Prats, Ger o Llívia han estat els primers en incorporar el sistema Porta a Porta i el balanç que en fan des del Consell Comarcal és molt positiu.  

Pel que fa Bellver i Guils Cerdanya, s’ha implementat un sistema mixt.

La resta de municipis, com Alp, Bolvir o Meranges, ja tenen instal·lats contenidors intel·ligents i des de fa unes setmanes s’estan repartint als veïns i segons residents els clauers per poder-los utilitzar.

Tot plegat, doncs, per intentar que Cerdanya deixi de ser la comarca de Catalunya que menys recicla. Amb només un 29% de recollida selectiva, es troba molt lluny de la mitjana, que és del 47%, i encara més lluny de l'objectiu que marca la Unió Europea de cara el 2030, que és del 60%. 

Parlen al vídeo:

JOSEP MARIA ISERN, CONSELLER DE MEDI AMBIENT DEL CC DE CERDANYA

De fet, quan neva el personal encarregat de netejar els carrers i vies de Puigcerdà ja utilitza el clorur de calci a les places i al nucli urbà i comercial, moltes vegades de manera manual per no fer-ne un abús. A les vies principals i accessos, però, s’utilitza la sal convencional. Això fa que cada hivern es formin sots al paviment i l’Ajuntament hagi de destinar recursos per tapar-los. És el cas del Passeig de la Sèquia, on el consistori s’ha vist obligat a tallar la circulació en sentit de baixada cap a la Ronda dels Torreons pel mal estat de la via.

De cara a la primavera o l’estiu, l’equip de govern preveu trobar el finançament necessari per poder renovar tot l’asfalt del Passeig de la Sèquia, una actuació que tindrà un cost aproximat d’uns 700.000 euros. 

Des de l’Ajuntament han deixat clar que seguiran estudiant quina és la millor fórmula per garantir una bona retirada de la neu sense malmetre l’entorn. 

Parlen al vídeo:

JOAN MANEL SERRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

La nevada ha estat ben rebuda a les estacions d’esquí cerdanes, que ja disposaven de bona qualitat de neu. A la Molina, alguns grups d’escolars ja van aprofitar la neu caiguda dimarts per fer les seves baixades. L’estació degana compta amb 53 pistes obertes i 50 km.

Per la seva banda, Masella disposa de 41 km esquiables i 32 pistes obertes. El telecabina Cadí- Moixeró i la connexió amb Alp2500 continuen tancades i es manté el risc alt d’allaus. Per això es recorda als esquiadors que no poden sortir fora pistes. 

Pel que fa a les carreteres, es recomana prudència, tot i que a la majoria dimarts a la tarda ja es va començar a retirar la neu.

Primer s’ha fet una sessió informativa a la Seu d’Urgell sobre l’avantprojecte de la llei d’alta muntanya i l’estratègia Pirineu 2030 de cara als futurs professionals del sector. El màster en Gestió d’Àrees de Muntanya és l’únic de l’estat espanyol que ofereix una visió transversal sobre la gestió del territori.

Els estudis es coordinen des de la Universitat de Lleida i es fa conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la UB, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili.

IDAPA col·labora amb el màster des de la seva creació fa vuit anys, finançant gran part de l’activitat pràctica que es fa des de la universitat per fer possible iniciatives com aquesta.

Parlen al vídeo:

AMÀLIA SANZ, DIRECTORA D’IDAPA

DANIEL PAÜL, COORDINADOR DEL MÀSTER EN GESTIÓ D’ÀREES DE MUNTANYA  

L’acció s’ha realitzat aquest dimecres a través d’una dinàmica lúdica i familiar que ha consistit en fer una anàlisi exhaustiva d’algunes bosses reals de rebuig o de la fracció resta per classificar-ne el contingut i veure quins materials s’hi troben. 

