En el cas del Pallars Sobirà, s’ha explicat als representants dels 15 municipis que, a la comarca, se li assigna 65 MW d'energia solar fotovoltaica i 53 MW d'eòlica en l'horitzó de l'any 2050. Concretament en l'àmbit fotovoltaic, acollirà 34,5 MW en edificis, 10,5 MW en espais ar-ti-fi-cia-lit-zats, com ara pedreres o abocadors en desús, i 20,1 MW en espais no ar-ti-fi-cia-lit-zats.

En el cas del Pallars Jussà, se li assigna 722 MW d'energia fotovoltaica i gairebé 49 MW d'eòlica. En l'àmbit fotovoltaic, acollirà 69 MW en edificis, 134 MW en espais artificialitzats i 518 MW en espais no ar-ti-fi-cia-lit-zats.

A les sessions també s'han exposat les diferents eines i canals de comunicació que tindrà el món local per tal de fer les seves aportacions, modificacions o consultes al document i ajustar la proposta inicial a la seva realitat i les seves preferències. Un cop s'iniciï el període d'informació pública, els municipis tindran tres mesos per presentar les seves propostes.

Posteriorment, un cop aprovat definitivament el PLATER, els municipis podran adaptar el seu ordenament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l'hora d'ordenar la instal·lació d'energies renovables en el seu territori, sempre amb línia amb els criteris definits al PLATER.

Els túnels on s’actuarà són el túnel de Bassella, a l’Alt Urgell, el túnel dels Feixancs al terme de Talarn i els dos túnels de Terradets, tots tres al Pallars Jussà.

El Programa d'autogeneració i descarbonització de la xarxa de carreteres de la Generalitat per a tota Catalunya inclou actuacions per un valor de 48 milions d’euros fins al 2028.

Des del Consell Comarcal es considera que el turisme és un dels principals motors econòmics i socials del territori i que encara hi ha marge per definir conjuntament quin model turístic vol desenvolupar el món rural.

El programa ha comptat amb ponències d’experts, casos pràctics i tallers participatius adreçats a empreses del sector turístic, professionals, representants institucionals i persones emprenedores interessades per identificar recursos, oportunitats i compromisos de futur per al turisme del Jussà i del conjunt de les zones rurals.

Parlen al vídeo:

DAMIÀ SERRANO, DIRECTOR DE MÀRQUETING D'EXPERIÈNCIES I RECERCA AGÈNCIA CATALANA DE TURISME 

JULI ALEGRE, DIRECTOR PATRONAT TURÍSTIC DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

ANNA PRAT, RESPONSABLE DE L’ÀREA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

És una de les accions més ecològiques i resolutives per solucionar les plagues de coloms a la ciutat però necessiten del seu temps.

Altres accions que s'estan duent a terme son la distribució de pinso contraceptiu mitjançant alimentadors instal·lats en diferents punts del municipi i es complementa amb captures en viu amb gàbies situades en llocs estratègics.

Parlen al vídeo:

POL COSTA, FALCONER

L’ajut contribuirà a la revisió del projecte d’ordenació forestal, per garantir una gestió sostenible del bosc i afavorir la conservació del medi natural. També aposta per la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb la preservació dels recursos forestals de la comarca.

L’ajut prové del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conjuntament amb els fons FEDER per a les anualitats 2025 i 2026, per a la revisió de l’instrument d’ordenació forestal.

Amb aquest canvi, el servei recupera l’horari complet i torna a obrir de dilluns a dissabte, fet que millora la comoditat i disponibilitat per a les persones usuàries.

El Consell Comarcal, per la seva banda, integra aquesta deixalleria a la resta que ja gestiona, i es dona una millor coherència al servei.

Parlen al vídeo:

MARC BARÓ, ALCALDE DE LA POBLA DE SEGUR

Es destaca que hi ha un increment progressiu de visitants als espais naturals i també més exigència del propi visitant.

Un altre element pel qual vetllen és la compaginació del turisme amb les persones del territori i la seva activitat econòmica. Destaquen l’augment d’atacs de gossos a bestiar.

Les denúncies més recurrents són les vinculades a circulació motoritzada.

També es posa èmfasi en l’ajuda que suposen els mitjans aeris a l’hora de controlar aquestes zones naturals. 

Durant la campanya de reforç de vigilància, que va començar per Setmana Santa, s’augmenta el nombre d’efectius. En dos anys s’ha passat de menys de 500 a més de 700 a tot Catalunya i, al Pirineu en concret, s’ha passat de 70 a 85 agents.

Parlen al vídeo:

ANNA SERVENT, CAP AGENTS RURALS DE L’ÀREA REGIONAL DE L’ALT PIRINEU

El lema triat pel Geoparc Orígens aquest 2025 ha estat el canvi climàtic, una preocupació a l’ordre del dia.

Esdeveniments com aquest ajuden a divulgar la tasca del Geoparc Orígens, un ens que ja fa 10 anys que treballa pel territori.

