Les obres han consistit en l’obstrucció del canal de connexió entre el riu Noguera Pallaresa i la séquia del Salito, que neix en un ullal, per tal de reduir l’aigua tèrbola amb sediments que el riu porta a la séquia i beneficiar a la fauna i flora autòctona.

També s’ha instal·lat un nou mirador al marge sud del Pla de Salito que facilitarà noves activitats d’educació ambiental a la zona, especialment amb escolars, a través del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU.

Uns 600 col·laboradors, entre voluntaris i alumnes de les diferents escoles del Pallars Sobirà, han recollit  unes dues tones de deixalles, una xifra que, amb els anys, ha anat a la baixa.

Aquest diumenge s’ha fet la jornada final i l’exposició amb totes les deixalles trobades per conscienciar a la població de la necessitat d’evitar llençar escombraries a la natura. Aquestes deixalles s’han retirat dilluns, quan la deixalleria de Sort fa la recollida final.

Parlen al vídeo:

YASMINA FRANCESCH, COORDINADORA DE LA INICIATIVA RIUS

Aprofitant l’acte de l’aniversari, el Patronat Rector ha demanat ampliar el territori del Parc a la zona de la Vall Fosca.

Una iniciativa que el Parc considera molt important de cara a la protecció d'hàbitats.

A més, en el marc de la visita de directors i responsables de 16 Parcs de l’Estat espanyol, els dies 15 i 16 s'han organitzat unes jornades d'investigació de la Xarxa de Parcs Nacionals, on es donaran a conèixer els principals projectes i línies d'investigació desenvolupats pels parcs nacionals.

Parlen al vídeo:

JORDI SARGATAL, SECRETARI DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA

LLUÍS FLORIT, DIRECTOR PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

Les activitats estan pensades per a tots el públics i per poder gaudir d’un dia en família.

Des de l’organització es destaca la visió inclusiva de l’esdeveniment. Hi ha una formació per aprendre a utilitzar una cadira Joëllete, una sobre gestió psicològica d’accidents i una altra sobre l’equip de seguretat hivernal i eines de planificació de les sortides en terreny d’allaus.

Parlen al vídeo:
GERARD AGUADO, ORGANITZADOR DEL FESTIVAL SENDERI DE SORT

Les obres, que afecten a una zona de 4,5 hectàrees, tindran una durada d’uns cinc mesos. Fet que permetrà recuperar aquesta zona humida de forma bastant ràpida.

Una vegada acabades les obres, es farà seguiment per controlar la recuperació i també es preveu construir un nou mirador amb fusta de proximitat i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

La restauració de l’espai suposarà una inversió d’uns 300.0000 euros que es finançaran amb els fons europeus Next Generation.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Una sola persona pot infectar les aigües dels estanys alpins amb algun virus, fet que suposaria un desastre ecològic total. A més, només el fet d’entrar a l’aigua també té un efecte negatiu en l’equilibri de la biodiversitat.

Així, des del Parc natural es recomana gaudir dels estanys des de la riba, amb el gos lligat, fent fotos i observant la natura.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Gràcies als Fons Next Generation per restauracions d’hàbitats, s’ha instal·lat un campament temporal a aquesta zona de difícil accés per als treballadors, i fer una neteja exhaustiva.

La neteja i recuperació total d’aquest i altres estanys requerirà d’un treball continuat durant uns anys, única manera d’aconseguir restaurar els hàbitats i la biodiversitat autòctona.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

QUIM POU, BIÒLEG I DIRECTOR TÈCNIC DE L’ACTUACIÓ

El seu augment fa que es treballi per millorar l’experiència.

I s’està treballant per fer un guiatge més interactiu i proper per tal d’arribar a tothom.

S’ha aprofitat la presentació per donar a conèixer el nou mural del projecte de l'Enciclopèdia Mural de l'artista Swen Schmitzz, a través del qual es representen algunes de les espècies de fauna més característiques del territori.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

MIQUEL ÀNGEL CANAL, PRESIDENT ASS. GUIES I INTERPRETS PARC NATURAL ALT PIRINEU

HELENA BARRIL, MEMBRE ASS. GUIES I INTERPRETS PARC NATURAL ALT PIRINEU

El mural l’està realitzant un artista d’Ivars d’Urgell especialista en representar escenes de pardals i natura, que ha treballat per tot el món L’autor posa de relleu aquesta natura que envolta l’espai.

L’espai on s’ubica ajuda en la tria de colors del mural, les espècies representades i el paisatge de l’obra, un obra que s’ha realitzat en quatre dies i que s’inaugurarà el primer cap de setmana de maig per l’Aplec de l’Ermita d’Arboló.

