Tan sols l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, al Pallars Sobirà, ha  estat agraciada amb un parell de premis. 10 dècims d’un quart premi, el número 25508, que ha repartit 200.000 euros, i una sèrie del 23111, un cinquè premi amb sis mil euros per dècim. L’administració de Sort és una de les que més ven a tot l’estat, i de moment no hi ha constància que hagi recaigut en cap persona del territori.

I l’administració número 1 de Vielha ha venut un dècim del tercer premi de la Loteria de Nadal, dotat amb 50.000 euros per dècim, del número 90693.

La crisi del sector primari obliga als ramaders i pagesos a buscar alternatives de cara al futur.

Durant la jornada hi hagut ponències i taules rodones centrades en la recuperació de pastures públiques, l’anàlisi de contractes ecosistèmics, noves eines per al relleu generacional i el suport a la pagesia, així com la creació de productes ecoturístics vinculats a la ramaderia.

Parlen al vídeo:

VANESA FREIXA, CO ORGANITZADORA JORNADA BEEP

La principal novetat de la temporada 25-26 ha estat la presentació del nou  restaurant Clots, situat a la cota 2.100, un espai que s’ha renovat perquè els visitants puguin fer una pausa a peu de pistes. Aquest nou establiment s’obrirà al públic aquestes festes de Nadal, i és una mostra de l’aposta de Ferrocarrils al territori.

A més, en una iniciativa conjunt amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’ha inaugurat un mural a la caseta de compressors que promou la sensibilització ambiental i divulga els valors naturals i culturals del Parc, sobretot els boscos de pi negre i pastures subalpines.

El mural l’han fet conjuntament diversos artistes locals, a través de l’associació Rural Utòpica, una entitat que acosta la cultura a zones rurals més allunyades dels grans centres de creació.

Parlen al vídeo:

CARLES RUIZ, PRESIDENT FGC

Un projecte que compta amb la participació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

L’empresa Grafftech ja ha fet diversos murals a diferents municipis del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça. Aquests murals compten amb la particularitat de que, a través d’un QR, prenen vida posant de relleu el llegat patrimonial, històric i humà del territori que representen. Un punt d’atracció turística, però també emocional pels habitants del municipi.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Des del consistori es destaca que les obres s’han pogut fer a través de les ajudes rebudes des de la Diputació de Lleida i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, ja que l’ajuntament no en podia assumir el cost.

Rialp espera poder obrir definitivament els accessos al mes de febrer de 2026, ja que la climatologia juga en contra de la possibilitat d’una obertura més pròxima.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Les obres han consistit en l’obstrucció del canal de connexió entre el riu Noguera Pallaresa i la séquia del Salito, que neix en un ullal, per tal de reduir l’aigua tèrbola amb sediments que el riu porta a la séquia i beneficiar a la fauna i flora autòctona.

També s’ha instal·lat un nou mirador al marge sud del Pla de Salito que facilitarà noves activitats d’educació ambiental a la zona, especialment amb escolars, a través del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU.

Aquesta temporada s’espera llarga i es preveu aguantar pistes obertes fins al mes d’abril, per Setmana Santa.

En aquest primer dia, Port Ainé ja ha vist alguns entusiastes de la neu que no han volgut perdre l’oportunitat de practicar l’esport blanc.

Han obert totes les estacions d’esquí que gestiona Ferrocarrils, mentre que l’estació d’esquí de muntanya de Tavascan, ho farà dissabte. Però només en la modalitat de nòrdic i raquetes.

Parlen al vídeo:

GEMMA TOST, RESPONSABLE DE NEGOCIS D’ESPOT I PORT AINÉ

Amb aquestes intervencions, juntament amb algunes millores a la piscina municipal i dins del poliesportiu Els Til·lers que es faran pròximament, el consistori reforça la seva aposta per la promoció de l’activitat física i l’esport a l’aire lliure.

Parlen al vídeo:

LENNERT JAN BERVOETS, REGIDOR D’ESPORTS DE L’AJUNTAMENT DE SORT

L’acte ha culminat amb la inauguració de quatre llambordes Stolpersteine* en record i dignificació de Josep Rey Pau, de Castellviny; Josep Llo Andreva, de Llessui; Josep Rabasa Sabarich, de Sort, i Manuel Baqueró Font, d’Altron.

Tres familiars dels homenatjats han compartit records i vivències.

L’historiador Josep Calvet va descobrir els casos d’aquests quatre veïns del municipi de Sort. Aquesta troballa va fer que l’Ajuntament de Sort demanés les quatre llambordes com a homenatge.

Un acte on es va remarcar la necessitat de preservar la memòria més que mai, i es va alertar del repunt dels discursos d’odi a Europa i també a Catalunya.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Aquest any, la jornada ha estat dedicada a les violències digitals, un nou espai on s’ha detectat que aquest tipus de violència va en augment.

Per tal d’actuar contra aquesta xacra, s’ha posat de relleu la feina que fan serveis com el SIE a l’Alt Pirineu i Aran.

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, la Regió Policial de l’Alt Pirineu i Aran ha rebut aquest 2025 12 denúncies de maltractaments i s’han atès 14 víctimes, una xifra que s’espera reduir en anys pròxims gràcies a nous programes com el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals.

Parlen al vídeo:

SARAY ESPEJO, DIRECTORA GENERAL DE CURES, ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I EQUITAT EN ELS TREBALLS

FRANCESC GUALDO, DIRECTOR DEL DEPARTAMENT D'IGUALTAT I FEMINISME A L'ALT PIRINEU

ANDREA COLOMER, DIRECTORA SIE ALT PIRINEU I ARAN

Darrerament, tota la producció de llet anava destinada a la Formatgeria Tros de Sort, que formava part de la societat de SAT Brams, però que s’ha adaptat a la nova situació.

SAT Brams s'havia convertit en una granja sobredimensionada en comparació amb la producció i demanda actual de llet. Factors com una falta de relleu generacional sòlid i uns costos econòmics inasumibles juguen un paper important en la pèrdua d’explotacions del sector primari al Pirineu.

Parlen al vídeo:

JAUME MONTANÉ, COPROPIETARI DE SAT BRAMS

JOSEP FONT, PRESIDENT DE TROS DE SORT

El manifest evidencia cinc propostes per poder exercir l’ofici de pagès o ramader amb totes les garanties. Dels quals, en aquest acte a Gerri se n’ha destacat dos que afecten, especialment, la pagesia i ramaderia de l’Alt Pirineu.

Els altres punts fan referència a polítiques efectives que garanteixin el relleu generacional al camp, que es reconegui la tasca pagesa com a pilar social, cultural i territorial i valoritzar la pagesia professional amb una seguretat social digna i uns preus de mercat justos. El sindicat no descarta accions més contundents si no s’avança en aquestes línies reivindicatives.

Parlen al vídeo:

JOAN GUITART, COORDINADOR D’UNIÓ DE PAGESOS A LES COMARQUES DE MUNTANYA

LAIA ANGRILL, RESPONSABLE DE POLÍTIQUES DE MUNTANYA, JOVES I COMUNICACIÓ A LA COMISSIÓ PERMANENT

Jordi Gasia, regidor d’Urbanisme, Obres i Pobles de l’Ajuntament ha explicat que la inversió de l’obra està finançada per la Diputació de Lleida i l’objectiu és que tot el projecte estigui completat abans d’acabar l’any 2025.

Aquest programa d’inversions té com a finalitat millorar les infraestructures dels nuclis i donar resposta a les necessitats de tot el municipi, per avançar de manera progressiva en la modernització dels serveis bàsics d’aigua potable.

La iniciativa ha estat ben rebuda pel col·lectiu més jove del municipi, ja que el concurs promou l’expressió lliure sobre qualsevol tema que els inquieti o motivi.

La data límit d’entrega de treballs artístics és el pròxim 10 de desembre i el dia 20 es farà l’entrega de premis. Uns premis que estan pensats perquè reverteixin al propi municipi en una col·laboració circular.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Tot i l’entrebanc d’aquest any i el complicat futur de la ramaderia, Sort vol continuar apostant per una fira ramadera.

Cal destacar la realització d’un taller per l’aprofitament de la llana, un producte que els ramaders no poden comercialitzar i que suposa, en canvi, uns costos importants per a moltes explotacions. Al taller es va aprendre a aprofitar la llana per millorar els cultius agrícoles utilitzant aquest material com abonament natural i sostenible.

Parlen al vídeo:

MARTA ARENA, TÈCNICA AGROALIMENTÀRIA

També s'ha volgut destacar una nova proposta de Cinema Ilerdenc.

En aquesta primera convocatòria del cinema fet al territori no hi ha hagut massa participació, però s’espera augmentar-la en futures edicions.

El Festival acabarà diumenge 9 i es destaca la taula rodona de dissabte tarda amb la presència de diferents curtmetratgistes, a més de professionals vinculats al món del cinema.

Parlen al vídeo:

RAMON ALARÓ, DIRECTOR DEL CURTÀNEU

IRENE OBIOLS, CINEASTA I COORDINADORA DE LA SESSIÓ ILERDENCA

Dins del cicle hi ha un taller de cuina d’aprofitament i conserves, un taller i demostració d’esmolat, manteniment i trossejat amb motoserra i el primer concurs de melmelades casolanes amb berenar compartit. Aquesta iniciativa es vol allargar durant l’any.

També es farà una taula rodona sobre com es viu i es percep el canvi climàtic en l’àmbit local.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

El canvi del formigó per una zona verda amb arbres, vegetació i sorrals ha fet el pati més segur i més eficient.

El pati, tot i ser municipal, només s’utilitza pel servei escolar tot i que no es descarta que es pugui utilitzar, de manera puntual, per esdeveniments municipals.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

La gastronomia del territori també juga un paper important en la mostra de curtmetratges, a través del Curtast.

A banda, s’han projectat diferents tallers: un d’introductori als curtmetratges, un de fotografia i un de Stop Motion.

Dins de la mostra es projectarà el nou curtmetratge realitzat pels alumnes de l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu, dins del programa FEM UN CURT.

El dissabte dia 8 tindrà lloc una gala que reunirà tots els que han fet possible el festival al llarg d’aquests 10 anys.

Uns 600 col·laboradors, entre voluntaris i alumnes de les diferents escoles del Pallars Sobirà, han recollit  unes dues tones de deixalles, una xifra que, amb els anys, ha anat a la baixa.

Aquest diumenge s’ha fet la jornada final i l’exposició amb totes les deixalles trobades per conscienciar a la població de la necessitat d’evitar llençar escombraries a la natura. Aquestes deixalles s’han retirat dilluns, quan la deixalleria de Sort fa la recollida final.

Parlen al vídeo:

YASMINA FRANCESCH, COORDINADORA DE LA INICIATIVA RIUS

Des del Parc Natural de l’Alt Pirineu han explicat que actualment hi ha 4 persones implicades a qui s'esgota el contracte. Paral·lelament, des de l'1 de juliol no hi ha responsable de la gestió econòmica i des del 3 d'octubre tampoc hi ha un responsable de l’oficina a la Seu d'Urgell. Això vol dir que d'11 persones en quedaran 4. Aquesta situació ha fet que es tingui l’oficina tancada a l'atenció al públic, no es pugui atendre el telèfon, ni gestionar el correu electrònic corporatiu.

Parlen al vídeo:

SÍLVIA PANEQUE, CONSELLERA DE TERRITORI, HABITATGE I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

En un primer moment, s’ha anunciat que se suspenien les activitats vinculades estrictament amb el bestiar però finalment s’ha anunciat que es cancel·la tot l’esdeveniment.

Estava previst que la fira comencés divendres amb l’arribada del bestiar al recinte firal, dissabte hi havia la subhasta autonòmica de vedells de raça Bruna, el concurs comarcal i els premis, i el diumenge hi havia programat el concurs comarcal del Cavall Pirinenc Català.

Aprofitant l’acte de l’aniversari, el Patronat Rector ha demanat ampliar el territori del Parc a la zona de la Vall Fosca.

Una iniciativa que el Parc considera molt important de cara a la protecció d'hàbitats.

A més, en el marc de la visita de directors i responsables de 16 Parcs de l’Estat espanyol, els dies 15 i 16 s'han organitzat unes jornades d'investigació de la Xarxa de Parcs Nacionals, on es donaran a conèixer els principals projectes i línies d'investigació desenvolupats pels parcs nacionals.

Parlen al vídeo:

JORDI SARGATAL, SECRETARI DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA

LLUÍS FLORIT, DIRECTOR PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

Les activitats estan pensades per a tots el públics i per poder gaudir d’un dia en família.

Des de l’organització es destaca la visió inclusiva de l’esdeveniment. Hi ha una formació per aprendre a utilitzar una cadira Joëllete, una sobre gestió psicològica d’accidents i una altra sobre l’equip de seguretat hivernal i eines de planificació de les sortides en terreny d’allaus.

Parlen al vídeo:
GERARD AGUADO, ORGANITZADOR DEL FESTIVAL SENDERI DE SORT

L’objectiu de la jornada ha estat promoure la cooperació entre sectors, impulsar projectes conjunts que contribueixin al desenvolupament econòmic sostenible del Pirineu, donar visibilitat al teixit productiu territorial i proposar solucions des de la col·laboració publicoprivada com la necessitat de crear els Fons d’Inversió SCR Pirineus com a motor de desenvolupament econòmic.

Antoni Cañete, president de la PIMEC, ha remarcat la necessitat de recollir les diferents necessitats d’aquest teixit per  poder treballar en solucions a peu de carrer.

Des del consell comarcal del Sobirà s’ha manifestat la importància d’aglutinar en un espai de trobada el mon empresarial i les institucions del Pirineu.

La reunió ha comptat, a banda del teixit empresarial i representants de les diferents entitats econòmiques vinculades al territori, amb un gran nombre de representants d’ens públics, tant locals, com comarcals i supracomarcals.

Parlen al vídeo:

CARLES RABANEDA; PRESIDENT DE PALLARS ACTIU

ANTONI CAÑETE, PRESIDENT DE LA PIMEC

CARLES ISUS, PRESIDENT DEL C.C. DEL PALLARS SOBIRÀ

En el marc de la jornada també s’ha exposat la necessitat de tenir un escorxador funcional perquè els productors càrnics puguin fer-lo servir. Actualment, el del Pallars Jussà està tancat, per tant, el Sobirà està assumint totes les matances de les dues comarques. Un altre element que contribuirà a la potenciació del producte càrnic del territori és la sala de desfer, que encara no està disponible, però que permetrà tancar el cercle productiu i fer venda directa.

Parlen al vídeo:
MARTA ERENA, TÈCNICA AGROALIMENTÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

L’edició d’enguany s’ha dedicat a l’Imaginari del Bosc. De manera que tot el festival ha girat en l’entorn d’aquesta proposta que s’escolleix de forma popular any rere any.

Malgrat que la joventut del públic no faci pensar encara a l’organització amb un relleu generacional garantit, l’èxit de totes les edicions fan que el futur del Festival estigui garantit.

Parlen a vídeo:

GADI ROMERO, INTEGRANT DE L’ASSOCIACIÓ LES LLUMENERES

El Festival Saó és una complexa filosofia de pensament i acció en interacció amb la natura.

Els objectius del festival son desestacionalitzar i descentralitzar la cultura i revitalitzar l’entorn rural mitjançant l’art i el pensament, creant vincles entre la comunitat local i la xarxa creativa global.

Parlen al vídeo:

MAURICIO BALLESTEROS i PIETER VAN BRUYSSEL, ARTISTES

ALBERT BALDOMÀ, DIRECTOR DEL CENTRE D’ART I NATURA DE FARRERA

Palmira Jaquetti va néixer el 1895 al Poble-sec de Barcelona. La docència va ser sempre la seva vocació però la seva ment inquieta la va portar a ser una pionera que va treballar camps com la traducció, la música i el folklore durant la primera meitat del segle XX. Destaca que va recollir més de 10.000 cançons per a  l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Parlen al vídeo:

ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT

La recent creada Associació Llumeneres és l’encarregada d’organitzar, des dels inicis, aquesta proposta cultural que en aquesta edició gira al voltant de l’Imaginari al Bosc, un tema escollit per la quitxalla del territori.

El carrer Major de Sort, com ja és tradició, es transformarà en un espai únic ple de sorpreses gràcies a la feina voluntària de la Comissió de Decoració de Lo Llumener i la col·laboració de tots els infants de les escoles de la comarca.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ

SÍLVIA RODRÍGUEZ, MEMBRE ASS. LLUMENERES

L’esdeveniment ha programat tres recorreguts però amb algunes novetats. La cursa popular ha sumat 5km més al seu itinerari habitual, amb un total de 15km. Per primera vegada, la Mitja+ de 30 km, ha realitzat la sortida des de Llessui per tenir una cursa més alpina. I pel que fa a la prova reina, la Trail, enguany ha augmentat la distància fins a 60 km i 4.700m de desnivell positiu. 

I un esdeveniment que cada vegada agafa més volada és la Rialp Matxixics.

Es destaca la programació d'activitats paral·leles que converteixen la cursa en tot un esdeveniment familiar i s’agraeix als més de 200 voluntaris vinguts d’arreu que ajuden a l’organització de l’activitat.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Les curses, que recorren la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, passaran per alts cims, profundes valls, boscos d’encant i pobles de la comarca. Un cap de setmana pensat pels gairebé 1000 corredors que enguany s’aproparan a Rialp.

Per primer cop, la Rialp Matxicots comptarà amb premis en metàl·lic pels millors esportistes, un fet que pot ajudar a incentivar a més gent a participar.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Aquesta concentració està oberta a tot tipus de moto matriculable apta per circular per carretera sense restricció per cilindrada, tot i que és recomanable més de 250cc.

El fet de que els organitzadors siguin motoristes pallaresos fa que es coneguin molt bé les carreteres del Pirineu i Prepirineu català, d’Osca i del sud de França. Trien i dissenyen les millors rutes per cada edició de la Cherokee Rider, i es busca l’equilibri entre quilometratge, bon asfalt, corbes i els racons més secrets i espectaculars de l’entorn.

L’organització limita a 100 motos cada concentració per qüestions de seguretat i per no perdre l’essència de la Cherokee Rider.

A l’inici del festival es va fer amb un petit homenatge a l’actriu i directora Verónica Echegui, recentment traspassada. Es va projectar el curtmetratge “Tótem Loba”, que Echegui va dirigir al 2021 i que va rebre un Goya el 2022. 

Però a més, durant quatre dies el 7è art en format curt explora la imatge més mitològica del viatge de l’heroi.

Al Tabaca es projectaran fins a 49 curtmetratges d’entre els 251 curts presentats, arribats de 29 països diferents, en vuit sessions amb noms que fan referència a la mitologia pirinenca. Una tasca que ha estat tot un repte pels mateixos cineastes.

A més hi ha tot un plegat d’activitats paral·leles que enriqueixen l’experiència: teatre, música, col·loquis, exposicions, tallers o excursions per conèixer el territori.

Parlen al vídeo:

IVANA MIÑO, CO DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

A més de l’heliport de Tírvia, també s’adaptaran les instal·lacions de l’heliport situat a Vilaller, a l’Alta Ribagorça, i se’n construirà un de nou a Sort. El Pla d’heliports del Govern s’estén a tota Catalunya amb una inversió de 10 milions d’euros fins el 2028.

Durant la visita, la consellera Paneque ha estat acompanyada per l’alcalde de Tírvia, Joan Farrera, que ha valorat molt positivament aquestes novetat.

La consellera també ha comentat que, en paral·lel, el govern ja treballa en una xarxa de corredors per assegurar la connectivitat entre tots els heliports en casos d’emergència i que es farà de manera remota des d’Aeroports de Catalunya.

Posteriorment, la consellera Paneque s’ha traslladat a la seu del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, on s’ha reunit amb el seu president, Albert Palacín.

Parlen al vídeo:

JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

SÍLVIA PANEQUE, CONSELLERA DE TERRITORI, HABITATGE, I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Des de fa més d'onze anys s’estan realitzant actuacions per recuperar els estanys d’origen glacial del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d'Aigüestortes. Uns enclaus amb una biodiversitat rica i autòctona que, des de fa uns anys, s’ha vist pràcticament destruida degut a la proliferació d’espècies invasores com el veró, un peix portat de França, i que s’està treballant per eliminar aquesta amenaça.

Durant tot aquest temps, s’han utilitzat diverses tècniques tradicionals per eliminar el veró com són la pesca amb xarxa, trampes per atrapar aquesta espècie i la pesca eléctrica. Ara, s’iniciarà una prova pilot pionera emprant rotenona, un ictiocida biodegradable i totalment segur.

Per donar per netejat un estany han d’haver desaparegut tots els verons durant tres anys. Tot i així, la recuperació d’aquests estanys és molt notable només dos anys després d’iniciar les actuacions, encara que la població no sigui zero.

Així, gràcies a la combinació de mètodes tradicionals i nous i i mitjançant un rigorós programa de seguiment, s’espera recuperar al 100% la biodiversitat autòctona dels nostres estanys d’alta muntanya.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

MARC VENTURA, COORDINADOR LIFE RESQUE ALPYR

També es destaca les diferents projeccions fora de concurs on s’ampliarà la visió mística del Festival. 

El festival estarà farcit de propostes que acompanyaran al cinema com xerrades, debats, una ruta literària mitològica, un taller de guió, projeccions de curts infantils o una activitat nocturna per gaudir del cel pallarès.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

L’àrea de Serveis Tècnics de la Diputació farà una comprovació dels desperfectes de la via i després es reunirà la comissió de seguiment d’ajuts d’urgència per atorgar-ne un a Rialp, on una esllavissada va malmetre l’accés al nucli d’Escàs.

S’ha remarcat que, en circumstàncies extraordinàries com aquesta, els ajuts per municipis de menys de cinc mil habitants poden arribar al 90% del pressupost de l’actuació. Jiménez ha volgut deixar clar la dificultat de prevenir situacions com la viscuda la setmana passada.

La visita ha comptat també amb el director de l’àrea de Serveis Tècnics, Ivan Sabaté, a més de l’alcalde de Sort, Baldo Farré, i el tinent d’alcalde de Rialp, Jordi Altieri.

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ JIMÉNEZ, VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

En la part esportiva s’ofereixen dues opcions per participar. D’una banda, un recorregut de 45 km i 3.600 metres de desnivell que passa pels racons més emblemàtics i espectaculars de tota la vall. D’altra, una mitja marató de 23 km i 1.400 metres positius aproximadament, que transcorre per senders i pistes forestals del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Amb uns 210 participants apuntats vinguts d’arreu, l’organització pretén donar a conèixer el ric patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic de la Vall de Cardós.

Parlen al vídeo:

XAVI THAI, ORGANITZADOR DE LA MARATÓ VALLS DE CARDÓS

Sobre les 17.30h de la tarda, les intenses pluges van provocar un despreniment que va obligar inicialment a tallar tota la carretera pels treballs de neteja. Un parell d’hores després ja es va poder habilitar un pas alternatiu que encara estava actiu aquest migdia. Els operaris de neteja han confirmat que van caure uns 150 metres cúbics de terra i roques en tres punts diferents de la via al llarg de tres quilòmetres.

A banda, al poble de Llavorsí també hi ha hagut alguna afectació, tot i que menor.

Aquesta és una zona de freqüents despreniments en períodes de pluja abundants però, de moment, es descarta haver de fer alguna actuació de consolidació a la muntanya.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Les noves descobertes històriques sobre les anomenades bruixes s’han acabat introduint en una festa que va nèixer de manera molt popular i lúdica.

L’increment any rere any de la participació de veïns i veïnes així com del turisme augura un bon futur a un esdeveniment centrat en una temàtica de plena actualitat com són les bruixes i el que les rodeja.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

Aquest mural vincula art mural amb la darrera tecnologia. 

Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, s’ha volgut retre aquest homenatge en un espai que es convertirà en breu en un Bé Cultural d'Interès Nacional.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Les obres, que afecten a una zona de 4,5 hectàrees, tindran una durada d’uns cinc mesos. Fet que permetrà recuperar aquesta zona humida de forma bastant ràpida.

Una vegada acabades les obres, es farà seguiment per controlar la recuperació i també es preveu construir un nou mirador amb fusta de proximitat i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

La restauració de l’espai suposarà una inversió d’uns 300.0000 euros que es finançaran amb els fons europeus Next Generation.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Una sola persona pot infectar les aigües dels estanys alpins amb algun virus, fet que suposaria un desastre ecològic total. A més, només el fet d’entrar a l’aigua també té un efecte negatiu en l’equilibri de la biodiversitat.

Així, des del Parc natural es recomana gaudir dels estanys des de la riba, amb el gos lligat, fent fotos i observant la natura.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Aquesta mostra pot servir com un motiu de reflexió sobre el tractament que s'ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s'ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu cos i els seus desitjos.

L’exposició proposa una lectura etnològica sobre com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos, com han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat i com la societat ha modelat i conformat la seva sexualitat i la seva salut.

Això podria suposar una ocupació del turó d’uns 5000 anys d’història continuada. I obriria noves línies d'interpretació sobre la seqüència d'ocupació de l’espai i la seva importància dins el poblament prehistòric del Pirineu.

Des del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Soriguera, el Museu de Camins i l'empresa The Best Pyrenees, s’ha tornat a programar aquest estiu noves visites guiades al despoblat.

S’espera que aquest mateix mes de setembre es pugui continuar les prospeccions arqueològiques per tal d’anar descobrint el relat d’un espai únic a Catalunya. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

L'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, ha destacat la importància pel municipi d’un esdeveniment cultural com el Tabaca Film Fest.

Durant la inauguració, Ivana Miño va anunciar que Ashley Suszczynski asistirà al festival al setembre.

L'exposició "Lo Mite Emmascarat" es pot visitar al Reial Alfolí de Gerri de la Sal fins al 30 de setembre.

Parlen al vídeo:

GISELA ARNAO, DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

IVANA MIÑO, DIRECTORA DEL TABACA FILM FEST

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS

L’esdeveniment vol reivindicar la feina d’un col·lectiu que ha estat i és vital per l’economia del territori.

Aquesta nova etapa s’inicia amb una triple col·laboració entre l’Ajuntament de Llavorsí, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El Festival Pirineu Pastor es farà el dissabte 16 d'agost a Llavorsí i el certamen es completarà l'endemà amb la celebració del tradicional Concurs de gossos d'atura.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

MARIA POU, TÈCNICA DEL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

L’Open d’Escacs de Sort és un concurs diferent, original i amb un objectiu clar: passar-ho bé i gaudir de la passió dels escacs.

A més, des de fa anys es van canviar els premis econòmics i els trofeus per oferir productes de proximitat que promouen el coneixement del territori.

L’Open Turístic d’Escacs Nocturn és l’únic open de tot l’Estat espanyol amb una duració de quatre dies.

Parlen al vídeo:

JOAN GRIÑÓ, MEMBRE DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

LLUÍS MONTORNÈS, PRESIDENT DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

FERRAN CAPDEVILA, MEMBRE DE LA JUNTA DEL CLUB D’ESCACS DE SORT

Així, Sort fa un pas més per reforçar el teixit agroalimentari local i donar suport al sector primari, fet que propicia un desenvolupament rural més equilibrat.

L’ajut forma part del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021–2026, una iniciativa per  impulsar la transformació del sistema agroalimentari cap a un model més sostenible, saludable i arrelat al territori.

Cal tenir en compte que al mes d’octubre podrien desaparèixer 38 llocs de treball arreu de Catalunya.

Els treballadors alerten d’un col·lapse, i des del Parc Natural de l’Alt Pirineu es remarca que l’alt volum de feina fa que la situació sigui insostenible i dramàtica. 

Més de 200 professionals han signat un manifest per demanar una solució urgent i excepcional que afecta tant a la biodiversitat com al desenvolupament sostenible del territori.

Parlen al vídeo:

MOISÉS VILLANUEVA, TÈCNIC RESPONSABLE EDUCACIÓ AMBIENTAL PNAP

La primera final ha estat la Junior, que es realitza des de fa uns quatre anys i que es divideix en dues parts; fins a 12 anys i de 13 a 19 anys. Posteriorment es van fer la de gossos petits, mitjans i grans. En total, uns 138 gossos participants. 

L’esdeveniment compta amb suport de diferents institucions i més de 50 col·laboradors.

Parlen al vídeo:

CARLES FORTUNY, CAP DE L’ORGANITZACIÓ DE LA RIALP SUMMER AGILITY CUP

Cada dia, fins a 570 gossos, vinguts de l’Estat espanyol, d’arreu d’Europa i els Estats Units, tindran l’oportunitat de mostrar la seva habilitat l’habilitat i la connexió amb els seus guies.