La setmana dels Geoparcs Europeus ha coincidit amb la 1ª Setmana de la Natura que organitza la Generalitat de Catalunya. Això ha portat que, alguna de les activitats, es facin de manera conjunta.

Parlen al vídeo:

XAVI MIR, COORDINADOR CIENTÍFIC GEOPARC ORÍGENS

Els dos alcaldes, han trobat que el recolzament per part de les institucions implicades ha estat satisfactori. 

Tot i així, la intranquil·litat continua present en els ramaders i responsables municipals ja que no es descarta que en un futur pugui haver-hi més presència del depredador al Pallars Jussà, cosa que podria afectar greument a les explotacions ramaderes i al seu futur .

Aquest fong és relativament nou. Això fa que s’hagi d’actuar de manera activa una vegada detectada la seva presència.

Es tracta d’un fong latent que viu a les capçaleres dels pins i que, a causa de l’estrès hídric per la sequera i les conseqüències del canvi climàtic en les temperatures, se’n va detectar l’afectació sanitària al bosc de Salàs de Pallars fa dues setmanes. I s’ha pogut actuar ràpidament gràcies als convenis dels municipis propietaris de boscos amb el departament d’Agricultura.

Ja que els ajuntaments no poden afrontar de manera individual problemes com aquest.

Tota la fusta tallada es podrà fer servir al mateix territori, ja sigui com a biomassa o altes opcions, fet que permet una economia circular i de proximitat.

Parlen al vídeo:

LLUÍS CERVERA, ENGINYER FORESTAL DEPARTAMENT AGRICULTURA

ENRIC BADELL, DIRECTOR SERVEIS TERRITORIAL AGRICULTURA ALT PIRINEU I ARAN

JAUME SOLÉ, ALCALDE DE SALÀS DE PALLARS

Des de que es va engegar la campanya, a principis de novembre, s’han entregat 35 equipaments i són els mateixos usuaris els que fan difusió d’aquesta tasca via xarxes socials. Això anima a l’ajuntament a que aquesta iniciativa es pugui allargar en el temps.

Recentment s’ha posat en marxa el web actuaperlentornpobla.cat on es pot trobar tota la informació necessària per poder recollir aquest kit de neteja i el seu funcionament.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA TIRBIÓ, REGIDOR DE TURISME

Aquesta prova és el resultat de la diagnosi elaborada per l’empresa Inèdit dins del projecte TOTALPALLARS, finançat amb fons Next Generation, que desenvolupen el Consell Comarcal del Pallars Jussà, l’Ajuntament de Tremp i l’Ajuntament de la Pobla de Segur. 

Aquest projecte és el primer que es fa a tota Catalunya. De moment, participen sis empreses, quatre de menjars precuinats i dos de petit comerç, però la idea és que s’hi sumin d’altres i amb noves propostes de reutilitzar envasos per minimitzar l’impacte ambiental dels materials d’un sol ús.

Parlen al vídeo:

DOLORS ETXALAR, TÈCNICA PROMOCIÓ ECONÒMICA AJ. TREMP

LEONARDO MELGAREJO, TREBALLADOR ROSTISSERIA BASTÚS

LAIA FIGUERA, PROJECTE TOT AL PALLARS AJ. TREMP

El material que s’ha elaborat s’ha centrat en les persones que visiten la Vall Fosca, ja sigui per fer senderisme, com per fer recorreguts en BTT pels camins, en la població local, que també en fa ús, i finalment en el sector ramader que els utilitzen per moure el bestiar.

Amb aquest pressupost s’han creat 290 fotografies sobre els camins i els seus usos, un vídeo promocional general sobre els usos dels camins i quatre vídeos temàtics breus que s’aniran publicant en diferents moments per tal de difondre els valors i els usos dels camins en el temps.

Altres objectius de la campanya són: afavorir la convivència de la ramaderia amb l’ús lúdic dels camins, atraure nous públics potencials, desestacionalitzar el turisme, promoure el lleure saludable i transmetre el valor del respecte pel patrimoni.

Una de les conclusions que s’ha arribat és que els cereals s’adapten millor que les lleguminoses a la terra no llaurada perquè saben competir més amb les males herbes.

Parlen al vídeo:

JORDI PUIG, ASSESSOR AGRÍCOLA DE L’ESPIGALL

JOAN ROMANYÀ, BIÒLEG DEL SÒL I PROFESSOR UB

S’han mostrat, en directe, exemples d’ús d’aplicacions com ara Wikiloc o Oruxmaps, per cercar i descarregar traces, fer-ne el seguiment, gravar noves rutes i compartir-les. El que recomanen els experts, sobretot, és preparar-se la ruta prèviament i portar un mapa físic per si de cas.

L’acte, a banda de ser dirigit a les sòcies i socis de la SAM, ha estat obert a tothom amant de la muntanya.