Ja hi ha planificats diferents espais per continuar amb aquesta tasca artística i divulgativa del Parc.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

SWEN SCHMITZ, MURALISTA

L’objectiu final d’aquest curs és poder crear un centre promotor de formació de bioenginyeria a l’Alt Pirineu, una iniciativa pionera a tot l’Estat Espanyol.

A més, des del projecte Boscos de Muntanya es remarca que amb les actuacions realitzades durant el curs es pot veure com s’aconsegueix aquesta meta econòmica amb una mínima petjada ecològica a més dels beneficis per la natura. En aquest cas, la neteja de boscos afavoreix l’hàbitat del gall fer, una espècie en perill d’extinció.

Parlen al vídeo:

ANDREU GONZÁLEZ, DIRECTOR FUNDACIÓ PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA

PAULA SANGALLI, PRESIDENTA FEDERACIÓ EUROPEA BIOENGINYERIA PAISATGE

Des del Parc s’espera que aquests primers 21 compromisos només siguin el primer pas perquè moltes més empreses i equipaments de l’Alt Pirineu s’acabin afegint a aquesta proposta de qualitat de servei i de millora ambiental.

L’acte de lliurament l’ha realitzat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, al Museu de Gerri de la Sal.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Una restauració que es considera clau per a l’equilibri mediambiental del territori. 

La restauració de l'espai també permetrà millorar les poblacions locals de fauna protegida lligades a ambients aquàtics de poca fondària i amb abundant vegetació semi aquàtica, com amfibis o les libèl·lules, així com millorar la qualitat i el desenvolupament de la verneda que forma el bosc de ribera de la Noguera Pallaresa.

Es preveu que els treballs, amb una inversió de 307.000€ dels Fons Next Generation, comencin durant el segon trimestre d'aquest mateix 2025 i duraran uns cinc mesos.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

JORDI SARGATA, SECRETARI TRANSICIÓ ECOLÓGICA

S’ha aconseguit que el Parc sigui la zona protegida més gran de Catalunya que hagi aconseguit una distinció per la qualitat del cel fosc. Una distinció que, a més, és positiva per la salut de les persones, per la biodiversitat i per gaudir del cel en tots els àmbits. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

S’han beneficiat d’aquests ajuts un total de 72 explotacions ramaderes que fan el maneig del seu bestiar dins del Parc. Un ajut on també s’hi poden acollir els ens locals.

L’import total que s’ha concedit per al maneig de bestiar, per la millora i conservació d’infraestructures ramaderes i pels projectes dels ens locals ha estat d’uns 277.000 € amb el cofinançament de fons FEADER.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Cada any es retiren unes tres tonelades de l’Elodea Canadensis que s’acaba utilitzant com adob orgànic en prats de pagesos i ramaders de la zona. Una feina que implica a diferents departaments coordinats pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

La campanya va superar les expectatives econòmiques que es van marcar, ja que hi van col·laborar 89 persones.

Aquesta fita ajuda a que els criadors de ruc s’animin a continuar amb la seva tasca.

Aquesta tasca que evita la desaparició de l’espècie.

De moment, l’associació té 350 exemplars i 52 socis, una xifra lluny de la necessària perquè el ruc català es consideri fora del perill d’extinció, ja que es necessitaria arribar al mil exemplars entre mascles i femelles.

Parlen al vídeo: 

NURIA CANAL, COORDINADORA PROJECTE GRATITUD PALLARS

JESÚS MARTÍN, CRIADOR RUC CATALÀ

JOSEP LLUÍS PIQUÉ, CRIADOR RUC CATALÀ

L’Agrupació de Societats de Pesca del Pirineu la componen la Societat de pescadors de La Bonaigua, la Societat de pescadors de Llavorsí, l’Associació de pesca de Cardós-Tírvia, l’Associació de pesca esportiva la Vall de Boí, la Societat de caça i pesca el Flamisell i la Societat de pescadors la Vall del Bosia.

Els pescadors estan esperançats que a partir d’aquesta Taula Estratègica s’unifiquin totes les necessitats conjuntes per a trobar les millors solucions.

Parlen al vídeo:

JOSEP LLUÍS FARRERO, PRESIDENT AGRUPACIÓ SOCIETATS PESCA PIRINEU

Es tracta de la quarta edició d’aquest festival pels amants del senderisme i la natura que, segons diuen, és una forma de descobrir el terme de Sort a un altre ritme, amb uns altres ulls i a peu.