La gran final tindrà lloc el proper dimecres 6 d'agost i el dijous 7 s’ha reservat per poder celebrar els 25 anys del Club d’Agility Ciutat Comtal, organitzador de l’esdeveniment.

Parlen al vídeo: CARLES FORTUNY, PRESIDENT CLUB D'AGILITY CIUTAT COMTAL

Al llarg d’aquests 25 anys, Rialp ha acollit 250 concerts dins del festival i en aquesta edició es podrà gaudir a l’església de la Mare de Déu de Valldeflors dels artistes Albert Guinovart, el Quartet Mèlt, el quartet Pura Corda, el Cat Klezmer trio i la violinista Elena Rey, a banda que aquest mateix dissabte hi haurà una conferència del divulgador musical Joan Vives.

El festival vol atraure un públic ampli i donar cabuda a les noves generacions de músics, per això també es programa a Caregue el Festival Rialp Jove, amb Joana Espar i Toni Massegú.

Cal recordar que el festival és també un memorial a Josep Sabarich qui, durant 20 anys, va ser l’ànima del projecte cultural.

Vista la bona acollida, el consistori espera programar futures edicions.

A més de les exposicions artístiques, al festival també hi ha hagut lloc per la música en directe, tallers creatius, activitats familiars, rutes artístiques i una fira de productes d’artesania local. A més, el Festival ha tornat a funcionar com a mercat d’art, ja que totes les propostes s’han pogut adquirir sense intermediaris ni comissions.

Parlen al vídeo:

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE SORIGUERA

El Rialp Summer Agility Cup comptarà amb una participació diària d’uns 560 gossos, fet que propicia durant aquestes dates que el municipi i poblacions del voltant comptin amb una gran afluència de visitants.

L'Agility és un esport on un guia dirigeix a un gos sobre una sèrie d'obstacles, els quals ha de lliurar de manera neta i el més exacta possible, competint contra rellotge. Els gossos participen sense corretja, sense joguines i sense incentius. El guia no ha de tocar al gos ni als obstacles, excepte de manera accidental. 

Les competicions començaran cada dia a les 8 del matí i els Open i les grans finals es faran dissabte, dilluns i dimecres a la tarda.  

En aquesta divuitena edició hi ha hagut 31 actuacions i espectacles diferents que sumen un total de més de 70 activitats distribuïdes en 14 espais.

Els espectacles de carrer i a l'aire lliure, que han omplert diferents zones d’Esterri d’Àneu, han estat els més concorreguts. S’ha pogut gaudir d’activitats al Carrer Major, a la Plaça de la Closa i al Passeig del Riu a banda de comptar amb l'espai de descans i de food trucks a l'espai Esbarjo.

S’ha ofert una programació variada per a tot tipus de públic i edats de la mà de 15 companyies diferents, 7 de les quals internacionals.

L'Ajuntament d'Esterri d’Àneu valora molt positivament les xifres, que deixen clara la bona acollida per l’aposta d’apropar les arts escèniques de carrer per a tota la família al Pirineu.

La jornada ha comptat amb una xerrada a l’interior de l’església de Sant Romà sobre el passat de la zona, el que es coneix com Sobregerri, que va des del pla de Taús fins a Gerri de la Sal.

La iniciativa va néixer fa cinc anys per recordar la figura d’Amado Batalla, de qui se n’ha destacat la seva personalitat i el seu compromís amb la terra.

La jornada ha culminat amb un tast dels vins locals del projecte DeBresca i un dinar popular entre tots els assistents.

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ LÓPEZ, VEÍ DE SORT I IMPULSOR DE LA TROBADA

DAVID GRÀCIA, HISTORIADOR I ESCRIPTOR

EVA BATALLA, FILLA D’AMADO BATALLA

Els sons d’una àmplia varietat d’instruments, violes, arpes, flautes i traversos, entre altres, han omplert l’església romànica, que s’ha estrenat com a escenari del festival. El FËMAP s’allargarà fins al 24 d’agost.

Parlen al vídeo:

ZUBEROA AZNÁREZ I GLORIA ALEZA, INTEGRANTS DE HESPÉRIDES

Tot i les bones xifres d’assistència al Festival, Atmetlló parla d’equilibri.

Els artistes participants reconeixen l’alta qualitat de l’oferta i en destaquen la combinació de paisatge i territori.

Aquesta és la segona edició que assumeix directament l’ajuntament d’Esterri d’Àneu, i la 18ª de la seva historia, en la qual s’incrementa la implicació del territori amb el festival.

Parlen al vídeo:

AMÀLIA ATMETLLÓ, DIRECTORA ARTÍSTICA DEL FESTIVAL ESBAIOLA’T

JORDI FONT, DIRECTOR DE LA CIA. JORDI FONT

ROGER MARTÍNEZ, PERSCUSSIONISTA DE LA CIA. JORDI FONT

ANNA FARRIOL, ACTRIU DE LA CIA. ENGRUNA TEATRE

IRIA COROMINAS, ACTRIU DE LA CIA. ENGRUNA TEATRE

Algunes d’aquestes tradicions han arribat avui dia, com les falles o les fogueres de Sant Joan. No és el cas de les del solstici d’hivern.

La feina de Ramon Violant i Simorra, de recollida oral de tradicions desaparegudes als anys 30 o 40, permet que ara disposem d’informació.

L’exposició es pot visitar durant tot l’estiu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, mentre que el llibre ja està disponible a les llibreries del territori.

Parlen al vídeo:

IGNASI ROS, TÈCNIC DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

En destaquen espectacles internacionals, quatre estrenes de l’estat espanyol i catorze projectes comunitaris del territori, inclusius i amb valor social. L’Esbaiola’t s’ha consolidat com una de les cites referents dels festivals teatrals, a Catalunya.

Fins el 20 de juliol, la programació inclou espectacles d’humor, de dansa, de teatre, propostes musicals i instal·lacions artístiques. 

Tot i tenir un precedent l’any 2008 amb una fira semblant, però adreçada al sector professional, en aquesta ocasió l’esdeveniment combina oci i debat.

La reivindicació de la fusta com a patrimoni i motor del Pallars Sobirà ja ve de lluny.

El FustÀneu neix amb la voluntat de ser un punt de trobada bi-anual per reforçar el vincle entre el territori i els seus boscos. Aquesta primera edició tindrà lloc a València d’Àneu, però la intenció és que sigui itinerant.

Parlen al vídeo:

MERITXELL RUIZ, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

VISTÒRIA VILALTA, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

SANTI BUSQUET, ORGANITZACIÓ DEL FUSTÀNEU 2025

Josep Mañà ha fet un ampli treball de recerca documental, bibliogràfica i oral, així com una selecció de peces tant del fons etnogràfic de l'Ecomuseu com pròpies, per explicar la importància d’aquest element i preservar uns coneixements que avui es troben en risc de desaparèixer.

Parlen al vídeo:

IGNASI ROS, TÈCNIC DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

A les primeres jornades de Pirineu Educa, on hi han assistit uns 200 professionals, s’han tractat temes com la incorporació de la perspectiva antiracista en la docència, la inclusió d’alumnat amb necessitats educatives especials, el medi natural i la robòtica.

Parlen al vídeo:

CARLOTA VALLS, DIRECTORA SERVEIS TERRITORIALS EDUCACIÓ ALT PIRINEU I ARAN

Dins la competició en destaca la prova de ràfting nocturn, que ha comptat amb rècord de participació, amb 64 barques. El ral·li continua els dies 5 i 6 de juliol, amb la 3a Copa d’Espanya d’eslàlom joves promeses, en la qual hi prendran part, uns 300 joves palistes.

Parlen al vídeo:

XUS ERGUIN, COORDINADORA RAL·LI INTERNACIONAL NOGUERA PALLARESA

Gràcies als Fons Next Generation per restauracions d’hàbitats, s’ha instal·lat un campament temporal a aquesta zona de difícil accés per als treballadors, i fer una neteja exhaustiva.

La neteja i recuperació total d’aquest i altres estanys requerirà d’un treball continuat durant uns anys, única manera d’aconseguir restaurar els hàbitats i la biodiversitat autòctona.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

QUIM POU, BIÒLEG I DIRECTOR TÈCNIC DE L’ACTUACIÓ

Aquest any, a més, és especial perquè han pogut gaudir d’un mural que ha realitzat el Parc natural de l’Alt Pirineu sobre aquesta tradició. De manera més íntima, s’ha volgut dedicar les baixades a un membre traspassat recentment.

Parlen al vídeo:

XAVIER LLOR, MEMBRE ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLAIRE ALINS

La primera jornada ha girat al voltant del problema d’accés a l’habitatge al Pirineu. Una cinquantena de persones han assistit al col·loqui on ha participat els col·lectius o entitats Pirineu Viu i Sindicat d’Habitatge del Pallars.

Les tres jornades següents seran el 12 de juliol, el 2 d’agost i 6 de setembre on es parlarà de temes com els casos d’infiltrats policials als moviments socials o la problemàtica de l’extrema dreta a Europa.

Parlen al vídeo:

DAVID COMELLA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ MUNTANYA VIVA

JÚLIA LEIGH, COORDINADORA ATENEU COOPERATIU ALT PIRINEU ARAN

L’esdeveniment té esperit competitiu però també aposta per les tradicions locals i vol fomentar la participació i el sentit de comunitat, així com posar en valor l'entorn natural privilegiat. Els participants podran gaudir de diverses disciplines esportives com el llançament d’alçada, curses de muntanya i escalada, combinat amb activitats tradicionals com la dalla, asclar llenya i apilar paques.

A més de les competicions esportives, hi ha prevista programació cultural amb exhibicions d'art local, gastronomia i musica en directe.

Un reduït grup de persones van descobrir la història de la tinta ferro gàl·lica, la tinta més utilitzada a l’Europa medieval, en un viatge a través de les receptes històriques.

A més es va ensenyar les tècniques dels copistes de l’Edat Mitjana, que son un exercici de meditació, paciència i concentració.

Parlen al vídeo:

ANNA MOLI, DIRECTORA ARXIU COMARCAL PALLARS SOBIRÀ

ARIADNA QUERALT, RESTAURADORA I CONSERVADOR

La jornada va incloure actuacions teatralitzades per mostrar escenes de la vida dels combatents, a banda de les visites guiades de la mà de l’historiador Oriol Riart, on els visitants van poder gaudir d’una mostra de combat entre soldats nacionals i republicans. A la reconstrucció hi van participar diverses entitats  com l’Associació Catalana de Col·leccionistes d’Uniformes Històrics, l’Associació de Recuperació Històrica del Montserratí, i el Grup d’Estudis de Muntanya Antiga.

Parlen al vídeo:

ALBERT SANGENÍS, GRUP RECREACIÓ HISTÒRICA ÚLTIMA TRINXERA

 Algunes d’aquestes línies a seguir ja estan en marxa però una de les accions més importants és l’entrada en vigor de l’Estatut del Món Rural, que s’aprovarà al juliol.

I una línia bàsica que es treballa és evitar el despoblament i crear repoblament.

Des de la diputació es fa una crida perquè totes les institucions vagin en una mateixa direcció per evitar aquest despoblament i, si és possible, revertir aquesta tendència.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN, PRESIDENT DIPUTACIÓ LLEIDA

XAVIER AMOR, SECRETARI DE GOVERNS LOCALS I RELACIONS AMB ARAN

PACO BOYA, SECRETARI GENERAL REPTE DEMOGRÀFIC

El seu augment fa que es treballi per millorar l’experiència.

I s’està treballant per fer un guiatge més interactiu i proper per tal d’arribar a tothom.

S’ha aprofitat la presentació per donar a conèixer el nou mural del projecte de l'Enciclopèdia Mural de l'artista Swen Schmitzz, a través del qual es representen algunes de les espècies de fauna més característiques del territori.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

MIQUEL ÀNGEL CANAL, PRESIDENT ASS. GUIES I INTERPRETS PARC NATURAL ALT PIRINEU

HELENA BARRIL, MEMBRE ASS. GUIES I INTERPRETS PARC NATURAL ALT PIRINEU

Al turó de Sant Joan, és on l’any 1938, en el context de la Guerra Civil, l’exèrcit franquista hi va bastir un conjunt defensiu format per un total de 9 búnquers, 6 parapets, dos pous de tirador i un polvorí. A més, tots aquests elements estaven enllaçats per una xarxa de trinxeres.

Els darrers anys, des de l’Ajuntament de Soriguera, s’ha documentat i intervingut aquest conjunt defensiu arqueològicament, s’ha recuperat i consolidat bona part de les trinxeres i alguns dels elements arquitectònics que el formen.

Gerard Sabarich, alcalde de Rialp, exposa que “es pretén posar en valor aquestes maneres de fer, aquestes tradicions que nosaltres teníem, i a la vegada, tenir una fira que sigui diferent a les altres fires tradicionals del Pallars i Pirineu”.

Cada any, la fira es dedica a una temàtica diferent. Aquesta edició serà la Parada i Fonda, que fa referència a la gastronomia i l'allotjament que hi havia al municipi a mitjans i finals del segle XX. En aquesta línia, es podrà visitar una exposició que s’espera que porti molts records a les persones que van viure aquella realitat.

També es podrà visitar l'antic molí fariner, i hi haurà parades, tallers, concerts i artesans amb demostracions dels seus oficis.

Tal i com explica Ivana Miño, directora del festival, és una col·laboració lògica entre dos projectes culturals del Sobirà i és una proposta coherent amb l’esperit del Tabaca Film Fest que vol promoure la producció audiovisual al Pallars.

Albert Baldomà, director del CAN, destaca que la filosofia del centre també coincideix amb la del festival, per tant, és lògica una col·laboració entre les dues entitats.

La beca inclou una residència artística de fins a cinc dies al Centre d’Art i Natura de Farrera, i la mentoria de dos professionals del món del cinema, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament i la viabilitat del guió seleccionat. La proposta s’adreça a creadors de qualsevol nacionalitat que presentin un guió original i en construcció de fins a 15 minuts de durada. Els projectes poden ser individuals o en equips de dues persones i el jurat valorarà la qualitat artística, l’originalitat, la viabilitat i, especialment, la connexió amb la mitologia pirinenca. 

Les candidatures es poden presentar fins al 24 d’agost de 2025 i el projecte guanyador es donarà a conèixer durant la celebració de la segona edició del Tabaca Film Fest, de l’11 al 14 de setembre de 2025 a Gerri de la Sal.

Dissabte van tenir lloc les preliminars i diumenge es van realitzar les finals amb cinc palistes per categoria i tres mànegues per categoria.

Oriol Colomer, director tècnic del Club Kayak Sort i seleccionador de la federació espanyola, ha comentat la satisfacció dels participants davant les instal·lacions que es troben a Sort, a més de les diferents possibilitats que ofereix la comarca, com els 40 km de riu navegable on es pot gaudir de tot tipus d’esports d’aigua.

Cal recordar que Sort està treballant per poder realitzar el mundial d’aquesta disciplina al 2027, una competició que ajudaria a que el Pallars Sobirà fos encara més reconegut i també poder obtenir unes instal·lacions òptimes per la pràctica i entrenament d’aquest esport.

Per la seva banda, Juan Antonio Serrano, vicepresident del Patronat de Turisme, ha ratificat les bones sensacions per la nova temporada però ha evidenciat la necessitat de donar a conèixer molt més l’oferta del territori.

Les pluges i la neu caigudes aquest any garanteixen una temporada d’esports d’aventura sense cap problema.

De les 279 empreses del sector arreu de la demarcació, 229 ofereixen activitats de terra, unes 35 es dediquen a propostes d’aigua, i una quinzena ofereixen activitats d’aire. Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 62 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 44 i l’Alt Urgell amb 31.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN, PRESIDENT DIPUTACIÓ LLEIDA

JUAN ANTONIO SERRANO, VICEPRESIDENT PATRONAT TURISME

FLORIDO DOLCET, PRESIDENT ASSOCIACIÓ EMPRESES ESPORTS AVENTURA PALLARS SOBIRÀ

El mural l’està realitzant un artista d’Ivars d’Urgell especialista en representar escenes de pardals i natura, que ha treballat per tot el món L’autor posa de relleu aquesta natura que envolta l’espai.

L’espai on s’ubica ajuda en la tria de colors del mural, les espècies representades i el paisatge de l’obra, un obra que s’ha realitzat en quatre dies i que s’inaugurarà el primer cap de setmana de maig per l’Aplec de l’Ermita d’Arboló.

Ja hi ha planificats diferents espais per continuar amb aquesta tasca artística i divulgativa del Parc.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

SWEN SCHMITZ, MURALISTA

Des de l’organització es calcula que entre 6.000 i 7.000 persones han pogut visitar aquesta fira que va estar marcada per la meteorologia. La principal novetat d’aquesta edició va ser el ‘Match pallarès’, un tast guiat de set combinacions de làctics amb productes i begudes locals amb el segell de Pallars Gastronòmic. També es va fer un taller infantil per elaborar pastís de formatge, a càrrec del pastisser establert a Estac, Ivan Agustí. I s’ha comptat amb música en directe, l’espectacle d’humor de l’Esperanceta i una ruta guiada per la població.

I ja s’està pensant en idees per la 14a edició.

La Mostra de Formatges de Catalunya està impulsada per l’Ajuntament de Sort, la formatgeria Tros de Sort, l’Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de formatge artesà, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Parlen al vídeo:

JOEL FONT, FORMATGERIA TROS DE SORT

MARTA HELENA, TÈCNICA AJUNTAMENT SORT

S’han fet activitats obertes al públic i les propostes s’han organitzat entre el geoparc i l’ajuntament de Baixa Pallars.

Recordem que Baix Pallars és l’únic municipi del Pallars Sobirà que es troba dins de la zona del Geoparc Orígens. El projecte ha de rebre la renovació de la seva denominació per part de la UNESCO en breu.

Les activitats s’han allargat amb actes diversos fins ben entrada la tarda. 

Parlen al vídeo:

GUILLEM PURAS, COORDINADOR GEOPARC ORÍGENS

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA BAIX PALLARS

GUILLEM PURAS, COORDINADOR GEOPARC ORÍGENS

Un dels actes més destacats va ser una tertúlia centrada en les notícies falses o fake news.

A la jornada es va poder gaudir d’una paella vegetariana preparada per un grup de voluntaris, a més de diferents àpats interculturals com pa marroquí o  diferents dolços. La fira va tancar amb un espectacle infantil i una xocolatada.

Parlen al vídeo:

TERE CANTERO, VOLUNTÀRIA FIRA NATURA

La primera és que el festival s’allarga un dia més per poder tenir l’experiència més complerta possible, i se celebrarà de l’11 al 14 de setembre.

La segona és que s’afegeix al comitè d’experts per descobrir la mitologia del territori a l’escriptor Pep Coll, tot un referent de la literatura pirinenca.

Es mantenen els mateixos premis però s’incorpora una dotació econòmica pel premi del públic perquè pugui formar part del jurat. A més, es crea el premi GEA, adreçat a tots aquells curts d’àmbit internacional. Recordar que també hi ha el premi Biterna adreçat a tots els creadors del Pirineu.

Però La novetat més interessant és que, des del Festival, es vol potenciar un recull de memòria mitològica on la pròpia organització es dedicarà a intentar apropar-se allà on sigui necessari per no perdre aquelles llegendes populars que enriqueixen la cultura pirinenca. Per participar en aquest Mite, Càmera, Acció només cal visitar la pàgina web del Festival.

Les bases del Festival es van obrir l’1 d’abril i es podran presentar curtmetratges fins al proper 20 de juliol.

El Tabaca Film Fest està impulsat per l'Associació Gat Negre, i dirigit per Ivana

Miño, Gisela Arnao i Laia Gabriel, professionals del cinema i la producció

audiovisual.

L’objectiu final d’aquest curs és poder crear un centre promotor de formació de bioenginyeria a l’Alt Pirineu, una iniciativa pionera a tot l’Estat Espanyol.

A més, des del projecte Boscos de Muntanya es remarca que amb les actuacions realitzades durant el curs es pot veure com s’aconsegueix aquesta meta econòmica amb una mínima petjada ecològica a més dels beneficis per la natura. En aquest cas, la neteja de boscos afavoreix l’hàbitat del gall fer, una espècie en perill d’extinció.

Parlen al vídeo:

ANDREU GONZÁLEZ, DIRECTOR FUNDACIÓ PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA

PAULA SANGALLI, PRESIDENTA FEDERACIÓ EUROPEA BIOENGINYERIA PAISATGE

El procés de restauració d’aquest peça concreta ha estat un procés llarg i minuciós.

Des del Bisbat d’Urgell es valora molt positivament aquest tipus d’accions per conservar peces úniques del territori.

La participació de la població local ha estat determinant en tot el procés de conservació d’aquest conjunt de pintura barroca popular de Catalunya així com dels successius rectors de la parròquia de Ribera de Cardós, i de manera especial del mossèn Joan Dies, l’actual rector.

Parlen al vídeo:

MAITE TONEU, CENTRE RESTAURACIÓ BÉNS MOBLES DE CATALUNYA

JOSEP MARIA MAURI, VICARI GENERAL BISBAT D’URGELL

El fet de tenir un carnívor al territori com l’os bru fa que tecnologia com aquesta serveixi per donar tranquil·litat al sector a més de, en cas de detectar una baixa, poder localitzar just el punt on s’ha produït i esbrinar les causes.

Tot això fa que cada vegada hi hagi més ramaders interessats per aquesta tecnologia.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu obre cada any subvencions perquè els ramaders puguin obtenir aquests geolocalitzadors amb una certa facilitat.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Segons l’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, “la despesa per temporada supera els 300.000 euros, i l’únic que obtenen “son beneficis socials”. Aquesta és una situació que s’arrossega des de fa temps i tot i les darreres inversions, després de 30 anys, les instal·lacions necessiten unes reparacions altament costoses que el consistori no pot assumir. De fet, com comenta Tomàs, l’any que ve el remuntador necessita “una revisió extraordinària i no hi podem fer front”. En situació similar es troba la màquina trepitjaneu, amb una avaria que va obligar a tancar les pistes durant 10 dies del mes de març.

La decisió de tancar no ha estat fàcil per l’Ajuntament, ja que els 20 treballadors de la instal·lació perdran la seva feina, i per això ha mantingut converses amb diferents administracions per demanar subvencions que li permetin tornar a obrir l’estació l’any vinent, però de moment no ha rebut cap resposta positiva. Únicament el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s’hi ha posat en contacte per informar-se sobre la situació. En aquest sentit, Tomàs manifesta el seu inicial interès en arribar a un acord amb Ferrocarrils perquè s’encarregui de la gestió de l’estació de Tavascan, tal com ja fa actualment amb sis estacions d’esquí del Pirineu, però no sap com evolucionarà aquesta opció.

Al cartell d'aquest any, l’Swen, ha volgut posar el punt d'atenció en Esterri d'Àneu, on es veu de forma destacada el seu campanar. Tot immers en una clara atmosfera de festival, on la vaca bruna segueix sent la protagonista.

Seguint la línia del nou equip del festival, igual que en la passada edició, s’encomana els cartells a artistes visuals o il·lustradors catalans. Com l’Swen, un artista d'Ivars d'Urgell d'ascendència alemanya, nascut el 1995. La majoria dels seus treballs són sobre paisatges i natura amb l'objectiu de donar vida a les parets grises i fer palesa la biodiversitat amb la què convivim. Des del 2012, els seus murals es poden veure en moltes parets del poble de ponent així com Alemanya, Argentina o Xile.

El Festival tindrà lloc els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol i com cada any comptarà amb nombroses companyies i artistes, tant nacionals com internacionals.

Des del Parc s’espera que aquests primers 21 compromisos només siguin el primer pas perquè moltes més empreses i equipaments de l’Alt Pirineu s’acabin afegint a aquesta proposta de qualitat de servei i de millora ambiental.

L’acte de lliurament l’ha realitzat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, al Museu de Gerri de la Sal.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Una restauració que es considera clau per a l’equilibri mediambiental del territori. 

La restauració de l'espai també permetrà millorar les poblacions locals de fauna protegida lligades a ambients aquàtics de poca fondària i amb abundant vegetació semi aquàtica, com amfibis o les libèl·lules, així com millorar la qualitat i el desenvolupament de la verneda que forma el bosc de ribera de la Noguera Pallaresa.

Es preveu que els treballs, amb una inversió de 307.000€ dels Fons Next Generation, comencin durant el segon trimestre d'aquest mateix 2025 i duraran uns cinc mesos.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

JORDI SARGATA, SECRETARI TRANSICIÓ ECOLÓGICA

Aquestes activitats aniran adreçades a tot tipus de públic, des de l’infantil, als adolescents i als adults, amb propostes pensades per a tothom. També es comptarà amb la presència d’autors locals de renom com la pallaresa Núria García Quera.

El taller d’escriptura que realitza Raquel Picolo estarà adreçat als relats de Terror, un taller que ja ha despertat força curiositat amb diferents inscrits.

Des de la Biblioteca s’ha intentat que el màxim d’activitats siguin amb autors o professionals del territori i es recorda que totes són gratuïtes, i cal inscriure’s abans.

Parlen al vídeo:

ORIOL RIART, DIRECTOR BIBLIOTECA PÚBLICA ESTERRI D’ÀNEU

El patrimoni cultural català és molt ric, ampli i divers, i és per això que la Col·lecció Nacional compta amb béns culturals mobles de caràcter històric i artístic, arqueològic i paleontològic, científic i tècnic, etnològic, documental i bibliogràfic, o natural, entre d’altres. Actualment es compta amb un total de cinc línies d’adquisició, la de Béns Mobles, la d’Art Contemporani, la de Fotografia,  la del Còmic i la Il·lustració i la d’Art de Postguerra i segones avantguardes.

Parlen al vídeo: SÒNIA HERNÀNDEZ, CONSELLERA CULTURA

El programa identifica persones majors de 55 anys amb risc de patir soledat no desitjada, i un cop confirmat el cas, un agents comunitaris el deriven a les administracions públiques que actuen per minvar aquesta situació. Aquestes situacions s’aborden des de dues vessants.

Després de que la consellera hagi conversat amb una activadora social, així com amb dos professionals, ha qualificat el programa d’eina molt important.

El programa Vincles disposa de finançament fins a finals d’any, tot i que la fundació iSocial ja està treballant perquè continuï al gener de 2026, amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuntaments del territori.

Parlen al vídeo:

MÒNICA BRAVO, CONSELLERA DRETS SOCIALS

TONI CODINA, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ ISOCIAL

MÒICA BRAVO, CONSELLERA DRETS SOCIALS

S’ha aconseguit que el Parc sigui la zona protegida més gran de Catalunya que hagi aconseguit una distinció per la qualitat del cel fosc. Una distinció que, a més, és positiva per la salut de les persones, per la biodiversitat i per gaudir del cel en tots els àmbits. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Aquest programa ofereix d’avantatges tant per a les persones a qui va dirigit com als propis espais naturals.

MÚRIA CANALS, TÈCNICA DEL CETS ALT PIRINEU

Ja hi ha deu equipaments pirinencs que s’han adherit a les propostes del programa i que es poden consultar a través del web apropacultura.org

Parlen al vídeo: NÚRIA CANALS, TÈCNICA DEL CETS ALT PIRINEU

S’han beneficiat d’aquests ajuts un total de 72 explotacions ramaderes que fan el maneig del seu bestiar dins del Parc. Un ajut on també s’hi poden acollir els ens locals.

L’import total que s’ha concedit per al maneig de bestiar, per la millora i conservació d’infraestructures ramaderes i pels projectes dels ens locals ha estat d’uns 277.000 € amb el cofinançament de fons FEADER.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

La Rialp Matxicots combina el repte esportiu de muntanya amb el projecte de difusió turística del municipi de Rialp i la comarca del Pallars Sobirà, deixant constància de l’estima, cura i preservació del medi del territori. 

Aquesta edició comptarà amb nombroses novetats a les tres modalitats: la prova reina, la Trail, augmenta la distància fins als 60 km i 4.700 m. de desnivell positiu; la Mitja+ passa ser de 30 km i 2.200 m. de desnivell positiu; i la modalitat Popular creix fins als 15 km i 1.000 m. de desnivell positiu. De nou s’integrarà la Rialp Matxixics, un esdeveniment per a infants de 3 a 16 anys que arriba a la seva 12a. edició i que té caràcter solidari.