Parlen al vídeo: 

RICARD MARTÍNEZ, CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA

JORDI PASCUAL, PRESIDENT SOCIETAT AMICS DE LA MUNTANYA

Per aquesta campanya, hi ha uns quants itineraris programats i per fer en diferents dies. Els voluntaris poden triar fer-la de forma individual, allà on vagin, al mateix temps que fan una excursió o, si es prefereix, anar acompanyats i fer l’activitat junt amb altres persones, com ha estat el cas d’aquesta primera jornada.

Parlen al vídeo: JOSEP M. TIRBIÓ, 1r TINENT ALCALDE AJUNTAMENT POBLA DE SEGUR

El catàleg ha estat possible gràcies a la feina de l’Associació de Productors d’Oli del Pallars.

En definitiva, i de moment, 14 varietats d’olivera que podem trobar dins del catàleg per aprendre una mica més de l’oli que es produeix i consumeix al Pallars Jussà.

Parlen al vídeo:

JOB ROIG, ESPECIALISTA EN CONSERVACIÓ DE VARIETATS LOCALS

ORIOL SULLÀ, PRESIDENT PRODUCTORS OLIS PALLARS

ANTÒNIA NINOT, INVESTIGADORA DE L’IRTA

Cada any, aquesta associació planteja un parell d’accions al Geoparc, amb qui tenen conveni, conjuntament amb la Federació Catalana d’Espeleologia.

També dona suport Mountain Wilderness, una associació  a escala mundial que vetlla per la conservació de les muntanyes.

Molta gent ha participat en aquesta acció, com l’Ajuntament d’Àger, el Geoparc Orígens, els agents rurals, la SAM de Tremp i l’Ateneu del Pallars.

Parlen al vídeo:

JORDI PASCUAL, PRESIDENT SOCIETAT AMICS DE LA MUNTANYA

JORDI GASSIOT, MEMBRE JUNTA MOUNTAIN WILDERNESS CATALUNYA

El dia 21 d’aquest mes hi haurà un taller per aprendre a cuinar amb corder i bolets, a càrrec de l’Oriol Pallarès, on es treballarà amb receptes que els assistents podran realitzar i tastar al finalitzar la jornada.

Ambdues activitats sobre el món del bolet, estan ubicades dins del programa de Cordevi 2024. La inscripció per la sortida micològica d’aquest diumenge és gratuïta i es pot inscriure a la web del festival de cordevi o a pallarsclik.com.

Parlen al vídeo: M. PILAR CASES, CAP ÀREA DESENVOLUPAMENT LOCAL I TURISME

Aquest curs de l’Escola Agrària del Pallars amb col·laboració amb el Parc Nacional, té com a objectiu principal la formació de personal especialitzat en el coneixement i la divulgació dels valors naturals i culturals del Parc Nacional. 

En total, 120 hores entre classes teòriques i pràctiques d’un curs que finalitzarà el 10 d’octubre.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA RISPA, COORDINADOR DEL CURS DE GUIES

Fa uns dies, li va tocar el torn al canal de Sossís, on es van rescatar unes 2.500 truites i altres espècies protegides. Aquests animals podran continuar fent la seva vida, aquest cop, a la Noguera Pallaresa.

Parlen al vídeo: MIQUEL ARILLA, CAP ÀREA BÀSICA AGENTS RURALS PALLARS JUSSÀ

Aquest és el període on, aquest majestuós animal, entra en el seu període de zel, batallant amb els altres mascles del seu territori per aconseguir reproduir el seu llinatge entre les femelles del grup. Utilitzen tota mena d'estratègies com marcar els pins amb les banyes, furgar la terra i deixar el seu rastre, lluitar acarnissadament a cops de banyes o organitzar aquests grans concerts al capvespre fins ben entrada la nit. La brama és doncs, un espectacle sonor que impressiona a qui ho presencia.

Per viure bé l’experiència es recomana anar amb guia. Es pot demanar informació a l’Epicentre de Tremp o a la Reserva Nacional de Caça de Boumort.

Al mateix temps, l’estudi aportarà una sèrie de propostes de com es pot gestionar pel seu millor rendiment, controlant les entrades i les pèrdues d’aigua i que, en temps de sequera, el nivell d’aquesta no arribi a ser alarmantment baix.

Parlen al vídeo: XAVI MIR, COORDINADOR CIENTÍFIC DEL GEOPARC ORÍGENS

Aquest any s’ha començat a redactar el pla director perquè aquest conjunt arqueològic sigui un atractiu per la Vall de Barcedana i, en definitiva, per a tot el Pallars Jussà.