Aquestes actuacions són dinamitzades per Rezero, que enguany ha registrat que fins a un 80% dels residus del contenidor del rebuig són reciclables o evitables. A banda, s’han donat consells sobre com reduir aquestes xifres, que permetran una millor gestió del residu i una comunitat més sostenible.

La nova infraestructura forma part de l’itinerari ornitològic impulsat per l’Ajuntament de Ger l’any 2024, que traça diferents camins que recorren l’Espai d’Interès Natural Riberes de l’Alt Segre, un espai que forma part del conjunt europeu de llocs d’alt valor ecològic Natura 2000. 

L’aguait, recent inaugurat, és un recurs ecoturístic i pedagògic de la Cerdanya, i és un lloc especial pels amants dels animals. 

Parlen al vídeo:

EVA SANCHÍS, REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE GER

El projecte fa quatre anys que camina de la mà de l’Escola Ridolaina, que va ser la primera en col·laborar al projecte, i després ha anat obrint camí cap a altres centres educatius de la comarca, amb la intenció de sensibilitzar als infants sobre la importància de preservar aquests camins que connecten el territori.

Els pròxims municipis en entrar al projecte són Prats i Sansor i Lles de Cerdanya on es farà un camp d’estudi sobre les actuacions que cal fer per preservar i mantenir aquests camins.

Parlen al vídeo:

LLUC PELLISSA, GUIA DE MUNTANYA 

LAIA ACERO, GUIA DE MUNTANYA 

GEMMA BACH, DIRECTORA DE L’ESCOLA RIDOLAINA

INÉS EXPÓSITO, PROFESSORA A L’ESCOLA RIDOLAINA

L’entitat oferirà assessorament tècnic i legal, informació sobre ajuts i estudis d’eficiència energètica, amb l’objectiu d’acompanyar empreses i professionals en el camí cap a un model més sostenible. Durant dos anys, programarà cursos i formacions gratuïtes en energies renovables per millorar la qualificació del personal i poder oferir a les empreses del territori un abastiment energètic sobirà i sostenible.

L’Oficina pretén promoure comunitats energètiques per evitar impactes negatius sobre el paisatge i el medi ambient, oferint actuacions d’eficiència energètica, no per canviar el territori, sinó per donar-li un valor afegit i treballar amb consciència social.

El pròxim 26 de novembre a les 11.30 hores, l’entitat ha organitzat una jornada online informativa en la qual assessorarà sobre els seus serveis i línies d’ajuts totalment subvencionats per les empreses de la Cerdanya. Cal inscripció prèvia que es pot fer a través del correu otecerdanya@gbb.cat i per a més informació, es pot consultar la pàgina web gbb.cat/ote/. 

Parlen al vídeo:

ORIOL PASCUAL, TÈCNIC DE L’OFICINA DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL GREMI D’INSTAL·LADORS DE LA CERDANYA

S’ha destacat que aquesta figura pot ser un gran pas a l’hora de divulgar els valors miners i geològics de la comarca, a més de ser un dinamitzador cultural i científic per la gent del territori.

A hores d’ara, el projecte es troba en una fase inicial on s’està elaborant un catàleg d’elements geològics i miners, a banda de contactar amb les administracions locals i la Generalitat. Més endavant, es contactarà amb l’administració francesa, ja que es tracta d’un projecte transfronterer. 

Les jornades, organitzades pel Grup de Recerca de la Cerdanya de forma bianual, s’han pogut gaudir en un format híbrid, amb la intenció de divulgar el patrimoni geològic, miner i paleontològic de la comarca. 

Parlen al vídeo:
ENRIC QUÍLEZ, PRESIDENT DEL GRUP DE RECERCA DE CERDANYA

Actualment, la comarca només arriba al 27% de recollida selectiva, molt per sota de l’objectiu europeu del 65% de reciclatge el 2035.

Des del Consell Comarcal de Cerdanya han explicat que per complir la normativa europea, estatal i catalana i assolir els objectius del PRECAT20, cal reduir els impropis de la fracció orgànica a menys del 8%, dels envasos lleugers a menys del 20% i arribar al 60% de recollida selectiva i valorització.