La Rialp Matxicots està organitzada per l’Ajuntament de Rialp amb el suport de diferents col·laboradors i un gran nombre de voluntaris amb Rialp com el centre de la cursa i comptarà com sempre amb la complicitat dels pobles del municipi de Rialp i de tota la Vall d’Àssua.

Esterri d’Àneu va donar el tret de sortida a les activitats aquest dijous amb la lectura del manifest. També es pot visitar el Racó Lila a les biblioteques, amb lectures vinculades al feminisme. I per finalitzar els actes, aquest divendres a Sort, l’Associació Sardanista de la vila ha llegit un manifest reivindicant el passat i el futur de les dones. En breu, també es podrà visitar l’exposició itinerant Bruixes de Dol, a Ribera de Cardós.

Parlen al vídeo: ANNA RUBIO, TÈCNICA DELS SIAD CC PALLARS SOBIRÀ

Cada any es retiren unes tres tonelades de l’Elodea Canadensis que s’acaba utilitzant com adob orgànic en prats de pagesos i ramaders de la zona. Una feina que implica a diferents departaments coordinats pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

L’objectiu de l‘Associació la Xicoia de Sort ha estat la recuperació d’un embotit tradicional de carnaval i que, pràcticament, havia desaparegut fins fa 10 anys on, pas a pas, gràcies a la divulgació de l’elaboració d’aquest embotit i la potenciació d’aquesta tradició han aconseguit que no es perdi.

Aquest embotit, que es fa amb les restes de la matança del porc, torna a ser present en la ciutadania de totes les edats.

Parlen al vídeo: RAMON AYTÉS, MEMBRE ASSOCIACIÓ LA XICOIA

Ha estat un cap de setmana intens amb desfilades, concursos de disfresses, ball, passades infantils, el Ball de la Passa, espectacles i el gran recapte per la calderada popular.

Aquest dimarts hi haurà el concurs del tradicional Facit de Sort i l’entrega dels premis per part de La Xicoia Associació Gastronòmica. I el dinar popular al Parc del Riuet seguirà la festa amb un menú típic del carnaval on no hi faltarà un bon plat de Calderada, Facit i truita d’espinacs.

Per finalitzar la festa, Passa de Carnaval i carrosses, on l’Alcaldessa de Carnaval i tota la comitiva s’acomiadaran de Requincuà fins l’any vinent.

Aquesta tarda divendres però hi hagut la Gran comitiva i el ball de la Passa amb el Requincuà, els Xafarrostolls i tot l’alumnat de l’escola de Sort. També hi hagut el primer concurs de Barrets ”Se te’n va l’olla”.

Dissabte segueix la festa amb la Gran Boda de l’Alcaldessa i la Pubilla de Carnaval, el discurs oficial de l’Alcaldessa de Carnaval, la desfilada de la comitiva i, a la nit, el ball i Concurs de disfresses.

Diumenge, dinar de Carnaval i discoteca. Dilluns, Passa infantil amb els més petits de Sort i el Gran recapte per la calderada. A més, del Gran Correfoc de Carnaval amb els Diables de Pont de Suert i Lo Peirot de Tremp.

A més, el dimarts al migdia es farà un concurs de Facits. Un Facit d’elaboració tradicional.

Aquesta activitat, que dona el tret de sortida a les festes de carnaval al municipi, compta amb la participació de l’ajuntament, el Col·lectiu La Xicoia, l’Escola d’Hosteleria del Pallars, les persones grans que aporten el seu coneixement ancestral i diferents productors de la zona.

Parlen al vídeo:

JAUME MORA, COLECTIU LA XICOIA

És un servei itinerant que passa per diferents localitats del Pallars Sobirà com Rialp, Esterri d’Àneu, Vall de Cardós, Llavorsí i Sort, on s’ha iniciat aquest pla pilot.

A Sort es pot trobar aquest servei tots els dimarts, de les 11 del matí a la 1 del migdia, aprofitant que és el dia de mercat i de major afluència de veïns veïnes dels pobles propers a la capital del Sobirà.

Parlen al vídeo:

ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR BIBLIOTECA DE SORT

La taula de treball compta amb el recolzament d’administracions i cooperatives interessades a no perdre la riquesa del sector primari en un moment crític de relleu generacional.

Per reforçar aquesta proposta, els dies 2 i 3 d’abril es farà un viatge a França per conèixer com la Cambra d’Agricultura de l’Alta Garona treballa en fer aquests traspassos. També es visitaran dos explotacions per veure de primera mà l’experiència, reptes i dificultats en els traspassos extra familiars i de com han arribat a bon port.

Parlen al vídeo: MARIA DIAZ DE QUIJANO, TÈCNICA ESCOLA DE PASTORS I PASTORES DE CATALUNYA

Gràcies a la cessió de l’aula de tecnologia de l’institut i un ajut de la Generalitat, s’ha pogut crear aquest espai per a joves, que també té una versió per als adults cada divendres.

Uns 45 joves hi accedeixen cada tarda entre dilluns i dijous, i es deixa els divendres per als adults. Tots destaquen que gaudeixen molt amb aquesta proposta.

El projecte s’amplia amb la Kaixa Expansiva, que afegeix els docents. Les creadores de la Kaixa Utòpica ofereixen una formació de la seva tasca creativa al professorat.

Parlen al vídeo:

MARTA PERIBÁÑEZ, DINAMITZADORA KAIXA UTÒPICA

VIOLETA BOFARULL, DINAMITZADORA DE LA RURAL UTÒPICA

ROC BIOSCA, USUARI KAIXA UTÒPICA

ANA FRANCO, USUARIA KAIXA UTÒPICA

El veïns van viure els fets amb preocupació i confusió.

Després dels informes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, queda clar que els veïns afectats no podran retronar als seus immobles fins d’aquí uns mesos. I que, al pressupost de 113.000 € que hi havia per solucionar el problema, ara si li han de sumar els costos afegits de l’incident.

Parlen al vídeo:

MONTSERRAT PERELLÓ, PRESIDENTA EMD BAIX PALLARS

ANTONI RAMON, VEÍ SELLUI

FRANCESC, VEÍ DE SELLUI

Pel Xavi ha estat una obra especial ja que, fins ara, només havia realitzat tasques d’actor i aquesta és la primera obra que dirigeix.

La companyia, activa des de 2011, ha estat 8 mesos assajant l’obra fins que aquests dies l’han portat davant del públic. Una vegada estrenada i amb molt bona rebuda, ja estan pensant en la propera representació de cara al 2026, on volen continuar arrencant riures a tothom.

Parlen al vídeo: XAVI MADUEÑO, ACTOR I DIRECTOR COMPANYIA TARAMBANES

En total, hi ha una cinquantena de signes propis referits a espècies com ara el trencalòs, l'os o el gall fer, així com hàbitats com els prats de dall o les molleres. I es poden trobar a través del seu canal de Youtube. Els signes han estat elaborats per l'Associació Volem Signar i Escoltar.

Aquest dimarts el Parc Natural ha fet una jornada per donar a conèixer el projecte adreçada a guies-intèrprets, personal d'atenció al públic en equipaments, educadors i educadores ambientals i persones de la comunitat educativa, entre altres.

Unes propostes literàries que responen a les necessitats dels lectors.

Pel que fa a les obres de l’edifici que s’estan ultimant, s’acaben d’instal·lar unes baranes a la part del terrat que permetran acollir esdeveniments quan arribi el bon temps. A més, acaba d’arribar la comunicació d’una subvenció per la climatització de l’espai públic que permetrà convertir la biblioteca en un refugi climàtic de cara a l’estiu.

Parlen al vídeo: ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT

La campanya va superar les expectatives econòmiques que es van marcar, ja que hi van col·laborar 89 persones.

Aquesta fita ajuda a que els criadors de ruc s’animin a continuar amb la seva tasca.

Aquesta tasca que evita la desaparició de l’espècie.

De moment, l’associació té 350 exemplars i 52 socis, una xifra lluny de la necessària perquè el ruc català es consideri fora del perill d’extinció, ja que es necessitaria arribar al mil exemplars entre mascles i femelles.

Parlen al vídeo: 

NURIA CANAL, COORDINADORA PROJECTE GRATITUD PALLARS

JESÚS MARTÍN, CRIADOR RUC CATALÀ

JOSEP LLUÍS PIQUÉ, CRIADOR RUC CATALÀ

Fires i mercats son els espais naturals d‘un producte que neix de la calma i els paisatges de la Serra de la Solana i que han rebut una bona resposta per part de la gent del país. I ni la distancia amb els distribuïdors poden amb les ganes de viure en un entorn tan privilegiat.

Parlen al vídeo: IVAN AGUSTÍ, PASTISSER

Durant la jornada ha quedat palès la passió dels col·leccionistes, que són capaços de no canviar el cotxe per comprar una nova peça per ampliar la seva col·lecció.

Un altre element que valoren tant col·leccionistes privats com institucionals és el contacte entre ells, els coneixements adquirits i la germanor entre les persones que gaudeixen d’aquesta passió.

Aquestes jornades s’organitzen entre el propi Ecomuseu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera.

Parlen al vídeo: 

JORDI ABELLA, DIRECTOR DE L’ECOMUSEU VALLS D’ÀNEU

NÚRIA LLAURADOR, COL·LECCIONISTA I PEDAGOGA

Aquesta ampliació permetrà oferir un millor servei des del Parc alhora que algunes d’aquestes instal·lacions també estaran obertes a la ciutadania per tal que les puguin fer servir.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Alguns dels altres temes de la jornada han estat relacionats amb educació i  treball, ja que a través del Servei d’Ocupació de Catalunya es vol ampliar l’oferta formativa per tal que el territori es pugui apropar a les necessitats laborals que requereix, o de la construcció del Barnahus, un projecte social únic a Catalunya.

Els titulars de cada departament es tornaran a trobar aquest proper mes de febrer.

Parlen al vídeo: SILVIA ROMERO, DELEGADA DEL GOVERN A L’ALT PIRINEU I ARAN

La setmana passada es va fer una reunió amb el sector primari i productors locals per tal de conèixer les inquietuds d’aquest sector. Aquest dimarts s’ha fet una trobada amb el sector turístic, cultural i educatiu per conèixer les seves propostes. Posteriorment se’n farà dos més adreçades als ens locals.

Una vegada rebudes aquestes propostes, que són obertes a tothom, el Parc les posarà a disposició dels participants. Finalment, la junta rectora debatrà i aprovarà el pla estratègic amb intenció d’executar-lo durant els propers 4 anys.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Tot començarà a dos quarts d’una del migdia quan es realitzaran els Tastos exclusius dels vins de les nova anyada. La festa continuarà amb un dinar popular a base de carn de caça, preparat per xefs de l’Associació Gastronòmica Xicoia, l’Associació ÀPAT i l’Escola d’Hoteleria de Sort.

Ja a primera hora de la tarda es reconeixerà el Banut de l’Any, enguany en homenatge al xef Martín Comamala, del Restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà. I tot això amenitzat per música en directe amb La Rumba Blanca.

Aquesta falta d’inversió causa molts problemes i sentiment de desatenció tant a la pròpia administració local com a la mateixa població.

I precisament, la Generalitat s’ha reunit aquest passat dimarts amb companyies de telefonia i principals afectats per tal d’arribar a un acord i solucionar el problema definitivament creant, de moment, un comitè tècnic per millorar la gestió d’incidències.

Parlen al vídeo: JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

Es tracta d’un festival ja consolidat dins del sector de les arts escèniques del país, amb una idiosincràsia més que pròpia i única. Se centra en les arts escèniques per a tots els públics i al carrer, situant-se en paratges excepcionals. El festival vol continuar sent fidel a la seva essència i mantindrà els criteris que ja es va marcar a l’edició passada a l’hora de programar: qualitat artística; descoberta cultural amb companyies i espectacles vinguts de l’estranger; donar valor a l’entorn de les Valls d’Àneu situant espectacles en espais no convencionals; contemplar la diversitat, l’accessibilitat i la inclusió com a elements importants del festival; continuar fent suport a la creació d’algun espectacle per a públic familiar i de carrer; i també fer comunitat incloent tallers i activitats pròpies del territori que expliquen tradició i cultura pirinenca. 

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu valora molt positivament aquest darrer any en què va haver-hi un canvi de lideratge del festival. Enguany s’incorporen nous membres a l’equip, sempre seguint una línia i un objectiu ben definit.

L’obra artesanal està formada per un conjunt de figures tradicionals com són el naixement, els pastors, els Reixos, ramats d’ovelles i diferents animals de granja, sense oblidar de l’imprescindible caganer.

El paisatge s’ha realitzat amb molta cura i precisió reproduint camins de pedra, cases, arbres i vegetació.

Però la novetat d’enguany és la temàtica del Romànic, on s’han reproduït algunes de les esglésies de la zona, a més de paisatge reconegut del Sobirà.

El pessebre es pot visitar fins al 2 de febrer de 2025 des de les onze del matí fins a les vuit del vespre.

L’acte ha tingut lloc al Cinema Teatre Els Til·lers, on han assistit tots els guanyadors i guanyadores, que pertanyen a escoles i instituts de les tres comarques participants.

Les escoles que han participat i s’han emportat algun premi han estat l’Escola de la Vall de Boí de Barruera, el Col·legi M. Immaculada de Tremp, l’Escola Ribagorçana del Pont de Suert, l'Escola Montsent de Pallars de Rialp, l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort, l'Escola Els Raiers de la Pobla de Segur, el SES Morelló d'Esterri d'Àneu, l'Institut de Tremp i l'Institut Hug Roger III de Sort.

Parlen al vídeo:

LAIA ESCOLÀ, SERVEI COMARCAL DEL CATALÀ DEL PALLARS JUSSÀ

Quasi una cinquantena de persones han acudit al carrer Major on, després de la lectura del manifest, hi ha hagut un minut de silenci per a totes les víctimes de la violència de gènere i s’ha finalitzat l’acte amb una ballada de sardanes per part l’Associació de Sardanistes de Sort.

Durant tot el mes de novembre, el SIAD ha estat organitzant diferents actes pel Pallars Sobirà centrats en la sexualitat i les relacions sanes.

Parlen al vídeo:

ANNA RUBIO, TÈCNICA DEL SIAD PALLARS SOBIRÀ

Actualment, des de la coordinació de Pallars Gastronòmic s’està treballant en el pla d’acció per als pròxims anys, com el màrqueting i la promoció, i la creació d’un mapa enogastronòmic del Pallars.

Parlen al vídeo: JANA PETKOVA, PROPIETÀRIA DEL RESTAURANT LES VIDRIERES

Les noves instal·lacions, situades al carrer Sant Ot, a sota del Castell de Sort, es van obrir al públic el passat mes d’octubre i pretén ser un centre de cultura i punt social per a tota la comarca del Sobirà.A

Un dels objectius que s’ha proposat la Biblioteca Pública de Sort, que ha passat de tenir un fons de tres mil a sis mil volums, és el d’ampliar el fons d’autors i temes locals que, a més, ja compta amb una secció infantil d’edició local que poques biblioteques poden presumir.

Parlen al vídeo:

ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR BIBLIOTECA PÚBLICA SORT

BALDO FARRÉ, ALCALDE DE SORT

SÒNIA HERNÁNDEZ, CONSELLERA DE CULTURA

Sobre dos quarts de cinc de la tarda, s’ha pogut retirar el camió de la carretera per restablir el trànsit en les dues vies, i demà està previst retirar l’autocar que ha quedat fora de la calçada a causa de l’accident.

Parlen al vídeo: 

MONTSE NAVARRA, SOTSCAP SEM LLEIDA I ALT PIRINEU

ELOI RUFAS, CAP BOMBERS REGIÓ DE LLEIDA

SÍLVIA ROMERO, DELEGADA DE GOVERN ALT PIRINEU I ARAN

Des de la campanya Memòria Bruixes demanen a les institucions que s’implementi aquesta llei de recuperació de memòria històrica i des del Consell Cultural de les Valls d’Àneu aplaudeixen la tasca que estan fent historiadors, artistes i divulgadors sobre el tema de la bruixeria des d’una mirada de gènere.

Parlen al vídeo:

RUT MARTINEZ, DIRECTORA DEL DANSÀNEU

CLARA MASSANA, SOCIÒLOGA I ACTIVISTA FEMINISTA

NÚRIA MORELLÓ, HISTORIADORA, ANTROPÒLOGA I ACTIVISTA FEMINISTA

Aquest projecte ha estat un dels seleccionats en el programa Matchfunding Arrela’t de l’Alt Pirineu i Aran 2024 i en aquests moments es troba encara vigent el seu micromecenatge.

En pocs dies, ja han aconseguit el mínim que necessitaven per arrancar el projecte, però encara estan oberts a més aportacions, perquè amb més diners, podran ajudar a més persones o invertir més temps a cadascuna d’elles. Es pot col·laborar a través de goteo.org.

Parlen al vídeo:

MONTSE GIRALT, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ AGALIU

SERGI CAMÍ, MEMBRE ASSOCIACIÓ AGALIU

SERGI CAMÍ, MEMBRE ASSOCIACIÓ AGALIU

En resum, 90 parades, productes locals, bon temps i èxit de públic, on s’ha posat en valor la cadena alimentària que comença amb els ramaders i acaba amb els restauradors de la zona per portar a taula aquest producte tan apreciat i autòcton.

Parlen al vídeo: 

PERE BASCONES, REGIDOR AJUNTAMENT DE SORT

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

L’Agrupació de Societats de Pesca del Pirineu la componen la Societat de pescadors de La Bonaigua, la Societat de pescadors de Llavorsí, l’Associació de pesca de Cardós-Tírvia, l’Associació de pesca esportiva la Vall de Boí, la Societat de caça i pesca el Flamisell i la Societat de pescadors la Vall del Bosia.

Els pescadors estan esperançats que a partir d’aquesta Taula Estratègica s’unifiquin totes les necessitats conjuntes per a trobar les millors solucions.

Parlen al vídeo:

JOSEP LLUÍS FARRERO, PRESIDENT AGRUPACIÓ SOCIETATS PESCA PIRINEU

Del 6 al 10 de novembre hi ha programades 10 sessions amb 56 curtmetratges.

Es preveu, igual que en anteriors edicions, que hi passin unes 800 persones comptant les sessions escolars.

Per altra banda, ja s’ha consolidat el Curtast, un sopar amb productes de km 0 que l’organització veu com un bon complement pel setè art.

Parlen al vídeo: RAMON ALARÓ, DIRECTOR DE CURTÀNEU

L’objectiu és clar, portar curtmetratges per a tots els gustos premiats per la crítica i festivals nacionals i internacionals, al mateix temps que es divulga el patrimoni cultural, artístic, històric i natural d’aquestes valls del Pallars Sobirà.

La mostra inclou activitats paral·leles com el gastronòmic Curtast, projeccions de premiats al VOC d’Omnium, debats, taules rodones, taller de maquillatge de terror i sessions temàtiques de cinema familiar, ambiental i esportiu.

Els set llocs on es podrà gaudir del Curtàneu estan repartits en 6 pobles del Sobirà: Espot, Isil, València d’Àneu, Esterri d’Àneu, Escaló i Son. L’auditori de MonNatura Pirineus també serà un punt important dins de la mostra amb sessions familiars

Parlen al vídeo:

VEU DE RAMON ALARÓ, DIRECTOR TÈCNIC CURTÀNEU

És el cas de ‘Laboratori Escènic d’Application Rejected’, que gràcies al micromecenatge estan en el camí de finançar-se el seu projecte.

La Jana ens explica també els orígens i el perquè ha volgut tirar endavant aquest projecte.

Per poder engegar-lo definitivament, cal la participació de tothom. Es poden fer donacions a la web de Goteo, dins del canal de micromecenatge Arrela’t Alt Pirineu i Aran 2024.

Parlen al vídeo:

JANA SERRA, CREADORA DEL LABORATORI ESCÈNIC

També reconeix que, un cop s’han repartit els premis després del concurs, el públic de la fira ja van a buscar els formatges premiats i això facilita i augmenta les vendes.

Parlen al vídeo: IBAN CAMPOS, FORMATGER

Entre aquestes mesures, es prohibeix que els animals vagin deslligats, per respecte a les persones que tenen por als gossos. També es penalitzarà a qui no reculli els excrements o no porti una ampolla d’aigua per netejar les orines dels seus animals.

Tot plegat, unes mesures que ja s’apliquen a altres municipis i són de sentit comú per a la bona convivència entre tots els ciutadans. 

Parlen al vídeo:

BALDO FARRÉ, ALCALDE DE SORT

Es tracta de la quarta edició d’aquest festival pels amants del senderisme i la natura que, segons diuen, és una forma de descobrir el terme de Sort a un altre ritme, amb uns altres ulls i a peu.

L’activitat és finançada per l’Ajuntament de Sort, amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Les propostes van des de recórrer camins històrics del Batlliu, cercar llegendes perdudes, observar les estrelles, fins a aprendre a orientar-se o a construir una menjadora d’ocells. Tot això entre el dia 18 i 20 d’octubre.

En aquesta via, l’Ajuntament de Sort està treballant per recuperar una estructura d’un edifici al carrer de les Neroses que va quedar a mig construir per culpa de la crisi del 2008 i poder fer-hi habitatges.

Parlen al vídeo: 

BALDÓ FARRÉ, ALCALDE DE SORT

Ha estat organitzat per Club Social Pallars, Alba Jussà, Ocell de Foc Alt Pirineu i Aran, Reintegra i Gestió de Serveis Sanitaris.

El Club Social Pallars, és un espai de trobada polivalent i de suport a la integració i inserció comunitària de les persones que estan en tractament per un trastorn mental sever.

Un col·loqui sobre aquest tema el dia 10, va completar les activitats organitzades al voltant d’aquest Dia Mundial de la Salut Mental.

Parlen al vídeo:

ROSER LLOPIS, CLUB SOCIAL PALLARS

La Biblioteca de Sort serà atesa per dues persones a jornada sencera i una tercera a mitja jornada. Disposa d’una àrea infantil i juvenil molt gran amb un gran fons de còmics de tota mena, entre ells, el Manga.

El finançament ha estat gràcies al 50% de la Generalitat i l’altre 50% de l’ajuntament. Posteriorment, hi ha hagut una petita aportació a través del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i s’està a l’espera d’una subvenció per part de la Diputació de Lleida.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA I EDUCACIÓ

La idea del col·lectiu 'Aixeta' és oferir habitatge assequible per a tothom qui vulgui viure en aquesta comarca durant tot l'any i es troba amb feines precàries i manca d'habitatge. El que volen és que es declari zona tencionada i s'aturin els habitatges turístics que fan pujar els preus de l'habitatge.

Parlen al vídeo: JOANA LÓPEZ, PORTAVEU DEL COL·LECTIU AIXETA

Dissabte hi hauran les activitats de sempre i enfocades al públic familiar en general i per a totes les edats. Espais de jocs, fira de llibres, espectacles de clown, música i poesia a l'abast de tothom que es passi per Lo Llumener de Sort.

Les obres ja han començat en algun tram. En total són 1,3 quilòmetres de carretera millorada. Amb aquesta reforma, l'Ajuntament de Sort pretén garantir la seguretat en aquestes vies secundàries que segueixen sent força transitades.

Parlen al vídeo: BALDO FARRÉ, ALCALDE DE SORT

Des de Pirineus TV s'ha donat l'oportunitat de donar veu a les joves que han ocupat l'edifici, però han cregut que no era el moment. La idea és convocar una roda de premsa en els pròxims dies.

La manca d'habitatge és un problema real a tot arreu per la qual, la solució implicaria buscar maneres legals de poder recuperar els edificis buits i, sobretot, conviure en pau l'habitatge tradicional amb l'habitatge turístic, ja que aquest darrer també suposa una economia important per la zona.

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

El rodatge de 'Frontera' començarà el 21 d'octubre pels voltants de Sort, i alguns dels pobles previstos per la filmació són Ainet de Bessan, Sorre i Àreu.

Parlen al vídeo:

JULI COSTA, ENCARREGAT DE LA FIGURACIÓ PER A'GENCY

Pel que fa al campionat de Freestyle, hi van participar 55 palistes d'arreu de Catalunya i els clubs van ser el Kayak Sort, AEP Pallars i Club Piragüisme Salt-Ter. Cal destacar la participació de palistes locals que ja han participat en campionats internacionals.

Finalment, en primera posició de l'estil lliure va quedar el Club Piragüisme Salt-Ter, de Girona, en segona posició, l'Associació Esportiva Pallars, i en tercera, el Kayak Sort.

A la festa ha estat convidat el President del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el qual ha estat acompanyat en tot moment per l'alcalde de Rialp i altres regidors del consistori.

La festa consisteix principalment en la pujada de les talles dels sants, pertanyents a l'època gòtica, fins a l'església de la Mare de Déu de Valldeflors, travessant diversos carrers del poble.

Una festivitat, cada 26 de setembre, que els i les de Rialp senten molt endins.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

El festival està dividit en dues seccions, la general i la de curtmetratges centrats en històries i mitologies dels Pirineus. Per ser el primer any que es fa, estan molt contents amb el resultat que estan obtenint.

Aquest projecte pretén complir els propòsits dels qui el van iniciar, transmetre les històries del passat cap al futur a través del setè art.

Parlen al vídeo:

IVANA MIÑO, ACTRIU I DIRECTORA DEL FESTIVAL

JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

El Departament ha destinat una partida d’uns 145.000 € per aquest projecte. S’avança així, en el compromís d'unir aquestes dues poblacions del Pallars Sobirà a través d’una via molt sol·licitada per la població.

El recorregut tindrà 4,7 km i s'aprofitarà un camí verd que ja existeix. Des de Sort, la ruta travessarà la Noguera Pallaresa i, des del marge esquerre, anirà baixant per després arribar a Montardit i tornar apassar el riu.

De les 11 del matí fins a dos quarts de dues, hi haurà escala birres i inflables. A tres quarts de cinc de la tarda, entrega de camisa i cercavila. I a dos quarts de sis, els Malfargats celebraran els vuit anys que aixequen castells, juntament amb la colla castellera convidada de la Cerdanya.

Al vespre, hi haurà sopar i festa.

En l'organització participa l'Ajuntament de Sort.

Després d’aquesta reunió, Sílvia Romero ha tingut una reunió amb el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, i abans, a primera hora del matí, ha estat reunida amb la cap d’àrea regional dels Agents Rurals, Anna Servent.

Parlen al vídeo: 

SÍLVIA ROMERO, DELEGADA DEL GOVERN A L’ALT PIRINEU I ARAN

BALDO FARRÉ, ALCALDE DE SORT

L’equip del projecte Nilak està molt content amb la rebuda que han tingut per part del poble de Rialp.

Sembla que el circ, en els darrers anys sobretot, està agafant cert pes en el món de les arts escèniques.

En total, set espectacles són els que es podran veure a Rialp, a més de tallers, exposicions i visites guiades. Cada cop més, la cultura arriba a casa per gaudir-la.

Parlen al vídeo:

ORIOL ESCURSELL, EQUIP NILAK

ARNAU ANDREU, EQUIP NILAK

ORIOL i ARNAU, EQUIP NILAK

El pallarès Sergi Vázquez i la valenciana Lucía Ribera van ser els més ràpids en completar la Trail de 50 quilòmetres. En la mitja marató va ser Albert Soler qui es va endur la victòria i en l’apartat femení, Ester Casajuana. Pel que fa a la cursa popular, els millors temps van ser per Jordi Cifuentes i Noa Bros.

L’alcalde de Rialp ens manifesta també la seva satisfacció i la repercussió que això comporta cap al municipi.

Un esdeveniment que ha superat expectatives i que deixa el llistó ben alt de cara a l'edició de 2025.

Parlen al vídeo:

DAVID CARRILLO, RESPONSABLE SEGURETAT MATXICOTS

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Es tracta de la novena edició, la qual se centrarà en el tema ‘les aventures’ i on pretén submergir als visitants en històries èpiques i viatges a terres llunyanes.

Lo Llumener és una iniciativa municipal però amb un gran nombre de voluntariat que fa possible que aquest festival contingui, a més de literatura, teatre, música, jocs, xerrades i poesia. Tot això, el dissabte 5 d’octubre.

Parlen al vídeo: 

SÍLVIA RODRIGUEZ, VOLUNTÀRIA DE LO LLUMENER

GADI ROMERO, TÈCNICA DE JOVENTUT, CULTURA I FESTES AJ. SORT

El fet va ocórrer a 8 km aproximadament des d’Alins. La víctima, de 49 anys i d’origen txec, anava amb altres ciclistes que, en arribar a Alins i en veure que no venia, van alertar als Mossos d’Esquadra cap a les 18 hores.

