L’acte ha comptat amb la presència de representants de la comarca amb la voluntat de treballar de manera coordinada. 

D’altra banda, un grup de militants de Junts de Puigcerdà s’han mostrat contraris al pacte amb Futur, tot assegurant que s’ha negociat “als despatxos” i “a esquena dels votants”. Així, afirmen que representa “l’antítesi dels valors” que han defensat fins ara i consideren que respon “a les necessitats de mantenir cadires i sous”. En aquest sentit, des del partit han remarcat que “no entraran en cap guerra”.

Finalment, el president del Consell Comarcal ha confirmat que després de tancar l’acord a Puigcerdà treballaran per crear equips també en altres municipis de la comarca, ampliant així l’abast del projecte.

Recordem que en les darreres eleccions municipals, Junts i Futur van pactar per poder governar a l’ajuntament de Puigcerdà, fent alcalde Jordi Gassió de Junts mig mandat i els altres dos anys a Armengol. Finalment, però, aquest acord no es va dur a terme i ERC va presentar el juliol passat una moció de censura, la qual va convertir Joan Manel Serra en batlle. 

Parlen al vídeo:

FRANCESC ARMENGOL, ALCALDABLE DE LA COALICIÓ JUNTS I FUTUR

JORDI TURULL, SECRETARI GENERAL DE JUNTS PER CATALUNYA

ISIDRE CHIA, PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE CERDANYA

D’altra banda, també s’ha destinat part dels pressupostos a la construcció dels habitatges de lloguer assequible i a la compra del terreny on ara hi ha el pàrquing Josep Zulueta.

Parlen al vídeo:

LAIA SERRA, ALCALDESSA DE BELLVER DE CERDANYA

El consistori ha iniciat l’elaboració d’un pla de millora urbana dels usos comercials del municipi per analitzar la situació comercial actual i definir els criteris per afavorir-lo. Els establiments afectats per aquesta mesura són perruqueries i centres d’estètica, bugaderes, establiments de telecomunicacions, basars, supermercats 24 hores, locutoris, bars i restaurants de menjar ràpid i explotació de màquines accionades amb monedes. 

La iniciativa es va aprovar en el Ple del passat 15 d’abril, amb el suport de tots els grups municipals.

Parlen la vídeo:
JOAN MANEL SERRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

La delegada territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero; i l’alcalde Bolvir, Isidre Chia, han estat els encarregats de la benvinguda. 

El programa ha inclòs una xerrada sobre fronterers a càrrec de la directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon. L’acte ha reunit una vuitantena de representants institucionals i agents socials, econòmics i culturals. 

L’acte ha tancat amb l’himne nacional de Catalunya ‘Els Segadors’, interpretat per la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà.

Parlen al vídeo:

ÒSCAR ORDEIG, CONSELLER D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

ISIDRE CHIA, ALCALDE DE BOLVIR

SÍLVIA ROMERO, DELEGADA TERRITORIAL DEL GOVERN A L’ALT PIRINEU I ARAN

Isidre Chia, president de l’ens comarcal cerdà explica que “la direcció d’algunes escoles afectades disposa de més informació que la pròpia institució encarregada de gestionar i atorgar els ajuts”. 

El consell comarcal considera que aquesta situació genera una indefensió institucional greu i una profunda desconfiança cap al sistema, i impedeix oferir una resposta adequada a les famílies, que encara avui no saben què passarà el curs vinent. Per això, s’ha sol·licitat que la renúncia sigui efectiva en el termini més breu possible. En el comunicat emès reitera el seu compromís amb l’educació pública i amb les famílies del territori, a qui assegura que continuarà defensant amb responsabilitat i transparència.

Serra ha confirmat que Nerea Espada ja forma part del govern i que es mantenen converses obertes amb altres regidors per acabar de definir l’equip. Tot i que Celso Llombart ha descartat entrar-hi formalment, manté el suport extern. També es valoren les possibilitats de col·laboració amb Jordi Palomino, especialment a l’àrea de cultura.

Francesc Armengol continuarà a l’oposició, i des de l’actual equip de govern s’han iniciat converses amb Junts després de la recent renúncia del regidor Jordi Gassió.

D’altra banda, l’actual alcalde ha confirmat que seguiran treballant en alguns dels projectes que ja estan en marxa.

Parlen al vídeo:

JOAN MANEL SERRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

La formació encararà la darrera meitat de legislatura, com un repte. Conscients que serà complicat implantar el seu programa, però amb prioritats clares com la neteja viària o l’enllumenat. 

La proposta de govern d’Esquerra, però, exclou el líder de Futur, Francesc Armengol, perquè consideren que ha prioritzat interessos personals, per sobre dels de la vila.

Parlen al vídeo:

JOAN MANEL SERRA, CAP DE LLISTA D’IMPULSEM PUIGCERDÀ - ERC

Llombart i Espada expliquen que Junts havia comunicat la intenció d’incomplir l’acord de govern, segons el qual Gassió governaria els dos primers anys i Francesc Armengol, els dos restants. També posen en dubte la dimissió, anunciada el 18 de juny, per l’actual alcalde, que de moment no s’ha formalitzat. 

La formació apropa postures amb Esquerra, per tirar endavant la moció de censura, i posar fi al mandat de Jordi Gassió. 

La iniciativa vol desbloquejar la situació institucional de la capital cerdana. Des d’Esquerra asseguren que és un acte de responsabilitat compartida, amb l’objectiu de liderar un nou projecte basat en el diàleg, l’eficiència i la transparència.

La moció tindrà el 14 de juliol, a les 12h del migdia, al Museu Cerdà. 

D’altra banda, Talarn també ha anunciat, que durant aquest mes es licitarà la creació d’una Via Blava, al llarg de gairebé tretze quilòmetres, per fer valdre l’entorn del riu Segre, com a atractiu familiar. 

Talarn també ha aprofitat l’estada a la Cerdanya per visitar els ajuntaments de Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

LAIA SERRA, ALCALDESSA DE BELLVER DE CERDANYA

El Govern ho ha confirmat aquest dimarts després de la reunió del Consell Executiu. 

Fa uns dies Person va rebre crítiques de molts sectors independentistes per negar-se a parlar d'aquella zona com a Catalunya Nord. Paneque s'ha referit a la marxa "per motius personals" de Person, a qui ha dit que "li agraïm els serveis prestats aquests últims mesos".

La notícia que Piñeira ocuparia aquest càrrec es va filtrar fa uns dies però no ha sigut fins aquest dimarts que el Govern l’ha confirmat.

Parlen al vídeo:

SÍLVIA PANEQUE, PORTAVEU DEL GOVERN

Aquestes declaracions van provocar la resposta indignada d’associacions i personalitats precisament de la Catalunya Nord. A més, els seus cinc antecessors van demanar per carta la seva destitució.

Piñeira compta una àmplia trajectòria política, fins ara sempre vinculada a CDC, el PDeCAT i posteriorment Junts. Llicenciat en Ciències Polítiques i Ciències del Treball per la Universitat Pompeu Fabra, va ser alcalde de Puigcerdà entre 2011 i 2023, amb àmplies majories absolutes. A més, va ser diputat provincial, vicepresident de la Diputació i vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya. En les eleccions municipals de 2023 va decidir no tornar a presentar-se, i malgrat que es va presentar com a candidat de Junts al Senat, no va resultar escollit.