Parlen al vídeo: 

FERRAN URETA, TINENT D’ALCALDE DE GAVET DE LA CONCA

MARTA SANCHO, DIRECTORA DEL PROJECTE

JORDI VALLVERDÚ, ARQUEÒLEG

La seva proximitat a Isona va fer que, ja al segle XIX, s’hi descobrissin objectes d’època romana. Tot i això, no s’hi van fer excavacions fins a l’any 2001, quan els treballs d’obertura de la nova carretera van posar al descobert un extens conjunt d’edificis. La Generalitat de Catalunya va comprar els terrenys i, en els darrers anys, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà han tingut cura de la seva conservació i dinamització, i la Universitat de Barcelona s’ha encarregat de la investigació mitjançant un projecte sobre Aeso i el seu territori, liderat pel Dr. Ignasi Garcés.

Es calcula que la vil·la podria tenir uns 10.000 m² entre la residència dels propietaris, els estables, els magatzems i les zones de treball. I aquest any, l’excavació s’ha centrat en dos sectors: el mausoleu i els banys. En el mausoleu s’ha trobat un sarcòfag de pedra i algunes tombes excavades a terra. A la zona dels banys s’han pogut trobar diverses estances, alineades en funció de la temperatura que es volia aconseguir en cada espai.

La vil·la de Llorís és l’únic jaciment de les seves característiques en curs d’excavació a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, i l’actual projecte de recerca garanteix la continuïtat de les tasques l’any 2025.

Alemanya, Turquia, República Txeca i inclús Mèxic, són alguns dels països d’on venen aquests joves voluntaris.

Tot un exemple a seguir, aquests i aquestes joves voluntàries que, a més de conèixer la nostra comarca, estan ajudant a fer que es vegi millor.

Parlen al vídeo:

JAUME SOLÉ, ALCALDE DE SALÀS DE PALLARS

ESTHER BARBÉ, COORDINADORA DEL CAMP DE TREBALL

En aquest solar, s’ha excavat des de l’any 2019. A més, Aeso va ser declarada Bé d’Interès Cultural Nacional en 2018, ja que és l’única ciutat romana coneguda en el Pirineu lleidatà. La Universitat de Barcelona s’encarrega de la investigació liderada pel Dr. Ignasi Garcés.

Les excavacions realitzades entre 2019 i 2023 havien descobert l’existència d’una muralla i una torre del segle I aC, posteriorment anul·lades i ocupades per l’ampliació des del nord d’una gran domus (casa particular) durant els segles I-II dC.

Els treballs d’enguany s’han centrat en la domus, on s’ha localitzat un pedestal motllurat de pedra que en el seu dia suportava una estàtua, i una piscina (petit estany per a peixos) que encara conserva el fons de revestiment hidràulic. Aquesta casa confirma la riquesa de les elits romanes de la ciutat.

Totes les restes seran cobertes aviat per garantir-ne la conservació fins que es disposi d’un pla director per a la desitjable museïtzació que integri amb garanties les restes en la trama urbana d’Isona.

S’instal·laran en 49 municipis de la demarcació de Lleida, dels quals 3 estaran a l’Alta Ribagorça, 14 al Pallars Sobirà i 11 al Pallars Jussà. S’han vinculat a les principals rutes cicloturístiques i pròximes als espais naturals, d’aquesta manera, consolidar-los com un motor de desenvolupament de destí turístic d’excel·lència i amb valors sostenibles.

Cal destacar que en cada punt de recàrrega hi poden endollar-se 4 bicicletes al mateix temps. Els ajuntaments de cada municipi seran els encarregats de la instal·lació, manteniment i gestió.

La font de la Plaça de la Creu és molt antiga i, recentment, després de veure que l’aigua no desaiguava, s’ha descobert que el desguàs es feia a través d’un canalet sense cap canonada. I en el qual s’havia anat acumulant sediments amb el temps. És per això que s’ha procedit a realitzar el correcte desguàs amb tub de PVC per tornar a deixar la font tal com estava.

Cal dir que, la Plaça de la Creu sol ser un punt de trobada i cèntric a Tremp, just davant de l’Ajuntament.

Tot plegat s’ha donat a conèixer durant la visita que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha fet aquest dimarts al Molí de l’Oli d’Aramunt, des d’on s’ha compromès a donar suport a la fira.

Aquest dimarts, Talarn també s’ha desplaçat al municipi de Castell de Mur, on ha pogut visitar el mateix castell i recollir les peticions de l’alcalde del municipi. Durant la seva visita al municipi de Conca de Dalt, mentrestant, també ha visitat l’Ajuntament, així com el poble de Claverol. 

Parlen al vídeo: 

MARC SANS, ALCALDE DE CONCA DE DALT

JOAN TALARN, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

La jornada l’ha clos el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, que ha apuntat que aquest és un debat necessari, sobretot en un context de sequera com l’actual.

En la jornada també s’han explicat les novetats en matèria d’assegurances, sobretot en l’àmbit dels herbacis, una qüestió que ha despertat força interès a causa de la sequera. En aquest sentit, s’ha lamentat que Agroseguro no hagi declarat l’alta muntanya com a zona de sequera, ja que això ha perjudicat força als ramaders que tenen vaca en extensiu. 