Arran del sinistre es van activar quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i dues ambulàncies per acudir al lloc de l’accident.

Parlen al vídeo: MANEL PÉREZ, ALCALDE D’ALINS

A l’Alt Pirineu i Aran, un 70% de la població té alguna patologia crònica i, a més, la taxa d’envelliment precoç és un 4% més alta que a la resta de Catalunya.

El projecte APAFit s’ha dissenyat seguint la línia de l’OMS sobre la prevenció de patologies cròniques per tal de millorar la vida a les persones amb obesitat lleu o moderada i és finançat pel Ministeri de Sanitat. Es calcula que pot beneficiar a unes 13.000 persones.

Parlen al vídeo: 

MARTA PRATS, COORDINADORA INVESTIGADORA PROJECTE APAFIT

El joc és el resultat d’un projecte de cinc anys de durada creat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. S’han instal·lat més de dos-cents collars per tal de monitorar i controlar el benestar animal en la ramaderia.

‘Busca el bestiar’ ha aprofitat el passaport ‘Explora el Parc’ del Parc Natural de l’Alt Pirineu per adherir les seves rutes a les activitats ja proposades des de fa anys.

El sector ramader que ha participat, després d’una primera reacció escèptica, ara veuen amb bons ulls el fet que el joc serveixi per conscienciar als visitants com reaccionar davant d’un ramat.

Parlen al vídeo:

NEUS ARTIGUES, TÈCNICA DE BENESTAR ANIMAL A L’IRTA

XAVIER RODENAS, COORDINADOR ‘EXPLORA EL PARC’

L’objectiu principal és recollir tota la recerca que es fa en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu i donar-lo a conèixer.

Tres jornades de les quals les dues primeres estan plenes de ponències, debats i divulgació de coneixements, i en el darrer dia està previst realitzar una excursió a la Vall de Bonabé per relaxar-se i trepitjar territori.

Parlen al vídeo: 

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ORIOL GRAU, COORDINADOR DE L’OBSERVATORI DE RECERCA DEL PARC

El dissabte es correran les tres curses principals: el trail de 50 km, la mitja marató de 21 i la cursa popular de 10 km. I el diumenge és el dia per als més petits amb la Rialp Matxixics, amb 3 modalitats més d’entre 1,5 km i 5.

La Rialp Matxicots té el suport, com sempre, de l’Ajuntament de Rialp. Un cap de setmana amb molt d’esport, però també de coneixença de territori i la seva gent.

Parlen al vídeo: KIKO PERIS, DIRECTOR TÈCNIC DE LA RIALP MATXICOTS 

Concretament hi participen Adrià Ovando, Unai Silva, Marc Silva, Urko Cot, Nil Garcia, Serni Boada i Gabriela Sabaté. Tots ells sortits del Club de l’Associació Esportiva Pallars.

Esperem, doncs, amb entusiasme, que algun d’aquests palistes s’enduguin alguna medalla cap a Sort i des d’Àustria, situïn el Pallars Sobirà al mapa.

Parlen al vídeo: MARC CAPMANY, ENTRENADOR DE PIRAGÜISME

En total, 5.000 persones han pogut gaudir dels concerts de música antiga dels Pirineus que han organitzat, demostrant que hi ha un públic que demana aquest tipus de música i format.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA DUTREN, DIRECTOR DEL FeMAP.

A través de jocs i enigmes, els grups de participants han d’anar resolent les pistes per aconseguir els codis que obren els diferents cofres mentre recorrent tots els racons del museu, antigament un magatzem de sal i on les parets parlen per si soles.

El propòsit és que els participants acabin coneixent la història de la sal a Gerri, des de com es treballava fins com es comercialitzava. Una altra manera de captar tota la informació que pots obtenir visitant el museu de la forma convencional, però en forma d’atractiu ‘escape room’.

Parlen al vídeo: MARTA PRUNERA, TÈCNICA CONSERVADORA MUSEU DE LA SAL

Segons ens explica el president de l’Entitat Municipal, a Tornafort hi viuen unes 14 persones fixes i que durant l’estiu el nombre es multiplica, motiu que ha fet que avui assistissin prop d’una seixantena de persones a l’espectacle de circ d’avui.

Parlen al vídeo: ERNEST ANDREU, PRESIDENT DE L’EMD DE TORNAFORT

El mateix dia a la tarda, dues dotacions dels Bombers van haver d’intervenir en el sanejament d’una façana de la Rambla Dr. Pearson de Tremp, ja que va haver-hi un despreniment d’algunes pedres del balcó.

Parlen al vídeo: ROGER MONCOSÍ, MEMBRE DE L’EPAF DEL PARC DE TREMP

En activitats laborals, festives o simplement reflectint la vida quotidiana de la vila, es poden veure en les fotografies exposades fins al 13 de setembre a l’espai comú d’Isavarre.

Els participants han pogut veure i palpar de ben a prop la història dels antics ocupants i la seva manera de viure, del que seria finalment, la Pobla de Segur.

Parlen al vídeo: WALTER ALEGRIA, PINTORA

També es vol fer una crida a la societat perquè es valori la importància del sector agrari i ramader per aquestes comarques, i que no es tracta solament d’un problema del sector, sinó de tot el país.

Parlen al vídeo: 

GEMMA GUITART, JOVES D’UNIÓ DE PAGESOS

JOAN GUITART, COORDINADOR TERRITORIAL D’UNIÓ DE PAGESOS

IGNASI DE CASTELLARNAU, RAMADER AFECTAT

MANEL PÉREZ, ALCALDE D’ALINS

A la fira podrem trobar: jocs, tallers, cercaviles, música “celta”, contacontes, xerrades, botiguers i paradistes, teatre i escenificacions diverses.

Per tal de fer partícips als cardosencs i cardosenques, es donarà un premi a la millor decoració de la casa.
Acabarà la festa el dissabte amb un ball de bruixes, una baixada de torxes, correfoc i sessió de DJ.

La majoria dels creadors venen del Pallars Sobirà i Pallars Jussà, però també se’n conviden d’altres de la resta de Catalunya. De fet, s’obre una convocatòria i els organitzadors, l’Associació cultural Carallots d’Altron, escullen les propostes més adients, tenint en compte la capacitat i les limitacions dels espais. Col·labora l’Ajuntament de Sort.

Parlen al vídeo: MARTA LLUVICH, ASSOCIACIÓ CULTURAL CARALLOTS D’ALTRON

Guillem ens va manifestar també, el plaer de venir al Pallars. Un paisatge ben diferent del que està acostumat.

Un concert amb més de 1.500 persones que va ajuntar un públic d’edats ben diferents amb un sol propòsit: gaudir de bona música catalana.

Parlen al vídeo: GUILLEM SOLÉ, CANTANT DE BUHOS.

Però abans, al voltant de les 7 de la tarda, l’Esperanceta donava el tret de sortida de la festa major. Parlem amb ella, abans de l’acte.

La programació de la festa major d’Esterri d’Àneu, del 8 a l’11 d’agost, inclou festa d’escuma, tractorada, concert dels Buhos, correfoc, campionat de botifarra i els balls amb grans orquestres, que no poden faltar en cap festa major.

Parlen al vídeo: NOEMÍ BUSQUETS, “L’ESPERANCETA”

L’acte es realitzarà al Museu de la Sal i es podrà gaudir de música i tast de formatges.

La música va a càrrec de Made in Black Jazz, amb un homenatge als estils de jazz negre. Començarà a partir de les nou del vespre. Després del concert es podran tastar els formatges artesanals de Formatgeria Tros de Sort.

L’esdeveniment serà organitzat per la Fundació la Morisca de Gerri de la Sal.

Fira d’artesans quilòmetre zero, teatre, xerrades i música, han estat les principals accions que el visitant ha pogut trobar a Gerri de la Sal.

Gerri de la Sal té molt clar que li deu molt a la sal que durant molts anys, va ser el principal sostens econòmic de la vila i dels seus habitants.


Parlen al vídeo: MARTA FARRÉ, REGIDORA DE CULTURA, TURISME I JOVENTUT

Al mateix temps, hi ha hagut la 1a Convocatòria dels Premis Fita km. 0.

El TR'AF24 s’ha proposat un objectiu especial: promoure la cultura en tota la seva diversitat i riquesa, reconeixent l'art com el llenguatge universal que uneix persones de diferents orígens i tradicions.

Parlen al vídeo:

IMMA TORRAS, REGIDORA AJUNTAMENT SORIGUERA

Més de 15 artistes de diferents modalitats han pogut mostrar, no solament la seva obra, sinó la seva forma de treballar i els seus coneixements als visitants d’una manera molt propera i, sobretot, connectant amb un entorn natural.

Parlen al vídeo:

JESÚS VILAMAJÓ, COMISSARI D’ERRANT

ERIK SCHMITZ, ARTISTA VISUAL

El Tren dels Llacs circula entre muntanyes, 75 ponts, 40 túnels i pel mig de profunds congostos. Un recorregut històric i panoràmic de 89 km que es pot observar sense baixar del vagó. Hi ha dues opcions: amb el Tren Històric o amb el Tren Panoràmic, que destaca per les seves finestres de grans dimensions.

Alguns dels artistes han pogut estrenar-se després de participar en una residència tècnica oferta pel mateix festival per a donar suport a la creació de nous espectacles.

Més de 6.000 persones han pogut gaudir d’un festival que ja té el seu lloc en el calendari i amb un públic amant dels espectacles i fidel a la seva cita cada any a les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo:

AMÀLIA ATMETLLÓ, DIRECTORA ARTÍSTICA

MARIONA MOYA “LA CÓRCOLES”, FUNAMBULISTA.

Aquest any, el tema central serà la commemoració del 600 aniversari del text de bruixeria més antic d’Europa, que és originari de les Valls d’Àneu. Aquests documents del 1424 han estat reconeguts per la comunitat científica com els primers on s’ordena i condemna el delicte de bruixeria.

Teatre, poesia, música, dansa, literatura, grafisme, cinema, excursions i exposicions són les diferents activitats que podrem trobar si ens atansem a les Valls d’Àneu. Deu dies plens de cultura al Dansàneu 2024.

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu acull aquest cap de setmana el ja conegut Esbaiola’t, on l’objectiu és oferir cultura de qualitat per a infants i famílies.

Acrobàcies, clowns, tallers, jocs, música i molt d’humor, podrem trobar pels carrers d’Esterri amb agrupacions provinents de tota Europa, encara que molts són de kilòmetre zero. Més de 30 actuacions i activitats per a tots els gustos.

La via, que va paral·lela a la carretera C13, permetrà circular tant a vianants com a bicicletes. S’espera poder inaugurar-la ben aviat.

Parlen al vídeo: ESTER CAPELLA, CONSELLERA DE TERRITORI

Paral·lelament, tindran lloc altres activitats lúdiques com ara una competició de ràfting nocturn i una paella popular el 4 de juliol, i les semifinals i finals d’esquimotatge, així com la projecció d’un documental sobre Anil Serrasolses, Aleix Salvat i Mikel Sarasola, el 5 de juliol.

La Noguera Pallaresa és un riu cabalós considerat com un dels millors d’Europa per a la pràctica d’esports d’aigües braves, ja que compta amb trams per a tots els nivells de dificultat, des dels més senzills, ideals per a infants i principiants, fins als més complicats per als competidors més experimentats.

La 37a edició dels Premis Pimes van tenir lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona, i el premi el van recollir els dos germans Rabaneda, en Lluís i el Carles.

Roc Roi és tot un referent en el món dels esports d’aventura al Pallars Sobirà i una de les empreses més antigues i en diversos punts de Catalunya.

Parlen al vídeo: CARLES RABANEDA, ADMINISTRADOR DE ROC ROI

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu estan encantats de rebre aquesta exposició itinerant sobre la llengua i cultura dels seus veïns.

En l’exposició podem conèixer la història, la cultura i les xifres sobre l’estat de la llengua aranesa a la Vall d’Aran. 

Parlen al vídeo:

JEP DE MONTOYA, PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI

JORDI ABELLA, DIRECTOR DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Una cinquantena de persones han pogut escoltar la ponència de l’antropòleg Bernat Aragó, qui ha parlat sobre el tema del sexili, tan habitual en els pobles petits.

A més, l’esdeveniment ha comptat amb la presència de la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a l’Alt Pirineu i Aran, Mireia Guivernau i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa.

Tot seguit, s’ha realitzat una taula rodona amb la participació de les tècniques de tots els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ de l’Alt Pirineu i Aran per explicar com està la situació avui en dia a les nostres comarques i les millores que van aconseguint. Per acabar, Ofèlia Drags ha delectat als assistents amb una actuació amb música i humor.

Parlen al vídeo:

ANNA SENTINELLA, Alcaldessa del Baix Pallars

XAVIER FLORENSA, Director General de Polítiques LGBTI+

Com cada any, a la capital del Pallars Sobirà, es fa una demostració d’aquest ofici tradicional vinculat al mon ramader. S’amenitzarà la festa amb l’actuació d’una banda de música local i, al mateix temps, hi haurà una fireta de productes de proximitat, tan artesans com agroalimentaris per completar la diada.

Les zones obertes a l’alta muntanya actuen a mode de tallafoc. L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic i la pèrdua d’activitats ramaderes dificulten cada vegada més el manteniment d’aquestes clarianes, feixes o petits prats. El bosc s’expandeix fins a franges properes als pobles, la qual cosa augmenta el risc d’incendi i posa en perill no només el paisatge natural, sinó també el veïnat. 

El projecte POCTEFA Desbosiguem! elaborarà un manual de bones pràctiques sobre l’obertura i manteniment dels espais forestals oberts, descrivint tècniques com ara la desbrossada, el silvopastoralisme, les aclarides o el foc prescrit. En el cas del Parc Natural de l’Alt Pirineu, concretament, el projecte servirà per desenvolupar un primer pla estratègic de prevenció en què el foc es concebi com a eina de diversificació del paisatge forestal. 

Les propostes de canvi que han fet les professionals passen per la millora en les oportunitats laborals, d’habitatge i de desenvolupament personal, així com l’augment d’oferta cultural. Consideren que els joves són la punta de llança de l’enriquiment territorial.

Aquestes jornades formen part de la primera etapa d’un procés en el qual es vol implicar els joves del Pirineu per desenvolupar accions concretes. En les dues sessions elaborades s’han recollit reptes i propostes de professionals del territori que treballen amb joves. 

Parlen al vídeo:

TERESA BOTARGUES. MEMBRE DE L’OFICINA TÈCNICA DE TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA DE LES TERRES DE LLEIDA, PIRINEU I ARAN

La iniciativa se celebra de forma simultània a tot Catalunya amb més de 450 experiències agroturístiques. A la demarcació del Pirineu ofereix una quarantena entre explotacions, restaurants, allotjaments rurals i activitats complementàries. Alpaca Pirineu n’és una d’elles.

La 9ª edició de Benvinguts a Pagès La Festa ve marcada per la conscienciació mediambiental. Amb l’objectiu d’avançar en sostenibilitat, enguany proporcionaran als visitants eines de car sharing i punts verds de recàrrega de vehicles elèctrics.

Parlen al vídeo: JOANA ARTEAGA NOÉ. ALPACA PIRINEU

Els records, que no acostumen a estar presents en el quotidià, es van posar al centre de les converses que es van generar després de la projecció del documental. 

Les trobades entre joves i padrines també mantenen viva la memòria col·lectiva, amb el traspàs de coneixements d’unes a altres.

El documental ‘Menjàvom del què tenívom’ va sorgir dels Ajuntaments de la Vall de Cardós ara fa tres anys. Fa escasses setmanes que es va fer l’estrena i ja s’ha reproduït a diverses fires i indrets del Pallars. Ara la Residència Serafí Casanovas de Sort n’és una d’elles.

Parlen al vídeo:

ARIADNA RODRÍGUEZ I JOSEFA BLANCO. MEMBRE DE LA GEGANTA I VEÏNA D’ARCALÍS

MARIA SABOIA. USUÀRIA DE LA RESIDÈNCIA SERAFÍ CASANOVAS

JOSEFA BLANCO I ARIADNA RODRÍGUEZ. VEÏNA D’ARCALÍS I MEMBRE DE LA GEGANTA

El repertori incloïa grans clàssics com Bohemian Rapsody de Queen, i d’altres menys coneguts però igual de solemnes, com ara We Shall Be Known, de Ma Muse.

La cantata va acabar amb un pica-pica a la plaça de Bresca on cantants i visitants van poder comentar l’espectacle i començar a pensar en el proper.

Els festivals de senderisme fomenten el turisme de proximitat. Gairebé la totalitat dels seus visitants venen d’arreu de Catalunya, un 98%. Cadascun té una durada d’entre dos i set dies, durant els quals s’ofereixen rutes guiades i activitats complementàries de la mà de guies locals, per a la descoberta del patrimoni cultural, natural i gastronòmic de les valls pirinenques. 

Les activitats estan descentralitzades per diversos indrets del territori que acull cada festival, incloent-hi espais naturals de gran valor, com ara els sis parcs naturals i l’únic parc nacional de Catalunya.

Aquests esdeveniments s’inspiren en els walking festivals dels països centreeuropeus, ja molt consolidats. Estan pensats per a un públic divers: canalla, joves, adults i gent gran.

La protesta respon als recents albirament d'exemplars, dos en vint-i-quatre hores, a prop de ramats i zones habitades de la Vall Ferrera que ha generat preocupació entre veïnat i especialment entre ramaders, que creuen incompatible la seva activitat amb la presència d’aquesta espècie.

Dilluns una setantena de ramaders es van concentrar a Llavorsí per demanar quin és el nombre màxim d'ossos que es permetrà al Pirineu tenint en compte la població i les activitats que s'hi desenvolupen. 

El 2023 els ossos van atacar quinze animals de ramat a tot el Pirineu Català, entre ovelles, cabres i vedells, una quantitat insuficient per a prendre mesures contra l’espècie, segons opinen les associacions de protecció de l’os bru. 

Parlen al vídeo:

GERAI CARDONA. RAMADER

JAVIER RIVERA. ASSOCIACIÓ DE RAMADERS DEL PALLARS SOBIRÀ

És veí del poble de Bretui, hi ha viscut tota la vida, a voltes sent-ne l’únic habitant. És precisament el nom de la seva casa el què li dona el sobrenom a ell. En Tat assegura que el territori també ha participat en la longevitat dels seus anys.

Dissabte familiars, veïns i amics li van cantar per centena vegada l’aniversari feliç. Va ser una jornada emotiva que va acollir prop d’un centenar de persones. Durant el dinar de germanor, se li va entregar la medalla commemorativa que la Generalitat atorga a les persones centenàries. Li va fer el lliurament l’alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, juntament amb el coordinador del Departament de Drets Socials a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Lluís Piqué. 

Nascut el 1924, Ramon Grau va tornar a recollir els fruits del seu caràcter proper en una celebració plena de persones conegudes i estimades. I un reconeixement, enguany, a una vida plena de reptes, alegries i entrebancs sortejats.

Parlen al vídeo: RAMON GRAU. VEÍ CENTENARI DE BRETUI

La petita església de Bresca acollirà el concert de Cria Canto a les sis de la tarda. Serà un repertori breu de clàssics musicals com ara Bohemian Rhapsody de Queen o Sweet Caroline de Neil Diamond. Després del concert hi haurà un pica-pica de germanor a la plaça de l’església.

La jornada ha concentrat a representats d’administracions que organitzen fires, museus que treballen amb productes d’artesania i el sector en sí dels dos Pallars. La jornada ha servit per a reflexionar conjuntament sobre les dificultats del sector. 

Els reptes que es troben és posar en valor l’artesania en un moment sistèmic en el qual el consum preferent és aquell més immediat i econòmic.

Parlen al vídeo:

GERARD AGUADO. SOBIRÀ DINÀMIC

JORDI ABELLA. DIRECTOR DE L’ECOMUSEU

El cabaret va començar ara fa 13 anys com un intercanvi: artistes professionals d’arreu actuaven per a la comarca, i la comarca els hi oferia una baixada amb ràfting, una volta a cavall, un bateig de caiac... L’objectiu era donar a conèixer la companyia i el circ del Pallars. Després de tretze edicions el cabaret s’ha professionalitzat i ara contracta als artistes, però l’essència es manté.

El cabaret també tindrà teloners, aquest any. Seran els infants de l’escola de teles, que faran un cabaret gratuït a les 17h obert a tothom per a començar a encendre els ànims. A les 22h començarà el cabaret professional. Tot es farà al Poliesportiu Els Til·lers de Sort. 

Van començar a recollir diversos noms de les constel·lacions i les estrelles al Berguedà, i de mica en mica en van anar coneixent de tota la Serralada Pirinenca. Un cop recopilat un bon feix, van començar a relacionar el què deien els llibres de cultura popular, com ara el Costumari Català de Joan Coromines o el llibre de Pastors i Estrelles de Joan Lluís, i contrastant-ho amb el coneixement científic i tècnic de l’astronomia.

Així van anar construint el planisferi que avui es pot trobar al mirador de Sant Quirc, a Alins. El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha apostat per aquest projecte, nascut de la inquietud de preservar la cultura del lloc a través de les estrelles.

Parlen al vídeo: MONTSE BALLBÈ. GUIA INTÈRPRET DE L’ASSOCIACIÓ DE GUIES 

Diversos ramaders i ramaderes han portat els seus millors exemplars per a exhibir-los en el concurs morfològic i en un de maneig que és la novetat d’enguany. 

En total, s’han exhibit una quarantena de poltres, sobranys i terçons, és a dir, animals d’un a tres anys d’edat. La fira s’ha celebrat durant el dissabte 11 de maig i ha comptat amb un dinar de carn de poltre. 

Parlen al vídeo: MONTSE BARADO. PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ DEL CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

És un format que ja han utilitzat en ocasions anteriors, i estan satisfets del seu resultat. Compten amb set pisos de lloguer públic. Les rendes oscil·len entre els 175 i els 300 euros mensuals. Diuen que les famílies que han arribat a Tírvia amb aquest format s’han implicat en el poble i s’han acabat quedant. Amb aquesta iniciativa també volen fer front a l’afectació dels pisos turístics i les segones residències. 

Parlen al vídeo: ALCALDE.

Bruixa i Trementinaire sovint van de la mà en l’imaginari col·lectiu català. Cal tenir en compte que la bruixa és el personatge mitològic més complex, perquè és el més real. Si bé és cert que els contes i la tradició oral ens l’ha llegat com un personatge replet de tòpics, berrugues i màgia negra, la realitat, però, era diferent.

‘Roseta’ és un treball artístic que recull i reflexiona sobre aquest contrast entre la veritat i la ficció de les trementinaires, les bruixes catalanes més famoses, provinents de la Vall de la Vansa i Tuixent, i també sobre la relació de subsistència que l’ésser humà ha tingut amb la natura.

Roseta és un nom de trementinaire, expliquen. Un personatge que ens parlarà, a través d’una instal·lació audiovisual que barreja el gènere documental i la ficció, sobre la importància de tornar als orígens i relacionar-nos amb respecte amb l’ecosistema del qual formem part.

Parlen al vídeo:

MARTA GARCIA CARDELLACH. FOTÒGRAFA I COAUTORA DE ‘ROSETA’

NEUS SOLÀ. FOTÒGRAFA I COAUTORA DE ‘ROSETA’

20 guies del Pallars Sobirà i Alt Urgell han explicat l’oferta d’activitats de turisme actiu de la zona. Formen part de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc. Fan descoberta d’espècies autòctones, coneixement del patrimoni cultural, educació ambiental, observació de fauna salvatge i activitats participatives. També ofereixen activitats accessibles per a persones amb discapacitat. Des de l’associació creuen que el valor afegit de fer les activitats de senderisme guiades és exponencial al coneixement que aporten els i les professionals. 

La presentació s’ha realitzat al mirador de Sant Quirc, a Alins, on precisament s'ha inaugurat una nova ruta de miradors astronòmics per posar en valor la qualitat del cel nocturn del Parc.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA LUJAN. DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

MIQUEL ÀNGEL CANAL SERVENT. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE GUIES I INTÈRPRETS DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

El Xiringuito fa dos anys que programa concerts, dansa i algun monòleg. Ho fa a l’espai que hi ha al costat del pont de Gerri, on serveixen tota mena de tapes i begudes. Obren des de Setmana Santa fins a Tots Sants. Volen que sigui un espai molt familiar amb jocs per a la canalla. Estan obrint una biblioteca lliure per a que tothom qui vulgui pugui intercanviar llibres. També hi ha malabars, un slackline i un parc infantil.

Amb la proposta cultural intenten fer una programació variada per atendre la diversitat de gustos culturals del territori.

El fenomen del sexili a Catalunya entre l’àmbit rural i la ciutat de Barcelona és innegable, especialment a zones amb població reduïda com el Pallars i l’Alta Ribagorça. Les persones joves homosexuals marxen dels seus pobles buscant l’anonimat.

Donar per fet la heterosexualitat d’algú i la seva identitat és una de les pressions més comunes que viuen les persones homosexuals i transsexuals. També existeix la incomoditat d’anar pel carrer donant mostres, o la dificultat de conèixer persones amb qui lligar fora de l’ambient festiu o fora de la comunitat que t’ha vist crèixer. 

Què passa quan la migració es dona a la inversa, és a dir, quan persones de la ciutat es muden a l’àmbit rural? 

A les persones heterosexuals que vulguin facilitar el dia a dia a les veïnes homosexuals, l’Íngrid els proposa obrir la mirada i preguntar-nos què significa per a nosaltres l’etiqueta de normalitat. I vigilar, també, amb les pressions que posem sense donar-nos compte.

També anima a les persones del col·lectiu LGTB del Pallars a reunir-se per a celebrar i passar-ho bé, que és tan important, diu, com trobar-se per a queixar-se i reivindicar.

Parlen al vídeo: ÍNGRID. HABITANT DEL PALLARS

Situada a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els municipis de Gerri de la Sal i Baro, va ser especialment venerada pels raiers. L’Aplec anual, que enguany se celebra el diumenge 5 de maig, reuneix a peregrins de totes les contrades.

Una altra llegenda que aporta fama al santuari és el del sot que té a la paret. N’hi ha prou, diuen, amb posar-hi el peu el dia de l’aplec per a trobar parella durant la resta de l’any. Sigui com sigui el proper diumenge Arboló obrirà les seves portes per a rebre tots els visitants que vulguin atansar-se.

Parlen al vídeo:

BENJAMÍ MONTANER. ERMITÀ DEL SANTUARI D’ARBOLÓ

QUIMET BAQUERÓ. ERMITÀ DEL SANTUARI D’ARBOLÓ

Tupina és un projecte de recuperació de la memòria oral. Té l’objectiu de generar un arxiu local que posi en valor les formes que han sostingut la vida durant segles i que estan a prop de desaparèixer.

La primera fase del projecte s’ha centrat en el rol de les mestresses de casa i en les receptes tradicionals que aquestes duen a la memòria gestual. 

De les entrevistes se n’ha fet un llibre, Menjàvom del que tenívom, i un documental resum que es pot trobar a internet. A la Fira d’Arrós d’Esterri es farà la darrera presentació del projecte. 

Parlen al vídeo: 

JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

JOANA BLANCH RAMÍREZ. CO-PRODUCTORA DEL PROJECTE

Aquesta roca amb aparença humana ha inspirat el nou conte de l’escriptor Pallarès, L’home encantat del Port del Cantó. El relat beu de les llegendes que envolten l’estàtua i que s’han anat transmeten generació rere generació per transmissió oral.

Es tracta d’un conte de mida de butxaca editat per Xavier Ripoll, editorial Mai Tant, i il·lustrat per la Momo. Un projecte, doncs, 100% pallarès que es pot trobar a les llibreries de la regió. 

El turisme actiu és aquell que implica activitats físiques i esportives realitzades en entorns naturals o rurals. Al Pallars i l’Alta Ribagorça l’oferta d’activitats de turisme actiu es bifurca en tres entorns: l’aquàtic, el terrestre i l’aeri. Des del ràfting fins al parapent, passant pel trekking, hi ha més de cent empreses distribuïdes per les tres comarques que ofereixen aquest tipus d’activitats. 

El Pallars Sobirà, amb els esports d’aigua per bandera, és la comarca amb més empreses d’esports d’aventura i de lleure de tota la demarcació. El President del Consell Comarcal, però, alerta de la necessitat imperant d’adaptació a la crisi climàtica.

El turista actiu mitjà és català, i gasta uns 150 euros diaris al territori on efectua l’activitat. Té entre 36 i 59 anys, i en un 75% dels casos contracta un guia de la zona per a fer l’activitat.