L’activitat és finançada per l’Ajuntament de Sort, amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Les propostes van des de recórrer camins històrics del Batlliu, cercar llegendes perdudes, observar les estrelles, fins a aprendre a orientar-se o a construir una menjadora d’ocells. Tot això entre el dia 18 i 20 d’octubre.

El joc és el resultat d’un projecte de cinc anys de durada creat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. S’han instal·lat més de dos-cents collars per tal de monitorar i controlar el benestar animal en la ramaderia.

‘Busca el bestiar’ ha aprofitat el passaport ‘Explora el Parc’ del Parc Natural de l’Alt Pirineu per adherir les seves rutes a les activitats ja proposades des de fa anys.

El sector ramader que ha participat, després d’una primera reacció escèptica, ara veuen amb bons ulls el fet que el joc serveixi per conscienciar als visitants com reaccionar davant d’un ramat.

Parlen al vídeo:

NEUS ARTIGUES, TÈCNICA DE BENESTAR ANIMAL A L’IRTA

XAVIER RODENAS, COORDINADOR ‘EXPLORA EL PARC’

L’objectiu principal és recollir tota la recerca que es fa en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu i donar-lo a conèixer.

Tres jornades de les quals les dues primeres estan plenes de ponències, debats i divulgació de coneixements, i en el darrer dia està previst realitzar una excursió a la Vall de Bonabé per relaxar-se i trepitjar territori.

Parlen al vídeo: 

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ORIOL GRAU, COORDINADOR DE L’OBSERVATORI DE RECERCA DEL PARC

També es vol fer una crida a la societat perquè es valori la importància del sector agrari i ramader per aquestes comarques, i que no es tracta solament d’un problema del sector, sinó de tot el país.

Parlen al vídeo: 

GEMMA GUITART, JOVES D’UNIÓ DE PAGESOS

JOAN GUITART, COORDINADOR TERRITORIAL D’UNIÓ DE PAGESOS

IGNASI DE CASTELLARNAU, RAMADER AFECTAT

MANEL PÉREZ, ALCALDE D’ALINS

Les zones obertes a l’alta muntanya actuen a mode de tallafoc. L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic i la pèrdua d’activitats ramaderes dificulten cada vegada més el manteniment d’aquestes clarianes, feixes o petits prats. El bosc s’expandeix fins a franges properes als pobles, la qual cosa augmenta el risc d’incendi i posa en perill no només el paisatge natural, sinó també el veïnat. 

El projecte POCTEFA Desbosiguem! elaborarà un manual de bones pràctiques sobre l’obertura i manteniment dels espais forestals oberts, descrivint tècniques com ara la desbrossada, el silvopastoralisme, les aclarides o el foc prescrit. En el cas del Parc Natural de l’Alt Pirineu, concretament, el projecte servirà per desenvolupar un primer pla estratègic de prevenció en què el foc es concebi com a eina de diversificació del paisatge forestal. 

La creació de la georuta ha comptat amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ajuntament de Soriguera

La georuta consisteix en un recorregut circular de 3,5 quilòmetres i compta amb sis plafons, on s’hi explica de forma gràfica el significat i la interpretació de les roques que es poden veure. 

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ LÓPEZ, GEÒLEG 

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

A banda, també demanen que es doni més suport a la promoció de la pesca, ja que asseguren que és un sector que atreu força turisme al Pirineu.

De moment, els integrants són les societats de pescadors de la Bonaigua, de Llavorsí, de Cardós-Tírvia i de la Vall de Bosia, així com l’Associació de pesca esportiva de la Vall de Boí i la Societat de Caça i Pesca del Flamisell. Tot i això, l’entitat té les portes obertes per anar incorporant a totes les societats i associacions de pesca del Pirineu que s’hi vulguin afegir. 

Parlen al vídeo: JOSEP LLUÍS FARRERO, PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE SOCIETATS DE PESCA DEL PIRINEU

En l’última resolució del mapa, 13 dels 16 municipis que integren els Parcs del Pirineu occidental, ja formen part de la zona de protecció. 

Des del Departament s’han impulsat uns ajuts, dotats amb més de 9 milions d’euros fins el 2028, que es destinaran a reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat en zones protegides, en propietats de titularitat pública i privada. 

L’actuació suposarà un estalvi del 50% en la despesa d’enllumenat públic per als municipis. 

Parlen al vídeo: MIREIA BOYA, DIRECTORA GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC

Enguany es faran 24 setmanes d’estada i es preveu arribar als 400 voluntaris, la idea és primar grups petits amb qui hi hagi un gran intercanvi d’experiències.

