La iniciativa ha estat ben rebuda pel col·lectiu més jove del municipi, ja que el concurs promou l’expressió lliure sobre qualsevol tema que els inquieti o motivi.

La data límit d’entrega de treballs artístics és el pròxim 10 de desembre i el dia 20 es farà l’entrega de premis. Uns premis que estan pensats perquè reverteixin al propi municipi en una col·laboració circular.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

També s'ha volgut destacar una nova proposta de Cinema Ilerdenc.

En aquesta primera convocatòria del cinema fet al territori no hi ha hagut massa participació, però s’espera augmentar-la en futures edicions.

El Festival acabarà diumenge 9 i es destaca la taula rodona de dissabte tarda amb la presència de diferents curtmetratgistes, a més de professionals vinculats al món del cinema.

Parlen al vídeo:

RAMON ALARÓ, DIRECTOR DEL CURTÀNEU

IRENE OBIOLS, CINEASTA I COORDINADORA DE LA SESSIÓ ILERDENCA

La gastronomia del territori també juga un paper important en la mostra de curtmetratges, a través del Curtast.

A banda, s’han projectat diferents tallers: un d’introductori als curtmetratges, un de fotografia i un de Stop Motion.

Dins de la mostra es projectarà el nou curtmetratge realitzat pels alumnes de l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu, dins del programa FEM UN CURT.

El dissabte dia 8 tindrà lloc una gala que reunirà tots els que han fet possible el festival al llarg d’aquests 10 anys.

L’edició d’enguany s’ha dedicat a l’Imaginari del Bosc. De manera que tot el festival ha girat en l’entorn d’aquesta proposta que s’escolleix de forma popular any rere any.

Malgrat que la joventut del públic no faci pensar encara a l’organització amb un relleu generacional garantit, l’èxit de totes les edicions fan que el futur del Festival estigui garantit.

Parlen a vídeo:

GADI ROMERO, INTEGRANT DE L’ASSOCIACIÓ LES LLUMENERES

El Festival Saó és una complexa filosofia de pensament i acció en interacció amb la natura.

Els objectius del festival son desestacionalitzar i descentralitzar la cultura i revitalitzar l’entorn rural mitjançant l’art i el pensament, creant vincles entre la comunitat local i la xarxa creativa global.

Parlen al vídeo:

MAURICIO BALLESTEROS i PIETER VAN BRUYSSEL, ARTISTES

ALBERT BALDOMÀ, DIRECTOR DEL CENTRE D’ART I NATURA DE FARRERA

Palmira Jaquetti va néixer el 1895 al Poble-sec de Barcelona. La docència va ser sempre la seva vocació però la seva ment inquieta la va portar a ser una pionera que va treballar camps com la traducció, la música i el folklore durant la primera meitat del segle XX. Destaca que va recollir més de 10.000 cançons per a  l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Parlen al vídeo:

ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT

La recent creada Associació Llumeneres és l’encarregada d’organitzar, des dels inicis, aquesta proposta cultural que en aquesta edició gira al voltant de l’Imaginari al Bosc, un tema escollit per la quitxalla del territori.

El carrer Major de Sort, com ja és tradició, es transformarà en un espai únic ple de sorpreses gràcies a la feina voluntària de la Comissió de Decoració de Lo Llumener i la col·laboració de tots els infants de les escoles de la comarca.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ

SÍLVIA RODRÍGUEZ, MEMBRE ASS. LLUMENERES

A l’inici del festival es va fer amb un petit homenatge a l’actriu i directora Verónica Echegui, recentment traspassada. Es va projectar el curtmetratge “Tótem Loba”, que Echegui va dirigir al 2021 i que va rebre un Goya el 2022. 

Però a més, durant quatre dies el 7è art en format curt explora la imatge més mitològica del viatge de l’heroi.

Al Tabaca es projectaran fins a 49 curtmetratges d’entre els 251 curts presentats, arribats de 29 països diferents, en vuit sessions amb noms que fan referència a la mitologia pirinenca. Una tasca que ha estat tot un repte pels mateixos cineastes.

A més hi ha tot un plegat d’activitats paral·leles que enriqueixen l’experiència: teatre, música, col·loquis, exposicions, tallers o excursions per conèixer el territori.

Parlen al vídeo:

IVANA MIÑO, CO DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

També es destaca les diferents projeccions fora de concurs on s’ampliarà la visió mística del Festival. 

El festival estarà farcit de propostes que acompanyaran al cinema com xerrades, debats, una ruta literària mitològica, un taller de guió, projeccions de curts infantils o una activitat nocturna per gaudir del cel pallarès.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

Aquesta mostra pot servir com un motiu de reflexió sobre el tractament que s'ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s'ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu cos i els seus desitjos.

L’exposició proposa una lectura etnològica sobre com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos, com han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat i com la societat ha modelat i conformat la seva sexualitat i la seva salut.

L'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, ha destacat la importància pel municipi d’un esdeveniment cultural com el Tabaca Film Fest.

Durant la inauguració, Ivana Miño va anunciar que Ashley Suszczynski asistirà al festival al setembre.

L'exposició "Lo Mite Emmascarat" es pot visitar al Reial Alfolí de Gerri de la Sal fins al 30 de setembre.

Parlen al vídeo:

GISELA ARNAO, DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

IVANA MIÑO, DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS

L’Open d’Escacs de Sort és un concurs diferent, original i amb un objectiu clar: passar-ho bé i gaudir de la passió dels escacs.

A més, des de fa anys es van canviar els premis econòmics i els trofeus per oferir productes de proximitat que promouen el coneixement del territori.

L’Open Turístic d’Escacs Nocturn és l’únic open de tot l’Estat espanyol amb una duració de quatre dies.

Parlen al vídeo:

JOAN GRIÑÓ, MEMBRE DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

LLUÍS MONTORNÈS, PRESIDENT DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

FERRAN CAPDEVILA, MEMBRE DE LA JUNTA DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

Al llarg d’aquests 25 anys, Rialp ha acollit 250 concerts dins del festival i en aquesta edició es podrà gaudir a l’església de la Mare de Déu de Valldeflors dels artistes Albert Guinovart, el Quartet Mèlt, el quartet Pura Corda, el Cat Klezmer trio i la violinista Elena Rey, a banda que aquest mateix dissabte hi haurà una conferència del divulgador musical Joan Vives.

El festival vol atraure un públic ampli i donar cabuda a les noves generacions de músics, per això també es programa a Caregue el Festival Rialp Jove, amb Joana Espar i Toni Massegú.

Cal recordar que el festival és també un memorial a Josep Sabarich qui, durant 20 anys, va ser l’ànima del projecte cultural.

Vista la bona acollida, el consistori espera programar futures edicions.

A més de les exposicions artístiques, al festival també hi ha hagut lloc per la música en directe, tallers creatius, activitats familiars, rutes artístiques i una fira de productes d’artesania local. A més, el Festival ha tornat a funcionar com a mercat d’art, ja que totes les propostes s’han pogut adquirir sense intermediaris ni comissions.

Parlen al vídeo:

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE SORIGUERA

En aquesta divuitena edició hi ha hagut 31 actuacions i espectacles diferents que sumen un total de més de 70 activitats distribuïdes en 14 espais.

Els espectacles de carrer i a l'aire lliure, que han omplert diferents zones d’Esterri d’Àneu, han estat els més concorreguts. S’ha pogut gaudir d’activitats al Carrer Major, a la Plaça de la Closa i al Passeig del Riu a banda de comptar amb l'espai de descans i de food trucks a l'espai Esbarjo.

S’ha ofert una programació variada per a tot tipus de públic i edats de la mà de 15 companyies diferents, 7 de les quals internacionals.

L'Ajuntament d'Esterri d’Àneu valora molt positivament les xifres, que deixen clara la bona acollida per l’aposta d’apropar les arts escèniques de carrer per a tota la família al Pirineu.

Tot i les bones xifres d’assistència al Festival, Atmetlló parla d’equilibri.

Els artistes participants reconeixen l’alta qualitat de l’oferta i en destaquen la combinació de paisatge i territori.

Aquesta és la segona edició que assumeix directament l’ajuntament d’Esterri d’Àneu, i la 18ª de la seva historia, en la qual s’incrementa la implicació del territori amb el festival.