El porta a porta, és un sistema utilitzat ja en més de 300 municipis catalans. Consisteix a deixar els residus ben separats davant la porta de casa, segons el dia i hora establerts, garantint que sempre es puguin separar les cinc fraccions. 

També s’han programat xerrades informatives i s’obrirà una oficina d’atenció a cada municipi amb porta a porta. 

La iniciativa s’emmarca dins un projecte més ampli iniciat fa dos anys i que inclou diferents itineraris per municipi de Ger. Més endavant es preveu complementar l’itinerari ornitològic amb una zona d’aguait sobre el riu i també la publicació d’un fulletó informatiu. 

Des del consistori aposten per promocionar aquest tipus d’itineraris per descobrir l’entorn, ja que, com hem dit, és l’únic que hi ha d’aquestes característiques a la comarca. 

L’actuació ha estat subvencionada en part per la Diputació de Girona i duta a terme per l’empresa pirinenca de natura Auberria. 

Parlen al vídeo:

JORDI DALMAU, TÈCNIC ESPECIALISTA FORESTAL I ORNITÒLEG

EVA SANCHIS, REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE GER

Els treballs, duts a terme a través d'una jardineria local, han inclòs la reducció de la capçada i l’eliminació de les branques que han crescut sobre nusos no consolidats i, per tant, estaven mortes o mal dirigides. D’aquesta manera, no només s’afavoreix que els arbres recuperin el seu equilibri de manera natural, sinó que s’evita el sobrepès i s’eliminen totes aquelles ramificacions que puguin posar en risc la seguretat dels vianants o bé provocar desperfectes a edificis.

Alguns dels punts on s’ha intervingut són la Urbanització Deulofeu, el Paratge de Rigolisa, l’entorn de l’Hospital de Cerdanya, la Ronda dels Torreons, l’Avinguda Cerdanya o l’Avinguda Pons i Gasch, entre altres.

Des del consistori han indicat que, en alguns casos, “feia anys que no s’hi actuava”, i que per això aquests treballs han estat “necessaris per tenir cura del patrimoni verd.”

Així, s’hi pot trobar informació sobre la seva accessibilitat, estat dels equipaments i alguns dels punts destacats que es poden observar des de cada mirador. Les dades es poden consultar en un mapa interactiu, disponible al web de Turisme Cerdanya. 

L’objectiu de la iniciativa és, doncs, oferir als visitants una experiència que els connecti amb la natura i el patrimoni paisatgístic de la comarca. 

Es calcula que a Cerdanya hi ha uns 200 miradors i ara s’ha fet una primera selecció. En una segona fase, estan previstes millores als accessos per a persones amb mobilitat reduïda, la instal·lació de taules d’observació en relleu, destinades a persones cegues, i d’unes planxes amb codis QR per poder accedir a continguts auditius en quatre idiomes. També es duran a terme actuacions per garantir la seguretat i confort dels visitants, com la instal·lació de baranes i la reparació de passeres.

Alguns dels miradors inclosos al projecte són el mirador del Castell de Llívia; el Campanar de l’església de Santa Maria, a Puigcerdà; el mirador de Roques d’Engràcia, a Fontanals de Cerdanya o la Torre d’Escobairó, a Alp.

A través d’aquesta iniciativa, Cerdanya busca consolidar la seva oferta de turisme de natura i posicionar-se com un exemple de turisme sostenible i inclusiu, tot promovent el respecte i la conservació del patrimoni natural.

Parlen al vídeo: 

MARI JIMÉNEZ, TÈCNICA DE TURISME DE CERDANYA

El document, de 160 pàgines, l'ha realitzat les empreses Agbar i ABM i l'ha finançat, principalment, l'Agència Catalana de l'Aigua del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Amb els resultats a la mà, l'Ajuntament començarà a definir un pla d'actuacions de millora de la xarxa, així com mesures per enxampar els possibles usuaris que no hi estan registrats. 