Armengol ha qualificat de “pati d’escola” la situació que es viu actualment al consistori i ha dit que no “entraran en el joc de declaracions i contradeclaracions” perquè el seu grup “està per fer política i treballar per Puigcerdà.” Referent al vídeo que va difondre l’exregidor Jordi Palomino fa uns dies, el líder de Futur per Puigcerdà l’ha qualificat de “discurs populista” i de difondre “fake news”. També ha afirmat que “a dos mesos i mig del relleu de l’alcaldia hi ha algunes persones molt neguitoses per tal que això no succeeixi”. 

Referent al pacte de govern entre Junts i Futur per Puigcerdà, el qual Palomino de Junts va assegurar que s’havia equivocat, Armengol ha dit que “cal ser respectuós amb els pactes, i sobretot, si en el pacte hi ha en joc la governabilitat i l’estabilitat d’un poble”. El tinent d’Alcalde ha assegurat que “el govern de coalició avança” i que “Puigcerdà té molts problemes que cal resoldre i no és el moment de jugar i perdre el temps”. Ha afegit que “no tolerarem més desacreditacions gratuïtes i les combatrem amb serietat i fent feina”.

Armengol ha conclòs el seu discurs dient que el seu govern “no es rendeix” i s’ha posat a la disposició de la ciutadania.

Parlen al vídeo:

FRANCESC ARMENGOL, TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

Palomino, que ha fet l’anunci a través d’un vídeo penjat a les seves xarxes socials, argumenta que la seva decisió es basa en la resolució d’un expedient sancionador en contra d’una de les empreses en la qual Armengol té participació, una àrea de servei situada als afores de Puigcerdà. A més, Palomino, comenta que la sanció administrativa acordada “ha estat la més alta que ha imposat mai l’Ajuntament de Puigcerdà”.

Segons apunta l’exregidor “la continuïtat del senyor Armengol al Govern resta credibilitat al govern i legitimitat a l’hora de fer respectar la norma i les lleis a la resta de veïns i veïnes de la vila”. Així mateix, Palomino ha assegurat que no hi ha “persecució política perquè, tot ve donat d’uns expedients de serveis tècnics que conclouen que s’han comès unes irregularitats urbanístiques de tipus administratiu”. Ha conclòs que la responsabilitat recau ara a la resta de 12 regidors de l’Ajuntament, els quals han de decidir si Armengol és investit alcalde aquest mes de juny o no.

Per la seva banda, el cap de l’oposició al consistori puigcerdanenc, el republicà Joan Manel Serra, ha recordat a Palomino, també en un vídeo difós a les xarxes, que va ser el seu grup de Junts el que va pactar amb Futur per Puigcerdà compartir la legislatura.

El grup municipal ha adoptat aquesta decisió “amb l’objectiu de preservar la unitat, la coherència i la solidesa del govern, i per continuar treballant en la línia d’acords i compromisos assumits al programa electoral”, segons afirmen al document. 

Des del grup liderat per l’alcalde Jordi Gassió a Puigcerdà han afegit que” malgrat els intents de desestabilització, el govern municipal manté el seu compromís ferm amb el benestar de la ciutadania i amb el treball en conjunt per assolir els objectius establerts”. 

Ha estat ell mateix qui ho ha fet públic a través d’un comunicat difós a les xarxes socials. Palomino ha lamentat que no se li hagi comunicat aquesta decisió de manera oficial. Ha aprofitat, però, per agrair el suport del personal de l’ajuntament, entitats i associacions i ha qualificat “d’honor i privilegi” poder formar part del govern.

Per ara l’Ajuntament de Puigcerdà no ha fet cap declaració al respecte. Si bé ha deixat clar que el procediment correcte passa primer per donar compte al ple municipal.

Recordem que els quatre regidors de Junts i els quatre de Futur per Puigcerdà van pactar formar govern i donar l’alcaldia els primers dos anys a Jordi Gassió, de Junts, i els altres dos a Francesc Armengol, cap de Futur. El relleu s’hauria d’efectuar el proper mes de juny. ERC amb cinc regidors és a l’oposició.

La notícia del cessament de Palomino arriba a poques hores de conèixer que l’Executiva Nacional de Junts ha intervingut en el procés de renovació de l’executiva de Puigcerdà. Ha imposat temporalment una junta gestora perquè hi ha discrepàncies entre la militància sobre el pacte de govern.

Només a Montellà i Martinet ERC ha estat el partit guanyador, amb l'alcaldessa i candidata número cinc a la circumscripció de Lleida, Roser Bombardó. A la resta de municipis, doncs, Junts ha estat la força vencedora.

A Puigcerdà, Junts s'ha imposat al per 833 vots, el 27,6%, per davant del PSC amb 590, el 19,5%. La tercera força ha passat a ser ERC, la qual ha obtingut 441 vots i un percentatge del 14,6%. El PP ha sumat 357 vots, el que representa el 11,83% del total. 

La participació a la capital cerdana ha estat del 48,04%, dos punts per sobre de la que es va obtenir en les darreres eleccions al Parlament.

Mendo acusa de “mala gestió” al fins ara equip de govern, tant en qüestions econòmiques com en el tracte a diversos treballadors municipals. Ha argumentat que l’Ajuntament està “bloquejat” per la falta de secretari i ha acusat el govern sortint d’una despesa “desorbitada”.

Per la seva banda, Trilles i el seu equip han remarcat que s’ha traspassat una “línia vermella” per aconseguir estar al govern i que no veuen “ètica” la mesura només nou mesos després de l'inici del mandat. A més, l'equip de Trilles ha remarcat que el pacte que els ha tret del govern ja estava establert el mes d’octubre, quan Maldonado va votar en contra dels pressupostos municipals.

Per altra banda, l’equip sortint d’Unim ha interposat a Junts una denúncia per la via penal als Mossos d’Esquadra per calúmnies i difamacions en sentir-se acusats injustament d’assetjar els treballadors municipals, dos dels quals estan de baixa.  

El ple s'ha celebrat en una sala plena de veïns dividits en dos bàndols i hi ha hagut moments de tensió entre els asistents. Diversos agents dels Mossos d'Esquadra han vetllat perquè la reunió es desenvolupés amb normalitat. 

Parlen al vídeo: 

YOLANDA MENDO, ALCALDESSA DE GUILS DE CERDANYA

IRENE VIDAL, REGIDORA A L'OPOSICIÓ

L'edil anava de número tres a la llista dels juntaires, formació que va guanyar les eleccions municipals del 28-M però que va empatar a tres regidors amb Unim Guils, vinculada a Esquerra Republicana. El text compta amb el suport de l'edil d'Escoltem, Javier Maldonado, que va pactar amb Unim per investir Trilles. 

L'oposició acusa de "mala gestió" a l'equip de govern i critica el tracte que reben  diversos treballadors municipals. La moció es debatrà el pròxim 4 de març.

Una vegada rebudes les propostes, es constituirà una comissió gestora del procés participatiu que escollirà els projectes que passaran a votació popular. La comissió estarà formada per representants de l'equip de govern i del consistori, a més de dues persones de les entitats que hagin presentat propostes i dues persones més que ho hagin fet a títol particular, escollides per sorteig entre tots els participants. Serà llavors quan els empadronats majors de 16 anys podran escollit el o els projectes guanyadors. 