Parlen al vídeo:

AMÀLIA ATMETLLÓ, DIRECTORA ARTÍSTICA DEL FESTIVAL ESBAIOLA’T

JORDI FONT, DIRECTOR DE LA CIA. JORDI FONT

ROGER MARTÍNEZ, PERSCUSSIONISTA DE LA CIA. JORDI FONT

ANNA FARRIOL, ACTRIU DE LA CIA. ENGRUNA TEATRE

IRIA COROMINAS, ACTRIU DE LA CIA. ENGRUNA TEATRE

Algunes d’aquestes tradicions han arribat avui dia, com les falles o les fogueres de Sant Joan. No és el cas de les del solstici d’hivern.

La feina de Ramon Violant i Simorra, de recollida oral de tradicions desaparegudes als anys 30 o 40, permet que ara disposem d’informació.

L’exposició es pot visitar durant tot l’estiu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, mentre que el llibre ja està disponible a les llibreries del territori.

Parlen al vídeo:

IGNASI ROS, TÈCNIC DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

En destaquen espectacles internacionals, quatre estrenes de l’estat espanyol i catorze projectes comunitaris del territori, inclusius i amb valor social. L’Esbaiola’t s’ha consolidat com una de les cites referents dels festivals teatrals, a Catalunya.

Fins el 20 de juliol, la programació inclou espectacles d’humor, de dansa, de teatre, propostes musicals i instal·lacions artístiques. 

Tot i tenir un precedent l’any 2008 amb una fira semblant, però adreçada al sector professional, en aquesta ocasió l’esdeveniment combina oci i debat.

La reivindicació de la fusta com a patrimoni i motor del Pallars Sobirà ja ve de lluny.

El FustÀneu neix amb la voluntat de ser un punt de trobada bi-anual per reforçar el vincle entre el territori i els seus boscos. Aquesta primera edició tindrà lloc a València d’Àneu, però la intenció és que sigui itinerant.

Parlen al vídeo:

MERITXELL RUIZ, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

VISTÒRIA VILALTA, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

SANTI BUSQUET, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

Josep Mañà ha fet un ampli treball de recerca documental, bibliogràfica i oral, així com una selecció de peces tant del fons etnogràfic de l'Ecomuseu com pròpies, per explicar la importància d’aquest element i preservar uns coneixements que avui es troben en risc de desaparèixer.

Parlen al vídeo:

IGNASI ROS, TÈCNIC DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Aquest any, a més, és especial perquè han pogut gaudir d’un mural que ha realitzat el Parc natural de l’Alt Pirineu sobre aquesta tradició. De manera més íntima, s’ha volgut dedicar les baixades a un membre traspassat recentment.

Parlen al vídeo:

XAVIER LLOR, MEMBRE ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLAIRE ALINS

Un reduït grup de persones van descobrir la història de la tinta ferro gàl·lica, la tinta més utilitzada a l’Europa medieval, en un viatge a través de les receptes històriques.

A més es va ensenyar les tècniques dels copistes de l’Edat Mitjana, que son un exercici de meditació, paciència i concentració.

Parlen al vídeo:

ANNA MOLI, DIRECTORA ARXIU COMARCAL PALLARS SOBIRÀ

ARIADNA QUERALT, RESTAURADORA I CONSERVADOR

Al turó de Sant Joan, és on l’any 1938, en el context de la Guerra Civil, l’exèrcit franquista hi va bastir un conjunt defensiu format per un total de 9 búnquers, 6 parapets, dos pous de tirador i un polvorí. A més, tots aquests elements estaven enllaçats per una xarxa de trinxeres.

Els darrers anys, des de l’Ajuntament de Soriguera, s’ha documentat i intervingut aquest conjunt defensiu arqueològicament, s’ha recuperat i consolidat bona part de les trinxeres i alguns dels elements arquitectònics que el formen.

Tal i com explica Ivana Miño, directora del festival, és una col·laboració lògica entre dos projectes culturals del Sobirà i és una proposta coherent amb l’esperit del Tabaca Film Fest que vol promoure la producció audiovisual al Pallars.

Albert Baldomà, director del CAN, destaca que la filosofia del centre també coincideix amb la del festival, per tant, és lògica una col·laboració entre les dues entitats.

La beca inclou una residència artística de fins a cinc dies al Centre d’Art i Natura de Farrera, i la mentoria de dos professionals del món del cinema, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament i la viabilitat del guió seleccionat. La proposta s’adreça a creadors de qualsevol nacionalitat que presentin un guió original i en construcció de fins a 15 minuts de durada. Els projectes poden ser individuals o en equips de dues persones i el jurat valorarà la qualitat artística, l’originalitat, la viabilitat i, especialment, la connexió amb la mitologia pirinenca. 

Les candidatures es poden presentar fins al 24 d’agost de 2025 i el projecte guanyador es donarà a conèixer durant la celebració de la segona edició del Tabaca Film Fest, de l’11 al 14 de setembre de 2025 a Gerri de la Sal.

La primera és que el festival s’allarga un dia més per poder tenir l’experiència més complerta possible, i se celebrarà de l’11 al 14 de setembre.

La segona és que s’afegeix al comitè d’experts per descobrir la mitologia del territori a l’escriptor Pep Coll, tot un referent de la literatura pirinenca.

Es mantenen els mateixos premis però s’incorpora una dotació econòmica pel premi del públic perquè pugui formar part del jurat. A més, es crea el premi GEA, adreçat a tots aquells curts d’àmbit internacional. Recordar que també hi ha el premi Biterna adreçat a tots els creadors del Pirineu.

Però La novetat més interessant és que, des del Festival, es vol potenciar un recull de memòria mitològica on la pròpia organització es dedicarà a intentar apropar-se allà on sigui necessari per no perdre aquelles llegendes populars que enriqueixen la cultura pirinenca. Per participar en aquest Mite, Càmera, Acció només cal visitar la pàgina web del Festival.

Les bases del Festival es van obrir l’1 d’abril i es podran presentar curtmetratges fins al proper 20 de juliol.

El Tabaca Film Fest està impulsat per l'Associació Gat Negre, i dirigit per Ivana

Miño, Gisela Arnao i Laia Gabriel, professionals del cinema i la producció

audiovisual.

El procés de restauració d’aquest peça concreta ha estat un procés llarg i minuciós.

Des del Bisbat d’Urgell es valora molt positivament aquest tipus d’accions per conservar peces úniques del territori.

La participació de la població local ha estat determinant en tot el procés de conservació d’aquest conjunt de pintura barroca popular de Catalunya així com dels successius rectors de la parròquia de Ribera de Cardós, i de manera especial del mossèn Joan Dies, l’actual rector.

Parlen al vídeo:

MAITE TONEU, CENTRE RESTAURACIÓ BÉNS MOBLES DE CATALUNYA

JOSEP MARIA MAURI, VICARI GENERAL BISBAT D’URGELL

Al cartell d'aquest any, l’Swen, ha volgut posar el punt d'atenció en Esterri d'Àneu, on es veu de forma destacada el seu campanar. Tot immers en una clara atmosfera de festival, on la vaca bruna segueix sent la protagonista.

Seguint la línia del nou equip del festival, igual que en la passada edició, s’encomana els cartells a artistes visuals o il·lustradors catalans. Com l’Swen, un artista d'Ivars d'Urgell d'ascendència alemanya, nascut el 1995. La majoria dels seus treballs són sobre paisatges i natura amb l'objectiu de donar vida a les parets grises i fer palesa la biodiversitat amb la què convivim. Des del 2012, els seus murals es poden veure en moltes parets del poble de ponent així com Alemanya, Argentina o Xile.

El Festival tindrà lloc els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol i com cada any comptarà amb nombroses companyies i artistes, tant nacionals com internacionals.

Aquestes activitats aniran adreçades a tot tipus de públic, des de l’infantil, als adolescents i als adults, amb propostes pensades per a tothom. També es comptarà amb la presència d’autors locals de renom com la pallaresa Núria García Quera.

El taller d’escriptura que realitza Raquel Picolo estarà adreçat als relats de Terror, un taller que ja ha despertat força curiositat amb diferents inscrits.

Des de la Biblioteca s’ha intentat que el màxim d’activitats siguin amb autors o professionals del territori i es recorda que totes són gratuïtes, i cal inscriure’s abans.

