’Eroles d’Adrall, i la nutricionista Maria Cerqueda.

Canviar els aires urbans per anar a viure en un poble és una tendència que es va produir arran de la pandèmia i que va fer créixer la població en algunes àrees rurals. Un fenomen que ara es continua donant, tot i que amb menys intensitat, i que contribueix a dinamitzar zones afectades pel despoblament. En parlem des del Pallars Sobirà a partir de les experiències de dues famílies nouvingudes que condueixen establiments locals a Ainet de Besan i Llavorsí.

Les estacions d’esquí del Pirineu s’han vestit de gala amb les últimes nevades, que permetran afrontar en condicions el final d’una temporada que en alguns llocs no estava garantida. És el cas de les estacions d’esquí nòrdic com Sant Joan de l’Erm, que ha pogut obrir totes les instal·lacions i acollir els primers esquiadors, entre ells escolars de la comarca que participen dels programes de promoció de l’esquí. Ho veiem en una jornada amb alumnes de l’Escola Rosa Campà de Montferrer.

Els projectes ‘El Cinquè Llac’ i ‘Gratitud Pallars’, que ofereixen propostes turístiques basades en la implicació del públic en la preservació de l’entorn, han rebut un reconeixement internacional en la categoria de sostenibilitat a Alemanya en el CT-Award Connecting Cultures 2024. Coneixem les dues iniciatives i en veiem una mostra des de la Tremoluga de Naens amb Mireia Font, Núria Martí, Àngel Escales i Josep Lluvich.

El centre associat de la UNED a la Seu d’Urgell ha estrenat el seu primer curs d’extensió universitària amb una formació dedicada a la història de la Seu d’Urgell. És també la primera vegada que aquesta temàtica s’aborda de manera global en el marc d’uns estudis reglats. Entrevistes amb alumnes, el director del curs, Carles Gascón, i la directora del centre, Maria José Moreno, que destaquen la bona acceptació que ha tingut la proposta.

L’Escola Santa Coloma de Ger és una de les 60 de tot Catalunya que participa aquest curs del nou programa Sensei de residència inicial de docents en centres educatius. Un programa del Departament d’Educació que s’aplica per primera vegada a tot l’Estat i que combina la docència i la formació per introduir nous mestres en l’exercici professional. Coneixem com funciona amb les docents participants i Elena Costa, tècnica del programa.

L’Escola Agrària del Pirineu ha passat a ser la més gran en extensió de la quinzena que hi ha a Catalunya amb la incorporació de nous terrenys de gestió de pastures i prats. Coneixem les diferents formacions professionals que s’ofereixen al centre, que aquest curs compta amb una setantena d’estudiants, i també cursos de formació contínua com el de construcció de murs de pedra seca que s’ha fet aquesta setmana al poble de Carmeniu.

El 27 de novembre es commemora el Dia del Mestre i la Mestra, en reconeixement a totes les persones que exerceixen aquesta professió essencial. Parlem amb professionals de la Seu d'Urgell de diferents etapes educatives i amb el pedagog Gregorio Luri, que condueix un diàleg sobre les preocupacions dels docents a la Sala Immaculada.

El 1r Congrés Internacional d’Esport i Turisme de Muntanya reuneix a Puigcerdà experts de diferents àmbits per compartir experiències i coneixements i plantejar els reptes de futur que té el Pirineu en aquest sector estratègic. Parlem amb participants i organitzadors de la iniciativa, que s’emmarca en el reconeixement del Pirineu com a Comunitat Europea de l’Esport 2023.

Aquests dies s’han reprès els treballs al Castell de Sant Gervàs, a la vall de Barcedena, on s’havia intervingut per última vegada als anys 80, en paral·lel a la campanya d’excavacions que es fa al poblat situat als seus peus. L’abast de tot el conjunt mostra la importància que hauria tingut durant l’edat mitjana, en el que és un dels exemples més clars del que es coneix com a encastellament conservats a Catalunya. En parlem amb membres de l’equip de l’excavació, Jordi Vallverdú, Bet Mallofré i Paula Melero, i amb Ferran Ureta, regidor de Gavet de la Conca.

El poble cerdà d’Urús té un dels seus punts de referència a l’ermita de Sant Grau, un lloc on recentment s’hi han trobat vestigis d’època romana en una torre que fins al moment es creia que era d’època medieval. Expliquem la troballa i el simbolisme que té l’espai pel municipi amb l’arqueòleg Eduard Sánchez, l’alcaldessa Maria Sans, i Isidre Ravetllat i Dolors Pons, veïns del poble.