Els grups precisament són molt heterogenis, fet que propicia aquest contacte intergeneracional i el coneixement de l’altre.

Boscos de muntanya segueix apostant fort per bioenginyeria del paisatge, també remarquen que creuen en el manteniment d’un territori rural viu i amb la necessitat de gestionar els boscos.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ANDREU GONZALEZ, BOSCOS DE MUNTANYA

Es proposa un model de gestió de territori amb una visió integral que optimitzi els recursos naturals, els serveis i l’economia local amb la finalitat de que els paisatges tinguin més capacitat de resistència a les pertorbacions com incendis, pluges, augment de la temperatura, en definitiva els canvis futurs.

Precisament aquest dimarts, coincidint amb el dia Internacional dels Boscos, s’ha presentat el pla i s’ha visitat una zona on ja estan actuant en la retirada d’arbres morts que han estat atacats per una espècie d’escarabat, ja que les masses molt denses d’arbres provoquen que no hi hagi prou aigua i els fa més vulnerables a atacs de plagues i malalties.

S’ha explicat que s’actuarà globalment en 4 grans eixos: actuar en base científica, integrar polítiques forestals, agrícoles i ambientals, treballar des del territori i buscar la sostenibilitat econòmica. I a Soriguera ja s’ha començat a aplicar aquesta teoria.

Des del consistori es remarca que la gestió per evitar la despoblació és vital.

Durant el 2023 s’iniciarà la implementació i el desplegament de les accions acordades en aquest pla pilot. Aquest projecte iniciat a Soriguera té per objectiu fer-se extensiu a tot Catalunya per crear una nova cultura en la gestió del país. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

ANNA SANITJAS, DIRECTORA GENERAL D’ECOSISTEMES FORESTALS

JOSEP RAMON FONTDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

Precisament la jornada de treball ha comptat amb representació de l’Agència de Residus de Catalunya per escoltar el sector ramader i poder buscar la millor gestió del material.

D’altra banda però, s’ha plantejat la possibilitat d’usos alternatius de la llana i el repte de revaloritzar-la.

S’ha destacat que les ovelles s’han de xollar cada any per salut animal, de manera que aquest recurs hi és, però fa falta que el territori compti també amb infraestructures per processar-la.

També, que la gestió de la llana no sigui un impediment més per al sector de cara a garantir el relleu generacional.

Parlen al vídeo: 

XAVIER RIBERA, PRESIDENT DE LA FECOC

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Parlen al vídeo:

JULI FERNÁNDEZ, CONSELLER DE TERRITORI

ANTONIO LÓPEZ, INVESTIGADOR DEL CVC I PROFESSOR DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA DE LA UAB.

Fa uns mesos es va restringir totalment el pas per la pista que uneix el Pallars Sobirà amb l’Aran per Montgarri a vehicles sorollosos tipus motos, quads i buggies. I aquest estiu s’ha fet una prova pilot per limitar a 150 vehicles al dia el pas entre el refugi del Fornet i el barranc de Marimanha, just on acaben els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Les restriccions es van aplicar arran de l’acord entre el Parc natural de l’Alt Pirineu, l’EMD d’Isil i Alòs i l’Ajuntament d’Alt Àneu, per tal de preservar aquest espai natural que, en determinades èpoques de l’any rep una gran quantitat de visitants i de vehicles de combustió.

Parlen al vídeo: GUILLEM ESTEBAN, PRESIDENT EMD D’ISIL I ALÒS

El projecte europeu, del qual Llavorsí forma part, juntament amb altres municipis pirinencs, preveu calefactar un total de 66 equipaments municipals amb calderes de biomassa que s’estan posant en marxa aquestes setmanes.

Per això, però també per conèixer les opinions de la gent del territori, aquest divendres s’ha fet la jornada “La contribució del món rural català al Pacte Verd Europeu”.

Durant la jornada s’ha visionat el vídeo “Els boscos, una font d'energia per al futur”, que ha produït la Representació de la Comissió  Europea a Barcelona i que compta amb intervencions de nens i nenes de l'escola rural de Llavorsí. Precisament des de la Comissió s’ha volgut destacar el paper de les futures generacions per propiciar aquest canvi de dinàmica.

A banda de la taula rodona, l’acte ha comptat amb un taller pedagògic per als infants de l’escola.

Parlen al vídeo: MANUEL SZAPIRO, DIRECTOR DE LA REPRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ EUROPEA A BARCELONA

Parlen al vídeo: ANDREU GONZÁLEZ, DIRECTOR FUNDACIÓ PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA

Parlen al vídeo:

AINA RIBÉ, MUSEU DE CAMINS