Parlen al vídeo:

ORIOL RIART, DIRECTOR BIBLIOTECA PÚBLICA ESTERRI D’ÀNEU

El patrimoni cultural català és molt ric, ampli i divers, i és per això que la Col·lecció Nacional compta amb béns culturals mobles de caràcter històric i artístic, arqueològic i paleontològic, científic i tècnic, etnològic, documental i bibliogràfic, o natural, entre d’altres. Actualment es compta amb un total de cinc línies d’adquisició, la de Béns Mobles, la d’Art Contemporani, la de Fotografia,  la del Còmic i la Il·lustració i la d’Art de Postguerra i segones avantguardes.

Parlen al vídeo: SÒNIA HERNÀNDEZ, CONSELLERA CULTURA

Aquest programa ofereix d’avantatges tant per a les persones a qui va dirigit com als propis espais naturals.

MÚRIA CANALS, TÈCNICA DEL CETS ALT PIRINEU

Ja hi ha deu equipaments pirinencs que s’han adherit a les propostes del programa i que es poden consultar a través del web apropacultura.org

Parlen al vídeo: NÚRIA CANALS, TÈCNICA DEL CETS ALT PIRINEU

Pel Xavi ha estat una obra especial ja que, fins ara, només havia realitzat tasques d’actor i aquesta és la primera obra que dirigeix.

La companyia, activa des de 2011, ha estat 8 mesos assajant l’obra fins que aquests dies l’han portat davant del públic. Una vegada estrenada i amb molt bona rebuda, ja estan pensant en la propera representació de cara al 2026, on volen continuar arrencant riures a tothom.

Parlen al vídeo: XAVI MADUEÑO, ACTOR I DIRECTOR COMPANYIA TARAMBANES

Unes propostes literàries que responen a les necessitats dels lectors.

Pel que fa a les obres de l’edifici que s’estan ultimant, s’acaben d’instal·lar unes baranes a la part del terrat que permetran acollir esdeveniments quan arribi el bon temps. A més, acaba d’arribar la comunicació d’una subvenció per la climatització de l’espai públic que permetrà convertir la biblioteca en un refugi climàtic de cara a l’estiu.

Parlen al vídeo: ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT

Durant la jornada ha quedat palès la passió dels col·leccionistes, que són capaços de no canviar el cotxe per comprar una nova peça per ampliar la seva col·lecció.

Un altre element que valoren tant col·leccionistes privats com institucionals és el contacte entre ells, els coneixements adquirits i la germanor entre les persones que gaudeixen d’aquesta passió.

Aquestes jornades s’organitzen entre el propi Ecomuseu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera.

Parlen al vídeo: 

JORDI ABELLA, DIRECTOR DE L’ECOMUSEU VALLS D’ÀNEU

NÚRIA LLAURADOR, COL·LECCIONISTA I PEDAGOGA

Es tracta d’un festival ja consolidat dins del sector de les arts escèniques del país, amb una idiosincràsia més que pròpia i única. Se centra en les arts escèniques per a tots els públics i al carrer, situant-se en paratges excepcionals. El festival vol continuar sent fidel a la seva essència i mantindrà els criteris que ja es va marcar a l’edició passada a l’hora de programar: qualitat artística; descoberta cultural amb companyies i espectacles vinguts de l’estranger; donar valor a l’entorn de les Valls d’Àneu situant espectacles en espais no convencionals; contemplar la diversitat, l’accessibilitat i la inclusió com a elements importants del festival; continuar fent suport a la creació d’algun espectacle per a públic familiar i de carrer; i també fer comunitat incloent tallers i activitats pròpies del territori que expliquen tradició i cultura pirinenca. 

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu valora molt positivament aquest darrer any en què va haver-hi un canvi de lideratge del festival. Enguany s’incorporen nous membres a l’equip, sempre seguint una línia i un objectiu ben definit.

L’obra artesanal està formada per un conjunt de figures tradicionals com són el naixement, els pastors, els Reixos, ramats d’ovelles i diferents animals de granja, sense oblidar de l’imprescindible caganer.

El paisatge s’ha realitzat amb molta cura i precisió reproduint camins de pedra, cases, arbres i vegetació.

Però la novetat d’enguany és la temàtica del Romànic, on s’han reproduït algunes de les esglésies de la zona, a més de paisatge reconegut del Sobirà.

El pessebre es pot visitar fins al 2 de febrer de 2025 des de les onze del matí fins a les vuit del vespre.

L’acte ha tingut lloc al Cinema Teatre Els Til·lers, on han assistit tots els guanyadors i guanyadores, que pertanyen a escoles i instituts de les tres comarques participants.

Les escoles que han participat i s’han emportat algun premi han estat l’Escola de la Vall de Boí de Barruera, el Col·legi M. Immaculada de Tremp, l’Escola Ribagorçana del Pont de Suert, l'Escola Montsent de Pallars de Rialp, l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort, l'Escola Els Raiers de la Pobla de Segur, el SES Morelló d'Esterri d'Àneu, l'Institut de Tremp i l'Institut Hug Roger III de Sort.

Parlen al vídeo:

LAIA ESCOLÀ, SERVEI COMARCAL DEL CATALÀ DEL PALLARS JUSSÀ

Del 6 al 10 de novembre hi ha programades 10 sessions amb 56 curtmetratges.

Es preveu, igual que en anteriors edicions, que hi passin unes 800 persones comptant les sessions escolars.

Per altra banda, ja s’ha consolidat el Curtast, un sopar amb productes de km 0 que l’organització veu com un bon complement pel setè art.

Parlen al vídeo: RAMON ALARÓ, DIRECTOR DE CURTÀNEU

L’objectiu és clar, portar curtmetratges per a tots els gustos premiats per la crítica i festivals nacionals i internacionals, al mateix temps que es divulga el patrimoni cultural, artístic, històric i natural d’aquestes valls del Pallars Sobirà.

La mostra inclou activitats paral·leles com el gastronòmic Curtast, projeccions de premiats al VOC d’Omnium, debats, taules rodones, taller de maquillatge de terror i sessions temàtiques de cinema familiar, ambiental i esportiu.

Els set llocs on es podrà gaudir del Curtàneu estan repartits en 6 pobles del Sobirà: Espot, Isil, València d’Àneu, Esterri d’Àneu, Escaló i Son. L’auditori de MonNatura Pirineus també serà un punt important dins de la mostra amb sessions familiars

Parlen al vídeo:

VEU DE RAMON ALARÓ, DIRECTOR TÈCNIC CURTÀNEU

Dissabte hi hauran les activitats de sempre i enfocades al públic familiar en general i per a totes les edats. Espais de jocs, fira de llibres, espectacles de clown, música i poesia a l'abast de tothom que es passi per Lo Llumener de Sort.

El festival està dividit en dues seccions, la general i la de curtmetratges centrats en històries i mitologies dels Pirineus. Per ser el primer any que es fa, estan molt contents amb el resultat que estan obtenint.

Aquest projecte pretén complir els propòsits dels qui el van iniciar, transmetre les històries del passat cap al futur a través del setè art.

Parlen al vídeo:

IVANA MIÑO, ACTRIU I DIRECTORA DEL FESTIVAL

JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

De les 11 del matí fins a dos quarts de dues, hi haurà escala birres i inflables. A tres quarts de cinc de la tarda, entrega de camisa i cercavila. I a dos quarts de sis, els Malfargats celebraran els vuit anys que aixequen castells, juntament amb la colla castellera convidada de la Cerdanya.

Al vespre, hi haurà sopar i festa.

En l'organització participa l'Ajuntament de Sort.

L’equip del projecte Nilak està molt content amb la rebuda que han tingut per part del poble de Rialp.

Sembla que el circ, en els darrers anys sobretot, està agafant cert pes en el món de les arts escèniques.

En total, set espectacles són els que es podran veure a Rialp, a més de tallers, exposicions i visites guiades. Cada cop més, la cultura arriba a casa per gaudir-la.

Parlen al vídeo:

ORIOL ESCURSELL, EQUIP NILAK

ARNAU ANDREU, EQUIP NILAK

ORIOL i ARNAU, EQUIP NILAK

Es tracta de la novena edició, la qual se centrarà en el tema ‘les aventures’ i on pretén submergir als visitants en històries èpiques i viatges a terres llunyanes.