L’impacte econòmic del sector a tota la demarcació el 2023 va ser de cent onze milions d’euros, considerant els ingressos per l’activitat mateixa, però també l’allotjament i la restauració. Això representa un increment del 2,6% respecte la temporada prepandèmia del 2019.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN. PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

L’entitat va començar la seva activitat el 2021, i segueixen creixent. Asseguren que el públic usuari és divers en edats i experiències, la majoria dones, això sí, però que hi ha poca participació per la dificultat afegida del desplaçament. 

En aquesta línia l’Hospital Comarcal del Pallars obrirà un Hospital de Dia Oncològic al setembre, per tal de millorar la qualitat de l’atenció dels pacients.

Parlen al vídeo: IOLANDA MAS. PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER AL PALLARS SOBIRÀ

El riu Noguera Pallaresa va iniciar el calendari de competicions d’enguany el passat 20 d'abril, amb la 2a Copa Catalana d'Eslàlom. El proper dissabte 27 d’abril se celebrarà el Campionat de Catalunya de Descens, organitzat pel Sícoris Club. La programació  d’esdeveniments continua tres mesos més, i culminarà amb la 60a edició del Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, festa declarada d'Interès Turístic Nacional. Aquest esdeveniment és la gran celebració de les aigües braves del Noguera Pallaresa, amb diverses activitats competitives i participatives, així com propostes lúdiques, gastronòmiques i musicals.

Els palistes i els clubs de piragüisme locals han estat i estan esperant amb ganes poder competir al seu riu local, el Noguera Pallaresa. Ara, per fi, ja poden tornar a gaudir de l’esport a casa. 

Algunes paradetes solidàries han aprofitat la diada per recaptar diners per als seus projectes. També ho ha fet l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Hug Roger de Sort, que invertiran el benefici en el seu viatge de final de curs a Granada.

També s’han organitzat activitats. L’associació de sardanistes del Pallars ha ballat a la Plaça Major durant el matí, i les escoles han aprofitat per sumar-se a la dansa tradicional i per passejar pels carrers del municipi. 

A la tarda hi ha programada una sessió de micròfon obert per a llegir poesia a la Plaça Major i acomiadar així la Diada de Sant Jordi.

Parlen al vídeo:

ALBA ROVIRA. LLIBRERIA SOLÉ DE SORT

PEP PRAT FERRER. ESTUDIANT DE L’INS HUG ROGER DE SORT

LOLITA MARC I JOSEFINA SANCHEZ. SÒCIES DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Malcercat havia sigut terra de dracs, diuen les llegendes. Diversos veïns i veïnes han anat recollint i recordant històries mitològiques, seves i de generacions anteriors. Malmercat va estar deshabitat durant temps, però de mica en mica s’ha anat repoblant i ara tornen a ser colla: 15 persones, fermes entusiastes del poble. 

La fira ha servit d’excusa per a netejar camins del voltant, dinamitzar l’estudi de la localitat i trobar-se sovint entre les veïnes per a organitzar-ho tot. Les idees de cares a l’any que ve ja afloren, igual que les ganes. De moment, però, toca digerir totes les emocions que ha dut aquesta primera edició.

Parlen al vídeo:

SERGI CAMÍ. VEÍ DE MALMERCAT

MAR HURTADO. VEÏNA DE MALMERCAT

PERE PONSICO ESCALES. VEÍ DE MALMERCAT DE CASA MESTREJOAN

Es tracta d’un espai polivalent que conté cuina i una sala diàfana que pot combinar la comercialització d’aliments, la gastronomia i l’organització d’activitats. L’equipament es posa a disposició d’iniciatives particulars per a que el dinamitzin, amb la prioritat, això sí, de promoure l’oferta de productes de proximitat i de vincular el projecte tant al territori com a la comunitat que l’acull.  

El termini per a la presentació d’ofertes finalitza el 24 d’abril i les persones interessades poden trobar la informació de les clàusules i la tramitació al web de l’Ajuntament de Cardós. 

Parlen al vídeo: JOEL BARÓ. ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

Aquest taller forma part del cicle d’activitats que l’Oficina Jove agenda dues vegades l’any, a la primavera i a la tardor, amb l’objectiu de dinamitzar el col·lectiu i oferir tastets de les coses que poden arribar a fer a la comarca. 

A part dels cicles estacionals, l’Oficina Jove també dinamitza un centre de socialització i activitats permanent anomenat Espai Jove.

El repte més gran que es troben de cares a la dinamització és el de la comunicació intermunicipal. Per tal de motivar la màxima participació, l’Oficina sol programar als nuclis de més població. 

Parlen al vídeo:

CARLOS SERRANO. DINAMITZADOR JUVENIL DE L’OFICINA JOVE DEL PALLARS SOBIRÀ

GADI ROMERO. TÈCNICA DE JUVENTUT, CULTURA I FESTES DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Des de les onze del matí al Riuet de Sort hi ha hagut activitats de tota mena, moltes d’elles pensades per a un públic familiar: inflables per aprendre sobre reciclatge, contacontes, espectacles, parades i exposicions.

Els encenalls d’aquest esdeveniment, ja consolidat al territori, venen d’un desastre que totes recordem. Va passar al 2002, quan el buc petroler Prestige es va enfonsar a la Costa de la Muerte, a Galícia, esparcint la seva càrrega per més de dos-mil metres de costes. Arrel d’aquest infortuni es van activar associacions, projectes i activitats arreu del territori espanyol, portugués i francès amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la importància de la consciència mediambiental. 

Un d’aquests projectes va ser la Fira Natura de Sort. Un espai d’oci i reflexió comunitària que enguany ha celebrat la seva vintena edició.

Parlen al vídeo: ARMAND SIMÓN. ORGANITZADOR DE LA FIRA NATURA

Itineraris per fer amb raquetes de neu, tasts de productes locals o actuacions per a tots els públic. Una oferta pensada per a la desestacionalització de les activitats esportives. 

També se centren en desenvolupar sistemes de gestió energètica més eficients i responsables. En la Cimera d'Acció Climàtica del Govern, celebrada el gener del 2020, les sis estacions van adquirir el compromís de reduir el consum de l'aigua i l'energia en l'àmbit de la producció de neu. Aquesta temporada, asseguren, ja han recollit els fruits dels canvis que han dut a terme.

La brigada del Parc s’encarrega de desbrossar: treuen els arbustos, els arbres i les branques que creuen el camí. Un cop això està fet, el grup de voluntaris l’acaba de polir: amplien la plataforma de pas, treuen els arbustos que han quedat tallats a terra, aparten els rocs i refan els murs de pedra seca. En Marc Ortina coordina el grup de joves francesos que està donant un cop de mà al Parc. 

La Marxa de la Vall de Siarb és una caminada popular de deu quilòmetres que connecta diversos pobles i camins de la zona. Enguany fa vint anys que s’organitza, i per celebrar-ho han decidit reobrir el camí del Rocàs perquè formi part d’aquesta edició, que se celebrarà l’últim cap de setmana de maig. 

Parlen al vídeo: MARC ORTINA. TREBALLADOR DEL MUSEU DE CAMINS

Exceptuant el mes de març, marcat per les fortes nevades, l’hivern a Catalunya s'ha caracteritzat per la sequera i per unes temperatures anormalment altes. La varietat de serveis i activitats alternatives a l'esquí i el surf de neu han estat clau per assolir unes xifres positives de 50 millons d’euros. 

També ho han sigut les inesperades nevades del mes de març, que han fet possible, contra tot pronòstic, postposar una setmana el tancament d’algunes de les sis estacions d’FGC i acomiadar la temporada amb bones sensacions.

L’estació Ribagorçana Boí-Taull ha registrat la millor temporada: 125 dies d’obertura des del desembre fins al proper cap de setmana, el 13 i 14 d’abril.

Parlen al vídeo: JUAN. PROFESSOR DE PORT AINÉ

Una mort i trenta-tres vides, així es titula el llibre, que ha guanyat el 31è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla. Està ambientat al poble de Senet, a l’Alta Ribagorça, on l’escriptora hi té arrels genealògiques. De fet, l’obra va sorgir de la seva tornada al Poble per l’enterrament del seu padrí.

El llibre es composa de 33 històries i un epíleg. Cadascuna d’aquestes històries dona veu a un personatge, i així es va desgranant el collage de personalitats, escenes i accions que ens portaran a molts llocs comuns. Per a l’autora, aquest és el poder sanador de la creació artística:

Morral també fa poesia il·lustrada. Ha publicat cinc reculls de dibuixos i poemes que il·lustren moments cabdals de la seva vida. Una mort i trenta-tres vides és la seva primera novel·la. Esperem, doncs, que sigui la primera de moltes.

Parlen al vídeo: NOEMÍ MORRAL. ESCRIPTORA

El despreniment ha obstaculitzat la carretera, en especial el carril en sentit sud, i ha generat importants retencions fins a quarts de deu del matí. A les 9:09 s’ha habilitat el pas alternant els dos sentits de la marxa pel carril més proper al riu.

Els equips de manteniment i seguretat han treballat durant el matí per agilitzar el trànsit i assegurar la zona per evitar més despreniments.

Els Bombers els van localitzar diumenge a dos quarts de nou del vespre gràcies als crits de socors. Els dos excursionistes portaven 24h desapareguts, estaven conscients i orientats, però no es podien moure a causa d'unes ferides patides per un accident el diumenge al matí. 

Després de ser localitzats, l'equip de bombers va valorar que l'estat del camí fins al refugi Mallafré acumulava massa neu per a efectuar el trasllat dels ferits amb seguretat. Per això van decidir establir un punt calent allà on havien sigut localitzats per fer-hi nit i moure'ls l'endemà amb la llum del dia.

L'helicòpter va arribar dilluns a les 9:30 del matí i va evacuar els ferits amb èxit. Actualment es troben a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb pronòstic menys greu i lleu, pendents de la seva recuperació.

Durant els dos dies que ha durat la Fira, divendres i dissabte, els visitants han pogut tastar els productes acompanyant-los amb una copa de vi o de cervesa Km0. 

L’eix central de la programació s’ha fet al Parc del Riuet, però s’ha complementat amb una ruta autoguiada dissenyada per promoure el coneixement de l’elaboració i història del formatge artesà. 

La Mostra també ha volgut posar en valor altres productes locals, així com el territori que l’acull des de fa 12 anys.

Malgrat que aquest any el temps no ha volgut acompanyar, l’assistència no ha desmerescut la feina feta. Tant l’àrea de tast com les activitats i els concerts han tingut una participació nombrosa i molt animada.

Parlen al vídeo: JOEL FONT. ORGANITZADOR DE LA MOSTRA DE FORMATGES

L’eix vertebrador del projecte són l’art, la dansa, la música... però a més a més d’entretenir, aquest espai també vol generar inquietud, reflexió i debat en la comunitat. És per això que la programació compta amb participants immersos en projectes culturals d’incidència local. Alguer Miquel, Laura Arau o Miquel Albero són alguns dels noms que omplen el cartell.

L’equip organitzador del CiM el projecta com la primera jornada d’un cicle itinerant que vol acostar la cultura inquieta arreu del Pallars. Volen arribar als municipis més inaccesibles. Per donar-se a conèixer, però, comencen per Sort.

Com diuen des de l’organització, fer un CiM és feixuc, però el resultat i les vistes un cop culmines valen la pena. Aquest diumenge al riuet de Sort, doncs, se celebra el que esperem sigui el primer de molts CIMs. 

Parlen al vídeo:

DAVID COMELLA. ORGANITZADOR DE CIM

SARA SUILS. ORGANITZADORA DE CIM

La proposta també impulsa un concurs de relats breus, que es poden entregar fins el 12 d’abril. La programació va començar el dia 15 amb la inauguració de l’exposició ‘Mostra de llengües Tintinaires’. Entre les propostes també s’ha organitzat un curs d’escriptura. 

La presentació del llibre ‘Casa Ascolà de Ribera de Cardós. Memòria històrica i sentimental de Cinto Sarroca’ clourà la programació de la Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu. 

Parlen al vídeo: MARTA BLÁZQUEZ, ORGANITZADORA DE LA SETMANA DE LA LECTURA

En el projecte hi participa Edu Marín. Reconegut, recentment per la Generalitat de Catalunya amb el Diploma de Mestre Artesà pel seu ofici de marroquiner. Fa més de 30 anys que regenta un taller de cuir i és l’encarregat de recuperar les peces de la roba del pastor. El primer element va ser una motxilla i ja ha confeccionat el pelló, la cuera, el culero, l’embós o el davantal, entre altres. 

El projecte és impulsat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en col·laboració amb el Museu de les Valls d’Àneu i l’artesà, Edu Marín. 

Parlen al vídeo:

MARIA POU, TÈCNICA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

EDU MARÍN, MESTRE ARTESÀ MARROQUINER

Pancartes preparades i manifest llegit, es va començar una marxa no-mixta pels carrers de Sort. L’exclusió dels homes CIS en aquesta activitat porta polèmica cada any al territori. Les organitzadores del Comitè de Vaga la defensen així:

La marxa es va acabar a la Plaça Major de nou, amb un micròfon obert en el qual es van llegir textos i compartir reflexions. També va haver-hi un espai per a nombrar les companyes d’arreu del món que es troben havent de lluitar per defensar-se en situacions de conflicte armat.

Parlen al vídeo: 

NÚRIA, MEMBRE DEL COMITÈ DE VAGA DEL 8M

JOANA, MEMBRE DEL COMITÈ DE VAGA DEL 8M

El consum d’aigua de beure es va restringir i els consistoris van repartir aigua embotellada. 

Les darrers analítiques no han detectat el component químic i l’aigua ja és apta per al consum. 

Parlen al vídeo: ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Els participants tenen una mitjana d’edat d’uns 30 anys. Gran part venen de zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com l’Eloi, que té per objectiu treballar amb ovelles de carn a l’alta muntanya. 

En algun cas, com el de la Maria, la família té alguna relació amb el sector primari. Ella ha decidit tornar al Maresme, d’on n’és originaria. 

L’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya estima que el 60% de les persones que hi ha participat actualment treballa en el sector o ha creat una explotació pròpia. 

Parlen al vídeo:

MARIA DÍAZ, TÈCNICA DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

ELOY CHAGUACEDA, ALUMNE DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

MARIA PIGNATELLI, ALUMNA DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

L’esdeveniment també ha servit per de degustar les noves anyades dels vins que sortiran al mercat. En la proposta hi ha participat quatre cellers del Pallars. El clima asseguren que no els ha afectat en la producció. 

L’esdeveniment és coorganitzat per l’Associació Gastronòmica la xicoia, l’Ajuntament de Sort, l’Ajuntament de Tremp i l’Escola d’Hostaleria del Pallars. Compta amb el suport de Vedat Pirineus, Carnicaza, IDAPA i Àpat. 

Parlen al vídeo: RAMÓN AITES, ASSOCIACIÓ GASTRONÒMICA LA XICOIA

Les activitats tancaran amb una festa, al pàrquing de la cota 1.500, amb entrada gratuïta. L’objectiu és dinamitzar el poble i que els assistents valorin el potencial de l’estació d’esquí. 

Els organitzadors valoren positivament el suport rebut des de les diferents administracions per tirar endavant la proposta. 

Parlen al vídeo:

IKER CARBONER, IMPULSOR DE LA GISKA ESPOT APRÈS SKI

MARC CASES, IMPULSOR DE LA GISKA ESPOT APRÈS SKI

Fins ara aquest petit espai públic no tenia cap nom, de manera que es va decidir posar-li plaça de les Cosidores en record seu i de totes les noies que han passat per allí a aprendre a cosir.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

El projecte s’ha finançat amb un ajut PUOSC i ha tingut un cost de 42.000 euros. Aprofitant la remodelació de l’espai també s’ha baixat el menjador a la planta baixa de l’edifici i habilitat un espai interior perquè els infants no hagin de sortir a l’exterior per passar del centre docent a l’espai de menjador els dies que fa mal temps.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Un dels objectius, justament, és millorar la museïtzació de l’interior de l’espai.

Precisament aquests dies, la Presó-Museu protagonitza unes Jornades de Memòria de Frontera, que aborden aquell període històric. 

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Per la seva banda, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, ha remarcat que la Renda Bàsica Universal podria tenir un impacte molt directe en la vida de la població de la vegueria, ja que podria facilitar que les persones visquessin on volen viure i no haguessin d'abandonar el Pirineu i desplaçar-se a grans nuclis urbans per poder accedir a feines millor remunerades. A més, ha afegit que podria jugar un paper important a l'hora de fer sostenibles feines que són fonamentals per mantenir el territori, però que en aquests moments no tenen el reconeixement econòmic que haurien de tenir.

Parlen al vídeo: SERGI RAVENTÓS, CAP DE L’OFICINA DEL PLA PILOT PER IMPLEMENTAR LA RBU

Els Mossos han explicat a aquest mitjà que tot apunta que el cos podria ser el de Josep Català, l’home de Sort desaparegut a finals d’octubre del 2022. Tot plegat, però, s’haurà de confirmar amb les proves d’ADN, un procediment que es pot allargar prop d’una setmana, segons les fonts consultades. 

Recordem que, des que va desaparèixer, serveis d’emergències, familiars i amics van fet nombroses batudes per intentar localitzar Català. L’última, de fet, va tenir lloc durant el cap de setmana llarg de l’1 de maig del 2023.

La creació de la georuta ha comptat amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ajuntament de Soriguera

La georuta consisteix en un recorregut circular de 3,5 quilòmetres i compta amb sis plafons, on s’hi explica de forma gràfica el significat i la interpretació de les roques que es poden veure. 

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ LÓPEZ, GEÒLEG 

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

Aquesta és l’època de més afluència de compradors, atrets pel sorteig de la Grossa de Nadal i, en segon lloc, pel de Reis. Tot i això, l’expenedoria pallaresa remarca que té feia durant tot l’any.

La Bruixa d’Or va ser pionera a l’Estat en la venda de dècims a través d’Internet i, avui dia, aquest canal ja representa el 87,2% del seu negoci. 

Parlen al vídeo: XAVIER GABRIEL, RESPONSABLE DE LA BRUIXA D’OR

En aquesta ocasió, el convidat ha estat Joan Planes, fundador i president honorífic de Fluidra. L’empresari d’Estamariu ha bastit, al llarg de la seva trajectòria, una multinacional referent en l’àmbit de les piscines i el benestar, i ha compartit la seva experiència amb els assistents a l’acte. També ha remarcat la seva aposta pel Pirineu com a lloc de progrés.

Pel que fa a l’entitat beneficiària de part dels fons recaptats durant el sopar, Alba Futur té com a objectiu impulsar projectes per millorar i garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i d'altres col·lectius vulnerables. També pretén vetllar per la protecció i respecte dels seus drets, i evitar situacions de desemparament.

Parlen al vídeo:

CARLES RABANEDA, PRESIDENT DE PALLARSACTIU

JOAN PLANES, FUNDADOR I PRESIDENT HONORÍFIC DE FLUIDRA

Fins ara, Sort gastava uns 180.000 euros en enllumenat públic i amb aquesta actuació calcula que es podrà estalviar més d’un 50% de la factura. Des del consistori han admès que les noves làmpades fan menys llum que les anteriors, però han remarcat que era una mesura necessària. 

La inversió total ha estat d’uns 377.000 euros i l’Ajuntament ha comptat amb el suport dels Departaments d’Acció Climàtica i de Territori i Sostenibilitat. El procés de substitució de l’enllumenat va començar pels pobles del municipi i ha acabat al nucli de Sort. 

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE TURISME I SOSTENIBILITAT DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Tenint en compte tots aquests condicionants, la previsió de l’Ajuntament és poder obrir passades les festes de Nadal.

Recordem que la feina preparatòria per al trasllat ha obligat a tancar l’antiga biblioteca des de l’estiu.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

La investigació de Balló és un dels 18 projectes que s’han finançat gràcies a aquestes primeres beques atorgades pel Parc Natural i per l’IDAPA. 

La primera convocatòria d’aquestes beques va sortir fa un parell d’anys i ara està acabant el període d’execució dels projectes. L’objectiu és poder treure una segona convocatòria pròximament, per continuar promovent l’Alt Pirineu com a espai d’estudi i recerca. 

Parlen al vídeo: 

ONA BALLÓ, HISTORIADORA

ORIOL GRAU, COORDINADOR DE L’OBSERVATORI DE RECERCA DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Des de l’organització han destacat la varietat de temàtiques i la procedència dels participants. 

L’assistència a la proposta ha estat bona amb entre trenta i seixanta persones a cada acte. Veient la bona acollida de la proposta, l’organització ja ha confirmat una segona edició l’any vinent.

Parlen al vídeo: XAVIER BORRELL, COMISSARI DEL FARRERA NEGRA

La proposta va començar només als instituts i, any rere any s’ha anat ampliant fins arribar a totes les fases formatives.

Des del SIAD creuen que la realització d’aquestes activitats està tenint incidència entre els infants i joves, tot i que entre els nois encara desperta algunes reticències.

Parlen al vídeo: ANNA RUBIO, TÈCNICA DEL SIAD I DEL SAI AL PALLARS SOBIRÀ

Les visites guiades es publiciten a través de cartells al municipi i en altres llocs de la comarca, així com al web de l’EMD de Baiasca, i a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu, de l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Parlen al vídeo: 

JOSEP TUGUES, PRESIDENT DE L’EMD DE BAIASCA

IVAN CATENA, GUIA INTÈRPRET DE TERRA VIVA ACTIVITATS

A la jove encausada li demanen una multa de 2.000 euros i el judici tindrà lloc aquest dijous a Tremp. Des del col·lectiu han demanat a la ciutadania que l’acompanyi per donar-li suport i ha convocat una jornada antirepressiva, el dissabte 25 de novembre a Escós, on es recolliran fons per ajudar a pagar una possible sanció.

Parlen al vídeo: NÚRIA FERRANDO, MEMBRE DEL COL·LECTIU TRANSFEMINISTA DEL PALLARS SOBIRÀ

A banda, també demanen que es doni més suport a la promoció de la pesca, ja que asseguren que és un sector que atreu força turisme al Pirineu.

De moment, els integrants són les societats de pescadors de la Bonaigua, de Llavorsí, de Cardós-Tírvia i de la Vall de Bosia, així com l’Associació de pesca esportiva de la Vall de Boí i la Societat de Caça i Pesca del Flamisell. Tot i això, l’entitat té les portes obertes per anar incorporant a totes les societats i associacions de pesca del Pirineu que s’hi vulguin afegir. 

Parlen al vídeo: JOSEP LLUÍS FARRERO, PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE SOCIETATS DE PESCA DEL PIRINEU

Entre les projeccions, sobresurten Yegua, candidata als propers premis Goya; Airbone, millor curtmetratge d’animació a Filmets 2022; Loop, millor animació als Goya 2023; o Arrels, premi jove a Mostremp 2023. També destaca la presentació d’un documental dels 20 anys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i una producció local força singular.

També s’ha fet una sessió de temàtica mediambiental i una d’esportiva. A banda, enguany s’ha promogut el CurTast, que tindrà lloc aquest dissabte a Esterri i que servirà per degustar productes de quilòmetre 0.

Parlen al vídeo: RAMON ALARÓ, DIRECTOR DEL CURTÀNEU

En el programa també hi han tingut un important protagonisme les activitats culturals, amb la idea de reforçar aquest vessant de l'esdeveniment. 



La Fira va arrencar divendres a la tarda amb una jornada tècnica sobre pastures de muntanya, organitzada per l'Escola Agrària del Pallars, a banda de la 1a edició del FiraFest al Castell Comtes del Pallars. Tot i la pluja de dissabte, algunes activitats es van poder traslladar al poliesportiu i van congregar força públic. Un dels actes clàssics va ser 13è Concurs de Ratafia.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Fa anys, la fira estava centrada en el comerç de bestiar, però en l’actualitat la temàtica ha canviat, en part degut a la davallada del sector ramader. És per això que ja fa uns quants anys que els antics oficis en són els protagonistes.

Parlen al vídeo: JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu acull aquestes setmanes l’exposició “Guillem Viladot i els creadors de Ponent”. La mostra es va instal·lar al paller de Casa Gassia el 27 de setembre i s’hi estarà fins al 14 de gener de l’any que ve. La mostra dedicada a l’artista està produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, en l’any del centenari del seu naixement, que es va celebrar el 2022. L’exposició ha estat comissariada per Pau Minguet, director de Lo Pardal, i mostra una cinquantena d’obres i explora les relacions que va establir Guillem Viladot amb diversos creadors de Ponent. L’artista, nascut l’any 1922 a Agramunt, va ser un creador polifacètic que va treballar diferents llenguatges artístics, com el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic i el plàstic. Va morir a Barcelona l’any 1999.

Actualment, el pont té dues voreres a banda i banda, de 40 metres de longitud i 1,2 metres d’amplada. El projecte, que dona resposta a una petició del municipi, consisteix en l’eixamplament de l’estructura per a dotar-la d’una vorera per a vianants de 2 metres, que s’ubicarà al costat aigües amunt. Així mateix, s’adequaran els ampits existents. L’obra pretén millorar la mobilitat en aquest entorn i afavorir la seguretat viària.

Aquestes jornades de bestiar de peu rodó tindran continuïtat a Salàs de Pallars, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. Pel que fa a la Fira de Santa Teresa, més enllà del vessant ramader, aquesta ha comptat també amb una trentena de parades multisectorials. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

A banda del programació de dissabte, el divendres al matí també hi va haver un espectacle pensat per a les escoles, una activitat que es va estrenar l’any passat. Després de vuit edicions, des de l’organització consideren que s’ha aconseguit consolidar la proposta i destaquen que cada cop hi ha més persones voluntàries implicades. De cara a la propera edició aposten per mantenir aquest format i alhora confien que el festival estigui acompanyat de més esdeveniments culturals durant l’any. 

Parlen al vídeo: 

SÍLVIA RODRÍGUEZ, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

DOLÇA PUIG, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

A les Jornades s’hi ha abordat qüestions com ara la retenció del talent, el futur del sector primari, el paper dels centres educatius, els efectes del canvi climàtic o la identificació turística del Pirineu.

En l’àmbit polític, la ministra de Presidència d’Andorra, Conxita Marsol, ha destacat la importància de mantenir un diàleg permanent entre tots els territoris pirinencs, i la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha defensat el concepte d’identitat concèntrica, en el sentit d’afavorir la unió d’acció dels territoris de muntanya a partir de la diversitat i del respecte a la singularitat de cada zona.

Parlen al vídeo:

ESTER CAPELLA, CONSELLERA DE TERRITORI

JULI ALEGRE, CAP DE PROMOCIÓ I MÀRQUETING DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Per tal de poder dur a terme l’activitat, Roc Roi ha comptat amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. L’objectiu, és que la jornada es pugui repetir.  

L’acció ha durat tot el matí i bona part del migdia i hi han pres part 125 infants.

Parlen al vídeo: RAIMON MONTERDE, DIRECTOR ESPORTIU DE ROC ROI

Diumenge, mentrestant, ha tingut lloc la Matxixics, amb tres curses dirigides a infants i adolescents de cinc, tres i un quilòmetres, respectivament. En aquest cas, ha comptat amb la participació de 250 persones. 

Parlen al vídeo:

KIKO PERIS, DIRECTOR TÈCNIC DE LA RIALP MATXICOTS

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Entre els 750 corredors, n’hi haurà un que darrerament ha estat notícia. Es tracta de Jan Ballbé, que fa unes setmanes va aconseguir pujar i baixar la Pica d’Estats des del refugi de Vallferrera en només 2 hores i 4 minuts, batent així el rècord que hi havia fins aleshores. 

Des de l’Ajuntament de Rialp, mentrestant, s’han mostrat satisfets que la cursa s’hagi consolidat, ja que això posiciona Rialp al mapa dels esports de muntanya. També han posat en valor l’impacte econòmic que té l’esdeveniment.

Pel que fa a la Matxixics, aquesta es disputarà el diumenge i tindrà tres proves: la mini, d’1,5 quilòmetres; la Trail, de 3,5 i la Súper, de 5 quilòmetres. 

Parlen al vídeo:

KIKO PERIS, DIRECTOR TÈCNIC

JAN BALLBÉ, CORREDOR

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

La parcel·la és propietat de l’Ajuntament i s’hi accedeix des del carrer Francesc Macià. Des del consistori han indicat que en ocasions puntuals, i com s'ha anat fent fins ara, a aquest espai se li pot donar altres usos, com és el cas de la fira ramadera de Santa Teresa o la Festa major. Fora d'aquests casos especials, però, la zona quedarà habilitada per al seu ús de pàrquing tot l'any.