Recordem que el projecte que va obtenir més suport en els primers pressupostos participatius va ser la Torre de la Presó i la Pujada de Joan Alay. Va ser escollit entre una cinquantena de propostes.

Tal com han explicat des de l’Ajuntament, en general, un pla d’aquestes característiques implica la concreció de mesures econòmiques valorant l’impacte futur en els ingressos i les despeses per la necessitat de corregir, dins el termini establert, la situació d’insolvència financera en la qual es troba l’ens. Aquest document, que recull les propostes de control financer per part de l’Ajuntament de Llívia, haurà de ser aprovat, després, per la Generalitat de Catalunya. L’administració catalana tutelarà, durant aquest període, l’execució eficient del pla.

Recordem que el consistori llivienc va tancar l’any 2022 amb un romanent negatiu. El pla de sanejament ja preveu tancar el 2023 amb un romanent positiu. De fet, els romanents dels exercicis següents, pel 2024, 2025 i 2026, segons les previsions del pla, van en línia ascendent i creixen fins a doblar la xifra del 2023.

Per corregir la situació financera municipal actual, el pla inclou mesures com ara el rigor, el control i la reducció de les despeses —tancar els banys termals o l’anul·lació provisional dels sous dels regidors són alguns dels exemples— i augmentar els ingressos. Així, entre altres, s’augmenta l’IBI i la recollida de les escombraries, una mesura que el govern local ha qualificat de “necessàries”.

Pel que fa a les inversions, aquestes també es veuran afectades per la situació econòmica.

Han detallat que l'actual consistori ja ha pagat més 1.600.000€ en 426 factures que estaven registrades abans del 17 de juny, però que encara queden per pagar més de 650 factures amb un valor total d’1.560.000€. 

Pel que fa a l'increment del sou que han tingut els regidors i regidores, han explicat que han trobat una fòrmula perquè això no comporti un major cost a la ciutadania.

A l'àrea de recursos humans, s'han trobat “amb uns sous molt dispars entre treballadors de les mateixes àrees funcionals, el que provoca una certa desmotivació en alguns dels empleats”. Per aquest motiu, han iniciat un procés d’estabilització i reordenació del personal. També han lamentat la falta de personal al consistori i han avançat que obriran noves places de treball, una d'elles per disposar d'una persona que es responsabilitzi de tramitar les subvencions. La manca d'efectius també és present a la Policia Local i a la Brigada Municipal. En aquest sentit, procuraran disposar de més personal en els pròxims mesos.

Des del consistori han explicat que els contractes de la gestió de l'aigua i de la recollida selectiva estan caducats un fet que, diuen, “s'evidencia als carrers”. També han avançat que incrementaran la taxa d'escombraries, uns 20 euros anuals.

Millores al museu Cerdà i al casino Ceretà, una nova fira de Nadal, dinamitzar l'entorn de l'estany durant tot l'any, millorar la comunicació amb els barris i pobles agregats o impulsar un nou servei de tax bus, són alguns dels projectes que preveuen endagar en els pròxims mesos.

Parlen al vídeo:

FRANCESC ARMEGOL, TINENT D'ALCALDE DE PUIGCERDÀ

JORDI GASSIÓ, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

És un model que ja funciona en altres localitats i alguns d’ells amb un èxit notable, com és el cas de la “Cuina a Sils”. De fet, Llívia ja és un lloc de referència de bona cuina, amb nombrosos restaurants que atrauen cerdans i visitants de les dues bandes de la frontera. 

Com hem dit, amb aquesta iniciativa es vol fomentar les relacions intergeneracionals i l'intercanvi de coneixements. 

Les trobades començaran aquest setembre i s'organitzaran al voltant de dates assenyalades, com Tot Sants o Dijous Llarder. Els assistents hauran de reservar plaça amb antelació i abonar un preu simbòlic de tres euros els infants i 5 els adults, per així poder acotar el bombre de comensals i evitar el malbaratament dels aliments.

Durant la reunió també es va plantejar la possibilitat d'agrupar després totes les receptes en un fulletó per tal de fer-ne difussió.

Parlen al vídeo: 

PEPITA PLA, VEÏNA DE LLÍVIA I IMPULSORA DE LA INICIATIVA

MARTA CATASÚS, REGIDORA DE PROMOCIÓ MUNICIPAL DE LLÍVIA

Junts ha estat el segon partit més votat amb el 21,8%, descendint tres punts percentuals respecte 2019. En aquest sentit, l’exalcalde de Puigecerdà i candidat del partit al Senat per la circumscripció de Girona, Albert Piñeira, no ha aconseguir prous vots per ser senador. Per la seva banda, la CUP ha perdut el 50% dels vots de la Cerdanya, sent la formació escollida pel 4,5% dels ceretans.

Les formacions de dreta i extrema dreta espanyoles també han crescut a la comarca pirinenca. El PP ha obtingut fins a un 110,4% més de vots que l’any 2019, esgarrapant el 13’9% del total. Per la seva banda, Vox ha rebut el 6,5% de les butlletes dels votants de la comarca.

Aquest dimarts ha tingut lloc el ple de constitució de l'ens on Chia, també alcalde de Bolvir, ha aconseguit sumar 12 vots: nou vots dels nou consellers de Junts més els dos aconseguits pel Futur per Puigcerdà de Francesc Armengol i l’agrupació d’electors Fem Llívia d’Albert Cruïlles. El recompte final de vots ha atorgat a Chia una papereta de més provinent dels consellers d'ERC. Així, la candidata republicana i alcaldessa de Bellver de Cerdanya, Laia Serra, ha obtingut un total de sis vots.

Chia s'ha mostrat agraït per la confiança i ha avançat que un dels principals temes que prioritzà en els propers mesos és la millora de la recollida de residus.

Per la seva banda, Serra ha reconegut que no tenia previst ser candidata a la presidència. Tot i això, l'alcaldesa de la Batllia ha explicat que el seu grup farà una oposició constructiva.

 D’aquesta manera les tres formacions sumen onze vots que els donen la majoria absoluta, ja que l’ens cerdà compta amb 19 consellers. 

Parlen al vídeo:

ISIDRE CHIA, PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE CERDANYA

LAIA SERRA, CONSELLERA A L'OPOSICIÓ (ERC) CONSELL COMARCAL CERDANYA

L'acord permet sumar els nou consellers de Junts per Cerdanya amb els aconseguits respectivament pel Futur per Puigcerdà de Francesc Armengol i l’agrupació d’electors Fem Llívia d’Albert Cruïlles. D’aquesta manera les tres formacions sumen onze vots que li donen la majoria absoluta, ja que a l'ens compta amb 19 consellers.

A Cerdanya l’altra incògnita de dissabte era saber què passaria a Guils, on Junts i Unim Guils-Esquerra havien empatat a 3 regidors i Escoltem n’havia obtingut un. Finalment, l’històric alcalde Josep Mendo (Junts) ha perdut la batlllia, a causa del pacte a què han arribat Unim Guils-Esquerra i Escoltem, que ha fet alcalde al candidat de la primera formació, Toni Trilles. L’acord preveu que Trillas sigui alcalde dos anys i mig i després el substitueixi Javier Maldonado, d’Escoltem, un any i mig.