Lo Llumener és una iniciativa municipal però amb un gran nombre de voluntariat que fa possible que aquest festival contingui, a més de literatura, teatre, música, jocs, xerrades i poesia. Tot això, el dissabte 5 d’octubre.

Parlen al vídeo: 

SÍLVIA RODRIGUEZ, VOLUNTÀRIA DE LO LLUMENER

GADI ROMERO, TÈCNICA DE JOVENTUT, CULTURA I FESTES AJ. SORT

En total, 5.000 persones han pogut gaudir dels concerts de música antiga dels Pirineus que han organitzat, demostrant que hi ha un públic que demana aquest tipus de música i format.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA DUTREN, DIRECTOR DEL FeMAP.

A través de jocs i enigmes, els grups de participants han d’anar resolent les pistes per aconseguir els codis que obren els diferents cofres mentre recorrent tots els racons del museu, antigament un magatzem de sal i on les parets parlen per si soles.

El propòsit és que els participants acabin coneixent la història de la sal a Gerri, des de com es treballava fins com es comercialitzava. Una altra manera de captar tota la informació que pots obtenir visitant el museu de la forma convencional, però en forma d’atractiu ‘escape room’.

Parlen al vídeo: MARTA PRUNERA, TÈCNICA CONSERVADORA MUSEU DE LA SAL

Segons ens explica el president de l’Entitat Municipal, a Tornafort hi viuen unes 14 persones fixes i que durant l’estiu el nombre es multiplica, motiu que ha fet que avui assistissin prop d’una seixantena de persones a l’espectacle de circ d’avui.

Parlen al vídeo: ERNEST ANDREU, PRESIDENT DE L’EMD DE TORNAFORT

En activitats laborals, festives o simplement reflectint la vida quotidiana de la vila, es poden veure en les fotografies exposades fins al 13 de setembre a l’espai comú d’Isavarre.

Els participants han pogut veure i palpar de ben a prop la història dels antics ocupants i la seva manera de viure, del que seria finalment, la Pobla de Segur.

Parlen al vídeo: WALTER ALEGRIA, PINTORA

A la fira podrem trobar: jocs, tallers, cercaviles, música “celta”, contacontes, xerrades, botiguers i paradistes, teatre i escenificacions diverses.

Per tal de fer partícips als cardosencs i cardosenques, es donarà un premi a la millor decoració de la casa.
Acabarà la festa el dissabte amb un ball de bruixes, una baixada de torxes, correfoc i sessió de DJ.

La majoria dels creadors venen del Pallars Sobirà i Pallars Jussà, però també se’n conviden d’altres de la resta de Catalunya. De fet, s’obre una convocatòria i els organitzadors, l’Associació cultural Carallots d’Altron, escullen les propostes més adients, tenint en compte la capacitat i les limitacions dels espais. Col·labora l’Ajuntament de Sort.

Parlen al vídeo: MARTA LLUVICH, ASSOCIACIÓ CULTURAL CARALLOTS D’ALTRON

Però abans, al voltant de les 7 de la tarda, l’Esperanceta donava el tret de sortida de la festa major. Parlem amb ella, abans de l’acte.

La programació de la festa major d’Esterri d’Àneu, del 8 a l’11 d’agost, inclou festa d’escuma, tractorada, concert dels Buhos, correfoc, campionat de botifarra i els balls amb grans orquestres, que no poden faltar en cap festa major.

Parlen al vídeo: NOEMÍ BUSQUETS, “L’ESPERANCETA”

L’acte es realitzarà al Museu de la Sal i es podrà gaudir de música i tast de formatges.

La música va a càrrec de Made in Black Jazz, amb un homenatge als estils de jazz negre. Començarà a partir de les nou del vespre. Després del concert es podran tastar els formatges artesanals de Formatgeria Tros de Sort.

L’esdeveniment serà organitzat per la Fundació la Morisca de Gerri de la Sal.

Fira d’artesans quilòmetre zero, teatre, xerrades i música, han estat les principals accions que el visitant ha pogut trobar a Gerri de la Sal.

Gerri de la Sal té molt clar que li deu molt a la sal que durant molts anys, va ser el principal sostens econòmic de la vila i dels seus habitants.


Parlen al vídeo: MARTA FARRÉ, REGIDORA DE CULTURA, TURISME I JOVENTUT

Al mateix temps, hi ha hagut la 1a Convocatòria dels Premis Fita km. 0.

El TR'AF24 s’ha proposat un objectiu especial: promoure la cultura en tota la seva diversitat i riquesa, reconeixent l'art com el llenguatge universal que uneix persones de diferents orígens i tradicions.

Parlen al vídeo:

IMMA TORRAS, REGIDORA AJUNTAMENT SORIGUERA

Més de 15 artistes de diferents modalitats han pogut mostrar, no solament la seva obra, sinó la seva forma de treballar i els seus coneixements als visitants d’una manera molt propera i, sobretot, connectant amb un entorn natural.

Parlen al vídeo:

JESÚS VILAMAJÓ, COMISSARI D’ERRANT

ERIK SCHMITZ, ARTISTA VISUAL

Alguns dels artistes han pogut estrenar-se després de participar en una residència tècnica oferta pel mateix festival per a donar suport a la creació de nous espectacles.

Més de 6.000 persones han pogut gaudir d’un festival que ja té el seu lloc en el calendari i amb un públic amant dels espectacles i fidel a la seva cita cada any a les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo:

AMÀLIA ATMETLLÓ, DIRECTORA ARTÍSTICA

MARIONA MOYA “LA CÓRCOLES”, FUNAMBULISTA.

Aquest any, el tema central serà la commemoració del 600 aniversari del text de bruixeria més antic d’Europa, que és originari de les Valls d’Àneu. Aquests documents del 1424 han estat reconeguts per la comunitat científica com els primers on s’ordena i condemna el delicte de bruixeria.

Teatre, poesia, música, dansa, literatura, grafisme, cinema, excursions i exposicions són les diferents activitats que podrem trobar si ens atansem a les Valls d’Àneu. Deu dies plens de cultura al Dansàneu 2024.

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu acull aquest cap de setmana el ja conegut Esbaiola’t, on l’objectiu és oferir cultura de qualitat per a infants i famílies.

Acrobàcies, clowns, tallers, jocs, música i molt d’humor, podrem trobar pels carrers d’Esterri amb agrupacions provinents de tota Europa, encara que molts són de kilòmetre zero. Més de 30 actuacions i activitats per a tots els gustos.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu estan encantats de rebre aquesta exposició itinerant sobre la llengua i cultura dels seus veïns.

En l’exposició podem conèixer la història, la cultura i les xifres sobre l’estat de la llengua aranesa a la Vall d’Aran. 

Parlen al vídeo:

JEP DE MONTOYA, PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI

JORDI ABELLA, DIRECTOR DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Com cada any, a la capital del Pallars Sobirà, es fa una demostració d’aquest ofici tradicional vinculat al mon ramader. S’amenitzarà la festa amb l’actuació d’una banda de música local i, al mateix temps, hi haurà una fireta de productes de proximitat, tan artesans com agroalimentaris per completar la diada.

La iniciativa se celebra de forma simultània a tot Catalunya amb més de 450 experiències agroturístiques. A la demarcació del Pirineu ofereix una quarantena entre explotacions, restaurants, allotjaments rurals i activitats complementàries. Alpaca Pirineu n’és una d’elles.

La 9ª edició de Benvinguts a Pagès La Festa ve marcada per la conscienciació mediambiental. Amb l’objectiu d’avançar en sostenibilitat, enguany proporcionaran als visitants eines de car sharing i punts verds de recàrrega de vehicles elèctrics.

Parlen al vídeo: JOANA ARTEAGA NOÉ. ALPACA PIRINEU

Els records, que no acostumen a estar presents en el quotidià, es van posar al centre de les converses que es van generar després de la projecció del documental. 

Les trobades entre joves i padrines també mantenen viva la memòria col·lectiva, amb el traspàs de coneixements d’unes a altres.

El documental ‘Menjàvom del què tenívom’ va sorgir dels Ajuntaments de la Vall de Cardós ara fa tres anys. Fa escasses setmanes que es va fer l’estrena i ja s’ha reproduït a diverses fires i indrets del Pallars. Ara la Residència Serafí Casanovas de Sort n’és una d’elles.