Les subvencions s’atorguen en règim de concurrència competitiva i tenen la finalitat de donar suport a la dinamització de l'activitat social i cultural del municipi, així com afavorir l'assistència i cooperació entre entitats i el sector públic. Poden optar a aquesta línia d’ajuts les entitats i associacions socials i culturals del municipi (o excepcionalment aquelles de fora del municipi) que proposin projectes que donin suport i col·laborin en el reconeixement de la cultura popular i tradicional del municipi de Sort o la comarca del Pallars Sobirà; que vetllin per la conservació i difusió de tot el patrimoni cultural local tant material com immaterial; que fomentin l'associacionisme, la participació i la inclusió social en l'activitat sociocultural del municipi; que donin suport a l'activitat literària i a la promoció de la lectura en pallarès; o que complementin aspectes de l'oferta cultural generada per les administracions, entre altres.

La sol·licitud es pot presentar fins el 13 d’octubre inclòs de forma presencial a les oficines de l’Ajuntament de Sort o bé via e-tram, mitjançant una instància genèrica.

La fira de dissabte, a banda del mercat firal amb una trentena de parades, va oferir activitats infantils i tallers vinculats amb l’ovella. I al concurs de diumenge s’ha pogut veure participar als pastors amb els millors gossos d’atura provinents de França, País Basc, País Valencià, Balears i Catalunya.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

A banda, dissabte ha tingut lloc la tradicional fira de productes vinculats a l’artesania, la joiera o l’alimentació, entre altres. També s’han dut a terme activitats i tallers per als més petits, s’han tematitzat carrers del nucli antic del poble i s’han dut a terme propostes com una sortida etnobotànica o el ball de bruixes. Així com diumenge una observació del cel fosc a partir d’una mirada mitològica.

Unes activitats que volen posar de relleu la cultura pirinenca vinculada al món de les bruixes.

Parlen al vídeo: JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

Per complementar el concurs, el dissabte tindrà lloc la 13a Fira de l’ovella. S’hi podrà trobar un mercat de productes i artesania agroalimentària amb degustacions, així com diversos tallers vinculats a l’ovella, animacions i activitats per a tots els públics. 

El fet que aquests tretze allotjaments turístics s’hagin adherit a la formació ha estat molt ben rebut pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, que ho veu com un punt força favorable de cara a aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible, que acreditaria justament la sostenibilitat turística del parc i el seu territori.

Les formacions les han dut a terme tècnics especialitzats, que han combinat formacions grupals amb assessoraments personalitzats. Un dels aspectes que més recomanen és fer la comptabilitat energètica, és a dir comptabilitzar totes les despeses en matèria energètica, tan en quilovats/hora com en euros.

Un dels allotjaments que hi ha participat ha estat l’hotel Pessets de Sort, un dels més grans de la comarca, amb una setantena d’habitacions i una trentena d’apartaments.

Pel que fa a les formacions grupals, aquestes s’han dividit en cinc sessions de treball, on s’han abordat aspectes com la gestió dels residus i el reciclatge; la reducció del consum energètic; la responsabilitat social empresarial; la comunicació del compromís amb la sostenibilitat; i la reducció del consum energètic en edificis.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE TURISME I SOSTENIBILITAT DE SORT

TONI CANTERO, ENGINYER INDUSTRIAL

RAMON AYTÉS, RESPONSABLE HOTEL PESSETS

A banda, una de les activitats més destacades ha estat la presentació de la reconstrucció virtual d’una casa del despoblat de Llagunes.

En l’edició d’enguany del festival han participat 25 artistes.

Parlen al vídeo:

JOSEP FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

JOAN CAPDEVILA, VISIONDRONE

La iniciativa pretén fomentar el turisme cultural i dinamitzar el territori a través d’una activitat cultural on artista i visitant estiguin a tocar i puguin interactuar. 

El festival Terra Roia acull disciplines tan diverses com arts plàstiques, audiovisuals, musicals, escèniques i narratives. I també es podrà gaudir d’una fira de productes artesans.

A partir de dissabte a les 10 del matí i fins els diumenge a la tarda es podrà gaudir d’aquesta mostra artística tot passejant pels carrers de Vilamur i es combinarà amb activitats diverses perquè tot tipus de públic hi tingui cabuda.

Fa més d’un any que es va restringir totalment el pas per la pista que uneix el Pallars Sobirà amb l’Aran per Montgarri a vehicles sorollosos tipus motos, quads i buggies. El motiu és que es tracta d’una zona d’especial protecció acústica dins del Parc Natural, que persegueix l’objectiu de fomentar el gaudi del silenci i la tranquil·litat, i afavorir els sons de la natura i els vinculats a l’ús agroramader tradicional, com el de les esquelles del bestiar pasturant.

Davant d’aquest fet, i de la detecció d’un increment d’actes incívics, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han fet una crida a la responsabilitat i han demanat als usuaris dels espais naturals protegits que facin cas de les indicacions dels vigilants i el personal dels parcs naturals i els agents rurals. 

Es tracta d’una activitat molt familiar on participen membres d’una mateixa família en les diferents categories i que s’acaba convertint en una festa i punt de trobada.

Aquesta no és la primera edició de la competició que acull Rialp i des de l’organització ja pensen repetir l’any que ve.

Parlen al vídeo: CARLES FORTUNY, ORGANITZACIÓ

L’activitat, realitzada gràcies a la col·laboració de l’Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, que han explicat que l’acte ha estat carregat de simbolisme, ja que la relació entre la localitat de Gerri de la Sal i els raiers històricament era molt significativa, tenint en compte que és una localitat que es vertebra al voltant del riu. L’únic document fotogràfic trobat és una foto de l’any 1912 en la que es veu Gerri, les salines, el pont romànic, el monestir i al centre del riu un rai de tres trams baixant-hi.

Durant la festa també s’ha pogut visitar el Museu de la Sal, ja en ple funcionament i que explica la història del poble lligada a la fabricació d’aquest producte.

Des de l’Ajuntament també han destacat que ja s’està pensant en ampliar la festa en properes edicions.

Parlen al vídeo: ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Aquesta iniciativa permet al visitant endinsar-se en els racons i raconets de cada poble i descobrir, juntament amb les obres artístiques de fotografia, escultura, joieria, il·lustració, gravat i altres disciplines artístiques, la riquesa que amaguen carrers i places.

La mostra es podrà veure des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre.

Enguany el festival ha comptat amb la participació de 25 companyies, tant nacionals com internacionals, amb 13 espais d’actuació arreu del poble i més d’una vintena d’espectacles. 

La gestió del festival recaurà en mans de l’Ajuntament d’Esterri, que haurà d’estudiar quina en serà la seva continuïtat. 

Parlen al vídeo: ENRIC BLASI, MEMBRE DE LA COMPANYIA DE COMEDIANTS LA BALDUFA

En l’última resolució del mapa, 13 dels 16 municipis que integren els Parcs del Pirineu occidental, ja formen part de la zona de protecció. 

Des del Departament s’han impulsat uns ajuts, dotats amb més de 9 milions d’euros fins el 2028, que es destinaran a reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat en zones protegides, en propietats de titularitat pública i privada. 

L’actuació suposarà un estalvi del 50% en la despesa d’enllumenat públic per als municipis. 

Parlen al vídeo: MIREIA BOYA, DIRECTORA GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC

El museu exposa uns 4.000 exemplars de papallones, tot i que només suposa una part del fons científic, amb més de 30.000 organismes, d’unes 1.600 especies diferents. Els responsables de l’equipament treballen ja, en la digitalització de tota la informació. 

Al Museu s’hi poden veure papallones exòtiques, insectes invasors i curiositats com la papallona més gran del món i una papallona única, descoberta a Andorra. 

Parlen al vídeo: ALFONS DOLSA, FUNDADOR EL MUSEU DE LES PAPALLONES

Pel que fa a la programació, es comptarà amb 25 companyies de les quals 18 son professionals i la resta de Kilometre 0, també en destaquen set companyies internacionals, les quals estrenaran quatre espectacles: d’acrobàcies, de titelles, de dansa i de circ. 

El festival d’arts escèniques al carrer, L’Esbaiola’t, es celebra del 13 al 16 de juliol a Esterri d'Àneu.

Parlen al vídeo: 

EMILIANO PARDO, DIRECTOR ARTÍSTIC

CARLES PIJUAN, DIRECTOR ARTÍSTIC

Enguany es faran 24 setmanes d’estada i es preveu arribar als 400 voluntaris, la idea és primar grups petits amb qui hi hagi un gran intercanvi d’experiències.

Els grups precisament són molt heterogenis, fet que propicia aquest contacte intergeneracional i el coneixement de l’altre.

Boscos de muntanya segueix apostant fort per bioenginyeria del paisatge, també remarquen que creuen en el manteniment d’un territori rural viu i amb la necessitat de gestionar els boscos.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ANDREU GONZALEZ, BOSCOS DE MUNTANYA

Alguns ramaders de la Vall d’Àssua i el Batlliu van fer demostracions de la tècnica amb una desena d’ovelles de raça xisqueta, mentre s’explicaven diversos aspectes de la tècnica i qüestions que hi estan vinculades.

Com a novetat, aquesta edició ha comptat amb la participació d’un ramader d’Almacelles, al Segrià, que ha exposat una petita mostra d’estris antics de xolla.

Un altre dels participants ha sigut el guanyador del concurs de xolla celebrat fa dues setmanes a Arrós de Cardós.

L’esdeveniment també va comptar amb la celebració de la trenta-tresena Fireta de Sant Joan de Sort, on hi havia una vintena de parades de productors agroalimentaris i artesans.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE SORT

ALBERTO DÍAZ, RAMADER

MUSTA OURAHMA, RAMADER DE RONÍ

Entre els fallaires hi ha qui ho han viscut tota la vida però també nouvinguts que s’hi han implicat i que ho viuen amb emoció màxima.

Altres, que fa molts anys que baixen, també guarden anècdotes de cada baixada.

Les falles d’Isil, compten amb un tret característic, i és que una desena de falles baixen tombant, llençant la falla muntanya avall. Però totes acaben llençades al foc de la plaça, on es fa els tradicionals balls al voltant de la foguera, que posen punt i final a la baixada.

Parlen al vídeo:

GUILLEM ESTEBAN, PRESIDENT DE L’EMD D’ISIL I ALÓS

MAR HURTADO, FALLAIRE

ALBERT CASTELLARNAU, FALLAIRE

Com a primer suplent tindrà a un altre pallarès, l’expresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà i excalcalde d’Isona i Conca Dellà, Constante Aranda.

D’altra banda, Núria Sauquillo, establerta a la Vall Fosca, al Pallars Jussà, formarà part de la llista de la CUP al Congrés, serà número 3.

Un esdeveniment que posa en valor aquest ofici antic i on des del 2014 també es fa una demostració de xolla a màquina. Enguany, a més, es farà una demostració amb un aparell antic de transició entre les tisores i la màquina actual.

Al llarg del dia, al Parc del Riuet, on es fa la xollada, hi haurà una fira de productes de proximitat d’artesania i agroalimentació. A més d’activitats culturals diverses com una demostració de cant i acordions que interpretaran cançons tradicionals vinculades a la festa.

Al Festival de les Valls d’Àneu s’hi podran veure en escena, en total, una vintena de companyies, entre les quals els catalans Farrés Brothers, que, tot just després d’estrenar al Grec, mostraran el resultat de la residència de creació que van fer al maig de la mà de l’Esbaiola’t i la Fira de Tàrrega, i de la qual n’ha sorgit l’obra teatral «HoHiHu, l’horrible història de la humanitat».

A banda hi ha previstos tallers i instal·lacions per a infants, a més d’un ampli ventall d’espectacles i activitats de quilòmetre zero.

Les entrades ja estan a la venda des del 15 de juny al portal web del festival.

Des de l’organització s’explica que hi ha un doble objectiu al FESSrural: donar visibilitat a els economies transformadores pensades des de i pel territori i generar un espai de trobada entre elles.

Parlen al vídeo: JOAN FONT, ORGANITZACIÓ SOCI DE LA COOPERATIVA COOP DERA

Des de Gent de Poble han explicat, a través de les xarxes socials, que “complint la paraula donada, i tal com vam manifestar en campanya, deixarem governar la força més votada i ens quedarem a l’oposició”. Però demanen un canvi en la forma de governar i comissions de treball participatives. 

A l’Alta Ribagorça, tots els municipis seran governats per dones, després que Iolanda Ferran serà elegida aquest dissabte alcaldessa del Pont de Suert, que tindrà dona al càrrec per primera vegada. 

L’agrupació d’electors ‘Tothom’, va obtenir 5 regidors i comptarà amb el suport de l’únic regidor que va aconseguir el PSC, Miquel Solanes, i així sumen la majoria absoluta. L’acord de govern pels pròxims quatre anys inclou una regidora per al PSC, que s’acabarà de concretar amb el cartipàs municipal, i Junts i Esquerra passaran a l’oposició.

En la jornada s’ha presentat el projecte Biomarkets, nascut al Solsonès, que treballa per impulsar la bioeconomia en zones de muntanya a partir dels recursos naturals. S’han mostrat els diferents recursos que estaran a l’abast de tots els interessats, però també quines espècies són les adients pel tipus de clima de la zona. S’ha posat en valor que actualment ja hi ha algunes iniciatives al Pallars Sobirà, però s’ha destacat que una xarxa de productors pot arribar a subministrar molt producte i de qualitat.

Parlen al vídeo: EVA MORÉ, CENTRE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA FORESTAL DE CATALUNYA

Al llarg del dia s’han pogut veure productes artesans de teixit, fusta, joieria, llana, però també productes agroalimentaris basats en la ramaderia extensiva, ja sigui carn, productes làctics com formatges i iogurts, i altres productes com Herbes de l’Alt Pirineu, infusions i ous ecològics, entre altres. Tota una sèrie de productes que es fan en aquestes zones d’alta muntanya. Fins i tot vi.

Cada dia se suma nous productors a la zona del parc natural, un fet que ajuda a diversificar l’economia de la zona i a donar vida als pobles.

D’altra banda, enguany també s’han inclòs a la fira altres activitats en motiu del vintè aniversari del Parc natural com una exposició fotogràfica amb les diferents accions que ha fet el parc al llarg dels anys, s’ha fet una activitat d’astronomia i una recuperació de murs de pedra seca. La fira ha estat el punt de sortida d’aquestes activitats que s’allargaran durant tot l’estiu. Precisament l’1 d’agost és el dia de l’aniversari del parc.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

A més, enguany per celebrar el vintè aniversari del Parc natural, la fira comptarà amb activitats extres en motiu d’aquesta efemèride.

El parc destaca que cada any augmenten els productors vinculats al parc natural, i ara el repte és que els establiments turístics de la zona els incorporin a les seves cartes i en siguin ambaixadors. Ja que va en benefici de la sostenibilitat i l’economia local.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

S’ha pogut veure demostracions d’oficis com el bufador de vidre, el forjador, el llauner o la filadora. I s’han fet tallers per posar en valor aquests oficis.

La programació de la fira enguany ha començat el dissabte a la tarda amb el lliurament de la copa als campions de lliga de la categoria benjamins i ha seguit amb propostes musicals per al jovent.

Des del consistori han posat en valor la implicació de veïns i veïnes en l’organització de l’esdeveniment i han avançat que el tema central per a l’any vinent podria ser les fondes i la gastronomia.

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Les activitats s’iniciaran el dissabte dia 3 de juny, amb el lliurament de la copa als campions de lliga en la categoria de benjamins. Posteriorment, es podrà gaudir del concert gratuït del grup de versions ‘Pastesbro’,i a la nit, més música a càrrec del grup ‘Kintus’, i sessió amb el DJ Showkats.

El diumenge, plat fort de la fira, es presentarà l’exposició ‘El negoci de la llet al municipi de Rialp’, a càrrec de persones vinculades del municipi, es farpa una visita al Molí fariner de Bellera; a la sastreria Virós; hi haurà demostracions d’oficis; parades artesanals; una competició de munyir vaques, i l’estrena de la gimcana pel poble ‘La decisió d’en Matxicot’.

Gerard Sabarich ha recordat que “aquesta és una fira amb vocació de posar en valor els antics oficis” i que, en la present edició, centra una especial atenció en la llet. L’organització també ha programat, al carrer Mig, jocs de fusta gegants per a la mainada.

Paral·lelament, s’oferiran altres activitats, tallers artesanals, música i tastos de productes agroalimentaris del territori. 

Pel que fa als consells comarcals, les Juntes Electorals de Zona encara no han fet oficials les composicions, però els càlculs fets pels partits afectats apunten que Esquerra serà majoritari als dos Pallars. Amb majoria absoluta al Sobirà i simple, al Jussà. A l’Alta Ribagorça, totes dues formacions empatarien en nombre de consellers.

Segons aquests càlculs, a l’Alta Ribagorça, Esquerra tindria 6 consellers comarcals, els mateixos que Junts, tot i que els republicans serien primers en nombre de vots. Pel que fa a la resta, 4 serien per Tothom, la formació independent que ha guanyat al Pont de Suert, i 3 pel PSC-Més per Vilaller.

Al Pallars Jussà la situació no varia en res respecte a aquest mandat. Esquerra conserva la majoria simple, amb 8 consellers, Junts en torna a tenir 6 i Compromís-PSC, 5.

I al Pallars Sobirà, Esquerra ostentarà la majoria absoluta, en pujar de 9 a 12 consellers, Junts cau de 8 a 4 i entren el PSC, amb un representant, així com les formacions locals Gent de Poble, de Sort, amb un conseller, i Som-hi Baix Pallars i Amont Vall de Cardós, que comparteixen un altre conseller.

Des dels Serveis Educatius dels Pallars i la Llar d'Infants Municipal Malfargats han organitzat aquest esdeveniment que busca donar valor i visibilitat a la importància de la petita infància en el nostre context rural.

Es farà diferents activitats per a famílies, infants i educadors vinculades al desenvolupament integral dels més petits.

També es comptarà amb una àrea d'expositors, on es podrà adquirir material educatiu específic per a aquesta etapa crucial de desenvolupament.

La idea és que cada any aquesta fira es faci a una població diferent del Pirineu.

Gent de Poble, l’agrupació d’electors vinculada als pobles del municipi, entra amb 3 regidors, els mateixos que treu Endavant Sort-PSC, i Junts perd els dos regidors que tenia i desapareix del consistori.

A altres poblacions del Pallars Sobirà, tampoc hi ha hagut massa canvis. A Baix Pallars, Anna Sentinella continuarà sent alcaldessa, després que Som-hi hagi aconseguit 5 regidors. Esquerra n’ha obtingut 2 i Junts, que encapçalava la fins ara companya de govern de Sentinella, Carlota Canut, es queda fora de l’Ajuntament.

Esquerra ha guanyat a Soriguera, aconseguint 5 dels 7 regidors, i Josep Ramon Fontdevilla continuarà sent alcalde. Junts, encapçalat per Lázaro Moreno, ha obtingut 2 regidors.

Josep Vidal també continuarà com a alcalde de Llavorsí, després d’haver-se imposat amb majoria absoluta amb sis regidors, mentre que Junts, encapçalat per l’exalcalde i expresident del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Joan Ordi, n’ha obtingut un.

Pere Ticó seguirà d’alcalde d’Esterri d’Àneu, després que Esquerra hagi repetit els mateixos resultats que fa quatre anys i hagi aconseguit 5 regidors. Junts, amb Ferran Lloret de cap de llista, conserva els dos regidors que té ara.

Un dels alcaldes més veterans de l’Alt Pirineu, tot i la seva joventut, Gerard Sabarich, continuarà al capdavant de l’Ajuntament de Rialp. Junts ha aconseguit 6 regidors, un més que fins ara, mentre que Fem Municipi-Esquerra n’ha obtingut 1.

El civisme és un altre punt que volen abordar. En aquest sentit, aposten per la modificació d’ordenances per fer uns pobles més nets i segurs. I volen incidir en potenciar el sector primari i donar-li suport en les seves demandes.

Entre altres aspectes, també destaca vetllar pel bon funcionament de la residència de gent gran.

Parlen al vídeo: AGUSTÍ COTONAT, ALCALDABLE DE JUNTS PER SORT

Gent de Poble el formen veïns i veïnes dels pobles del voltant de Sort, però ells mateixos destaquen que la vinculació que tenen amb la capital de municipi és forta i que les mesures i propostes que porten són aplicables també allí. En aquest cas aposten també perquè Sort exerceixi com a capital de municipi i de comarca des del territori i pensant amb el territori.

Parlen al vídeo: ALBERT BAQUERÓ, ALCALDABLE PER GENT DE POBLE A SORT

Entre els seus eixos principals destaca l’obertura de l’Ajuntament als veïns i veïnes.

Un altre punt on posen molt èmfasi és la neteja, bàsic pels habitants i pels visitants. I anar tots els pobles del municipi a la una. Aposten per incentivar la compra al comerç i serveis locals. En aquest sentit, destaquen que l’oferta és àmplia i de qualitat però que se n’ha de fer bandera i al mateix temps optimitzar els recursos com l’escorxador i la sala de desfer, però també oferir noves opcions als empresaris.

Rendibilitzar al màxim la central hidroelèctrica i vendre el territori com a conjunt de cara al turisme, ja que la riquesa i la qualitat hi és, però remarquen que des del consistori s’ha de donar un impuls per promocionar-lo. 

Parlen al vídeo: NEUS COMES, ALCALDABLE PER ENDAVANT PER SORT

El programa es va engegar l'any 2016 per dissenyar una xarxa d'espais que facilitessin el moviment i la dispersió de l'espècie a tota l'àrea dels Pirineus, gràcies a l'augment de l'oferta d'aliment, i que contribuïssin, d'aquesta manera, a la seva conservació. Aquests arbres, disposats en 17 bosquets, es troben, en gran part, en terrenys públics de l'Ajuntament de Lladorre amb qui la Companyia signarà un acord de custòdia del territori per garantir la continuïtat del projecte. Es preveu que els arbres plantats absorbiran, durant els propers 30 anys, un total de 1.665 tones de CO2, l'equivalent a les emissions que generaria un avió que fes una mica més d'1,7 voltes al món. 

Els arbres fruiters silvestres suposen una font d'alimentació fonamental per als ossos, fet que contribueix a millorar les expectatives de l'espècie i a conciliar la seva presència amb les activitats humanes en proporcionar aquesta font d'alimentació en el seu medi natural.

També ha volgut posar de manifest la valentia dels candidats per presentar-se a l’alcaldia sobretot en municipis de l’Alt Pirineu perquè l’aïllament que denuncien no és només físic sinó també polític. D’altra banda, ha defensat que Junts és l’opció de tothom, perquè el partit governa per generar oportunitats per a tots i creuen en la força de la gent.

En l’acte també han intervingut els alcaldables de Junts per Tremp, Quim Delgado, el Pont de Suert, Jose Antonio Troguet, i Sort, Agustí Cotonat, i la senadora i número tres a Esterri d’Àneu, Maite Rivero.

Parlen al vídeo: JORDI TURULL, SECRETARI GENERAL DE JUNTS

Al concurs s’ha pogut veure la bona qualitat dels animals, però a més, la fira vol ser un aparador per donar a conèixer les qualitats de la carn de poltre i les seves possibilitats culinàries. I s’ha fet a través d’un dinar popular.

També s’ha destacat que és una carn molt rica en ferro i omega3, i que aquesta raça en concret és una raça de carn.

També es reivindica la cura i el bon tracte cap a aquests animals.

L’organització es mostra molt satisfeta amb el resultat de la fira i ja pensa en preparar-ne properes edicions.

Parlen al vídeo:

MONTSE BARADO, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

RAMON LLADÓS, MEMBRE ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

S’ha explicat que al Parc Natural, els cavalls ajuden a conservar uns hàbitats de pastura que, sense ells, no hi serien i imiten una mica el paper que feien fa molts milions d’anys els herbívors salvatges. A més que un dels objectius de conservació del parc són els elements culturals, i les races locals es consideren un patrimoni genètic i un valor immaterial.

La fira vol ser també un aparador de la promoció de la carn de poltre, per això es complementa amb un dinar a base d’aquest producte cuinat de maneres diverses.

Es preveu que s’hi exposin 33 animals de 12 explotacions. Actualment, l’Associació de Criadors d’equí de Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà compta amb 80 socis.

Parlen al vídeo:

MARG GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

MONTSE BARADO, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

La cursa s’ha pogut fer gràcies a més de 80 voluntaris que han participat en l’organització i a banda de la vessant esportiva s’ha complementat amb activitats culturals i de difusió del patrimoni com un concert, una visita guiada als búnquers de Vilamur i una al despoblat de Santa Creu de Llagunes.

Parlen al vídeo: ABEL CARRETERO, DIRECCIÓ TÈCNICA DE LA CURSA

Pel que fa a la residència de creació, aquesta es farà del 15 al 21 de maig a Esterri d’Àneu, amb Farrés Brothers i Cia.

Farrés Brothers és un grup de teatre familiar amb més de 20 anys de trajectòria, que habitualment ha treballat amb teatre de sala, però que ara s’aventura a fer un espectacle de carrer. L’obra es podrà veure a l’Esbaiola’t 2023, tot just la setmana després de l’estrena al Festival Grec de Barcelona. I posteriorment, a FiraTàrrega entre el 7 i el 10 de setembre.

El projecte ha tingut tan bona acollida que ja hi ha altres valls pròximes que s’hi sumen. Un exemple és la Vall de Cardós, que ja compta amb un punt a Ginestarre, i s’està treballant a les Valls d’Àneu.

El funcionament és senzill i lliure, simplement llegir.

Els llibres van ser donats per l’Associació Cultural Llibre Viu de Mataró i la iniciativa ha estat impulsada per veïns i veïnes, la llibreria Naturallibres i es compta amb la col·laboració dels ajuntaments i les EMDs.

Parlen al vídeo: JOAN ANTONI BARON, COIMPULSOR VALL FERRERA LLEGEIX

Ruralisme plasma les reflexions de la Vanesa sobre els grans temes que ella considera que són importants a l’entorn de la ruralitat vinculats a la pagesia, la sobirania alimentària, a les relacions amb la comunitat i a l’accés a la terra, entre altres. Però ho fa des d’un vincle amb la seva experiència.

Un dels temes que apareix és el pasturatge. La Vanesa va ser impulsora de l’Escola de pastors de Catalunya, des de sempre ha mantingut una gran relació amb el sector, l’ha conegut de molt a prop i en valora les aportacions vitals que li ofereixen dia a dia i celebra que encara aquí, en aquestes muntanyes se’n conservi el saber fer i l’essència. 

Ruralisme és un assaig sobre els valors de la ruralitat, però associats tant a la ruralitat viscuda des d’un àmbit rural, com dins de la ciutat. La possibilitat de canviar els entorns urbans que a dia d’avui no són saludables i que fan que la gent en vulgui fugir.

La Vanesa destaca que aquest llibre és com ella ho viu, des de la pròpia opinió, i remarca que en poden haver moltes més, però que l’important és fer canvis volguts.

Parlen al vídeo: VANESA FREIXA, AUTORA

ACES Europe, organisme de la Unió Europea que per delegació atorga el nomenament com a Comunitat Europea de l’Esport, va fer una visita avaluadora el setembre passat al Pirineu Català i, un cop decidida la designació, va fer entrega de la bandera acreditativa a la mateixa seu del Parlament a Brussel·les a primers de desembre. Ara, s’ha organitzat diferents presentacions arreu del territori implicat per donar a conèixer el reconeixement a tota la població.

L’acte ha comptat amb una taula-col·loqui amb esportistes d’elit de les diferents disciplines esportives, organitzadors d’esdeveniments reconeguts i  representants de l’àmbit esportiu i de les administracions, amb la finalitat de donar els seus punts de vista i veure com es pot treballar de la mà. Entre ells s’ha posat de manifest la potenciació de l’esport des de ben joves.

Aquest distintiu acredita el Pirineu Català com una de les millors zones d’Europa per practicar el Turisme Esportiu. I es remarca que això acaba beneficiant a tots els sectors del territori. 

Parlen al vídeo:

PERE SUST, PRESIDENT FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPORT

KIKO PERIS, MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA I DIRECTOR TÈCNIC DE LA RIALP MATXICOTS

La mostra se centra en la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb la voluntat de fer un repàs per la història del cel d’aquest indret ja que disposa del certificat Starlight.