Aquests primers dies de setembre els tretze equips del Sedis Bàsquet i l’escola del club han iniciat els entrenaments de la nova temporada i ja es preparen pels primers partits. Anem al Palau d’Esports de la Seu d’Urgell per veure com han viscut aquesta tornada a la pista jugadores i entrenadors de les categories de base.

Esterri d’Àneu acull una nova edició del festival d’arts escèniques Esbaiola’t amb cinc dies d’espectacles a càrrec de 25 companyies locals i internacionals. Una edició especial perquè suposa el comiat de la companyia La Baldufa al capdavant de l’esdeveniment. En parlem amb Enric Blasi i Carles Pijuan, directors artístics del Festival, i joves voluntaris que hi participen, durant l’estrena absoluta de l’obra Amal.

Entre els molts canvis que ha portat l’auge de les noves tecnologies i d’Internet, un és una manera diferent d’establir relacions personals i afectives. Per conèixer gent nova avui és tan senzill com obrir el mòbil i instal·lar alguna de les moltes aplicacions que existeixen. En parlem en un reportatge amb especialistes, usuaris i les impulsores de l’empresa Cites a Cegues, nascuda a la Seu d’Urgell.

Entre juny i octubre de 1938, el poble d’Ogern va ser l’emplaçament del camp de treball número 5, un dels sis que va crear el Govern de la República a Catalunya a les acaballes de la Guerra Civil. Hi podrien haver passat uns 2500 presoners, persones afins al bàndol franquista i també anarquistes i trotskistes. Jordi Cardona, autor del llibre ‘Camí de l’infern’, explica aquest episodi avui encara poc estudiat.

Bellver tanca la 20a edició des de la recuperació del seu Carnestoltes tradicional amb una marxa fúnebre i una sardinada popular, i una amnistia extraordinària del rei Carnestoltes. Coneixem alguns dels personatges de les festa com les ploraneres, l’Espingueri, els cenrers, el Burricot o l’Home del Bosc.

La recent actuació a Sant Joan de Vilamur ha permès recuperar 200 metres de trinxeres de la Guerra Civil que formen part d’un dels conjunts defensius del bàndol franquista més ben conservats del Front del Pallars. Visitem l’espai amb l’historiador Oriol Riart i Imma Torras, regidora de l’ajuntament de Soriguera

El Cineclub de la Seu d'Urgell ha sigut homenatjat com uns dels més antics de Catalunya per l'Acadèmia del Cinema Català. Parlem de la seva trajectòria i del present de l'entitat, que ara ha reprès l'activitat amb l'impuls d'una nova junta. Amb Albert Galindo, Júlia Font i David Canut.

Aquests dies de Nadal s’aturen moltes activitats, però hi ha col·lectius que sempre han d’estar actius davant de situacions imprevistes, com és el cas dels Bombers. Visitem el Parc de Bombers de la Seu d’Urgell per conèixer com s’organitzen ells durant les festes i la seva manera de celebrar-les.

El segon premi de la Grossa de Nadal ha deixat 56 milions d’euros a la Cerdanya. Visitem un dels llocs on més s’ha celebrat, el municipi de Ger, on l’escola bressol i la botiga del poble han distribuït el número de la fortuna.

Els raiers han sigut declarats per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, un reconeixement per un ofici i una tradició present en diferents països europeus que té una dels seves principals manifestacions a la Pobla de Segur. Membres de l’Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa expliquen com s’ha viscut i el que suposa aquesta fita històrica.

Els darrers anys, el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi està tornant amb força al Pallars Jussà. Visitem un dels cellers que treballa a la zona, el de Castell d’Encús, on han recuperat un tècnica per fer fermentar el raïm que ja utilitzaven els monjos hospitalers que hi residien al segle XII.

El CE Oliana es col·loca líder a la lliga i estrena grup d’animació, que homenatja Josep Pujantell, qui va ser capità de l’equip i va morir l’any passat en un accident. Parlem de la iniciativa amb aficionats, jugadors i el president del club.

L’Escola de Teatre de la Seu d’Urgell representa una obra de teatre creada amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista. Les actrius i la directora, Núria Llobet, expliquen com ha sigut aquesta creació col·lectiva després de l’actuació a la Sala Sant Domènec.

Una exposició a la llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell repassa amb imatges, documents i textos els diferents exilis que es van viure després de la Guerra Civil espanyola i les seves implicacions, entre elles les que van afectar habitants del Pirineu. L’historiador Pau Chica ens acompanya en aquest exercici de memòria històrica.

L’Escola d’Oficis de Muntanya acaba d’obrir les portes al poble d’Envall per oferir formació professional en diverses especialitats lligades al territori. Parlem amb Marta Villagrasa i Maria Grimalt, dues de les seves impulsores, sobre aquest projecte que va acompanyat de l’oferta d’allotjament al Refugi Casa Bigodé.