Parlen al vídeo:

ARIADNA RODRÍGUEZ I JOSEFA BLANCO. MEMBRE DE LA GEGANTA I VEÏNA D’ARCALÍS

MARIA SABOIA. USUÀRIA DE LA RESIDÈNCIA SERAFÍ CASANOVAS

JOSEFA BLANCO I ARIADNA RODRÍGUEZ. VEÏNA D’ARCALÍS I MEMBRE DE LA GEGANTA

El repertori incloïa grans clàssics com Bohemian Rapsody de Queen, i d’altres menys coneguts però igual de solemnes, com ara We Shall Be Known, de Ma Muse.

La cantata va acabar amb un pica-pica a la plaça de Bresca on cantants i visitants van poder comentar l’espectacle i començar a pensar en el proper.

Els festivals de senderisme fomenten el turisme de proximitat. Gairebé la totalitat dels seus visitants venen d’arreu de Catalunya, un 98%. Cadascun té una durada d’entre dos i set dies, durant els quals s’ofereixen rutes guiades i activitats complementàries de la mà de guies locals, per a la descoberta del patrimoni cultural, natural i gastronòmic de les valls pirinenques. 

Les activitats estan descentralitzades per diversos indrets del territori que acull cada festival, incloent-hi espais naturals de gran valor, com ara els sis parcs naturals i l’únic parc nacional de Catalunya.

Aquests esdeveniments s’inspiren en els walking festivals dels països centreeuropeus, ja molt consolidats. Estan pensats per a un públic divers: canalla, joves, adults i gent gran.

La jornada ha concentrat a representats d’administracions que organitzen fires, museus que treballen amb productes d’artesania i el sector en sí dels dos Pallars. La jornada ha servit per a reflexionar conjuntament sobre les dificultats del sector. 

Els reptes que es troben és posar en valor l’artesania en un moment sistèmic en el qual el consum preferent és aquell més immediat i econòmic.

Parlen al vídeo:

GERARD AGUADO. SOBIRÀ DINÀMIC

JORDI ABELLA. DIRECTOR DE L’ECOMUSEU

El cabaret va començar ara fa 13 anys com un intercanvi: artistes professionals d’arreu actuaven per a la comarca, i la comarca els hi oferia una baixada amb ràfting, una volta a cavall, un bateig de caiac... L’objectiu era donar a conèixer la companyia i el circ del Pallars. Després de tretze edicions el cabaret s’ha professionalitzat i ara contracta als artistes, però l’essència es manté.

El cabaret també tindrà teloners, aquest any. Seran els infants de l’escola de teles, que faran un cabaret gratuït a les 17h obert a tothom per a començar a encendre els ànims. A les 22h començarà el cabaret professional. Tot es farà al Poliesportiu Els Til·lers de Sort. 

Van començar a recollir diversos noms de les constel·lacions i les estrelles al Berguedà, i de mica en mica en van anar coneixent de tota la Serralada Pirinenca. Un cop recopilat un bon feix, van començar a relacionar el què deien els llibres de cultura popular, com ara el Costumari Català de Joan Coromines o el llibre de Pastors i Estrelles de Joan Lluís, i contrastant-ho amb el coneixement científic i tècnic de l’astronomia.

Així van anar construint el planisferi que avui es pot trobar al mirador de Sant Quirc, a Alins. El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha apostat per aquest projecte, nascut de la inquietud de preservar la cultura del lloc a través de les estrelles.

Parlen al vídeo: MONTSE BALLBÈ. GUIA INTÈRPRET DE L’ASSOCIACIÓ DE GUIES 

Diversos ramaders i ramaderes han portat els seus millors exemplars per a exhibir-los en el concurs morfològic i en un de maneig que és la novetat d’enguany. 

En total, s’han exhibit una quarantena de poltres, sobranys i terçons, és a dir, animals d’un a tres anys d’edat. La fira s’ha celebrat durant el dissabte 11 de maig i ha comptat amb un dinar de carn de poltre. 

Parlen al vídeo: MONTSE BARADO. PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ DEL CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

Bruixa i Trementinaire sovint van de la mà en l’imaginari col·lectiu català. Cal tenir en compte que la bruixa és el personatge mitològic més complex, perquè és el més real. Si bé és cert que els contes i la tradició oral ens l’ha llegat com un personatge replet de tòpics, berrugues i màgia negra, la realitat, però, era diferent.

‘Roseta’ és un treball artístic que recull i reflexiona sobre aquest contrast entre la veritat i la ficció de les trementinaires, les bruixes catalanes més famoses, provinents de la Vall de la Vansa i Tuixent, i també sobre la relació de subsistència que l’ésser humà ha tingut amb la natura.

Roseta és un nom de trementinaire, expliquen. Un personatge que ens parlarà, a través d’una instal·lació audiovisual que barreja el gènere documental i la ficció, sobre la importància de tornar als orígens i relacionar-nos amb respecte amb l’ecosistema del qual formem part.

Parlen al vídeo:

MARTA GARCIA CARDELLACH. FOTÒGRAFA I COAUTORA DE ‘ROSETA’

NEUS SOLÀ. FOTÒGRAFA I COAUTORA DE ‘ROSETA’

El Xiringuito fa dos anys que programa concerts, dansa i algun monòleg. Ho fa a l’espai que hi ha al costat del pont de Gerri, on serveixen tota mena de tapes i begudes. Obren des de Setmana Santa fins a Tots Sants. Volen que sigui un espai molt familiar amb jocs per a la canalla. Estan obrint una biblioteca lliure per a que tothom qui vulgui pugui intercanviar llibres. També hi ha malabars, un slackline i un parc infantil.

Amb la proposta cultural intenten fer una programació variada per atendre la diversitat de gustos culturals del territori.

Situada a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els municipis de Gerri de la Sal i Baro, va ser especialment venerada pels raiers. L’Aplec anual, que enguany se celebra el diumenge 5 de maig, reuneix a peregrins de totes les contrades.

Una altra llegenda que aporta fama al santuari és el del sot que té a la paret. N’hi ha prou, diuen, amb posar-hi el peu el dia de l’aplec per a trobar parella durant la resta de l’any. Sigui com sigui el proper diumenge Arboló obrirà les seves portes per a rebre tots els visitants que vulguin atansar-se.

Parlen al vídeo:

BENJAMÍ MONTANER. ERMITÀ DEL SANTUARI D’ARBOLÓ

QUIMET BAQUERÓ. ERMITÀ DEL SANTUARI D’ARBOLÓ

Tupina és un projecte de recuperació de la memòria oral. Té l’objectiu de generar un arxiu local que posi en valor les formes que han sostingut la vida durant segles i que estan a prop de desaparèixer.

La primera fase del projecte s’ha centrat en el rol de les mestresses de casa i en les receptes tradicionals que aquestes duen a la memòria gestual. 

De les entrevistes se n’ha fet un llibre, Menjàvom del que tenívom, i un documental resum que es pot trobar a internet. A la Fira d’Arrós d’Esterri es farà la darrera presentació del projecte. 

Parlen al vídeo: 

JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

JOANA BLANCH RAMÍREZ. CO-PRODUCTORA DEL PROJECTE

Aquesta roca amb aparença humana ha inspirat el nou conte de l’escriptor Pallarès, L’home encantat del Port del Cantó. El relat beu de les llegendes que envolten l’estàtua i que s’han anat transmeten generació rere generació per transmissió oral.

Es tracta d’un conte de mida de butxaca editat per Xavier Ripoll, editorial Mai Tant, i il·lustrat per la Momo. Un projecte, doncs, 100% pallarès que es pot trobar a les llibreries de la regió. 

Malcercat havia sigut terra de dracs, diuen les llegendes. Diversos veïns i veïnes han anat recollint i recordant històries mitològiques, seves i de generacions anteriors. Malmercat va estar deshabitat durant temps, però de mica en mica s’ha anat repoblant i ara tornen a ser colla: 15 persones, fermes entusiastes del poble. 

La fira ha servit d’excusa per a netejar camins del voltant, dinamitzar l’estudi de la localitat i trobar-se sovint entre les veïnes per a organitzar-ho tot. Les idees de cares a l’any que ve ja afloren, igual que les ganes. De moment, però, toca digerir totes les emocions que ha dut aquesta primera edició.