La mostra és una combinació de recerca arxivística i oral, ja que encara avui en dia hi ha el costum de mirar el cel per anticipar-se a certs efectes o guiar-se a l’hora de desenvolupar certes accions. I també compta amb una gran quantitat d’objectes de l’època.

La mostra combina dos àmbits del territori, la natura i l’etnologia, l’observació de l’entorn i les seves vinculacions a la vida quotidiana que ha anat passant de generació en generació, malgrat que els canvis socials fan que poc a poc es vagi perdent.

Un cop l’exposició marxi de l’Ecomuseu, està previst que circuli per diferents indrets d’influència del Parc Nacional i altres espais que la sol·licitin.

Parlen al vídeo:

JÚLIA CARRERAS TORT, COMISSÀRIA I INVESTIGADORA

JORDI ABELLA, DIRECTOR ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Aquesta és la segona edició de les Jornades de patrimoni que es fan a la comarca, la primera va estar dedicada al romànic i la idea és anar-ne fent dedicades a diferents patrimonis.

La idea és que les jornades no quedin només en aquests dies concrets, sinó que les visites als equipaments puguin formar part també de les activitats dels centres educatius de la comarca.

En aquesta ocasió s’ha visitat l’Alfolí i les salines de Gerri de la Sal i aquest divendres serà el torn de la Ferreria d’Alins, l’ecomuseu Casa Sintet i la serradora d’Àreu.

Parlen al vídeo: LAURA TRISTAN, CONSELLERA DE CULTURA DEL PALLARS SOBIRÀ

Malgrat l’erosió del terreny, els arqueòlegs consideren que es pot delimitar bé l’espai.

Un cop fet tot el treball de camp, ara es redactarà una memòria perquè quedi tota la informació recollida.

Parlen al vídeo: JORDI ORRIOLS, ARQUEÒLEG

S’han pogut veure sessions de cuina en directe i maridatges de vins i de productes del Pirineu i d'altres indrets de la geografia catalana, amb principal objectiu de reunir a productors, enòlegs, sommeliers, ramaders, gastrònoms i, per descomptat, xefs d'arreu dels Pirineus catalans i andorrans, i de la resta de Catalunya.

En aquesta ocasió ha estat, un altre espai de Ferrocarrils de la Generalitat qui ha acollit l’esdeveniment. I el qual s’utilitza per donar el tret de sortida a les activitats d’estiu de l’estació de muntanya pallaresa.

Tres de les sessions de cuina de les jornades han anat a càrrec de cuiners pallaresos, que han fet les seves demostracions d’elaboracions a 4 mans.

Parlen al vídeo:

LLUÍS BOFILL, DIRECTOR DE GASTROEVENTS

ANTONI SEGARRA, PRESIDENT FGC

El període que s’ha fixat La Tremolina per la venda de títols és fins al 20 d’abril, tot i que ampliable. Van posar a disposició a principis de març 500 títols de 500€ cadascun, i actualment ja ha aconseguit gairebé la meitat del pressupost màxim que s’havien fixat. La idea és crear 5 habitatges de primera residència, un obrador compartit i una sala polivalent a disposició del veïnat.

Això s’ha complementat amb un programa d’activitats on s’ha volgut promoure el coneixement de la cultura entorn del formatge artesà, i alhora posar en valor altres productes locals amb què pot combinar-se i l’entorn.

Els organitzadors han fet una bona valoració de l’assistència de visitants, que ha quedat demostrada amb la venda de producte i la participació a les activitats. 

Parlen al vídeo:

JOEL FONT SABARICH, ORGANITZACIÓ I FORMATGERIA EL TROS DE SORT

QUIM PORTET, TÈCNIC PROMOCIÓ AGROALIMENTÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Els equipaments de Boí Taüll i Port Ainé han obert 130 dies amb el 70% de pistes i instal·lacions disponibles de mitjana al llarg de l’hivern. Les estacions situades al Pirineu occidental, enguany més afavorides, han acumulat fins a 2,5 m, com a Boí Taüll, o 1,5 m a Port Ainé.

D’altra banda, d’entre totes les activitats realitzades a la temporada d’hivern a les estacions cal destacar la nova edició del programa Esport Blanc Escolar, amb l’ensenyament de l’esquí i el surf de neu a més de 2.400 alumnes d’escoles al llarg de l’hivern.

Des de Ferrocarrils han assegurat que Boí Taüll ha registrat “una temporada històrica amb l’increment d’afluència més important d’entre els equipaments del grup”, amb la visita de fins a 172.702 persones. Això ha suposat un creixement del 29,5% respecte a l’hivern 2021-2022.

Pel que fa a les estacions del Pallars, Espot ha tingut un augment del 3,2%, i Port Ainé, un creixement del 3,3%, respecte a la temporada anterior.

A Cerdanya però, l’estació de La Molina ha registrat 324.000 persones visitants. Les xifres d’afluència en aquesta estació queden prop d’un 8,1% per sota de les de la temporada passada. 

Finalment Vall de Núria ha tancat la temporada amb augment de visitants, mentre que Vallter, ho ha fet amb un 52,6% menys que la temporada anterior. Aquesta dada reflecteix les condicions meteorològiques menys favorables al Pirineu oriental. 

En aquesta vuitena edició del certamen, hi passaran més d'una vintena de professionals de la cuina, entre ells els xefs Oriol Rovira, Sergi de Meià, Ada Parellada, Martin Comamala o Jean Louis Neichel. A banda dels cuiners pallaresos que tindran un paper destacat en aquesta edició.

Es faran sessions de cuina en directe i maridatges de vins i de productes del Pirineu i d'altres indrets de la geografia catalana. I és què, aquest esdeveniment, té com a principal objectiu reunir a productors, enòlegs, sommeliers, ramaders, gastrònoms i, per descomptat, xefs d'arreu dels Pirineus catalans i andorrans, i de la resta de Catalunya.

A més es presentarà la campanya Turisme Regeneratiu i Enoturisme, impulsada per l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Oriol Junqueras, present a la signatura, ha volgut remarcar que aquest és un tarannà que Esquerra fa molt temps que treballa i que sempre s’ha apostat per ser presents i ajudar a tot arreu i en aquest sentit s’intenta arribar a acords amb tothom, també en l’àmbit territorial.

En el cas de Sort, a banda d’aquest acord es preveu que en els proper dies es formalitzi un acord també amb la candidatura de Som Poble, que actualment governa a l’Ajuntament de Sort, per presentar-se conjuntament. Tot i que no s’ha fet l’anunci oficial encara, fonts consultades per aquest mitjà han confirmat que s’és molt a prop d’arribar a un acord.

Al Pallars Sobirà es preveu fer llistes als 15 municipis i a les 7 entitats municipals descentralitzades.

Parlen al vídeo:

ORIOL JUNQUERAS, PRESIDENT ERC

MALENI BARBERO, PRESIDENTA COMARCAL ERC PALLARS SOBIRÀ

Vert ha explicat que els esportistes espanyols d’aquesta disciplina són dels millors del món i així ho demostra la imbatibilitat que els caracteritza en les edicions dels darrers mundials i el relleu en aquest esport que puja també amb molta qualitat.

En aquesta ocasió, els esportistes es troben repartits al llarg de 20 km de riu i pesquen en 4 condicions diferents per equilibrar les oportunitats de cadascun. 

Feia molt temps que aquest riu no acollia una competició d’aquestes característiques però reuneix totes les condicions i s’espera poder seguir organitzant-ne.

També es remarca la importància de la sostenibilitat i el respecte al medi. Cal tenir en compte que es pesca truita autòctona i que de seguida es torna l’exemplar al riu.

Parlen al vídeo:

JUAN VERT, PRESIDENT COMITÈ DE SALMÒNIDS DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA

SATUR LÓPEZ FAGIL, CAPITÀ DE LA SELECCIÓ CATALANA DE PESCA MOSCA CATEGORIA MASTERS

El tret de sortida a la Setmana de la Lectura es va donar divendres al vespre amb la inauguració d’una exposició sobre la figura de Ceferí Rocafort, un pioner pel que fa a la divulgació de la riquesa pallaresa. I al llarg d’aquests dies s’han anat fent diferents presentacions de llibres, molts d’ells del territori.

Una de les activitats que ja és un clàssic és el taller d’escriptura, enguany centrat en la figura del narrador.

També es va inaugurar un punt d’intercanvi de llibres a Esterri d’Àneu i es va fer una activitat poètica per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Les activitats són obertes al públic i algunes es vinculen amb l’alumnat dels centres educatius del municipi.

A més, s’organitza un concurs de relats breus, que en aquesta ocasió ha d’incloure la frase “Deixa’m cometre errors” i els escrits es poden presentar fins el 14 d’abril.

Parlen al vídeo: MARTA BLÁZQUEZ BERTRAN, ORGANITZACIÓ SETMANA DE LA LECTURA

Les inscripcions estaran obertes fins a esgotar els dorsals, o fins al 15 d’agost. El límit de corredors serà de 750. La Rialp Matxicots és un repte esportiu a la muntanya, però també és un projecte de difusió turística del municipi de Rialp i la comarca del Pallars Sobirà, ja que recorre paratges d’alt valor natural i paisatgístic a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Aquesta edició comptarà amb tres modalitats: la prova reina, la Trail, de 50km i 4.500m de desnivell positiu; la Mitja de 21km i 1.500m de desnivell positiu; i la modalitat Popular de 10km i 700m de desnivell positiu, que com a principal novetat substitueix a la Caminada i passa a ser també de caràcter competitiu. També se celebrarà la Rialp Matxixics, un esdeveniment per a infants de 3 a 16 anys que arriba a la seva desena edició i que té caràcter solidari, amb distàncies de 5km, 3,5km i 1,5km, en uns recorreguts per muntanya al voltant de Rialp.

Tant ramaders com consell comarcal remarquen que la modificació que demanen es pot fer sense perjudicar cap altre territori.

L’aplicació de la modificació de la PAC afectaria a més de 150 ramaders del Pallars Sobirà i des del sector es reivindica que encara s’és a temps de canviar-ho.

A banda del grup de treball, aquestes reivindicacions per la pervivència de la ramaderia extensiva compten amb el suport d’altres associacions ramaderes i pagesia de les comarques del Pirineu i no dubten a emprendre accions més contundents perquè s’escolti les seves demandes.

Parlen al vídeo: 

CARLOS ISUS, PRESIDENT C.C. PALLARS SOBIRÀ

PEPE ROSSELL, REPRESENTANT GRUP DE TREBALL DE RAMADERIA EXTENSIVA DEL PALLARS SOBIRÀ

Es proposa un model de gestió de territori amb una visió integral que optimitzi els recursos naturals, els serveis i l’economia local amb la finalitat de que els paisatges tinguin més capacitat de resistència a les pertorbacions com incendis, pluges, augment de la temperatura, en definitiva els canvis futurs.

Precisament aquest dimarts, coincidint amb el dia Internacional dels Boscos, s’ha presentat el pla i s’ha visitat una zona on ja estan actuant en la retirada d’arbres morts que han estat atacats per una espècie d’escarabat, ja que les masses molt denses d’arbres provoquen que no hi hagi prou aigua i els fa més vulnerables a atacs de plagues i malalties.

S’ha explicat que s’actuarà globalment en 4 grans eixos: actuar en base científica, integrar polítiques forestals, agrícoles i ambientals, treballar des del territori i buscar la sostenibilitat econòmica. I a Soriguera ja s’ha començat a aplicar aquesta teoria.

Des del consistori es remarca que la gestió per evitar la despoblació és vital.

Durant el 2023 s’iniciarà la implementació i el desplegament de les accions acordades en aquest pla pilot. Aquest projecte iniciat a Soriguera té per objectiu fer-se extensiu a tot Catalunya per crear una nova cultura en la gestió del país. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

ANNA SANITJAS, DIRECTORA GENERAL D’ECOSISTEMES FORESTALS

JOSEP RAMON FONTDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

L’objectiu és que el nou CAP estigui a punt a finals de 2024, ja que el procés de construcció començarà tan bon punt Salut rebi els terrenys.

Des de l’Ajuntament es destaca la necessitat de comptar amb un CAP dimensionat per donar cobertura al territori totes les èpoques de l’any.

També es treballa per disposar d’una plataforma d’heliport.

El nou CAP se situarà en un terreny entre la plaça del Pla d’Àneu i la part sud del carrer Major. S’ha explicat que fa temps que es treballa en l’ubicació ja que els espais triats inicialment eren inundables, però un canvi de criteri de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que entrarà en vigor a finals d’aquest mes farà que els terrenys triats finalment ja no ho siguin. 

Parlen al vídeo:

MANEL BALCELLS, CONSELLER DE SALUT

PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Actualment el menjador escolar es troba a gairebé mig quilòmetre del centre, en un edifici situat a mig camí d’Esterri i les cases de la Colònia.

El nou espai tindrà 150 metres quadrats, fet que es considera suficient per als prop de 130 alumnes que en faran ús. Jordana ha explicat que en breu es licitarà l’obra i que es vol començar abans de l’estiu, ja que hi ha una part que es pot fer encara que hi hagi alumnat al centre.

Es tracta d’un equipament llargament reivindicat.

Tots els fons sortiran exclusivament de la Generalitat de Catalunya.

Parlen al vídeo:

RAMON JORDANA, DIRECTOR SERVEIS TERRITORIALS EDUCACIÓ ALT PIRINEU I ARAN

PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

En el comunicat també han felicitat a tots els companys i companyes per l’èxit dels primers tres dies de vaga a les estacions, on es van paralitzar les estacions del Pallars, i una majoria de sectors de La Molina. A més, han volgut “agrair el seu compromís i valentia davant les amenaces exercides per part de persones externes a les estacions”.

Recordem que la vaga va començar el passat divendres, després que els treballadors denunciessin que l’empresa havia bloquejat les negociacions per renovar el conveni col·lectiu. Un fet que des d’FGC neguen, tot assegurant que les negociacions estaven en marxa. La vaga també va ser criticada per alguns negocis vinculats a la neu, com ara les escoles d’esquí i snowboard de La Molina, que van denunciar els perjudicis econòmics que els provocaria.

Des del comitè d’empresa s’ha explicat que porten 13 anys amb el conveni laboral caducat i que, malgrat ahir reunir-se a Barcelona, no es va poder desencallar la situació.

Explica que un divendres normal del mes de març hi pot haver unes 1000 persones esquiant i unes 2500 en dia de cap de setmana. Avui, pràcticament ningú. Tot i que alguns no han volgut perdre l’oportunitat de posar-se els esquís una estona.

Ara, el comitè espera que l’empresa s’assegui a negociar i puguin així desconvocar la vaga.

Parlen al vídeo:

JOSE ANTONIO RODRÍGUEZ DE LAS HERAS, SECRETARI DEL COMITÈ D’EMPRESA

RAMON ROCAMORA FARRÉ, ESQUIADOR

S'hi ha instal·lat un ascensor per garantir l'accessibilitat física a totes les sales de l'edifici i s'ha adequat els patis interiors. Unes millores que fan visitable la primera planta del museu, fins ara inaccessible i que compta amb un recull de memòria oral dels antics saliners i un recorregut sobre la importància de la sal arreu del món.

Aquestes reformes, a banda de potenciar el museu i donar a conèixer el passat saliner de Gerri, també són un revulsiu per la vida social i cultural del municipi, ja que fan accessible tota una part de l’edifici de l’Alfolí amb sales polivalents.

D’altra banda, Gerri ja té registrat des de fa un temps la denominació de la sal que s’elabora al poble com a Sal de Gerri, està amb tràmits avançats per formar part de la Xarxa de museus de Catalunya i ara s’està treballant en un estudi sobre la salinitat del brollador per veure quins projectes futurs son viables que estarà llest a finals del 2023.

Amb aquestes reformes també s’ha aprofitat per restaurar material expositiu original com ara una empaquetadora de sal i les bàscules.

Parlen al vídeo:

AROA YAGÜE, DIRECTORA DEL MUSEU DE GERRI DE LA SAL

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Al cap d’un temps van començar a vendre a fires i ho combinaven amb la feina de restauració fins que es van centrar només amb el tupí a les fires. El Covid ho va parar tot, però també els va impulsar a pujar a Boldís.

Ara, fan tupís de moltes varietats, tenen més de 20 fórmules per elaborar diferents tupís, i utilitzen ratafia per la base enlloc d’aiguardent. Ja que per a ells, el repte és aproximar aquest producte a molts tipus de paladars.

El 95% del producte que elaboren es ven a fires i remarquen que els encanta el tracte directe amb el client. A la botiga tenen clients fidels, que ja els coneixen, i ara estan mirant de començar a provar d’entrar, a petita escala, en el món de la restauració i el comerç local.

Parlen al vídeo: RAMON PUNSOLA, ELABORADOR DE FORMATGE DE TUPÍ

Els contractes del projecte Oportunitat500 es van iniciar a principis del passat mes d’octubre i actualment n’hi ha 28 arreu de Catalunya, dos dels quals al Pallars Jussà i quatre al Pallars Sobirà.

Tírvia és exemple de municipi que ha participat al projecte i que considera que és una iniciativa que aporta beneficis a les dos parts. S’ajuda a persones migrades o refugiades al mateix temps que es pobla nuclis que amb pocs habitants.

La idea és que el Servei d’Ocupació obri una nova convocatòria en la qual podran participar municipis de fins a 1000 habitants.

Parlen al vídeo: 

ORIOL LÓPEZ, COORDINADOR TÈCNIC DEL PROJECTE OPORTUNITAT500

JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

En paral·lel, es mantindran les obres al tram inferior del carrer. Fa pocs dies s’hi ha començat la darrera fase a la banda esquerra i aviat s’actuarà ja a la vorera dreta, que comportarà menys feina ja que el tram és més curt. Des de l’Ajuntament remarquen que l’obra permetrà disposar d’una via molt més agradable per als vianants.

El cost total de l’actuació és de 670.000 euros. El 65% l’aportarà el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat, mentre que la resta està previst que ho assumeixi la Diputació de Lleida. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’aposta per una campanya de sensibilització de cara a tothom. Es vol fer entendre que cal mantenir l’espai públic net entre tots i que quan això no passa té uns costos que repercuteixen a la població directament.

No totes les pintades són dels últims mesos, n’hi ha que són anteriors, però la decisió s’ha pres vista la tendència a l’alça dels darrers temps i s’espera poder revertir-la. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

L’Associació fa un any que funciona al Pallars Sobirà i s’ofereixen diferents serveis a la comarca pels pacients oncològics. Són serveis gratuïts i que s’ofereixen a tothom sense la necessitat de ser soci.

Els serveis han tingut molt bona acollida. I ara un dels reptes que es plantegen és poder arribar a tothom tenint en compte que el Pallars Sobirà és una comarca molt dispersa. Precisament aquesta necessitat d’apropar el serveis és una de les reivindicacions de l’associació.

En aquest sentit, des de l’associació ja s’han pres mesures tenint en compte aquesta realitat. Per exemple, es posa transport gratuït per a arribar a la fisioteràpia aquàtica.

Parlen al vídeo:

IOLANDA MAS, COORDINADORA DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER AL PALLARS SOBIRÀ

Aquesta acció pretén donar-li més visibilitat, ara que, segons Pérez, tenen l’estació com volen en matèria de preparació de pistes i de marcatge, tot i que ha costat molt, i més amb la pandèmia pel mig. I remarca que després de quatre anys, però, ja comença a semblar una estació de nòrdic.

El darrer gran escull que queda per solucionar és el de l’accés. Virós Vall Ferrera és l’única estació d’esquí de Catalunya que no disposa de carretera asfaltada, ja que només hi ha un primer tram enquitranat i després cal recórrer sis quilòmetres per pista de terra. Una pista per on es fa força complicat transitar en cas que hagi plogut o nevat.

L’any 2009 ja es va redactar un primer projecte per asfaltar la via, que superava el milió d’euros de cost. Ara, la Generalitat està elaborant de nou el projecte i l’Ajuntament d’Alins està a l’expectativa. De moment, Pérez ha assenyalat que no disposen de cap informació sobre com està el procés ni dels terminis previstos.

Pel que fa als recursos naturals, des del col·lectiu creuen que s’ha d’apostar per una gestió sostenible dels recursos del Pirineu i que les empreses públiques han d’estar al servei dels ciutadà.

L’acte va comptar amb diferents ponències d’experts i també amb aportacions dels assistents per definir entre tots els futur que es vol pel territori.

Al llarg de les 4 jornades han participat unes 300 persones i ara es farà un recull de les diferents propostes recollides vinculades al context social, econòmic i cultural del Pirineu que es presentarà en roda de premsa. Aquesta iniciativa naix fruit de la candidatura olímpica al Pirineu, amb la finalitat de buscar alternatives de futur nascudes des del propi territori. 

Parlen al vídeo: JAUME SOLÉ, PORTAVEU PIRINEU 2030

Per intentar ajudar-los a refer-se, un grup de clients, veïns, amics i coneguts, amb el suport de la llibreria d’Alins, NaturaLlibres, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el col·lectiu Eixarcolant i altres entitats i empreses de la comarca, van decidir organitzar una jornada solidària. 

La jornada va començar amb uns treballs de camp per fer diverses tasques als bancals. Unes feines que haurien d’haver començat al desembre, però que amb el daltabaix de l’incendi no van poder iniciar. I que els serveixen per preparar el terreny per la primavera quan reviuen les plantes.

La Gemma va destacar que aquesta gran mostra de solidaritat “és com una entrada d’aire nou” que fa que hagin tingut les ganes de seguir endavant. 

Parlen al vídeo: 

GEMMA NAVÀS, HERBES DE L’ALT PIRINEU

JUDIT BARBERÀ, MEMBRE DEL GRUP IMPULSOR DE LA JORNADA

La prova de Slalom ha tancat els Mundials i la representant espanyola Audrey Pascual ha aconseguit medalla de plata, en els que han estat els seus primers mundials.

Pel que fa als primers llocs de la classificació de la prova de Slalom en categoria femenina, a la classe d’atletes invidents ha estat per l’austríaca Veronika Aigner, mentre que a la classe Women Standing per la sueca Ebba Aarsjoe i en la classe Women Sitting per l’alemanya Anna Lena Forster. 

En la categoria masculina, en atletes invidents l’italià Giacomo Bertagnoli ha encapçalat el podi, mentre que el francès Arthur Bauchet ho ha fet en  Men Standing i el noruec Jesper Pedersen en Men Sitting.

L’andorrà Roger Puig ha aconseguit una setena posició i ha complert objectius.

Del 9 al 18 de març, l’estació catalana de La Molina acollirà els mundials FIS Para Snow 2023, una competició destinada al snowboard paralímpic que comptarà amb la participació de 71 atletes de 21 països. 

Parlen al vídeo:

AUDREY PASCUAL, PLATA EN SLALOM

ROGER PUIG, ESQUIADOR PARALÍMPIC EQUIP D’ANDORRA

Tavascan ja té fet un projecte d’innivació que els permetria obrir de desembre a finals de març. Un projecte que té un cost que no poden assumir, per això demanen ajuda a diferents administracions, i que remarquen que no suposa un gran impacte ambiental.

L’estació de Tavascan, el refugi i els diferents serveis donen feina a una quarantena de persones i que no s’han pogut contractar fins ara que han pogut posar en marxa les instal·lacions.

Parlen al vídeo: VÍCTOR PERISÉ, CAP D’EXPLOTACIÓ DE TAVASCAN

Modalitat on han debutat les esportistes que són la representació espanyola als Mundials, Audrey Pascual i María Martín-Granizo. Audrey Pascual, que participa en Women sitting, ha sortit en vint-i-tresena posició i una caiguda no li ha permès entrar en la segona mànega. Ha estat també el cas de María Martín-Granizo, que participa en Women Standing, i que havia sortit en dinovena posició. 

Pel que fa a les classificacions de Slalom Gegant, en la categoria femenina, a la classe d’atletes invidents la guanyadora ha estat l’austríaca Veronika Aigner, mentre que a la classe Women Standing s’ha proclamat guanyadora la sueca Ebba Aarsjoe i en Women Sitting ho ha fet l’alemanya Anna-Lenna Forster.

En la categoria masculina, la classe d’atletes invidents ha estat encapçalada per l’italià Giacomo Bertagnolli, mentre el francès Arthur Bauchet ha guanyat la primera posició de la classe Men Standing i el noruec Jesper Pedersen ha aconseguit la primera posició de la classe Men Sitting.

Cal destacar que els tres germans austríacs amb visió reduïda Veronika, Barbara i Johannes Aigner, han pujat a podi en la categoria de Slalom Gegant.

Aquest divendres els atletes han descansat i recuperat forces per competir el cap de setmana en Slalom, dissabte és el torn de Slalom Women, on participa el duet espanyol, i diumenge serà el de Slalom Men.

La disciplina de Descens es caracteritza per combinar la velocitat amb la tècnica de gir dels corredors i, en aquest cas, ha comptat amb la participació de 60 atletes,15 dones i 45 homes, dels 87 que estan inscrits als mundials.

La italiana Chiara Mazzel i el seu guia Fabrizio Casal han tornat a aconseguir la primera posició del podi del segment d’atletes invidents. En Women Standing, la guanyadora ha estat l’alemanya Anna-Maria Rieder, i en la classe Women Sitting, s’ha proclamat guanyadora l’holandesa Barbara Van Bergen. En la categoria masculina, el segment d’atletes invidents ha estat encapçalat per l’austríac Johannes Aigner i el seu guia Matteo Fleischmann, i en Men Standing, la primera posició ha estat pel també austríac Markus Salcher, mentre que en la classe Men Sitting s’ha proclamat guanyador el noruec Jesper Pedersen.

El combinat espanyol, representat per Audrey Pascual i María Martín-Granizo competeix en slalom gegant i slalom, aquest dijous i dissabte. També l’andorrà Roger Puig ha participat aquest dijous en slalom gegant i ho farà diumenge en slalom.

En categoria femenina, han tornat a repetir podi la italiana Chiara Mazzel, en el segment d’atletes invidents, la sueca Ebba Aarsjoe, en Women Standing, i l’alemanya Anna-Lenna Forster, en Women Sitting, tant en Supergegant com en Slalom.

Pel que fa a categoria masculina, tant en Supergegant com en Slalom els primers llocs han estat per l’austríac Johannes Aigner, en el segment d’atletes invidents, i pel noruec Jesper Pedersen, en Men Sitting. Mentre que en el segment de Men Standing, la Supergegant se l’ha endut el suïs Robin Cuche i l’Slalom, el francès Arthur Bauchet.

El combinat espanyol als Mundials està representat per Audrey Pascual i María Martín-Granizo, que competiran en slalom gegant i slalom, els dies 27 i 29 de gener.

Aquest dimecres s’ha disputat a l’estació pallaresa l’entrenament de Descens i la prova de Descens dels mundials, és la cursa més llarga i on la velocitat és determinant.

Parlen al vídeo: AUDREY PASCUAL, ESPORTISTA PARALÍMPICA

Aquest dilluns les condicions meteorològiques han millorat significativament respecte els darrers dies i les fortes ràfegues de vent han donat una treva als mundials, fet que els atletes han celebrat. És el cas del Roger Puig que, a més, ha complert objectius en aquest primer dia de competició.

Aquest dimarts al migdia ha estat el torn de la prova d’alpí combinat, que compta amb una manega d’slalom i una de super gegant. Els temps aconseguits en ambdues parts de la prova se sumen i el millor total determina el guanyador.

Parlen al vídeo: ROGER PUIG, ESQUIADOR PARALÍMPIC EQUIP D’ANDORRA

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn Gilabert, ha destacat que “aquest pla pilot a iniciativa del Consell Comarcal té la gran virtut que ajuda a multiplicar el rendiment dels diners públics que els ajuntaments destinen a la millora dels seus camins, ja que gràcies a les aportacions supramunicipals al territori, permet transformar la inversió municipal de 400.000 euros”.

La consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat que la voluntat de les actuacions és la d’incidir en la cohesió territorial, garantir l’accessibilitat als nuclis de població i afavorir la mobilitat arreu del territori. 

Ara mateix s’està realitzant tots els tràmits administratius per poder-se posar en marxa i es preveu que amb l’arribada del bon temps es pugui començar a treballar als accessos. Les actuacions que es duran a terme seran el reforç del paviment asfàltic, la millora del drenatge longitudinal i la millora dels elements de seguretat de la xarxa viària. Un cop es comencin els treballs, es calcula que en un període d’uns dos mesos s’enllesteixi.