Parlen al vídeo: 

PERE ROQUÉ, PRESIDENT D’ASAJA LLEIDA

JOSÉ CRESPÍN, SUBDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL A LLEIDA

Per comarques, Cerdanya i el Ripollès són les que s'han endut més medalles d'or, concretament tres cadasuna (terçones, terçons i parelles, en el cas de Cerdanya; i sobranyes, quartons i sementals, al Ripollès). Una ramaderia del Pallars Sobirà, mentrestant, ha aconseguit l'or en sobranys.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA DALMAU, ALCALDE DE LA TORRE DE CAPDELLA

Recordem que els quatre ajuntaments del Pallars Jussà afectats per la MAT (Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà), així com el Consell Comarcal, han presentat sengles recursos d’alçada contra el projecte. Tot plegat, després que a finals de setembre el BOE publiqués l’autorització prèvia del govern espanyol, a expenses de l’informe d’impacte ambiental de la Generalitat. En aquest sentit, Abella ha demanat al Govern que es pronunciï el més aviat possible.

Les al·legacions presentades argumenten que la MAT tindrà un gran impacte paisatgístic i ambiental sobre la biodiversitat de la comarca, entre altres aspectes. 

Parlen al vídeo: JEANNINE ABELLA, ALCALDESSA D’ISONA I CONCA DELLÀ

Pel que fa als tipus de cultius, es van plantar ordi, espelta, llentia i favó, i un d’ells ha sobresortit per sobre de la resta.

El projecte tindrà una durada de tres anys i fa pocs dies es va fer ja la segona sembra. Recordem que s’actua en una parcel·la de Salàs de Pallars, en una altra de prop de Tremp i en una tercera de Sant Esteve de la Sarga. El projecte, promogut per PallarsActiu, amb el suport tècnic de l’Espigall, compta amb el finançament del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. 

Parlen al vídeo: 

LAURA RUEDA, AGÒNOMA I ASSESSORA TÈCNICA DEL PROJECTE

JOAN ROMANYÀ, PROFESSOR DE SÒLS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

La cooperativa podrà subministrar l’electricitat que produeixin aquestes plaques a bona part de la ciutat de Tremp, ja que s’hi podran connectar els socis que visquin a un radi de dos quilòmetres. 

Parlen al vídeo: SÍLVIA ROMERO, ALCALDESSA DE TREMP

A banda d’adaptar-se millor a les zones de secà, aquesta varietat també permet fer una pasta més digerible per a persones amb sensibilitat a determinades farines. Tot plegat, ha fet que la pasta de Casa Miravet hagi tingut una gran acceptació i, de fet, a dia d’avui no poden cobrir tota la demanda que tenen. Una part de la culpa, la té el canvi climàtic. 

El problema és que treballen amb unes llavors molt específiques i difícils de trobar i això fa que, si un any perden la collita per manca de pluja, corren el risc de quedar-se sense matèria prima per tornar a plantar l’any següent. 

Parlen al vídeo: IBAN CAMPOS, AGRICULTOR

Els ajuts provenen del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Tots els ens locals que han rebut la subvenció estan situats en zones d’especial protecció, com ara l’Observatori Astronòmic del Montsec o el Parc Natural de l’Alt Pirineu. 

Amb les actuacions d’adequació es preveu una reducció de la potència mitjana del 50% a les instal·lacions on s’actua; un estalvi en el consum d’energia i cost associat del 67% i una reducció anual en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle de 82 tones de CO2.

La principal diferència entre la primera i la segona sembra ha estat l’orientació que se li ha donat. El mètode, però, ha estat el mateix i el que canviarà entre un any i l’altre seran, previsiblement, les condicions meteorològiques, ja que el primer any ha estat molt marcat per la sequera.

Les varietats que es planten són ordi, espelta, llentia i favó. El projecte compta amb el finançament del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lle

Parlen al vídeo:

JORDI PUIG, ASSESSOR AGRÍCOLA

FLORS PALLARS, GERENT DE PALLARS ACTIU

Durant la jornada, també s’han exposat alguns aspectes legislatius del risc en urbanisme, així com estudis per determinar la susceptibilitat dels barrancs a generar fluxos. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha organitzat aquesta jornada en el marc del Dia Internacional per a la Reducció del Risc de Desastres, designat per les Nacions Unides el 13 d’octubre.

Parlen al vídeo: PERE OLLER, DIRECTOR DE GEONEU RISK

Si tot va segons el previst, d’aquí tres o quatre anys ja es tindran els fruits dels codonyers de la plantació experimental i es podrà valorar quins donen millors resultats. Pel que fa a la collita d’enguany a la comarca, aquesta ha estat força variable, en part degut al fred.