Parlen al vídeo:

SERGI CAMÍ. VEÍ DE MALMERCAT

MAR HURTADO. VEÏNA DE MALMERCAT

PERE PONSICO ESCALES. VEÍ DE MALMERCAT DE CASA MESTREJOAN

Aquest taller forma part del cicle d’activitats que l’Oficina Jove agenda dues vegades l’any, a la primavera i a la tardor, amb l’objectiu de dinamitzar el col·lectiu i oferir tastets de les coses que poden arribar a fer a la comarca. 

A part dels cicles estacionals, l’Oficina Jove també dinamitza un centre de socialització i activitats permanent anomenat Espai Jove.

El repte més gran que es troben de cares a la dinamització és el de la comunicació intermunicipal. Per tal de motivar la màxima participació, l’Oficina sol programar als nuclis de més població. 

Parlen al vídeo:

CARLOS SERRANO. DINAMITZADOR JUVENIL DE L’OFICINA JOVE DEL PALLARS SOBIRÀ

GADI ROMERO. TÈCNICA DE JUVENTUT, CULTURA I FESTES DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Des de les onze del matí al Riuet de Sort hi ha hagut activitats de tota mena, moltes d’elles pensades per a un públic familiar: inflables per aprendre sobre reciclatge, contacontes, espectacles, parades i exposicions.

Els encenalls d’aquest esdeveniment, ja consolidat al territori, venen d’un desastre que totes recordem. Va passar al 2002, quan el buc petroler Prestige es va enfonsar a la Costa de la Muerte, a Galícia, esparcint la seva càrrega per més de dos-mil metres de costes. Arrel d’aquest infortuni es van activar associacions, projectes i activitats arreu del territori espanyol, portugués i francès amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la importància de la consciència mediambiental. 

Un d’aquests projectes va ser la Fira Natura de Sort. Un espai d’oci i reflexió comunitària que enguany ha celebrat la seva vintena edició.

Parlen al vídeo: ARMAND SIMÓN. ORGANITZADOR DE LA FIRA NATURA

La brigada del Parc s’encarrega de desbrossar: treuen els arbustos, els arbres i les branques que creuen el camí. Un cop això està fet, el grup de voluntaris l’acaba de polir: amplien la plataforma de pas, treuen els arbustos que han quedat tallats a terra, aparten els rocs i refan els murs de pedra seca. En Marc Ortina coordina el grup de joves francesos que està donant un cop de mà al Parc. 

La Marxa de la Vall de Siarb és una caminada popular de deu quilòmetres que connecta diversos pobles i camins de la zona. Enguany fa vint anys que s’organitza, i per celebrar-ho han decidit reobrir el camí del Rocàs perquè formi part d’aquesta edició, que se celebrarà l’últim cap de setmana de maig. 

Parlen al vídeo: MARC ORTINA. TREBALLADOR DEL MUSEU DE CAMINS

La proposta també impulsa un concurs de relats breus, que es poden entregar fins el 12 d’abril. La programació va començar el dia 15 amb la inauguració de l’exposició ‘Mostra de llengües Tintinaires’. Entre les propostes també s’ha organitzat un curs d’escriptura. 

La presentació del llibre ‘Casa Ascolà de Ribera de Cardós. Memòria històrica i sentimental de Cinto Sarroca’ clourà la programació de la Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu. 

Parlen al vídeo: MARTA BLÁZQUEZ, ORGANITZADORA DE LA SETMANA DE LA LECTURA

En el projecte hi participa Edu Marín. Reconegut, recentment per la Generalitat de Catalunya amb el Diploma de Mestre Artesà pel seu ofici de marroquiner. Fa més de 30 anys que regenta un taller de cuir i és l’encarregat de recuperar les peces de la roba del pastor. El primer element va ser una motxilla i ja ha confeccionat el pelló, la cuera, el culero, l’embós o el davantal, entre altres. 

El projecte és impulsat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en col·laboració amb el Museu de les Valls d’Àneu i l’artesà, Edu Marín. 

Parlen al vídeo:

MARIA POU, TÈCNICA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

EDU MARÍN, MESTRE ARTESÀ MARROQUINER

Les activitats tancaran amb una festa, al pàrquing de la cota 1.500, amb entrada gratuïta. L’objectiu és dinamitzar el poble i que els assistents valorin el potencial de l’estació d’esquí. 

Els organitzadors valoren positivament el suport rebut des de les diferents administracions per tirar endavant la proposta. 

Parlen al vídeo:

IKER CARBONER, IMPULSOR DE LA GISKA ESPOT APRÈS SKI

MARC CASES, IMPULSOR DE LA GISKA ESPOT APRÈS SKI

Un dels objectius, justament, és millorar la museïtzació de l’interior de l’espai.

Precisament aquests dies, la Presó-Museu protagonitza unes Jornades de Memòria de Frontera, que aborden aquell període històric. 

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Tenint en compte tots aquests condicionants, la previsió de l’Ajuntament és poder obrir passades les festes de Nadal.

Recordem que la feina preparatòria per al trasllat ha obligat a tancar l’antiga biblioteca des de l’estiu.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

La investigació de Balló és un dels 18 projectes que s’han finançat gràcies a aquestes primeres beques atorgades pel Parc Natural i per l’IDAPA. 

La primera convocatòria d’aquestes beques va sortir fa un parell d’anys i ara està acabant el període d’execució dels projectes. L’objectiu és poder treure una segona convocatòria pròximament, per continuar promovent l’Alt Pirineu com a espai d’estudi i recerca. 

Parlen al vídeo: 

ONA BALLÓ, HISTORIADORA

ORIOL GRAU, COORDINADOR DE L’OBSERVATORI DE RECERCA DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Des de l’organització han destacat la varietat de temàtiques i la procedència dels participants. 

L’assistència a la proposta ha estat bona amb entre trenta i seixanta persones a cada acte. Veient la bona acollida de la proposta, l’organització ja ha confirmat una segona edició l’any vinent.

Parlen al vídeo: XAVIER BORRELL, COMISSARI DEL FARRERA NEGRA

Les visites guiades es publiciten a través de cartells al municipi i en altres llocs de la comarca, així com al web de l’EMD de Baiasca, i a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu, de l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo: 

JOSEP TUGUES, PRESIDENT DE L’EMD DE BAIASCA

IVAN CATENA, GUIA INTÈRPRET DE TERRA VIVA ACTIVITATS

Entre les projeccions, sobresurten Yegua, candidata als propers premis Goya; Airbone, millor curtmetratge d’animació a Filmets 2022; Loop, millor animació als Goya 2023; o Arrels, premi jove a Mostremp 2023. També destaca la presentació d’un documental dels 20 anys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i una producció local força singular.

També s’ha fet una sessió de temàtica mediambiental i una d’esportiva. A banda, enguany s’ha promogut el CurTast, que tindrà lloc aquest dissabte a Esterri i que servirà per degustar productes de quilòmetre 0.

Parlen al vídeo: RAMON ALARÓ, DIRECTOR DEL CURTÀNEU

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu acull aquestes setmanes l’exposició “Guillem Viladot i els creadors de Ponent”. La mostra es va instal·lar al paller de Casa Gassia el 27 de setembre i s’hi estarà fins al 14 de gener de l’any que ve. La mostra dedicada a l’artista està produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, en l’any del centenari del seu naixement, que es va celebrar el 2022. L’exposició ha estat comissariada per Pau Minguet, director de Lo Pardal, i mostra una cinquantena d’obres i explora les relacions que va establir Guillem Viladot amb diversos creadors de Ponent. L’artista, nascut l’any 1922 a Agramunt, va ser un creador polifacètic que va treballar diferents llenguatges artístics, com el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic i el plàstic. Va morir a Barcelona l’any 1999.

A banda del programació de dissabte, el divendres al matí també hi va haver un espectacle pensat per a les escoles, una activitat que es va estrenar l’any passat. Després de vuit edicions, des de l’organització consideren que s’ha aconseguit consolidar la proposta i destaquen que cada cop hi ha més persones voluntàries implicades. De cara a la propera edició aposten per mantenir aquest format i alhora confien que el festival estigui acompanyat de més esdeveniments culturals durant l’any. 

Parlen al vídeo: 

SÍLVIA RODRÍGUEZ, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

DOLÇA PUIG, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

A banda, una de les activitats més destacades ha estat la presentació de la reconstrucció virtual d’una casa del despoblat de Llagunes.