Pel que fa a la resta de municipis, ja es coneixien els noms dels nous alcaldes, ja sigui perquè van aconseguir majories absolutes, com Laia Serra (Impulsem-Esquerra) a Bellver, o Albert Cruïlles amb l’agrupació independent Fem Llívia; o perquè no tenien rival, com Alfons Casamajor (Junts) a Ger.

D’altra banda, a Puigcerdà, on tampoc hi havia hagut cap majoria absoluta, Jordi Gassió, de Junts, ja és el nou alcalde de la vila. Ho serà els primers dos anys, mentre Francec Armengol, de Futur, ho serà els dos últims. Un pacte de coalició que ja van donar a conèixer el passat dijous.

Serra ha explicat que va ser el seu equip qui va iniciar les converses per formar govern però que ja des d'un inici la posició de les altres dues llistes va ser “inamobible”. Així, Serra ha detallat que des de Junts “exigien” una alcaldia compartida de dos anys cadascú i que això no els feia sentir “còmodes”. Pel que fa a les negociacions amb Futur, aquestes van estar marcades per les al·legacions que hi ha presentades al sector de la Pedragosa, segons ha assegurat el republicà.

Serra ha afegit que quedar-se fora de govern “no és una derrota, sinó una desil·lusió”. També creu que d'aquesta situació “en sortiran reforçats”.

Per últim, el republicà ha estès la mà al futur govern puigcerdanès.

Parlen al vídeo:  JOAN MANEL SERRA, CAP DE LLISTA ERC PUIGCERDÀ

Els càlcus que està fent la Generalitat s'haurien de resoldre's definitivament en les properes hores. Un cop es formi govern, caldrà veure si Isidre Chia, de Junt i alcalde de Bolvir, continuarà al càrrec com els darrers dos anys. Recordem que fa 4 anys ERC i Junts van arribar un acord i la presidència la va compartir Roser Bombardó els primers dos anys i Chia els dos darrers.

El que serà el nou batlle s'ha mostrat sorprès i agraït pel suport que han rebut i ho atribueix en part a un “vot de càstic a l'actual equip de govern”.

Pel que fa a les primeres accions que posarà en marxa tan bon punt entri a l'ajuntament és una auditoria de comptes.

Cruïlles ha explicat que el temps màxim per portar a terme l'auditoria és sis mesos, depenent de si s'ha de treure a concurs menor o major. Ha afegit que, mentre duri el procés, començaran a treballar amb actuacions petites que també són necessàries.

Pel que fa la polèmica que ha viscut Llívia el darrer any i mig amb la instal·lació dels radars de velocitat a l'entrada i sortida de la població, l'alcalde entrant ha indicat que per ara no es retiraran, ja que el contracte amb la empresa instal·ladora és de quatre anys.

Un altre de les accions que portaran a terme a curt termini és la retirada del POUM, ja que consideren que “es va aprovar amb irregularitats”. També preveuen la reobertura de la sala de gimnàs del poliesportiu, espai on hi havia projectat el nou consultori mèdic. L'equip de Cruïlles ha assegurat que es buscarà un nou emplaçament per aquest darrer equipament.

Pel que fa a les termes del Parc de St Guillem, el futur equip de govern ha assegurat que farà un nou estudi de viabilitat tant econòmica com energètica. Ha detallat que es preveia que els banys facturessin un mínim de 250.00 euros anuals amb el cost de les entrades i que això suposaria que cada dia hi anéssin més de 200 persones, fet que ha assegurat que no passa. Tampoc veu viable mantenir l'espai obert amb el cost energètic que suposa. Així, doncs, ha deixat sobre la taula la possibilitat de mantenir les piscines obertes per als infants i només a l'estiu.

Parlen al vídeo: ALBERT CRUÏLLES, ALCALDE ENTRANT LLÍVIA

Per darrere han quedat Junts per Puigcerdà, amb Jordi Gassió com a alcaldable i Futur per Puigcerdà, liderat per Francesc Armengol, amb 4 regidors cadascun. Gassió ha aconseguit 938 vots, el 28,19%, mentre que Armengol ha sumat 872 vots, el 26,20%. Es tracta de dues formacions procedents del mateix espai polític, el de l’antiga Convergència i Junts a Puigcerdà, que en aquesta ocasió s’havia fragmentat en fins a tres partits, sumant-hi Treballem per Puigcerdà, encapçalat per Carme Martí, que no ha aconseguit representació.

Amb aquests resultats, caldrà esperar als pactes per veure qui és el pròxim alcalde de Puigcerdà: si Junts i Futur es ‘reconcilien’, l’espai de Convergència i Junts podria conservar l’alcaldia. Si no, Esquerra recuperaria l’alcaldia de Puigcerdà tretze anys després.

El PP, per la seva banda, encapçalat ara per Matías Bertran, perd l’únic regidor que tenia i el PSC, liderat de nou per Ester Jiménez, continua sense entrar al consistori.

En total a Puigcerdà han votat 3406 perones, el que representa un 53,73% del cens, gairebé set punts per sota de la participació de fa quatre anys, quan es va situar en un 60,46 %

Parlen al vídeo:  JOAN MANEL SERRA, ALCALDABLE ERC.

A Alp, l'actual alcalde Carlos Adserà d'Endavant Cerdanya ha guanyat les eleccions aconseguint 4 regidors. Junts n'ha obtingut 3, Independets per Alp (ERC) 1 i Viu Alp 1. Aquí caldrà veure quins pactes hi ha per formar govern.

A Guils, l'actual batlle Josep Mendo, de Junts, ha guanyat amb nombre de vots però ha empatat a tres regidors amb la segona Força, Unim Guils. La clau la tindrà Escoltem, que té un regidor.

Mentrestant a Bellver, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Isòvol, Prullans, Meranges, Prats i Sansor, Ger, Montellà i Martinet els alcaldes o alcaldesses seran els mateixos els propers quarte anys. En el cas de Bellver, Laia Serra d'ERC, continuarà al càrrec amb majoria absoluta, ja que ha aconseguit 7 regidors, per davant de Junt, que n'ha obtingut 4.

A Bolvir, l'actual batlle Isidre Chia de Junts ha obtingut els set regidors per davant d'Endavant Cerdanya, que no ha obtingut representació. 

A Das, Enric Laguarda d'ERC continuarà una tercera legislatura amb majoria absoluta, és a dir 5 regidors. Junts n'ha aconseguit dos.

Ramon Chia, de Junts i alcalde de Fontanals de Cerdanya, seguirà un nou mandat al capdavant del consistori amb majoria absoluta. Ha obtingut 5 regidors, mentre que Ara un i Treballem un.

A Isòvol l'alcalde tornarà a ser Joan Bertran, de Junts, que ha aconseguit també majoria absoluta, 4 regidors, per davant d'Implicats (ERC), que n'ha sumat 3.

Albert Maurell, de Junts, serguirà al capdavant del consistori de Prullans amb majoria abosulta, ja que ha sumat 5 regidors. Impulsem, vinculat a Erc, n'ha aconseguit dos.

A Meranges, Eduard Isern, ha aconseguit la majoria absoluta amb 5 regidors. El PP i del PSC que no han obtingut representació.

Xavi Pica, de Junts, seguirà sent l'alcalde de Prat i Sansor amb majoria, ja que ha aconseguit els 7 regdidors. ERC en aquets cas no ha obtingut cap regidor.