Un concurs de fotografia sobre la lactància materna busca donar visibilitat a aquesta acció i reivindicar la lliure elecció de les mares i pares. Parlem amb dues de les guanyadores i amb impulsores d’aquesta iniciativa, que es pot veure exposada al vestíbul del Centre d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell.

Rosa Mari Tejedor és teixidora i mestra artesana al poble de Ginestarre. Un ofici que va començar fa més de 30 anys i que l’ha mantingut lligada als telers i a aquest petit nucli de la vall de Cardós. Descobrim aquest camí compartit amb Andreu Florido en un reportatge.

L’Associació pels Animals del Pirineu té cura de gats de carrer i els ofereix una nova vida. Una tasca que van començar a fer fa 10 anys i que ha permès esterilitzar 500 d’aquests animals. Coneixem el projecte amb una de les seves impulsora i voluntàries que hi treballen.

El mercat de la Seu d’Urgell ha marxat durant dos mesos del seu lloc habitual per les obres en el paviment del carrer Major. Parlem amb diversos paradistes per valorar com han viscut la situació el dia que es torna a la normalitat.

Un projecte al poble de Músser ha reconvertit una casa de pagès del segle XIX en un taller i una residència per artistes que treballen diferents disciplines, amb l’exploració amb materials biodegradables com un dels seus eixos. Coneixem la iniciativa de la mà de la seva impulsora, Maragda Farràs.

A la fira hi assistiran uns vuitantena de forjadors d’arreu del territori i s’esperen uns 4.000 visitants.

Cada any els forjadors fan una peça col·lectiva que queda a la vall i en aquesta edició serà la porta de l’Escola d’Alins.

L’ofici de la forja va ser motor econòmic de la Vall Ferrera fins a finals del segle XIX.

L’any passat el telefèric va rebre 25.000 visitants i va fer més de 1.000 viatges.

Es va construir per facilitar el transport en els treballs de la central hidroelèctrica reversible entre els estanys de Sallente i Gento.

És un de les tres portes d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb Espot i la Vall de Boí.

El telefèric s’utilitza per a ús turístic des del mes juliol i fins al 30 de setembre.

L’agricultura regenerativa busca intervenir el mínim sobre la terra i així facilitar que retingui més diòxid de carboni.

Tenen 60 varietats diferents i les plantacions barregen herbes cultivades i espontànies.

Tallen totes les herbes de manera manual perquè la planta tingui la mínima ferida oberta.

Tot el procés d’elaboració entre cultivar, assecar, desfullar i envasar el fan ells mateixos a la Vall Ferrera.

La música folk i tradicional està molt arrelada a la zona i es vol donar un impuls també al jazz.

Les actuacions musicals es complementaran amb una oferta formativa de diversos tallers.

El festival vol ser un punt de trobada d’artistes emergents del territori i donar suport a projectes de composició pròpia

La Diada va arrencar dijous amb una gimcana raiera a la Pobla de Segur amb l’aigua i la fusta com a protagonistes.

Talar la fusta, transportar-la per camins o moure-la pels barrancs eren activitats complementàries a la feina dels raiers.

La ganxa era l’eina utilitzada per moure els troncs pels barrancs i empènyer el rai si s’encallava.

Des del 1979 la festa manté viva la memòria de l’ofici raier, molt propi de la zona i que va desaparèixer als anys 30.

Les sigles STEAM són l’acrònim en anglès de les paraules Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques.

Aquest model d'aprenentatge fomenta el pensament computacional i les solucions òptimes, eficients, obertes i creatives.

Les jornades s’adrecen al professorat de qualsevol nivell de tot Catalunya que treballa en STEAM i també a infants i joves.

Dissabte i diumenge al matí tenen lloc les quatre curses de muntanya d’entre 12 i 55 km.

S’ofereixen activitats com el ioga i la marxa nòrdica i tallers de formació sobre orientació i supervivència.

L’esdeveniment rep 2500 corredors de 43 països i és un reclam més per conèixer el patrimoni de la zona.

En aquesta edició el festival ret homenatge a dos dels seus impulsors: Joan Peralada, exalcalde de la Vall de Boí, i Joan Rojas, fundador de la marca Buff.

Són dels únics productors de lavanda al territori que cultiven a tanta altitud, a 1.280 metres.

La major part de la producció la fan servir per destil·lar i fer-ne productes de cosmètica, higiene i aromes.

Elaboren cervesa de lavanda i estan treballant aliments fets a partir de la flor seca com galetes o croquetes.

La lavanda manté el sabor original del productes i li dona un final fresc i floral.

A l’entorn de Coll de Nargó s’havien trobat ous de dinosaure però és la primera vegada que apareixen petjades.