En l’edició d’enguany del festival han participat 25 artistes.

Parlen al vídeo:

JOSEP FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

JOAN CAPDEVILA, VISIONDRONE

La iniciativa pretén fomentar el turisme cultural i dinamitzar el territori a través d’una activitat cultural on artista i visitant estiguin a tocar i puguin interactuar. 

El festival Terra Roia acull disciplines tan diverses com arts plàstiques, audiovisuals, musicals, escèniques i narratives. I també es podrà gaudir d’una fira de productes artesans.

A partir de dissabte a les 10 del matí i fins els diumenge a la tarda es podrà gaudir d’aquesta mostra artística tot passejant pels carrers de Vilamur i es combinarà amb activitats diverses perquè tot tipus de públic hi tingui cabuda.

L’activitat, realitzada gràcies a la col·laboració de l’Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, que han explicat que l’acte ha estat carregat de simbolisme, ja que la relació entre la localitat de Gerri de la Sal i els raiers històricament era molt significativa, tenint en compte que és una localitat que es vertebra al voltant del riu. L’únic document fotogràfic trobat és una foto de l’any 1912 en la que es veu Gerri, les salines, el pont romànic, el monestir i al centre del riu un rai de tres trams baixant-hi.

Durant la festa també s’ha pogut visitar el Museu de la Sal, ja en ple funcionament i que explica la història del poble lligada a la fabricació d’aquest producte.

Des de l’Ajuntament també han destacat que ja s’està pensant en ampliar la festa en properes edicions.

Parlen al vídeo: ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Aquesta iniciativa permet al visitant endinsar-se en els racons i raconets de cada poble i descobrir, juntament amb les obres artístiques de fotografia, escultura, joieria, il·lustració, gravat i altres disciplines artístiques, la riquesa que amaguen carrers i places.

La mostra es podrà veure des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre.

Enguany el festival ha comptat amb la participació de 25 companyies, tant nacionals com internacionals, amb 13 espais d’actuació arreu del poble i més d’una vintena d’espectacles. 

La gestió del festival recaurà en mans de l’Ajuntament d’Esterri, que haurà d’estudiar quina en serà la seva continuïtat. 

Parlen al vídeo: ENRIC BLASI, MEMBRE DE LA COMPANYIA DE COMEDIANTS LA BALDUFA

El museu exposa uns 4.000 exemplars de papallones, tot i que només suposa una part del fons científic, amb més de 30.000 organismes, d’unes 1.600 especies diferents. Els responsables de l’equipament treballen ja, en la digitalització de tota la informació. 

Al Museu s’hi poden veure papallones exòtiques, insectes invasors i curiositats com la papallona més gran del món i una papallona única, descoberta a Andorra. 

Parlen al vídeo: ALFONS DOLSA, FUNDADOR EL MUSEU DE LES PAPALLONES

Pel que fa a la programació, es comptarà amb 25 companyies de les quals 18 son professionals i la resta de Kilometre 0, també en destaquen set companyies internacionals, les quals estrenaran quatre espectacles: d’acrobàcies, de titelles, de dansa i de circ. 

El festival d’arts escèniques al carrer, L’Esbaiola’t, es celebra del 13 al 16 de juliol a Esterri d'Àneu.

Parlen al vídeo: 

EMILIANO PARDO, DIRECTOR ARTÍSTIC

CARLES PIJUAN, DIRECTOR ARTÍSTIC

Al Festival de les Valls d’Àneu s’hi podran veure en escena, en total, una vintena de companyies, entre les quals els catalans Farrés Brothers, que, tot just després d’estrenar al Grec, mostraran el resultat de la residència de creació que van fer al maig de la mà de l’Esbaiola’t i la Fira de Tàrrega, i de la qual n’ha sorgit l’obra teatral «HoHiHu, l’horrible història de la humanitat».

A banda hi ha previstos tallers i instal·lacions per a infants, a més d’un ampli ventall d’espectacles i activitats de quilòmetre zero.

Les entrades ja estan a la venda des del 15 de juny al portal web del festival.

Pel que fa a la residència de creació, aquesta es farà del 15 al 21 de maig a Esterri d’Àneu, amb Farrés Brothers i Cia.

Farrés Brothers és un grup de teatre familiar amb més de 20 anys de trajectòria, que habitualment ha treballat amb teatre de sala, però que ara s’aventura a fer un espectacle de carrer. L’obra es podrà veure a l’Esbaiola’t 2023, tot just la setmana després de l’estrena al Festival Grec de Barcelona. I posteriorment, a FiraTàrrega entre el 7 i el 10 de setembre.

El projecte ha tingut tan bona acollida que ja hi ha altres valls pròximes que s’hi sumen. Un exemple és la Vall de Cardós, que ja compta amb un punt a Ginestarre, i s’està treballant a les Valls d’Àneu.

El funcionament és senzill i lliure, simplement llegir.

Els llibres van ser donats per l’Associació Cultural Llibre Viu de Mataró i la iniciativa ha estat impulsada per veïns i veïnes, la llibreria Naturallibres i es compta amb la col·laboració dels ajuntaments i les EMDs.

Parlen al vídeo: JOAN ANTONI BARON, COIMPULSOR VALL FERRERA LLEGEIX

Ruralisme plasma les reflexions de la Vanesa sobre els grans temes que ella considera que són importants a l’entorn de la ruralitat vinculats a la pagesia, la sobirania alimentària, a les relacions amb la comunitat i a l’accés a la terra, entre altres. Però ho fa des d’un vincle amb la seva experiència.

Un dels temes que apareix és el pasturatge. La Vanesa va ser impulsora de l’Escola de pastors de Catalunya, des de sempre ha mantingut una gran relació amb el sector, l’ha conegut de molt a prop i en valora les aportacions vitals que li ofereixen dia a dia i celebra que encara aquí, en aquestes muntanyes se’n conservi el saber fer i l’essència. 

Ruralisme és un assaig sobre els valors de la ruralitat, però associats tant a la ruralitat viscuda des d’un àmbit rural, com dins de la ciutat. La possibilitat de canviar els entorns urbans que a dia d’avui no són saludables i que fan que la gent en vulgui fugir.

La Vanesa destaca que aquest llibre és com ella ho viu, des de la pròpia opinió, i remarca que en poden haver moltes més, però que l’important és fer canvis volguts.

Parlen al vídeo: VANESA FREIXA, AUTORA

La mostra se centra en la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb la voluntat de fer un repàs per la història del cel d’aquest indret ja que disposa del certificat Starlight.

La mostra és una combinació de recerca arxivística i oral, ja que encara avui en dia hi ha el costum de mirar el cel per anticipar-se a certs efectes o guiar-se a l’hora de desenvolupar certes accions. I també compta amb una gran quantitat d’objectes de l’època.

La mostra combina dos àmbits del territori, la natura i l’etnologia, l’observació de l’entorn i les seves vinculacions a la vida quotidiana que ha anat passant de generació en generació, malgrat que els canvis socials fan que poc a poc es vagi perdent.

Un cop l’exposició marxi de l’Ecomuseu, està previst que circuli per diferents indrets d’influència del Parc Nacional i altres espais que la sol·licitin.

Parlen al vídeo:

JÚLIA CARRERAS TORT, COMISSÀRIA I INVESTIGADORA

JORDI ABELLA, DIRECTOR ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

El tret de sortida a la Setmana de la Lectura es va donar divendres al vespre amb la inauguració d’una exposició sobre la figura de Ceferí Rocafort, un pioner pel que fa a la divulgació de la riquesa pallaresa. I al llarg d’aquests dies s’han anat fent diferents presentacions de llibres, molts d’ells del territori.

Una de les activitats que ja és un clàssic és el taller d’escriptura, enguany centrat en la figura del narrador.

També es va inaugurar un punt d’intercanvi de llibres a Esterri d’Àneu i es va fer una activitat poètica per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Les activitats són obertes al públic i algunes es vinculen amb l’alumnat dels centres educatius del municipi.

A més, s’organitza un concurs de relats breus, que en aquesta ocasió ha d’incloure la frase “Deixa’m cometre errors” i els escrits es poden presentar fins el 14 d’abril.