A Ger, Alfons Casamajó de Junts encetarà aviat la seva cinquena legislatura. En el seu cas només s'havia presentat la seva candidatura. El mateix ha passat a Montellà i Martinet, on Roser Bombardó en serà l'alcaldessa, càrrec que ara ocupa en subtsitució de l'històric Josep Castells. També hi ha hagut llista única a Lles de Cerdanya, on l'alcaldessa serà Ester Castilla, de Som Poble Fem Poble, vinculat a ERC.

Triple empat a Riu de Cerdanya, on ERC, Junts i Independents per Riu han aconseguit un regidor cadascun.

Per últim a Urús, les eleccions les ha guanyat Junts, amb 4 regidors, mentre que ERC n'ha sumat un.  En aquest municipi es fa un sistema de llistes obertes i es vota la persona. La nova alcaldessa serà amb tota probabilitat Maria Sans.

Pel que fa a la problemàtica de l'habitatge que viu la vila i la comarca en general, Serra ha apuntat algunes de les mesures que proposen per fer-hi front, com el cooperativisme, la masoveria, els ajuts per rehabilitar habitatges, la bonificació del 90% de l'IBI d'aquells habitatges que es destinin al parc públic o bé la creació d'una entitat municipal d'habitatge.

Serra ha detallat també algunes propostes en l'àmbit econòmic que van més enllà del turisme, com ara l'impuls d'una indústria adaptada a l'entorn que revitalitzi el teixit productiu de la vila.

Pel que fa a possibles pactes per formar govern, Serra s'ha mostrat obert a diàleg però amb algunes limitacions. 

Altres propostes de la formació són l'ampliació de cicles formatius, l'elaboració d'un pla local de residus zero, la millora del benestar dels animals o el foment de l'agricultura ecològica, entre d'altres.

Parlen al vídeo: JOAN MANEL SERRA, ALCALDABLE ERC PUIGCERDÀ

Martí ha presentat un per un els memebres del seu equip i ha desgranat una part del seu programa electoral. Tres dels principals eixos són la neteja i el manteniment, la seguretat i la gent gran. En aquest últim àmbit, ha recordat que treballaran per trobar un nou local per als àvis, que ara utilitzen un espai del Museu Cerdà, i que recuperaran la funció cultural que ha de tenir aquest equipament. 

Pel que fa a l'àmbit de la mobilitat, la candidata a l'alcaldia ha explicat que volen guanyar noves places d'aparcament i fer que el pàrking del museu Cerdà sigui realment rotatòri.

Altres propostes de Treballem per Puigcerdà són l'actualització del sistema d'escobraries, la remodelació d'equipaments públics com l'ajuntament, la millora de parcs i jardins, l'impuls d'un viver d'empreses o l'ampliació de l'oferta formativa, entre altres.

Parlen al vídeo: CARME MARTÍ, ALCALDABLE TREBALLEM PER PUIGCERDÀ

Des de la formació han explicat alguns dels eixos del seu programa electoral, com la neteja, la seguretat, el manteniment, l'habitatge o la gent gran. Segons Armengol es tracta d'un programa “optimista i molt realista” ja que “si expliquen coses que no es puguin aconseguir, estarien fent volar coloms”, ha dit. La formació es planteja un calendari de treball a curt i llarg termini.

Pel que fa a projectes de llarg termini, Futur per Puigcerdà vol recuperar l'antiga acadèmia del llac, dissenyar un nou parc lúdic i millorar els existents, dissenyar un pla integral de joventut a 10 anys, convertir la plaça del Call en porxada o reformar l'entrada de la vila per l'avinguda de França, entre altres.

L'acte ha comptat amb intervencions d'alguns dels integrants de la candidatura i amb una entrevista a l'alcaldable, tot en un format dinàmic que també ha inclòs alguns vídeos de campanya.

Parlen al vídeo: FRANCESC ARMENGOL, ALCALDABLE FUTUR PER PUIGCERDÀ

Així, doncs, l'actual batlle s'ha mostrat satisfet de la feina feta aquests 16 anys al conistori, ja que “han pogut ser partícep de la transformació del municipi al llarg d'aquests anys”, ha dit. Casamajó ha afegit que “al portar tant temps, ha pogut veure tot el procés des de la idea al projecte executat”. Ara, doncs, encara el seu cinquè mandat amb alguns reptes.

La llista de Junts per Ger la completen Josep Maria Isern, Lourdes Comenges, Aida Reus, Marc Comas, Susana Criado i Eva Sanchis.

Parlen al vídeo: ALFONS CASAMAJÓ, ALCALDE DE GER

Així, doncs, les diferents formacions han sortit al carrer a mitjanit per penjar els cartells de campanya als carrers de la vila.

Recordem que a la capital cerdana s'han presentat un total de sis llistes: Junts per Puigcerdà amb Jordi Gassió al capdavant, Carme Martí amb Treballem per Puigcerdà, Joan Manel Serra per Impulsem Puigcerdà-ERC-AM, Matías Bertran pel PP, Francesc Armengol amb Futur per Puigcerdà i Ester Jiménez pel PSC. Tots ells intentaran ocupar les 13 cadires que conformen el consistori puigcerdanenc.

Després de repassar la feina feta a l'oposició aquests darrers quatre anys, amb 3 dels 13 regidors, els integrans del grup s'han anat presentant un per un. El cap de llista espera comptar amb el suport dels veïns i veïnes per capgirar el color polític del consistori, després de 12 anys de majoria absoluta. Creu, però, que el fet de que s'hagin presentat tantes llistes repartirà més els vots. Tot i això, Serra assegura que són “l'equip més cohesionat”.

Serra ha afegit que “Puigcerdà no només ha quedat estancat sinó que ha fet passos enrere i altres poblacions de la comarca han passat davant”. Per això creu que “s'ha de recuperar la il·lusió de la gent”. L'alcaldable d'ERC pensa que el fet de que es presentin tantes llistes podria fer pujar la participació.

Tot i que encara no han detallar el programa electoral, les línies de treball dels republicans es centraran en el benestar de les persones, en buscar solucions per facilitar l'accés a l'habitatge i en la desestacionalització del turisme i la diversificació de l'economia, entre d'altres propostes.

Parlen al vídeo: JOAN MANEL SERRA, ALCALDABLE ERC PUIGCERDÀ

A Bellver s'han presentat dues candidatures, amb dues dones al capdavant. Laia Serra opta a ser reelegida amb Impulsem Bellver Acord Municipal, mentre que Cristina Rotellà encapçala Bellver i Batllia Junts.

A Alp, Carlos Adserà opta a la reelecció amb Endavant Alp. Glòria Rigola encapçala la candidatura de Junts per Alp, al lloc de l'històric Ramon Moliner. Jordi Solegibert és el cap de llista de Viu Alp, La Molina Masella, mentre que Judith Gibert encapçala un altre nou partit, Independents per Alp Acord Municipal. 

A Llívia s'han presentat quatre candidatures. Elies Nova opta a la reelecció, ara amb Junts Llívia Futur. Mònica Isern és l'alcaldable de Per Llívia i Carlos Cruïlles de Fem Llívia. El Partit Popular compta amb Juan Santamaria de cap de llista.

Per la seva banda, Isidre Chia, actual alcalde de Bolvir i President del Consell Comarcal, vol allargar el mandat una altra legislatura. L'altre llista del municipi és la d'Endavant Bolvir, encapçalada per Teresa Estañol.