Els rastres corresponen al Cretaci Superior, el període previ a l’extinció dels dinosaures, i està per confirmar de quina espècie són.

En tota una franja que ressegueix el Prepirineu abunden les restes de dinosaures per la presència del mateix tipus de roques.

L’objectiu és habilitar l’espai perquè sigui visitable i que sigui un complement al Museu Dinosfera de Coll de Nargó.

Cada padrí o padrina començava escrivint a un alumne de 3r d’ESO del col·legi la Salle i a partir d’aquí s’iniciava l’intercanvi

A través de cartes escrites a mà es busca crear un vincle intergeneracional entre cada parella.

El projecte “Ens escrivim” es va iniciar el 2012 i ara feia dos anys que no es feia en el seu format original.

Fa dues setmanes les parelles es van trobar presencialment i es van posar cara per primera vegada.

És el segon any que baixen falles després de recuperar-les arran de la troballa d’un pergamí de l’any 1543.

És l’única baixada de falles que es fa a l’Alt Urgell i la més antiga documentada fins ara.

Van començar a construir les falles fa dos mesos i un total de 50 persones són les encarregades de baixar-les.

Les baixades de falles també són protagonistes aquests dies en poblacions de l’Alta Ribagorça i els Pallars.

Els esclops eren un calçat molt útil en llocs humits per treballar en feines de camp.

La fabricació d’esclops era una activitat complementària a l’agricultura i la ramaderia per a les economia familiar.

Els esclops van deixar de fabricar als anys 70 quan van ser substituïts pels calçats de cautxú i les botes de plàstic.

La matèria primera dels esclops era el pi negre, molt abundant a la zona i que avui es treballa per donar-li altres usos.

La paraula ioga prové del sànscrit i significa unitat, referent a la unió entre la ment, el cos i l’univers.

El ioga no són només exercicis físics, és d’una manera relacionar-se amb un mateix i amb el món.

En totes les modalitats de ioga el control de la respiració és un element fonamental.

El ioga va néixer a la Índia i comparteix valors i idees amb religions com l’hinduisme i el budisme.

Han dissenyat i construït una estructura sostenible de fusta amb una coberta tèxtil com a treball final dels estudis.

Treballen l’arquitectura a partir del disseny paramètric, una tècnica basada en la programació que vincula totes les parts del dibuix i permet modificar-les alhora.

No fan servir formigó per cimentar amb l’objectiu de tenir el mínim impacte sobre el sòl.

L’estructura quedarà instal·lada de manera fixa a l’entorn de la piscina d’Alp.

L’agrupament mobilitza 90 infants i joves d’entre 6 i 18 anys amb activitats al llarg de tot l'any.

En el local actual disposen d'un espai molt limitat especialment els mesos d'hivern quan han d'estar més a l'interior.

Estan amb negociacions amb l'ajuntament perquè els cedeixin un altre espai on realitzar activitats cada cap de setmana i guardar el material.

Juntament amb 70 cases de fang, també es poden veure 67 rajoles de ceràmica fetes per l’Escola Municipal d’Art.

S’han organitzat xerrades a l’alumnat de les classes participants sobre urbanisme i elements arquitectònics.

Es busca que els infants preguin consciència del paper de l’arquitectura en el seu entorn i despertar la seva capacitat creativa.

L’exposició es podrà veure a Sala la Cuina fins al 30 de juny cada tarda i dissabtes al matí.

Es tractava de bruixes sobretot a dones que es dedicaven a oficis curatius o que tenien mala reputació dintre la comunitat.

La creença popular sobre aquestes dones va provocar durant 250 anys una cacera de bruixes especialment intensa al Pirineu.

A les valls d’Àneu es va dictar la primera llei coneguda a Europa contra el crim de bruixeria l’any 1424.

L’exposició també posa en valor el relat popular sobre la bruixeria amb els records de testimonis que arriben fins als anys 50.

A Catalunya totes les explotacions ramaderes de poltre crien en règim extensiu.

El Cavall Pirinenc Català és una raça reconeguda des del 2008 pròpia de les comarques de l’Alt Pirineu i el Ripollès.

La carn de poltre té un alt contingut en ferro i omega 3, que és set vegades major que en la de vedella.

La major part dels animals es venen per engreix i la carn s’exporta a països com Itàlia o el Japó.

S’ha localitzat un barri de la baixa edat mitjana que va es va abandonar al segle XIV es creu que arran de la pesta negra.

Fins ara no s’havia localitzat cap espai patrimonial similar a la Seu d’Urgell i es treballa per fer-ho visitable.

També s’ha localitzat un tram d’una antiga muralla de la ciutat que podria ser una novetat en la recerca existent ara.