Parlen al vídeo: MARTA BLÁZQUEZ BERTRAN, ORGANITZACIÓ SETMANA DE LA LECTURA

S'hi ha instal·lat un ascensor per garantir l'accessibilitat física a totes les sales de l'edifici i s'ha adequat els patis interiors. Unes millores que fan visitable la primera planta del museu, fins ara inaccessible i que compta amb un recull de memòria oral dels antics saliners i un recorregut sobre la importància de la sal arreu del món.

Aquestes reformes, a banda de potenciar el museu i donar a conèixer el passat saliner de Gerri, també són un revulsiu per la vida social i cultural del municipi, ja que fan accessible tota una part de l’edifici de l’Alfolí amb sales polivalents.

D’altra banda, Gerri ja té registrat des de fa un temps la denominació de la sal que s’elabora al poble com a Sal de Gerri, està amb tràmits avançats per formar part de la Xarxa de museus de Catalunya i ara s’està treballant en un estudi sobre la salinitat del brollador per veure quins projectes futurs son viables que estarà llest a finals del 2023.

Amb aquestes reformes també s’ha aprofitat per restaurar material expositiu original com ara una empaquetadora de sal i les bàscules.

Parlen al vídeo:

AROA YAGÜE, DIRECTORA DEL MUSEU DE GERRI DE LA SAL

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Parlen al vídeo:

BLANCA GONZÁLEZ, ALUMNA
ARAN FERNÁNDEZ, ALUMNE
MANU PAVIA, PROFESSOR

RAMON ALARÓ, DIRECTOR DE CURTÀNEU

També hi participen la parella de Sardenya Adele Madau i Lella de Marchi. Laia Llach oferirà un concert a la tarda, quan també es farà la presentació dels projectes Emsemble Pyrene i l’Escola Itinerant de música i dansa del Pallars.

A més, es torna a repetir l’espai Debats Saó el diumenge.

Engany l’Aplec de Saó arriba a la seva desena edició i ho fa plenament consolidat.

Des del Centre d’Art i Natura es considera que és una de les activitats que els identifica més, ja que combina lloc de residència, lloc de creació i compartir-ho amb l’entorn natural, triangle de l’essència del CAN.

Parlen al vídeo: 

ELENA TARRATS, ARTISTA

PEP AYMERICH, ARTISTA

PERE BÀSCONES, PRESIDENT DELS AMICS DEL CAN

LLUÍS LLOBET, DIRECTOR CENTRE D’ART I NATURA DE FARRERA

Al llarg del dia també s’han fet tallers i altres propostes escèniques, així com un espectacle a mig camí entre el cabaret i el monòleg irreverent, per als adults. A banda, un any més s’ha tornat a decorar el carrer Major amb la temàtica al voltant de la qual ha girat enguany el festival: l’univers.

Des del consistori s’ha destacat la tornada del festival a la normalitat després de 2 anys de pandèmia i de poder-ho celebrar al Riuet.

S’ha destacat la gran afluència de públic a les activitats i com tothom ha pogut gaudir de cada racó del parc del Riuet.

Parlen al vídeo:

SANDRA LOBÓN, COORDINADORA DE LO LLUMENER

PERE BÀSCONES, REGIDOR CULTURA SORT

Lo Llumener arriba a la 7a edició i ho fa acollint experiències artístiques per apropar la literatura als infants i joves del territori.

La idea és que els més petits gaudeixin entre llibres i paraules, com una forma d’estimulació de la creativitat, la imaginació i la comunicació entre ells però també amb els adults.

La temàtica d’enguany, l’Univers, sorgeix  d’una proposta dels infants durant la passada edició, en un espai que es va habilitar per a recollir les seves aportacions. 

De manera que les propostes de dissabte giren al voltant dels planetes, de l’espai, de la lluna i de tots aquells elements que tenen relació amb l’univers. 

Hi haurà espectacles, una Petita Fira d’Àlbums il·lustrats, decoració al Carrer Major i també hi ha propostes per públic jove i adult. 

A més s’integra a les escoles de primària amb una proposta escènica el divendres.

Parlen al vídeo:

BERTA CASTELLS TORRES, ESTUDIANT GRAU D’HISTÒRIA

PERE BÁSCONES, REGIDOR CULTURA SORT

Parlen al vídeo: JOEL BARÓ, TÈCNIC DE L’AJUNTAMENT DE LLADORRE

Parlen al vídeo:

ALBERT AZNAR, COMISSARI EXPOSICIONS DEL FESTIVAL

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

FERNANDO HERRADOR, COL·LECCIONISTA

Parlen al vídeo:

JON MAYA, BALLARÍ I COREÒGRAF

NÚRIA GUIU, BALLARINA I COREÒGRAFA

MARC PARROT, MÚSIC

Parlen al vídeo: FRANCESCO TRISTANO, PIANISTA I COMPOSITOR

Una mica més tard, a les 22.30h, el mateix espai ha acollit el concert del grup de folk i electrònica Tarta Relena, el grup que integren Marta Torrella i Helena Ros, que han presentat el seu darrer disc, “Fiat Lux”, que es fa seu un repertori que va des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que, d’una manera o altra, es relacionen amb el Mediterrani com a àrea geogràfica. D’altra banda, al matí els baixos de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu han acollit la projecció del documental “Arrel”, que qüestiona per què els creadors contemporanis aposten cada cop més per la utilització del patrimoni cultural com a font d’inspiració.. El festival ha arribat aquest dimecres a l’equador.

Parlen al vídeo: MARIA ARNAL, CANTANT

Parlen al vídeo:

TATSUJI OHARA, ARTISTA

LAURA FARRÉ ROZADA, PIANISTA I MATEMÀTICA

Parlen al vídeo:

XAVI LLOR, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ BOSCOS DE FERRO

ENRIC PLA, MESTRE FORJADOR I ESCULTOR

Parlen al vídeo: MARC CONSTANZA, ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo: JORDI ABELLA, DIRECTOR ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo:

ALBERT NAUDÍN, DIRECTOR CANIGÓ 1883

SANTI POCINO, ACTOR

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Parlen al Vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Parlen al Vídeo:

NOEMÍ NUS, GUIA DE PEPEREPEP CULTURAL

PERE BÁSCONES, REGIDOR SORT

El rodatge del film, dirigit per Albert Naudín amb el suport de la fundació Jacint Verdaguer, es farà en la seva major part aquest estiu. Passarà per, entre d'altres llocs, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Boí, la Vall d'Aran, Olot, Vic o Santa Fe del Montseny. Per cobrir-ne part dels costos s'ha iniciat un Verkami amb l'objectiu de recaptar 20 mil euros.

Parlen al vídeo: BERNAT GASULL, GUIONISTA

El documental està dirigit pel pallarès Aleix Gallardet, i tracta la història del despoblament del poble d’Àrreu, a les Valls d’Àneu, i de com, a conseqüència de la incomunicació i les desavinences entre els veïns, va arribar un dia de 1981 en què l’última família que encara hi vivia va tancar la darrera casa del poble. Això en va suposar l’abandonament i restà exposat a l’espoli, així com a posteriors ocupacions, com la del grup de joves que, uns anys més tard, hi van arribar amb la il·lusió de fer reviure aquell poble abandonat.

També ha estat seleccionat en aquesta categoria, un altre documental pallarès, ‘El no a l’os’ de Vanesa Freixa i Pepe Camps, l’obra tracta de la reintroducció de l’ós al Pirineu i aborda els conflictes territorials entre el poder públic i les poblacions locals.
Les obres han estat seleccionades com a finalistes, amb 14 films més, d’entre més de 300 candidates.

L’equipament ha preparat un ampli ventall d’activitats i estades, entre les quals hi ha moltes novetats, i on destaca una nova visita autoguiada per aquest estiu amb el gat salvatge com a protagonista. Però hi ha activitats per a tots els gustos de la família i per a totes les èpoques de l’any: des d’aprofundir en l’astronomia amb la nebulosa d’Orió i el desgel a la primavera, conèixer la brama del cérvol o activitats amb la tronca de Nadal.

Totes les activitats i accions de MónNatura s’engloben en una tasca d’educació ambiental permanent. Es treballa en la recuperació de la fauna salvatge del territori, amb inculcar la necessitat de sostenibilitat i la sensibilització mediambiental.
MónNatura és un equipament que explica els Pirineus i des de la seva obertura l’any 2002, han passat pel centre més de 200.000 persones.