A Fontanals de Cerdanya opta a la reelecció Ramon Chia amb Junts per Fontanals. Miquel Adam per Ara Fontanals i Marc Ribot per Treballem per Fontanals són els caps de llista de les altres dues candidatures.

Josep Mendo torna a ser al capdavant de Junts a Guils de Cerdanya. Xavier Maldonado per Escoltem i Toni Trillas per Unim Guils, opten també a l'alcaldia.

Pel que fa a Isòvol, Joan Bertan opta a governar 4 anys més. L'altra llista l'encapçala Laia Carrera, amb Implicats per Isòvol.

A Ger només s'ha presentat una llista, la de Junts, amb l'actual alcalde Alfons Casamajó. El mateix ha passat a Montellà i Martinet, on Roser Bombardó encapçala l'única candidatura, substituint a Josep Castells, qui ha estat alcalde de municipi durant 16 anys.

A destacar, l'increment de dones que encapçalen candidatures a la comarca.

A Bellver s'han presentat dues candidatures, amb dues dones al capdavant. Laia Serra opta a ser reelegida amb Impulsem Bellver Acord Municipal, mentre que Cristina Rotellà encapçala Bellver i Batllia Junts.

A Alp, Carlos Adserà opta a la reelecció amb Endavant Alp. Glòria Rigola encapçala la candidatura de Junts per Alp, al lloc de l'històric Ramon Moliner. Jordi Solegibert és el cap de llista de Viu Alp, La Molina Masella, mentre que Judith Gibert encapçala un altre nou partit, Independents per Alp Acord Municipal. 

A Llívia s'han presentat quatre candidatures. Elies Nova opta a la reelecció, ara amb Junts Llívia Futur. Mònica Isern és l'alcaldable de Per Llívia i Carlos Cruïlles de Fem Llívia. El Partit Popular compta amb Juan Santamaria de cap de llista.

Per la seva banda, Isidre Chia, actual alcalde de Bolvir i President del Consell Comarcal, vol allargar el mandat una altra legislatura. L'altre llista del municipi és la d'Endavant Bolvir, encapçalada per Teresa Estañol.

A Fontanals de Cerdanya opta a la reelecció Ramon Chia amb Junts per Fontanals. Miquel Adam per Ara Fontanals i Marc Ribot per Treballem per Fontanals són els caps de llista de les altres dues candidatures.

Josep Mendo torna a ser al capdavant de Junts a Guils de Cerdanya. Xavier Maldonado per Escoltem i Toni Trillas per Unim Guils, opten també a l'alcaldia.

Pel que fa a Isòvol, Joan Bertan opta a governar 4 anys més. L'altra llista l'encapçala Laia Carrera, amb Implicats per Isòvol.

A Ger només s'ha presentat una llista, la de Junts, amb l'actual alcalde Alfons Casamajó. El mateix ha passat a Montellà i Martinet, on Roser Bombardó encapçala l'única candidatura, substituint a Josep Castells, qui ha estat alcalde de municipi durant 16 anys.

A destacar, l'increment de dones que encapçalen candidatures a la comarca.

Així, doncs, de l'actual equip de govern de Junts liderat per Piñeira repeteixen candidatura Mar Quera com a número 3 i Laia Vila, com a número 5. Entre les noves incorporacions hi ha els joves Jordi Palomino, de número 2, Pol Ravetllat de 4 i Laura Carbonell de número 6.

Gassió no ha detallat encara el programa electoral però sí que ha avançat que es centrarà en les necessitats dels veïns i veïnes i també en el manteniment de carrers i infraestructures.

Des de Junts per Puigcerdà també han assegurat que treballaran per aconseguir facilitar la problemàtica de l'habitatge que afecta el municipi i la comarca en general. En aquest sentit, han afegit que estudiaran com evitar que els joves i segons quins col·lectius hagin de marxar a comarques veïnes per poder trobar un habitatge digne. Per això, asseguren, intentaran desencallar el projecte de construcció de 140 habitatges de protecció oficial a la zona de la Pedragosa. 

Gassió s'ha mostrat confiat pel que fa als resultats que obtindrà la formació el 28 de maig, tot i que creu que no es repetirà la majoria absoluta amb que ha comptat l'equip de govern actual.

Parlen al vídeo: JORDI GASSIÓ, ALCALDABLE JUNTS PER PUIGCERDÀ

A banda de millorar la imatge i el manteniment de la vila, Martí considera que també cal reforçar-ne la seguretat. En aquest sentit, ha apuntat que el seu partit estudia implantar algun sistema de vigilància que aprofiti les noves tecnologies.

Per altra banda, des de Treballem per Puigcerdà creuen que la nova ubicació del Casal d'avis Sant Domènec, que recordem es troba ara al Museu Cerdà, no és adequada. En aquest sentit, han afegit que l'equipament no elimina del tot les barreres arquitectòniques ni tampoc disposa de sortida d'emergències. Per tot plegat, doncs, asseguren que buscaran un nou espai que tingui el conscens de la gent gran.

Per ara no s'han donat a conèixer els noms de la resta de membres de la candidatura, però sí han avançat que la formaran una dotzena de persones de totes les edats.

Recordem que Martí va ser precandidata de Junts per Puigcerdà, però finalment es va acabar optant per Jordi Gassió com a cap de llista de la formació.  

Parlen al vídeo: CARME MARTÍ, CANDIDATA ALCALDIA TREBALLEM PER PUIGCERDÀ

Alguns dels candidats nomenats repeteixen de caps de llista, però també hi ha cares noves.

Així, doncs, Elies Nova opta a ser reeligit a Llívia, Alfons Casamajó a Ger, Isidre Chia a Bolvir, Joan Bertran a Isòvol, Ramon Chia a Fontanals de Cerdanya, Albert Maurell a Prullans, Josep Mendo a Guils de Cerdanya Eduard Isern a Meranges i Xavi Picas a Prats i Sansor.

Entre els candidats també hi ha noves cares, Jordi Gassió, cap de llista a Puigcerdà (que ja va ser cap de llista a les eleccions del 2007, aleshores amb Convergpencia i Unió). Cristina Rotellà, es presenta de a Bellver de Cerdanya, Glòria Rigola, a Alp i Maria Sans, que opta a l'alcaldia d'Urús.

Jordi Turull, secretari general de Junts i el president de la vegueria Ricard Pérez han assistit a l'acte, que ha tingut lloc al nou auditori de Bolvir.

Parlen al vídeo: GLÒRIA RIGOLA, PRESIDENTA JUNTS CERDANYA

Les persones que assisteixen a l'escola d'emprenedors treballen majoritàriament en els sectors de la construcció i de la restauració. També va guanyant terreny l'artesà, tant alimentari com del món de materials com la fusta o la ceràmica. Les dones han estat més nombroses a les formacions que s'han ofert fins ara. 

Justament aquest dilluns ha tingut lloc a la seu del Consell Comarcal una nova formació dedicada a la gestió financera.

A banda, l'escola també ofereix assessorament personalitzat als nous empresaris a partir de la detecció de les seves aptituds i els punts forts dels projectes empresarials que plantegen. Properament es donarà a conèixer el calendari de formacions del 2023. Recordem que totes són gratuïtes i cal inscripció prèvia. 

