Des del consistori es destaca que les obres s’han pogut fer a través de les ajudes rebudes des de la Diputació de Lleida i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, ja que l’ajuntament no en podia assumir el cost.

Rialp espera poder obrir definitivament els accessos al mes de febrer de 2026, ja que la climatologia juga en contra de la possibilitat d’una obertura més pròxima.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Amb aquestes intervencions, juntament amb algunes millores a la piscina municipal i dins del poliesportiu Els Til·lers que es faran pròximament, el consistori reforça la seva aposta per la promoció de l’activitat física i l’esport a l’aire lliure.

Parlen al vídeo:

LENNERT JAN BERVOETS, REGIDOR D’ESPORTS DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Jordi Gasia, regidor d’Urbanisme, Obres i Pobles de l’Ajuntament ha explicat que la inversió de l’obra està finançada per la Diputació de Lleida i l’objectiu és que tot el projecte estigui completat abans d’acabar l’any 2025.

Aquest programa d’inversions té com a finalitat millorar les infraestructures dels nuclis i donar resposta a les necessitats de tot el municipi, per avançar de manera progressiva en la modernització dels serveis bàsics d’aigua potable.

El canvi del formigó per una zona verda amb arbres, vegetació i sorrals ha fet el pati més segur i més eficient.

El pati, tot i ser municipal, només s’utilitza pel servei escolar tot i que no es descarta que es pugui utilitzar, de manera puntual, per esdeveniments municipals.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

A més de l’heliport de Tírvia, també s’adaptaran les instal·lacions de l’heliport situat a Vilaller, a l’Alta Ribagorça, i se’n construirà un de nou a Sort. El Pla d’heliports del Govern s’estén a tota Catalunya amb una inversió de 10 milions d’euros fins el 2028.

Durant la visita, la consellera Paneque ha estat acompanyada per l’alcalde de Tírvia, Joan Farrera, que ha valorat molt positivament aquestes novetat.

La consellera també ha comentat que, en paral·lel, el govern ja treballa en una xarxa de corredors per assegurar la connectivitat entre tots els heliports en casos d’emergència i que es farà de manera remota des d’Aeroports de Catalunya.

Posteriorment, la consellera Paneque s’ha traslladat a la seu del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, on s’ha reunit amb el seu president, Albert Palacín.

Parlen al vídeo:

JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

SÍLVIA PANEQUE, CONSELLERA DE TERRITORI, HABITATGE, I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

L’àrea de Serveis Tècnics de la Diputació farà una comprovació dels desperfectes de la via i després es reunirà la comissió de seguiment d’ajuts d’urgència per atorgar-ne un a Rialp, on una esllavissada va malmetre l’accés al nucli d’Escàs.

S’ha remarcat que, en circumstàncies extraordinàries com aquesta, els ajuts per municipis de menys de cinc mil habitants poden arribar al 90% del pressupost de l’actuació. Jiménez ha volgut deixar clar la dificultat de prevenir situacions com la viscuda la setmana passada.

La visita ha comptat també amb el director de l’àrea de Serveis Tècnics, Ivan Sabaté, a més de l’alcalde de Sort, Baldo Farré, i el tinent d’alcalde de Rialp, Jordi Altieri.

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ JIMÉNEZ, VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Sobre les 17.30h de la tarda, les intenses pluges van provocar un despreniment que va obligar inicialment a tallar tota la carretera pels treballs de neteja. Un parell d’hores després ja es va poder habilitar un pas alternatiu que encara estava actiu aquest migdia. Els operaris de neteja han confirmat que van caure uns 150 metres cúbics de terra i roques en tres punts diferents de la via al llarg de tres quilòmetres.

A banda, al poble de Llavorsí també hi ha hagut alguna afectació, tot i que menor.

Aquesta és una zona de freqüents despreniments en períodes de pluja abundants però, de moment, es descarta haver de fer alguna actuació de consolidació a la muntanya.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Així, Sort fa un pas més per reforçar el teixit agroalimentari local i donar suport al sector primari, fet que propicia un desenvolupament rural més equilibrat.

L’ajut forma part del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021–2026, una iniciativa per  impulsar la transformació del sistema agroalimentari cap a un model més sostenible, saludable i arrelat al territori.

Aquesta ampliació permetrà oferir un millor servei des del Parc alhora que algunes d’aquestes instal·lacions també estaran obertes a la ciutadania per tal que les puguin fer servir.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Aquesta falta d’inversió causa molts problemes i sentiment de desatenció tant a la pròpia administració local com a la mateixa població.

I precisament, la Generalitat s’ha reunit aquest passat dimarts amb companyies de telefonia i principals afectats per tal d’arribar a un acord i solucionar el problema definitivament creant, de moment, un comitè tècnic per millorar la gestió d’incidències.

Parlen al vídeo: JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

Fins ara, Sort gastava uns 180.000 euros en enllumenat públic i amb aquesta actuació calcula que es podrà estalviar més d’un 50% de la factura. Des del consistori han admès que les noves làmpades fan menys llum que les anteriors, però han remarcat que era una mesura necessària. 