El codony és un producte molt arrelat al Pallars Jussà i bona prova d’això és que fa 22 anys que protagonitza la fira de tardor de Tremp. Enguany, la Fira del Codony tindrà lloc justament aquest cap de setmana i el fruit protagonitzarà diverses activitats, com ara l’esmorzar popular amb allioli de codony, o el taller i el concurs d’allioli de codony. 

Parlen al vídeo: JAUME GELONCH, PAGÈS

Com que a l’interior del canal hi ha fauna aquàtica, cal que una empresa especialitzada contractada per Endesa retiri els exemplars, mitjançant el procés de pesca elèctrica. A banda de peixos, hi ha una important població de cranc autòcton, que es redistribuirà cap a zones del país on la seva presència està molt més amenaçada.

Pel que fa als peixos, els autòctons es preservaran al sifó de Gavet durant les sis setmanes en què el canal estigui buit, mentre que les espècies invasores seran sacrificades. 

Parlen al vídeo:

MERITXELL GONZÀLEZ, TÈCNIC EN OBRA CIVIL D’ENDESA

JOSEP MARIA PUIGARNAU, AGENT MAJOR DE FAUNA DELS AGENTS RURALS

Durant aquesta darrera visita de ‘Converses al tros’ s’ha fet un balanç positiu de l’assistència a les sortides. A més, s’ha anunciat que l’any que ve, la iniciativa s’estendrà també al Pallars Sobirà.

Parlen al vídeo:

JORDI PUIG, ASSESSOR AGRÍCOLA

CARLA BELLERA, TÈCNICA DE RAIELS

Entre les activitats que han destacat hi ha una caminada nocturna per l’Estany Gento i una ruta guiada per la muntanya de Serraspina, relacionada amb la història que s’hi ha documentat sobre la presència de bruixes. 

Des de l’Ajuntament s’ha fet una bona valoració de la participació i enguany s’ha ofert transport col·lectiu per accedir a les activitats. 

Parlen al vídeo:

ALBERT SANGENÍS, PRESIDENT DEL GRUP D’ESTUDIS DE MUNTANYA ANTIGA

SÍLVIA COLL, TÈCNICA DE TURISME DE LA TORRE DE CAPDELLA

El repte és arribar als llindars que tenen els països del nord d’Europa, amb un aprofitament del 60% de la fusta. I aquest any, ja la majoria dels aprofitaments que se subhasten porten dos preus, distingint la fusta de serra de la trituració.

S’ha destacat que la subhasta és un clar exemple de bioeconomia perquè posa en valor un producte que surt del bosc, fet que millora els boscos, es fa prevenció d’incendis i es genera riquesa al territori. També es remarca que la qualitat de la fusta és diversa arreu de Catalunya, que la fusta dels boscos pirinencs és de més qualitat per la construcció, però que actualment les noves formes de treballar el material permeten donar rendibilitat també a la fusta provinent de boscos mediterranis.

Després d’un temps absent, el Pallars Jussà ha tornat, i ha ho fet amb 2 lots de fusta en peu, però han quedat deserts. Dels 44 lots se n’han venut 31, un 73% de les tones ofertades per un import total de 336.558 euros.

Parlen al vídeo:

ANNA SANITJAS, DIRECTORA GENERAL D’ECOSISTEMES FORESTALS I GESTIÓ DEL MEDI

ÀNGEL PORTA, FORESTAL DEL BAGES PORTA S.A.

A dia d’avui ja ha entrat tot el personal de reforç de campanya i hi ha 35 mitjans aeris repartits pel territori català.

Es demana la col·laboració de la població en la prevenció d’incendis i també es destaca el paper que fan en aquest sentit la ramaderia i la pagesia. 

S’ha destacat que la població de les comarques de muntanya està molt sensibilitzada i segueixen les recomanacions per evitar incendis.

Parlen al vídeo:

MIQUEL ARILLA, CAP DE L’ÀREA BÀSICA D’AGENTS RURALS DEL PALLARS JUSSÀ I SOBIRÀ

JORDI SOLÀ, CAP DE LA REGIÓ D’EMERGÈNCIES DE LLEIDA

JOSEP CASTELLS, DELEGAT DEL GOVERN A L’ALT PIRINEU I ARAN

Aquesta zona és estratègica pel que fa a la conservació d’aquest tipus de carronyaire, ja que el Prepirineu és un lloc de pas entre França i el sud d’Espanya. 

Des de l’Associació Trenca, també es du a terme una tasca de conservació de la xarxa de canyets per poder garantir una alimentació segura i regular als voltors, que complementa el seguiment de l’espècie. Hi ha quatre canyets, un a Isona, un a la Vall Fosca, un a l’Alt Urgell i un a la reserva del Boumort.

El voltor negre, igual que les altres tres espècies de carronyaires que hi ha al territori, aufrany, voltor comú i trencalòs, són clau per mantenir l’equilibri en l’ecosistema. Es destaca que són espècies carronyaires, netegen el camp i eviten que es propaguin malalties.