L'Escola d'Emprenedoria és una iniciativa del mateix Consell en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Consorci Gal Alt Urgell Cerdanya, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, Catalunya Emprèn, SOC, de la Generalitat i compta amb el suport del departament d’Empresa i Treball, del ministeri de Treball i Economia Social de la Unió Europea. També compta amb el finançament de Global Lleida, Transformació Econòmica i Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. 

Parlen al vídeo: 

ANNA DÍAZ, TÈCNICA PROMOCIÓ ECONÒMICA CONSELL COMARCAL CERDANYA

MANUEL SÀNCHEZ, ASSESSOR ECONÒMIC

La llista del partit ja està definida, tot i que falta fer públiques tres persones perquè es vol mantenir els votants a l’expectativa. Serra espera superar els 3 regidors que van aconseguir en les últimes eleccions.

Vilalta, per la seva part, ha explicat que l’objectiu d’Esquerra Republicana és incrementar candidatures als municipis de l’Alt Pirineu, a part de les llistes que es mantenen del 2019. 

El candidat d’Esquerra a Puigcerdà, Joan Manel Serra, actualment és regidor de l’oposició a Puigcerdà i aquesta, serà la segona vegada que es presenta com a candidat a l’alcaldia. 

Parlen al vídeo:

JOAN MANEL SERRA, CANDIDAT ERC A PUIGCERDÀ

MARTA VILALTA, SECRETÀRIA GENERAL ADJUNTA I PORTAVEU ERC

Piñeira ha assegurat que els sis mesos que queden al capdavant del consistori seguiran treballant per completar projectes. 

Durant l’anunci el batlle ha estat acompanyat pel president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i pel secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, el qual ha confirmat que aviat es donarà a conèixer el nou candidat de Junts a Puigcerdà. 

Segons han explicat fonts coneixedores, a aquest mitjà, Jordi Gassió seria el candidat més ben posicionat per agafar el relleu d’Albert Piñeira. 

Parlen al vídeo:

ALBERT PIÑEIRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

JORDI TURULL, SECRETARI GENERAL DE JUNTS PER CATALUNYA

La plataforma explica que la producció de neu artificial consumeix més de 300 litres d’aigua, cada minut; i recorden que fa poc entraven en vigor restriccions per la sequera, a la conca Ter-Llobregat, a la qual pertany La Molina, per a usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. 

Membres del col·lectiu han despenjat una pancarta, des d’un remuntador, amb el lema ‘Subvencionar neu, assecar el país’ i fan una crida a diversificar l’economia. 

La plataforma Stop JJOO assegura que encara que la candidatura sembli aturada definitivament, segueixen actius per defensar un Pirineu Viu. 

Parlen al vídeo: MARTA RAMÍREZ, PLATAFORMA STOP JJOO

Parlen al vídeo: FRANCESC ARMENGOL, CAP DE LLISTA DE FUTUR PER PUIGCERDÀ

Parlen al vídeo:

JOSEP CASTELLS, ALCALDE MONTELLÀ I MARTINET

JOAN TALARN, PRESIDENT DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Parlen al vídeo:

RICARD FONT, SECRETARI VICEPRESIDÈNCIA, POLÍTIQUES DIGITALS I TERRITORI

JORDI PUIGNERÓ, VICEPRESIDENT I CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I TERRITORI

La Comissió posa en dubte si la nova edificació s’ha fet respectant els vestigis originals i ha demanat a l’ajuntament que justifiqui aquesta condició perquè l’expedient pugui tirar endavant.

La construcció també té obert un expedient de disciplina urbanística, a partir d’una denúncia d’Agents Rurals, que està gestionant el mateix ajuntament de Bellver de Cerdanya.

Parlen al vídeo: AGUSTÍ SERRA, DIRECTOR GENERAL ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME

Parlen al vídeo: MATILDE VILLARROYA, SECRETÀRIA AFERS ECONÒMICS I FONS EUROPEUS

Parlen al Video:

ALBERT PIÑEIRA, VICEPRESIDENT CC CERDANYA I ALCALDE DE PUIGCERDÀ

Parlen al Vídeo: ALBERT PIÑEIRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

Parlen al Vídeo: DECLA1: ENRIC QUÍLEZ, PRESIDENT GRUP RECERCA CERDANYA

Parlen al Vídeo: LAIA SERRA, ALCALDESSA BELLVER DE CERDANYA

Parlen al Vídeo:

BERNAT LAVAQUIOL, PORTAVEU PLATAFORMA STOP JJOO
HELENA GUILLÉN, PORTAVEU PLATAFORMA STOP JJOO
DOLORS SABATÉ, DIPUTADA CUP
JÉSSICA ALBIACH, LÍDER EN COMÚ PODEM
ELISENDA PALUZIÉ, PRESIDENTA ANC

Així, doncs, els seus organitzadors fan una crida a la participació a través de la presentació de comunicacions que poden ser de qualsevol temàtica.
Per participar a les jornades cal enviar un resum del treball de recerca abans del dia 15 de setembre de 2022 a l’adreça grup@recercacerdanya.org. Els resums han de tenir una extensió aproximada d’entre 500 i 1000 caràcters.
Les comunicacions es presentaran en blocs segons l’àmbit científic. Les intervencions tindran una durada d’entre 10 i 15 minuts i es reservarà un espai de temps per al debat al final de cada bloc.
L’èxit d’assistència de les quatre darreres edicions, amb una vuitantena de persones en cada ocasió, indica que la recerca sobre Cerdanya és ben viva i que els investigadors aprofiten l’existència d’aquesta plataforma per a la difusió dels seus treballs.

A més, el contingut de les jornades es podrà veure després en línia.
Posteriorment els investigadors hauran d'enviar el seu article que serà publicat l'any vinent al cinquè número de la revista ERA.
Durant la clausura de les Jornades es lliurarà el Premi Josep Egozcue honorífic a Oriol Mercadal.

Durant la reunió, també s'ha parlat de la nova llei de muntanya que treballa el govern de la Generalitat i l’estat de la candidatura dels JJOO d’hivern per a 2030, respecte a la qual confien que es pugui resoldre el conflicte actual amb l’Aragó. D’altra banda, també s’ha explicat que alguns dels consells comarcals representats treballen en un conveni col·lectiu per a compartir el servei de gossera comarcal i reduir així costos. Finalment, s’ha debatut sobre l’avantprojecte de llei de l’Estatut dels municipis rurals que impulsa el govern de la Generalitat de Catalunya, del què esperen poder tenir més informació per poder conèixer quin impacte pot tenir sobre el territori.

L'acte ha comptat amb la presència d'autoritats locals i comarcals i un centenar de persones vingudes d'arreu de la Cerdanya. També hi ha hagut temps per a la música, la poesia, la dansa i els castells.

Porta ha remarcat que la qüestió de la masia ara mateix està en mans de la Comissió d’Urbanisme, que ha de decidir si l’admet o no al catàleg local de masies. En aquest sentit, ha aclarit que la seva marxa també és “per treure pressió a la Comissió”. Porta no sap encara quan es farà efectiva la renúncia i ha dit que serà la resta de l'equip de govern qui decidirà la persona que el subtituirà.
Recordem que la plataforma SOS Pirineus acusa a l’alcalde i al seu fill, que també és regidor de l’equip de govern, Joan Porta, d’haver construït un xalet en una zona no permesa. Ells asseguren que és legal, ja que s’està fent en unes antigues restes incloses al catàleg local del masies. SOS Pirineus, però, diu que aquelles restes no eren una masia, sinó un antic magatzem de les mines de manganès que hi havia hagut a la zona, i que l’Ajuntament no hauria d’haver-les incloses al catàleg local de masies, que és el que habilita a reconstruir l’immoble.