La inversió total ha estat d’uns 377.000 euros i l’Ajuntament ha comptat amb el suport dels Departaments d’Acció Climàtica i de Territori i Sostenibilitat. El procés de substitució de l’enllumenat va començar pels pobles del municipi i ha acabat al nucli de Sort. 

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE TURISME I SOSTENIBILITAT DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Actualment, el pont té dues voreres a banda i banda, de 40 metres de longitud i 1,2 metres d’amplada. El projecte, que dona resposta a una petició del municipi, consisteix en l’eixamplament de l’estructura per a dotar-la d’una vorera per a vianants de 2 metres, que s’ubicarà al costat aigües amunt. Així mateix, s’adequaran els ampits existents. L’obra pretén millorar la mobilitat en aquest entorn i afavorir la seguretat viària.

L’objectiu és que el nou CAP estigui a punt a finals de 2024, ja que el procés de construcció començarà tan bon punt Salut rebi els terrenys.

Des de l’Ajuntament es destaca la necessitat de comptar amb un CAP dimensionat per donar cobertura al territori totes les èpoques de l’any.

També es treballa per disposar d’una plataforma d’heliport.

El nou CAP se situarà en un terreny entre la plaça del Pla d’Àneu i la part sud del carrer Major. S’ha explicat que fa temps que es treballa en l’ubicació ja que els espais triats inicialment eren inundables, però un canvi de criteri de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que entrarà en vigor a finals d’aquest mes farà que els terrenys triats finalment ja no ho siguin. 

Parlen al vídeo:

MANEL BALCELLS, CONSELLER DE SALUT

PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

En paral·lel, es mantindran les obres al tram inferior del carrer. Fa pocs dies s’hi ha començat la darrera fase a la banda esquerra i aviat s’actuarà ja a la vorera dreta, que comportarà menys feina ja que el tram és més curt. Des de l’Ajuntament remarquen que l’obra permetrà disposar d’una via molt més agradable per als vianants.

El cost total de l’actuació és de 670.000 euros. El 65% l’aportarà el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat, mentre que la resta està previst que ho assumeixi la Diputació de Lleida. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Aquesta acció pretén donar-li més visibilitat, ara que, segons Pérez, tenen l’estació com volen en matèria de preparació de pistes i de marcatge, tot i que ha costat molt, i més amb la pandèmia pel mig. I remarca que després de quatre anys, però, ja comença a semblar una estació de nòrdic.

El darrer gran escull que queda per solucionar és el de l’accés. Virós Vall Ferrera és l’única estació d’esquí de Catalunya que no disposa de carretera asfaltada, ja que només hi ha un primer tram enquitranat i després cal recórrer sis quilòmetres per pista de terra. Una pista per on es fa força complicat transitar en cas que hagi plogut o nevat.

L’any 2009 ja es va redactar un primer projecte per asfaltar la via, que superava el milió d’euros de cost. Ara, la Generalitat està elaborant de nou el projecte i l’Ajuntament d’Alins està a l’expectativa. De moment, Pérez ha assenyalat que no disposen de cap informació sobre com està el procés ni dels terminis previstos.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn Gilabert, ha destacat que “aquest pla pilot a iniciativa del Consell Comarcal té la gran virtut que ajuda a multiplicar el rendiment dels diners públics que els ajuntaments destinen a la millora dels seus camins, ja que gràcies a les aportacions supramunicipals al territori, permet transformar la inversió municipal de 400.000 euros”.

La consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat que la voluntat de les actuacions és la d’incidir en la cohesió territorial, garantir l’accessibilitat als nuclis de població i afavorir la mobilitat arreu del territori. 

Ara mateix s’està realitzant tots els tràmits administratius per poder-se posar en marxa i es preveu que amb l’arribada del bon temps es pugui començar a treballar als accessos. Les actuacions que es duran a terme seran el reforç del paviment asfàltic, la millora del drenatge longitudinal i la millora dels elements de seguretat de la xarxa viària. Un cop es comencin els treballs, es calcula que en un període d’uns dos mesos s’enllesteixi.

Parlen al vídeo:

CARLOS ISUS, PRESIDENT C.C. PALLARS SOBIRÀ

LAURA VILAGRÀ, CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

Els treballs permetran millorar la zona destinada als vianants, ja que les voreres, que fins ara eren molt estretes, passaran a tenir uns tres metres per banda. Això farà que, entre la rotonda i la zona on comença actualment el tram de vianants, la circulació passarà a ser en un únic sentit.

A banda de les millores a les voreres, els treballs que s’estan fent permetran la renovació de tot el paviment de la calçada. En total, les obres tindran un cost de 668.000 euros i es finançaran a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i amb fons propis de l’Ajuntament.

Tot plegat suposa una millora d’una de les zones més concorregudes del poble i on hi ha els principals serveis i comerços.