Parlen al vídeo:

CARLOS ISUS, PRESIDENT C.C. PALLARS SOBIRÀ

LAURA VILAGRÀ, CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

De moment disposen d’una trentena de varietats a punt per comercialitzar, però la idea és enguany anar augmentat aquesta xifra. Unes varietats que s’elegeixen per diferents factors.

Malgrat algunes inclemències meteorològiques que ha tingut aquest any, el Pep remarca que les condicions de climatològiques del Prepirineu i el Pirineu són bones per al cultiu d’arbres fruiters.

Els seus clients són particulars i de proximitat que volen plantar fruiters als seus terrenys. Fa aproximadament un mes va començar a fer les primeres vendes d’arbres del seu viver.

Parlen al vídeo: PEP CABRÉ, EMPRENEDOR VIVER ARBRES FRUITERS DE GERRI DE LA SAL

La festa ha comptat amb un dinar popular organitzat per l’Associació Gastronòmica la Xicoia, l’Associació de Professionals de l’Àmbit Turístic del Pallars Jussà, l’Ajuntament de Sort i l’Ajuntament de Tremp i amb el suport de diferents entitats del territori vinculades al sector carni i a l’hostaleria. Però enguany s’ha maridat amb vins del territori. En alguns casos, es els productors han presentat vins joves de la darrera verema, però també criances i reserves de veremes anteriors que arriben per primer cop al consumidor aquesta temporada.

També com a novetats s’ha fet el primer reconeixement “Banut de l’Any”, en aquest cas al cuiner Jordi Grau de l’Sport Hotel Hermitage & Spa d’Andorra, per la seva tasca en la cuina i promoció de la carn de caça; i un sopar formatiu per a professionals en un ambient distès cuinant “a 100 mans” entre diversos cuiners.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA RABASSA, REGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE SORT

Un fet que es deu a la manca de precipitacions en forma de neu i que des de l’Ajuntament de Lladorre, gestor de l’estació, creuen que es pot solucionar amb ajudes per instal·lar canons a la resta de l’equipament. 

A més, el fet de no poder obrir fa que més del 60% de la plantilla segueixi sense estar contractada.

Tavascan és l'única estació d'esquí alpí de gestió municipal, on el pressupost per a l'Estació, surt del pressupost anual de l'Ajuntament de Lladorre. Això fa que sigui “impossible invertir en neu produïda”, així com optar a les subvencions que la Generalitat dona a les estacions privades per a aquesta finalitat, fet que la deixa en una situació molt complicada per garantir la seva continuïtat.

Tenint en compte aquest àmbit territorial, les dades ofertes apunten que l’ocupació del 70% de mitjana s’ha produït durant el període de 10 dies que van de la festivitat de Sant Esteve, el 26 de desembre, fins al 4 de gener, i entre el 40 i el 50 % de mitjana a partir del dia de Reis fins aquest diumenge 8 de gener, tal com ja s’havia previst inicialment.

Per la seva banda, les estacions d’esquí tanquen aquest període de 15 dies de festes nadalenques, que van del dia de Nadal fins aquest diumenge 8 de gener amb la venda de 225.000 forfets, un 12 % per sobre de les previsions. L’escassetat de nevades i les altes temperatures registrades han afectat de manera directa les estacions de fons, que només han estat obertes per a usos turístics i raquetes, així com també la mixta de Tavascan, que ofereix esquí alpí i nòrdic.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, ha valorat de forma positiva el nivell d’ocupació assolit en aquestes festes, principalment durant la primera setmana festiva de Nadal fins Cap d’Any. 

Pujol també s’ha referit de forma satisfactòria al balanç per la venda de forfets per part de les estacions d’esquí alpí, si bé ha lamentat que l’escassetat de precipitacions de neu no ha permès la plena activitat de tots els centres d’hivern amb una afectació directa a les estacions de nòrdic i a les activitats vinculades amb serveis de restauració i hoteleria.

Els treballs permetran millorar la zona destinada als vianants, ja que les voreres, que fins ara eren molt estretes, passaran a tenir uns tres metres per banda. Això farà que, entre la rotonda i la zona on comença actualment el tram de vianants, la circulació passarà a ser en un únic sentit.

A banda de les millores a les voreres, els treballs que s’estan fent permetran la renovació de tot el paviment de la calçada. En total, les obres tindran un cost de 668.000 euros i es finançaran a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i amb fons propis de l’Ajuntament.

Tot plegat suposa una millora d’una de les zones més concorregudes del poble i on hi ha els principals serveis i comerços.

Sobretot durant aquest darrer cap de setmana és quan s’ha registrat la major afluència de turistes al Pirineu, un 80% de mitjana a les zones properes a les estacions d’esquí i fregant la plena ocupació a peu de pistes, però a la resta del Pirineu, sense la influència de les estacions d’esquí, el percentatge ha estat una mica inferior. La xifra de forfets venuts s’estima de manera provisional en més de 100.000.

Les estacions de muntanya gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han rebut durant aquest pont de desembre un total de 47.019 persones visitants. Des de Ferrocarrils s’ha assegurat que s’han superat les xifres del mateix període de desembre del 2021. Des del grup han recordat que ha estat un pont molt llarg i les xifres enguany s’han comptabilitzat des del dissabte 3 fins el diumenge 11 de desembre.

Des del Patronat de turisme de la Diputació de Lleida es calcula que enguany s’ha registrat un 17% més de pernoctacions en relació amb el pont de l’any 2021 i un 30% més que per aquestes mateixes dates del 2019, tot i haver tancat en aquestes dues anualitats per sobre del 90% d’ocupació, però amb menys dies de pont festiu i major concentració de visitants. S’ha subratllat que la coincidència en el calendari de dos dies festius entre setmana, el dimarts i el dijous, ha donat lloc a dos ponts, que en encadenar-los amb els caps de setmana respectius, ha facilitat una major combinació de dies per gaudir de l’oferta turística durant nou dies i vuit nits d’estada.

En aquesta ocasió hi ha vint-i-cinc parades d’agroalimentació i artesania, la majoria del territori i comarques veïnes. Una xifra que any rere any va en augment. També es destaca que la quantitat de turisme i el bon temps fa que l’afluència sigui força notòria.

A banda es complementa amb activitats paral·leles com el taller de Nadal, un de confecció d’espelmes i un de ceràmica.

Parlen al vídeo: CARME VADILLO, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

Els veïns i veïnes i visitants han pogut trobar una parada amb objectes decoratius amb motius nadalencs, diverses ‘food trucks’, i nombroses atraccions per als més petits.

Aquest primer mercat de Nadal de Llavorsí s’ha allargat durant tot el cap de setmana i és una iniciativa que aprofita per ambientar de Nadal els dies previs a la festa així com oferir una activitat familiar.

Parlen al vídeo:

BERTA MORERA, DINAMITZADORA MERCAT DE NADAL

Per la seva banda, el nou president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Toni Segarra, ha assegurat que es treballa per contribuir a la millora i a la generació d’oportunitats. I en relació a les crítiques expressades fa uns dies per Stop Jocs Olímpics, pel consum d’aigua en un any de sequera per produir neu, s’ha remarcat que les estacions de Ferrocarrils funcionen amb un circuit intern d’aigua.

També s’ha apuntat la intensificació de l’ús d’energies renovables, la descarbonització del parc de vehicles, l’ús d’enllumenat de tecnologia LED i el control de la temperatura als edificis, entre altres mesures. 

Parlen al vídeo:

JULI FERNANDEZ, CONSELLER DE TERRITORI

TONI SEGARRA, PRESIDENT FGC

Aquest divendres eren pocs els esquiadors que han gaudit de l’estació de Port Ainé. Alguns una data marcada cada any al calendari per estrenar temporada i altres que aprofiten la proximitat a pistes per escapar-se a fer una baixada. 

Aquest dissabte però les pistes preveuen omplir-se d’esquiadors, també les escoles d’esquí i les activitats que s’ofereixen.

El Patronat de turisme de la Diputació de Lleida estima que durant aquests nou dies de pont es podria assolir la venda d’uns 90.000 forfets a les estacions de l’Alt Pirineu i Aran sota administració lleidatana, als quals cal afegir-hi els de les estacions del Pirineu sota administració gironina, si bé el resultat final també dependrà de la climatologia d’aquestes festes i de la quantitat de neu nova.

Parlen al vídeo: 

ALEJANDRO, ESQUIADOR

ALBA, ESQUIADORA

JOSE DAVID, ESQUIADOR I MONITOR

RAMON, ESQUIADOR I MONITOR

Les gallines tenen un espai delimitat amb malla i dos gosses de protecció per evitar depredadors. El prat té unes cinc hectàrees però delimitades n’hi ha unes dues i mitja i l’espai de pastura de les gallines és d’uns sis-cents cinquanta metres quadrats. Un parell de vegades al dia venen a controlar-les i cada uns quants dies desplacen la caravana per la zona, així es fema tot i varien d’herba.

Actualment hi ha cent gallines i la idea és arribar a les 400. Tot dependrà però de l’adaptació al medi.

De moment es poden trobar els ous d’aquestes gallines a la pròpia granja i a comerços del Pallars Sobirà.

Parlen al vídeo: NÚRIA PADRÓS, GRANJA LA BANA

Precisament la jornada de treball ha comptat amb representació de l’Agència de Residus de Catalunya per escoltar el sector ramader i poder buscar la millor gestió del material.

D’altra banda però, s’ha plantejat la possibilitat d’usos alternatius de la llana i el repte de revaloritzar-la.

S’ha destacat que les ovelles s’han de xollar cada any per salut animal, de manera que aquest recurs hi és, però fa falta que el territori compti també amb infraestructures per processar-la.

També, que la gestió de la llana no sigui un impediment més per al sector de cara a garantir el relleu generacional.

Parlen al vídeo: 

XAVIER RIBERA, PRESIDENT DE LA FECOC

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Parlen al vídeo:

BLANCA GONZÁLEZ, ALUMNA
ARAN FERNÁNDEZ, ALUMNE
MANU PAVIA, PROFESSOR

RAMON ALARÓ, DIRECTOR DE CURTÀNEU

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Parlen al vídeo:

GERARD MARTÍNEZ, GERENT RAMADERS D’ANDORRA SA

JAUME MOTANUY, CASA BATLLE D’ESTORM

Parlen al vídeo: CARME VADILLO, ORGANITZADORA EVENTS VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo:

FRANCESC RODRÍGUEZ, DINAMITZADOR I COORDINADOR ACTIVITATS CASA DE L’OS BRU

Parlen al vídeo:

JULI FERNÁNDEZ, CONSELLER DE TERRITORI

ANTONIO LÓPEZ, INVESTIGADOR DEL CVC I PROFESSOR DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA DE LA UAB.

Parlen al vídeo:

MAR TERENA, TÈCNICA OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT LOCAL SORT
MARC I CARLA, PARTICIPANTS

Fa uns mesos es va restringir totalment el pas per la pista que uneix el Pallars Sobirà amb l’Aran per Montgarri a vehicles sorollosos tipus motos, quads i buggies. I aquest estiu s’ha fet una prova pilot per limitar a 150 vehicles al dia el pas entre el refugi del Fornet i el barranc de Marimanha, just on acaben els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Les restriccions es van aplicar arran de l’acord entre el Parc natural de l’Alt Pirineu, l’EMD d’Isil i Alòs i l’Ajuntament d’Alt Àneu, per tal de preservar aquest espai natural que, en determinades èpoques de l’any rep una gran quantitat de visitants i de vehicles de combustió.

Parlen al vídeo: GUILLEM ESTEBAN, PRESIDENT EMD D’ISIL I ALÒS

Hi haurà activitats pel públic familiar com una caminada a bocafoscant per conèixer els éssers mitològics i les llegendes del territori, el circuit d’orientació Lo Piquerot i un taller artístic. I es repeteix l’activitat d’astronomia, enguany ubicada al poble de Llessui, destinació turística Starlight, acompanyada amb un tastet de productes locals.

Totes les activitats estan acompanyades per guies titulats del territori, expertes i experts en fauna, flora i cultura.

Aquest festival tanca el cicle de Festivals de Senderisme dels Pirineus. Una iniciativa de cooperació territorial que vol promoure el senderisme i posar en valor la tasca que realitzen els guies locals. 

D’una banda, el projecte pretén oferir un espai on viure assequible i estable als socis d’habitatge. 

I, de l’altra, el projecte també posar les terres a disposició de petits productors agraris o ramaders que tinguin problemes per desenvolupar el seu projecte, a causa de les dificultats que hi ha al Pirineu per accedir a la terra.

Per poder impulsar aquest darrer projecte, de fet, Copsant recull des d’aquest dimarts diners a través del Matchfuning Arrela’t a l’Alt Pirineu i Aran, amb l’objectiu de rehabilitar un paller que serveixi d’espai d’encontre comunitari i de seu social del Banc de Terres Vives des d’on es coordinarà l’accés a aquestes hectàrees.

Copsant és una cooperativa integral d’habitatge en cessió d’ús i també d’usuàries i consumidores. Això fa que hi hagi uns socis i sòcies que fan ús de l’habitatge i que hi pugui haver socis i sòcies per separat que utilitzin les terres de la cooperativa així com possibles activitats o formacions que es realitzin en el futur.

Parlen al vídeo:

CARLOS BELMONTE, COOPERATIVA COPSANT

MARC CASTRO RIPOLL, COOPERATIVA COPSANT

IVET EROLES PALACIOS, COOPERATIVA COPSANT

Dissabte es van exposar uns 150 caps de vaca Bruna dels Pirineus i diumenge s’han pogut veure una seixantena d’exemplars de Cavall pirinenc català.

També s’ha destacat la participació a la fira de ramaders força joves, un fet indispensable per garantir el relleu generacional en aquest sector clau per al territori.

La fira també va comptar amb un mercat de productes artesans i ramaders, la presentació del llibre de Feliu Izard sobre el centenari de la construcció i obertura de la carretera del Port de la Bonaigua i tastos de carn, tant de vedella com de poltre.

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Fa uns dies, algunes de les fonts aptes per al consum humà es van recuperar i, gràcies a això, els dipòsits s’han pogut tornar a omplir i s’ha reprès el servei amb normalitat. Tot i això, per evitar altres situacions semblants, s’han posat en marxa dues mesures.

Es monitoritzarà els cabals d’entrada i sortida dels dos dipòsits que hi ha.

També s’ha comentat que les restriccions d’aigua, que van començar a mitjans de setembre, han afectat una cinquantena de veïns i veïnes i segons residents.

Parlen al vídeo: GUILLEM ESTEBAN, PRESIDENT EMD ISIL I ALÒS

També hi participen la parella de Sardenya Adele Madau i Lella de Marchi. Laia Llach oferirà un concert a la tarda, quan també es farà la presentació dels projectes Emsemble Pyrene i l’Escola Itinerant de música i dansa del Pallars.

A més, es torna a repetir l’espai Debats Saó el diumenge.

Engany l’Aplec de Saó arriba a la seva desena edició i ho fa plenament consolidat.

Des del Centre d’Art i Natura es considera que és una de les activitats que els identifica més, ja que combina lloc de residència, lloc de creació i compartir-ho amb l’entorn natural, triangle de l’essència del CAN.

Parlen al vídeo: 

ELENA TARRATS, ARTISTA

PEP AYMERICH, ARTISTA

PERE BÀSCONES, PRESIDENT DELS AMICS DEL CAN

LLUÍS LLOBET, DIRECTOR CENTRE D’ART I NATURA DE FARRERA

Al llarg del dia també s’han fet tallers i altres propostes escèniques, així com un espectacle a mig camí entre el cabaret i el monòleg irreverent, per als adults. A banda, un any més s’ha tornat a decorar el carrer Major amb la temàtica al voltant de la qual ha girat enguany el festival: l’univers.

Des del consistori s’ha destacat la tornada del festival a la normalitat després de 2 anys de pandèmia i de poder-ho celebrar al Riuet.

S’ha destacat la gran afluència de públic a les activitats i com tothom ha pogut gaudir de cada racó del parc del Riuet.

Parlen al vídeo:

SANDRA LOBÓN, COORDINADORA DE LO LLUMENER

PERE BÀSCONES, REGIDOR CULTURA SORT

En aquesta ocasió, s’han lliurat 53 reconeixements individuals, tres a equips i un a un club per haver excel·lit en les seves respectives especialitats durant el 2021 en competicions d’àmbit català, estatal i internacional. Fet que representa prop d’un centenar d’esportistes de nou modalitats diferents. I s’ha volgut destacar que aquests joves són ambaixadors de valors i de territori.

Als guardonats i guardonades se’ls ha lliurat una reproducció de la litografia “Laurus. La metamorfosi del llorer” de l’artista plàstic lleidatà Jordi Bresolí, així com un diploma de la Secretaria general de l’esport i l’activitat física.

Per la seva banda, l’alcalde de Sort, Baldo Farré, ha agraït el fet d’acollir aquest acte, però ha demanat a la Generalitat que pensi més en el territori també a l’hora d’acollir actes, gales i esdeveniments d’àmbit nacional. I ha apuntat que aquest és un eix cohesionador de territori, i ha posat com a exemple la tasca feta conjuntament entre la Seu d’Urgell i Sort per acollir, fa tres anys, uns mundials de Piragüisme. 

La Representant Territorial de l’Esport a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran, Lourdes Ravetllat, ha posat en valor el fet que al Pirineu els equipaments i distàncies físiques són els que són, però que aquestes dificultats donen caràcter i resiliència que molts cops ajuda a guanyar.

Es tracta d’un acte itinerant que cada any es realitza en una població diferent de la vegueria, organitzat per la delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran.

Parlen al vídeo: RICARD PÉREZ, DELAGAT DEL GOVERN A L’ALT PIRINEU I ARAN

Lo Llumener arriba a la 7a edició i ho fa acollint experiències artístiques per apropar la literatura als infants i joves del territori.

La idea és que els més petits gaudeixin entre llibres i paraules, com una forma d’estimulació de la creativitat, la imaginació i la comunicació entre ells però també amb els adults.

La temàtica d’enguany, l’Univers, sorgeix  d’una proposta dels infants durant la passada edició, en un espai que es va habilitar per a recollir les seves aportacions. 

De manera que les propostes de dissabte giren al voltant dels planetes, de l’espai, de la lluna i de tots aquells elements que tenen relació amb l’univers. 

Hi haurà espectacles, una Petita Fira d’Àlbums il·lustrats, decoració al Carrer Major i també hi ha propostes per públic jove i adult. 

A més s’integra a les escoles de primària amb una proposta escènica el divendres.

I enguany, al fer-se la trobada ha Sort, ha estat una oportunitat per donar a conèixer el producte pallarès.

En total, en aquesta ocasió s’hi ha inscrit 60 persones, provinents d’arreu de Catalunya. Actualment, el col·lectiu ‘Slow food’ té inscrits una quarantena de restaurants i 20 menjadors escolars, però a la trobada també hi ha hagut restauradors interessats a entrar al col·lectiu i d’altres que el que volien era justament conèixer als productors del Pallars. Es destaca que aquestes trobades són bàsiques per fer cohesió d’equip i per aprendre els uns dels altres.

Actualment, el col·lectiu Slow Food compta amb quatre establiments adherits al Pallars. 

Parlen al vídeo:

ELISENDA CASADELLÀ, COPRESIDENTA SLOW FOOD CATALUNYA

ALEIX AYTÉS, CAFÉ PESSETS I MEMBRE DEL COL·LECTIU SLOW FOOD CATALUNYA

Les jornades van començar a celebrar-se l’any 2014 i cada any tracten un tema diferent amb la voluntat d’abordar aspectes que ajudin a millorar el futur del Pirineu i dels seus habitants. En aquest cas, enguany han estat un altaveu contra l’estigma de la salut mental i la reclamació de recursos, divulgació i coordinació.

I des de l’escola La Closa, d’Esterri d’Àneu, durant els dies previs a la jornada també s’ha treballat el tema de la salut mental i el material que els alumnes han elaborat s’ha pogut veure exposat durant els dos dies de les jornades.

Les jornades enguany han comptat amb el format dual, ja que a banda de seguir-les presencialment, també s’han retransmès de forma virtual per a fer-les accessibles al major nombre de persones possible.

Parlen al vídeo: JESÚS MONTOLIU, PRESIDENT JORNADES PER A L’EXCEL·LÈNCIA

El projecte europeu, del qual Llavorsí forma part, juntament amb altres municipis pirinencs, preveu calefactar un total de 66 equipaments municipals amb calderes de biomassa que s’estan posant en marxa aquestes setmanes.

Per això, però també per conèixer les opinions de la gent del territori, aquest divendres s’ha fet la jornada “La contribució del món rural català al Pacte Verd Europeu”.

Durant la jornada s’ha visionat el vídeo “Els boscos, una font d'energia per al futur”, que ha produït la Representació de la Comissió  Europea a Barcelona i que compta amb intervencions de nens i nenes de l'escola rural de Llavorsí. Precisament des de la Comissió s’ha volgut destacar el paper de les futures generacions per propiciar aquest canvi de dinàmica.

A banda de la taula rodona, l’acte ha comptat amb un taller pedagògic per als infants de l’escola.

Parlen al vídeo: MANUEL SZAPIRO, DIRECTOR DE LA REPRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ EUROPEA A BARCELONA

Aquesta novena edició vol ser un espai de diàleg i debat per reflexionar sobre millores que es poden implementar al territori pirinenc en matèria de Salut Mental. Al llarg dels dos dies que duren les jornades, hi passaran diversos ponents, ja siguin experts, testimonis, formadors, divulgadors, ... els quals aportaran tots els coneixements, eines i serveis per millorar el futur dels col·lectius afectats.

Les jornades es duran a terme divendres a la tarda i dissabte fins al migdia, al llarg de les quals hi haurà presentacions, taules rodones i converses sobre els diferents aspectes que giren entorn la salut mental.

Parlen al vídeo:

BERTA CASTELLS TORRES, ESTUDIANT GRAU D’HISTÒRIA

PERE BÁSCONES, REGIDOR CULTURA SORT

Parlen al vídeo: ANDREU GONZÁLEZ, DIRECTOR FUNDACIÓ PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Parlen al vídeo:

KIKO PERIS, DIRECTOR TÈCNIC DE LA CURSA

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

LOURDES RAVETLLAT, REPRESENTANT TERRITORIAL D’ESPORTS

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Parlen al vídeo: PEP BARTOLÍ, ORGANITZACIÓ FIRA

Parlen al vídeo: JOEL BARÓ, TÈCNIC DE L’AJUNTAMENT DE LLADORRE

Parlen al vídeo:

ALBERT AZNAR, COMISSARI EXPOSICIONS DEL FESTIVAL

JOSEP RAMON FONDEVILLA, ALCALDE DE SORIGUERA

FERNANDO HERRADOR, COL·LECCIONISTA

Parlen al vídeo:

AINA RIBÉ, MUSEU DE CAMINS

Parlen al vídeo:

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

AROA YAGÜE, DIRECTORA DEL MUSEU DE LA SAL

Parlen al vídeo: ADELAIDA AYTÉS, REGIDORA DE FESTES SORT

Parlen al vídeo:

JON MAYA, BALLARÍ I COREÒGRAF

NÚRIA GUIU, BALLARINA I COREÒGRAFA

MARC PARROT, MÚSIC

Parlen al vídeo: FRANCESCO TRISTANO, PIANISTA I COMPOSITOR

Una mica més tard, a les 22.30h, el mateix espai ha acollit el concert del grup de folk i electrònica Tarta Relena, el grup que integren Marta Torrella i Helena Ros, que han presentat el seu darrer disc, “Fiat Lux”, que es fa seu un repertori que va des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que, d’una manera o altra, es relacionen amb el Mediterrani com a àrea geogràfica. D’altra banda, al matí els baixos de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu han acollit la projecció del documental “Arrel”, que qüestiona per què els creadors contemporanis aposten cada cop més per la utilització del patrimoni cultural com a font d’inspiració.. El festival ha arribat aquest dimecres a l’equador.

Parlen al vídeo: MARIA ARNAL, CANTANT

Parlen al vídeo:

TATSUJI OHARA, ARTISTA

LAURA FARRÉ ROZADA, PIANISTA I MATEMÀTICA

Parlen al vídeo:

XAVI LLOR, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ BOSCOS DE FERRO

ENRIC PLA, MESTRE FORJADOR I ESCULTOR

Parlen al vídeo: PERE BASCONES, REGIDOR DE CULTURA I COMUNICACIÓ

Parlen al vídeo: MARC CONSTANZA, ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo: JORDI ABELLA, DIRECTOR ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo: JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

Parlen al vídeo:

PEP MOLINOS, COORDINADOR "LA RIBALERA"

JORDI SECALL, RESPONSABLE DE LOGÍSTICA

Parlen al vídeo:

ALBERT NAUDÍN, DIRECTOR CANIGÓ 1883

SANTI POCINO, ACTOR

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Parlen al Vídeo:

TERESA VEGAS-VILLARÚBIA, INVESTIGADORA UB

XAVIER MIR, COORDINADOR CIENTÍFIC DEL GEOPARC ORÍGENS

Parlen al Vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Parlen al Vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ALBERT CEREZA, REPRESENTANT ASSOCIACIÓ GUIES INTÈRPRETS DEL PARC

Parlen al Vídeo:

NOEMÍ NUS, GUIA DE PEPEREPEP CULTURAL

PERE BÁSCONES, REGIDOR SORT

Parlen al Vídeo:

ALEJANDRO RODRÍGUEZ PALAU, UNITAT DE MEDI AMBIENT D’ENDESA

MARIA GÓMEZ, ENGINYERA DE MONTS DE LA FUNDACIÓN OSO PARDO

MARC ALONSO, TÈCNIC FUNDACIÓN OSO PARDO PIRINEUS

Parlen al Vídeo:

ARMAND SIMÓN, ORGANITZACIÓ FIRA NATURA DEL PALLARS

Parlen al Vídeo: SÍLVIA MANRESA, EMPRENEDORA

Parlen al Vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE ESTERRI D’ÀNEU

Parlen al Vídeo:

FRANCESC ARMENGOL, PRESIDENT EMPRESARIAT CERDANYA I MEMBRE CAMBRA COMERÇ GIRONA
JAUME SALTÓ, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE LLEIDA
AURELI BISBE, ASSOCACIACIÓ CATALANA D’ESTACIONS D’ESQUÍ I ACTIVITATS DE MUNTANYA
JOSEP CASTELLARNAU, PRESIDENT ASSOCIACIÓ HOSTALERIA DE LLEIDA

El rodatge del film, dirigit per Albert Naudín amb el suport de la fundació Jacint Verdaguer, es farà en la seva major part aquest estiu. Passarà per, entre d'altres llocs, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Boí, la Vall d'Aran, Olot, Vic o Santa Fe del Montseny. Per cobrir-ne part dels costos s'ha iniciat un Verkami amb l'objectiu de recaptar 20 mil euros.

Parlen al vídeo: BERNAT GASULL, GUIONISTA

Amb la sortida i l’arribada a l’avinguda Comtes de Pallars de Sort, ha fet una incursió al Batlliu, fins al poble de Bressui. En el cas del cros, les distàncies s’han adaptat en funció de les edats de cada categoria.

L’organitza l’Ajuntament de Sort en col·laboració amb altres entitats, com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o la UCEC.

De moment, l’Ajuntament ja ha formalitzat una denúncia als Mossos d’Esquadra, que faran les indagacions oportunes.
Des de l’equip de govern han indicat que una obra d’aquesta magnitud pot provocar diversitat d’opinions però que el projecte compta amb la justificació tècnica dels arquitectes i respon a criteris de millora de l’espai en termes d’ús social molt notables respecte a l’estat anterior i que són també el resultat d’un procés participatiu.

I es remarca que qualsevol discrepància amb les actuacions de l’ajuntament s’hauria de canalitzar mitjançant les vies i els processos polítics i
democràtics establerts.

Actualment l’entitat està formada per 8 ramaders i hi ha uns 60 animals reproductors.
Aquesta raça s’utilitzava per treballar per la seva corpulència i força, però amb l’arribada de la mecanització aquests animals van sent substituïts. També va afectar en la seva reducció dràstica l’arribada de vaques de llet molt mes productives.
Ara però s’està recuperant perquè es considera un patrimoni de la zona i els ramaders destaquen que productivament és molt similar a la raça Bruna dels Pirineus.

De moment, està concentrada principalment al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran, però des de l’associació es vol ampliar la seva presència en altres indrets.

Parlen al vídeo: IGNASI SINFREU, MEMBRE ASSOCIACIÓ DE CRIADORS DE VACA PALLARESA