El grup d'ERC a l'oposició havia denunciat diverses vegades l'abandó massiu de cotxes al carrer i la manca de previsió de l'equip de govern per a retirar-los. Durant el ple ordinari celebrat aquest dilluns, la formació ha aprofitat per agrair l'actuació a l'equip de govern.

Des de l'ajuntament han remarcat la dificultat administrativa que comporta la retirada dels cotxes abandonats. En aquest sentit, han destacat la bona feina de la Policia Local i del personal administratiu del consistori, que han agilitzat la tramitació dels expedients. També han explicat que diversos vehicles que es trobaven al dipòsit municipal s'han portat a la deixalleria i que, per aquest motiu, ja no hi ha problemes d'espai en aquestes instal·lacions.

Aquests dotze vehicles recentment retirats, se sumen als altres que l'ajuntament va fer retirar amb anterioritat. De moment el consistori no ha facilitat aquesta xifra final a aquest mitjà.

A la trobada també hi ha assistit el secretari general de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, que ha insistit que les millores en infraestructures com l’R3 o la C-16 s’han de fer independentment de la celebració dels Jocs.

En relació al manifest de més de 150 científics que s’han mostrat contraris als Jocs, en considerar-los inviables ambientalment, Font ha assenyalat que, com més veus sorgeixin, més enriquidor serà el debat per superar les adversitats que hi puguin haver al voltant de la candidatura.
Font també ha explicat que el fet de promocionar la marca Pirineus no es fa només pensant en el turisme. Així, ha remarcat que donar a conèixer la marca també positiu per als productors agroalimentaris quan vulguin exportar, ja que es coneixerà més d’on venen.
Des del territori s'han mostrat satisfet amb les explicacions donades i han explicat que el que més preocupava als alcaldes era saber si es farien grans infraestructures

Tot i això, fins al pròxim Consell d’Alcaldes no prendran una decisió sobre si donen suport o no a la candidatura.

Parlen al vídeo: 
ANNA CAULA, SECRETÀRIA GENERAL DE L'ESPORT I DE L'ACTIVITAT FÍSICA
RICARD FONT, SECRETARI GENERAL VICEPRESIDÈNCIA, POLÍTIQUES DIGITALS I TERRITORI
ISIDRE CHIA, PRESIDENT CONSELL COMARCAL CERDANYA

En matèria d’inversions, l’Ajuntament també preveu destinar 900.000 euros a diverses obres de millora de l’espai públic, com ara pavimentació de carrers i renovació de voreres. En l’àmbit de la via pública, el pressupost també preveu millores en zones verdes al Parc Shierbeck i al barri de l'estació.

Pel que fa als equipaments esportius, com ja s’havia anunciat, es destinaran 400.000 euros a canviar la coberta i la tanca perimetral de la pista de gel. També hi haurà millores a la zona esportiva de Vilallobent i es destinaran fons a la tercera fase del centre cívic i esportiu que es fa al costat del poliesportiu.

En l’àmbit d’equipaments, està previst fer actuacions a la nova oficina comarcal del DARP, a la nova Oficina Jove de la plaça Regne de Mallorca o l’adaptació de les sales superiors del Museu Cerdà per acollir el casal d’avis. Al Museu Cerdà també s’hi preveu destinar una partida per acabar la sala dedicada a la història de Puigcerdà. Encara en l’àmbit cultural, es preveu fer una inversió per completar la tercera fase del túnel que hi ha sota el passeig 10 d’abril, per tal de fer-lo visitable.

Altres inversions destacades són les que es faran al pàrquing del Museu Cerdà, on es refarà el mur que es va esllavissar i es millorarà el control horari d’estacionament dels vehicles, així com la passarel·la que uneix els ascensors amb el carrer Higini de Rivera.
Finalment, el capítol d’inversions també preveu partides per arreglar pisos i posar-los a disposició de la borsa d’habitatge per a lloguer social o fer millores en l’eficiència energètica de diversos equipaments.

El pressupost s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de Govern de Junts per Puigcerdà, així com de la regidora del PP, Montse Forment. El principal grup de l’oposició, Esquerra, per la seva banda, hi ha votat en contra.

Des del grup republicà han criticat que l’equip de govern proposi demanar un préstec a llarg termini de 2.748.000 euros, ja que “això vol dir que només el 9% del total de les inversions es farà amb fons propis, demostrant una manca de múscul financer”. També ha criticat que l’Ajuntament se situï en una ràtio d’endeutament del 62%, ja que “encara que sigui assumible i se situï dins de la llei, està molt per sobre de la mitjana dels municipis de Catalunya, que és del 30%”. També ha lamentat que la partida per a habitatge social sigui de 55.000 euros, assegurant que és insuficient.

Parlen al vídeo: ALBERT PIÑEIRA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

Per altra banda, el també republicà Joan Manel Serra, cap de l'opocisió al consistori puigcerdanenc, ha fet pública la seva renúncia al càrrec de conseller comarcal per motius personals i laborals. De moment, encara no s'ha nomenat qui el subtituirà. 

El ple també ha aprovat incrementar la massa salarial del personal de l'ens, modificar l'addena del conveni de prestació de serveis d'arquitecte comarcal, donar llum verda al conveni treball i formació per a la realització de taques d'interès general en l'àmbit de manteniment de camins i conservació del patrimoni cultural i natural o prorrogar el conveni de col·laboració interadministrativa amb el departament de benestar i família per a la prestació del servei del CDIAP a Cerdanya.

La previsió del Govern és que la consulta se celebri a finals de primavera. La consellera ha explicat que la candidatura planteja celebrar proves en altres països i, sobre la reunió amb l'Aragó, ha assenyalat que no hi ha nova data, però que "probablement es produirà en les properes setmanes".

Vilagrà ha defensat la consulta es farà a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran per "acostar al màxim a les persones que tindran la candidatura en el seu territori" i perquè són unes comarques que "sovint senten que les decisions es prenen molt lluny”.

Amb tot, ha recalcat, el Govern vol que el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès "puguin fer aportacions" en el procés i que per això participen de la comissió territorial i han intensificat les reunions institucionals i amb els agents socials i econòmics per explicar-los el projecte.

El ple també va aprovar el pressupost anual que serà de poc més de 2.800.000 euros per aquest 2022. Del document destaca les partides dels capítols 1 i 2, que corresponen a la de personal i la despesa de béns i serveis. Pel que fa a les inversions, el document preveu una partida de 160.000 euros.

També, durant la sessió, es va acordar l'aprovació del codi ètic i bon govern de l'Ajuntament de Llívia i la redacció del pla de mesures antifrau, un dels requisits que exigeix la Unió Europea a les administracions que vulguin acollir-se a les subvencions que s'atorgaran a través del programa Next Generation.

Finalment, i entre altres, es va aprovar el conveni marc de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit i l'Ajuntament de Llívia, en matèria de seguretat viària, que pretén tirar endavant el pla de pacificació de l'avinguda Catalunya.