Llívia disposa de dos dipòsits d'aigua, un a Cereja amb una capacitat de 1.500 metres cúbics i un altre a Gorguja, amb una capacitat de 1.000 metres cúbics. L'aigua del riu Angostrina subministra el de Cereja, mentre que el de Gorguja s'alimenta del riu Er.

Parlen al vídeo: ALBERT CRUÏLLES, ALCALDE DE LLÍVIA

El document recull el tram entre La Bollosa (Llívia) i la cara sud del Moixeró (Berguedà). Aquest mapa forma part d'una col·lecció de quatre mapes que recolliran la totalitat del recorregut del Camí Ramader de Marina. Avui dia, l'Associació ja té editats els mapes del Pirineu Oriental i el Lluçanès. L'editorial Piolet ha estat l'encarregada de la maquetació i la impressió del mapa, publicat en quatre idiomes, i que inclou una breu explicació del camí ramader, de la seva història i potencial, i un decàleg del bon excursionista dels camins ramaders.

El Camí Ramader de Marina és un projecte que vol preservar, potenciar i promoure la ruta transhumant que ha permès el moviment de ramats entre el Pirineu oriental i el litoral al Penedès i al Garraf. Fa aproximadament 230 quilòmetres, recorrent Catalunya de nord a sud: des de les muntanyes de la Cerdanya fins a la sorra de la platja de la Marina del Penedès. De tots els camins ramaders de Catalunya, el camí ramader de Marina és aquell del qual es té una referència més antiga.

Dins d'aquest projecte de recuperació, dissabte va tenir lloc una sortida a peu des de llívia fina a Angostrina, tot seguint el traçat del camí.

Parlen al vídeo:  ÍNGRID VILARDAGA, TÈCNICA DE L'ASSOCIACIÓ CAMÍ RAMADER DE MARINA

El projecte va començar a gestar-se fa quatre anys, després de portar a terme treballs de millora i condicionament a les basses de Gallissà, una zona verda recuperada any enrere, ja que es tractava d'un abocador. Aprofitant una subvenció d'uns 300.000 euros de la Diputació de Lleida i dels fons europeus Next Generation, el consistori de Bellver, juntament amb el de Montellà i Martinet i Prats i Sansor, ha decidit tirar endavant aquest projecte.

Alguns trams ja estan adaptats mentre que d'altres caldrà desbrossar-los i adequar-los per a vianants i ciclistes. També s'instal·laran passarel·les de fusta on calgui i es senyalitzarà tota la ruta.

Parlen al vídeo: JOAQUIM ROMERO, REGIDOR DE MUNTANYA I MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT DE BELLVER DE CERDANYA

En total s'han plantat set espècies autòctones diferents per preservar el bosc de ribera d'aquesta zona de Bellver, que anys enrere havia estat un abocador.

El projecte té un component femení ja que vol recuperar el vincle de les dones amb la natura.

La plantació l'han portat a terme els mateixos clients de l'establiment de restauració i després es convida a les entitats i població a fer el seguiment del creixement dels arbres.

Parlen al vídeo: 

ANDREA DI BELLA, RESPONSABLE DE PIZZA STICK

SÍLVIA ROYO, FUNDADORA DE CREADORES DE BOSCOS

Així, doncs, un cop creada aquesta comunitat energètica, els veïns i veïnes que viuen a un radi màxim de dos quilòmetres de la instal·lació podran abonar-s'hi, tot estalviant fins a 200 euros l'any en la seva factura de la llum. 

Des de l'Ajuntament han explicat que, tenint en compte les hores de sol que té la vall, aposten per seguir caminant cap a la transició energètica a nivell local que es reclama des de la Unió Europea.

Les plaques fotovoltaiques han d'estar instal·ades als edificis públics, com l'escola o el poliesportiu, abans d'acabar el 2024.