La diferència del voltor negre amb les altres espècies, és que no viuen a les roques, sinó que fa el niu sobre els pins.

Parlen al vídeo: 

GERARD PLANA, TÈCNIC EN CAMP DEL PROJECTE DE SEGUIMENT DEL VOLTOR NEGRE

NÚRIA VALLVERDÚ, TÈCNICA EN CONSERVACIÓ A LA FUNDACIÓ TRENCA

Tot plegat ho han donat a conèixer durant la xerrada que han ofert aquest dissabte a la tarda a Tremp, conjuntament amb la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica al Pallars. Un acte que tenia l’objectiu d’informar a la ciutadania de l’estat actual en què es troben els diferents projectes de macroparcs solars presentats a la comarca. Alguns d’ells ja han passat els tràmits ambientals.

Durant la xerrada, els membres de la plataforma han aprofitat per recordar que no estan en contra de les energies renovables, però sí que s’oposen al model que es vol implantar al Pallars Jussà.

Unes macroplantes solars en mans d’unes poques empreses que no aportarien llocs de treball a la comarca. A banda de l’impacte ambiental i paisatgístic que tindrien aquests mars de plaques solars, situades en terrenys que deixarien de ser aprofitables per a l’agricultura i la ramaderia.

La plataforma ha detallat que hi ha un total de deu projectes tramitats, però en diferents etapes. També expliquen que a efectes pràctics són un mateix projecte però que ho tramiten per separat per no superar les 100 ha de terreny afectat, ja que llavors la qüestió ja no seria competència de la Generalitat sinó de l’Estat i creuen que els perjudicaria.

Parlen al vídeo: MARTÍ ARMENGOL, MEMBRE DE SALVEM LO PALLARS

Actualment s’està treballant amb els departaments de Territori i d’Acció Climàtica de la Generalitat, així com amb la direcció de la Reserva del Boumort, per poder tenir una persona els dies necessaris i muntar el que calgui de museïtzació. Fet que deixarà l’edifici a punt com a centre d’interpretació de la natura de l’entorn. 

A banda, aquest espai serà també d’ús veïnal.

Ja hi ha grups escolars que participen en les activitats dirigides que s’organitzen des de la Reserva Nacional de Caça de Boumort i ara amb aquest espai es podrà complementar les visites.

Parlen al vídeo: MARTÍ CARDONA, ALCALDE DE CONCA DE DALT

La creació d’aquesta oficina permet reforçar el servei amb la dotació d’un tècnic ambiental. 

Des del consell comarcal del Pallars Jussà també s’anima a la creació de comunitats energètiques com a via per implantar les energies renovables.

D’alta banda, ja fa temps que l’ens comarcal treballa en la planificació territorial per la implantació de plaques fotovoltaiques. Fins ara ho feia amb un arquitecte propi a dedicació parcial, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i amb els municipis afectats a qui s’ha donat suport en la redacció d’informes relacionats amb les sol·licituds d’instal·lació de parcs fotovoltaics al territori.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA MULLOL, PRESIDENT C.C. PALLARS JUSSÀ

Des del cos d’Agents rurals es destaca que els canvis de temperatura han fet que hi hagi una tendència a que el cicle de la processionària s’avanci uns dos mesos. S’explica que  totes les zones poblades de pins a la comarca compten amb alguna petita afectació per processionària, però que ells vetllen sobretot els indrets on la presència és més greu. Els municipis més afectats al Pallars Jussà són Tremp, Salàs de Pallars i Conca de Dalt, fet que coincideix amb les zones on hi ha hagut més repoblació de pinassa. 

Però el canvi climàtic també ha fet que els hàbits de la processionària canviïn i que cada vegada sigui més freqüent trobar-la a cotes altes de la comarca i fins i tot al Pallars Sobirà. És una espècie que genera molta controvèrsia per les seves afectacions als pins però també s’alerta dels seus efectes sobre animals i persones. Els experts recomanen actuar-hi en contra quan es troba en indrets pròxims a zones urbanes. 

Castilló també remarca que la processionària és una espècie que té un cicle molt complex i que regular-la és molt complicat. En aquest sentit, es decanta més per estudiar i entendre bé com és el cicle, les diferents fases per les que passa i l’afectació que pot fer en un determinat lloc.

Parlen al vídeo:

JORDI CARDONA, AGENT RURAL DEL PALLARS JUSSÀ

JORDI CASTILLÓ, ENGINYER DE FOREST

En aquesta fase se sembren 3 camps, un a prop de Salàs de Pallars, un a Talarn i un a Sant Esteve de la Sarga i en total suposen prop de 3 hectàrees de terreny. Els cultius elegits són cereal i lleguminosa, concretament ordi, espelta, llentia i favó. Però a banda de veure el comportament d’alguns cultius que ara se sembren de forma minoritària, també es busca noves formes de gestió del sòl.

Conscients de la problemàtica que suposa la fauna salvatge actualment pels cultius de la zona, les finques experimentals es tancaran amb pastors elèctrics per evitar-ne l’entrada.

El resultat del projecte estalviarà als pagesos haver-se d’arriscar ells a fer proves, ja que el projecte està finançat per Diputació de Lleida. Conèixer la rendibilitat amb anterioritat els permetrà poder decidir amb coneixement de causa si apostar per aquesta línia.

Parlen al vídeo: 

EVA FITER, GERENT DE PALLARS ACTIU

JORDI PUIG, ASSESSOR AGRÍCOLA

L’acte s’ha fet coincidint amb el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. I precisament la mostra posa èmfasi en la vessant d’educació ambiental d’aquest cos.

A més, seguint en aquesta línia amb l’exposició com a teló de fons es programen diverses activitats d’educació i sensibilització ambiental.

La mostra es podrà visitar a l’Epicentre fins al 28 de febrer. La seva itinerància va començar a Granollers, i després de Tremp, al llarg de l’any es podrà visitar a Manresa, Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Amposta i Terrassa. Posteriorment farà un recorregut per la resta de capitals de comarca.

Parlen al vídeo: MARC COSTA, DIRECTOR GENERAL DELS AGENTS RURALS

Precisament la divulgació és un dels eixos de treball del Geoparc Orígens.

La iniciativa ha estat impulsada per l’Ajuntament de Tremp, a través de la seva comissió de participació ciutadana, que periòdicament organitza algun acte coincidint amb un dia internacional conjuntament amb entitats del municipi.

En aquest cas, hi ha col·laborat també la Societat Amics de la Muntanya i el grup de caminadors Àrnica.

Parlen al vídeo:

XAVI MIR, COORDINADOR CIENTÍFIC DEL GEOPARC ORÍGENS

ROSA MELINES, REGIDORA CULTURA TREMP

Parlen al vídeo:

JORDI PALAU, DIRECTOR DE LA RESERVA NACIONAL DE CAÇA DEL BOUMORT

ROSA GALINDO SOLER, PRESIDENTA FUNDACIÓ MIRANDA

Parlen al vídeo:

JOSE MARÍA BARRERA, COORDINADOR FÒRUM ESPANYOL DE GEOPARCS

ALBERT SELLÉS, ASSESSOR CIENTÍFIC GEOPARC ORÍGENS

Parlen al vídeo: MARIA PILAR CASES, ALCALDESSA DE TREMP

La idea és fer arribar a totes les franges d’edat la importància del recurs hídric a l’hora de produir energia neta i la història de la zona vinculada a aquesta energia des de fa més de cent anys.

També es va oferir el dissabte passat a la tarda una conferència sobre plaques fotovoltaiques.

Des de La Central es preveu continuar al llarg de la temporada oferint propostes per a prendre consciència de la necessitat de modificar els hàbits de consum energètic.

Parlen al vídeo: LAURA EGEA, HISTORIADORA I DINAMITZADORA ESPAI PATRIMONIAL DE LA CENTRAL

La cooperativa compta amb 10 socis fundadors i destaquen que estan en contra dels macroparcs solars que es projecten a la comarca però a favor de les energies renovables sostenibles. La idea és poder aconseguir uns 300 socis.

Tot plegat, compta amb la col·laboració ciutadana i dels ajuntaments de Tremp i de la Pobla de Segur, que cediran teulades municipals per poder instal·lar-hi les plaques solars. 

De fet, divendres passat al vespre es va fer una presentació de l’entitat a Tremp que va omplir de gom a gom l’Espai cultural La Lira i va comptar amb la conferència del meteoròleg Francesc Mauri.

Parlen al vídeo:

SANTI MARTÍNEZ FARRERO, PRESIDENT COOPERATIVA ENERGIA DEL PALLARS JUSSÀ

Parlen al vídeo:

MARIA PILAR CASES, ALCALDESSA DE TREMP

SÍLVIA ROMERO, PORTAVEU DE COMPROMÍS PER TREMP

parlen al Vídeo: GUILLEM PURAS, COORDINADOR GEOPARC MUNDIAL UNESCO ORÍGENS

Aquest estudi s’ha realitzat durant l’últim any a través de PallarsActiu i s’han presentat els resultats a Tremp i Sort. Precisament el manteniment i, si és possible, augment del sector primari a la zona, és un dels objectius de PallarsActiu.

Des de l’assessoria l’Espigall, que és qui ha dut a terme l’estudi juntament amb Raiels, comenten que l’òptim seria que els canvis per adaptar-se al canvi climàtic ja haguessin començat. Però que no es va tard per la major part de les accions que s’han de desenvolupar. Encara s’és a temps de fer-les i que a escala local es poden fer moltes coses.

Parlen al vídeo: 
JORDI PUIG, L’ESPIGALL
EVA FITER, GERENT DE PALLARSACTIU