Parlen al vídeo:  JOAQUIM ROMERO, REGIDOR DE MUNTANYA I MEDI AMBIENT DE BELLVER

Aquest passat dissabte va finalitzar una nova edició del programa Cerdanya Senderisme de Salut, que ha programat més d’una quarantena d’activitats esportives i divulgatives vinculades amb l’entorn natural des de finals de juliol. Hi han participat 420 persones.

Les propostes van des de caminades, algunes combinades amb l’ús de remuntadors, sortides de marxa nòrdica o banys de bosc, una activitat que desperta interès darrerament. Després de 9 anys del projecte, s’han vist canvis en els participants.

Cerdanya Senderisme de Salut està coordinat per l’entitat Guies del Pirineu, amb el suport dels ajuntaments de Puigcerdà, Alp i Llívia i la col·laboració de les estacions de la Molina i Font-Romeu.

Parlen al vídeo: JORDI PAU CABALLERO, GUIA DE MUNTANYA I PROMOTOR DE CERDANYA SENDERISME DE SALUT

Les altres sortides seran la nocturna per conèixer la vida silvestre a la Molina, la dels boscos de Bor i Cap del Ras, la volta a Torrelles i la de marxa nòrdica que combina visites al patrimònic romànic cerdà, una de les novetats d'aquesta edició.

El Cerdanya Happy Walking vol donar importància a la tasca dels guies de muntanya i al seu coneixement del territori.

En acabar la sortida, els participants reben un lot de productes locals o bé s'ofereix un tast. A més, el festival de senderisme es complementa amb propostes culturals. En aquesta ocasió, serà un concert de música i danses tradicionals del Pirineu, que es farà dissabte a la plaça santa Maria de Puigcerdà.

Els Festivals de Senderisme dels Pirineus és una iniciativa coordinada per l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). L'objectiu és afavorir un turisme responsable i respectuós amb la natura i la població local, a més de contribuir a desestacionalitzar el turisme.

Parlen al vídeo:

CARLES DE MOXÓ, TÈCNIC TURISME CONSELL COMARCAL CERDANYA

AMIN BENDJERIOU, GUIA DE MUNTANYA

MONTSERRAT CORNET, PARTICIPANT

Justament aquest dimecres 24 de maig s'ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs. La Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), que aglutina gairebé 400 membres pertanyents a 36 estats, celebra aquesta efemèride. Des del Parc Natural del Cadí Moixeró consideren que cal commemorar aquest dia per posar en valor la importància de preservar aquests espais naturals. 

A Catalunya, hi ha una vintena de parcs naturals i 184 espais més agrupats en diferents figures de protecció. Tots plegats, sumen el 30% del territori del país. 

Parlen al vídeo: JORDI GARCIA PETIT, DIRECTOR PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ

A la resta de l’Alt Pirineu i Aran, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà es troben justament en aquesta situació de risc moderat/alt, mentre que l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i Aran de moment no presenten risc. A nivell català, pràcticament tot el país es troba en una situació de risc entre moderat i molt alt d’incendi forestal.

El pla Alfa és el procediment operatiu establert pel cos d’Agents Rurals per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d’incendis davant les situacions de perill d’incendi forestal que es puguin produir. L’activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius i la realització de determinades actuacions preventives.

En els nivells alt i extrem (nivells 2 i 3), es prohibeix o es restringeixen determinades activitats susceptibles de provocar incendis forestals, com ara la possibilitat d’encendre foc o la realització d’activitats esportives.

Parlen al Vídeo:

MARTA RUFIANDIS, REGIDORA MEDI AMBIENT PUIGCERDÀ

ÈRIC GRAS, AGENT MAJOR FAUNA I PESCA AGENTS RURALS CERDANYA

Després d’extingir l’incendi de Puigcerdà, l’helicòpter bombarder s’ha hagut de desplaçar fins a Bolvir, on a les 15:23h s’hi ha declarat un altre incendi de vegetació. En aquest cas hi han treballat quatre dotacions terrestes, amb el suport de l’helicòpter.