Programa especial dedicat al 20è aniversari del projecte d’inserció Troballes de Lleida. Des de la Seu d’Urgell, coneixem una altra iniciativa germana, la del Grup Grapats, nascut amb la mateixa filosofia i que també compta amb un Centre Especial de Treball, adreçat específicament a persones amb discapacitat. Hem anat a veure com funciona un dels seus serveis, el de paqueteria sostenible, que forma part de la quotidianitat de la ciutat.

Els càmpings són un motor econòmic en moltes zones del territori, però són també allotjaments més vulnerables que d’altres davant dels riscos naturals. La millora de la seva seguretat ha sigut el tema central del 2n Congrés de Càmpings de Catalunya, que s’ha celebrat a la Seu d’Urgell amb la participació de més de 300 persones implicades en el sector. S’hi ha donat a conèixer un pla pilot per reforçar la prevenció i la capacitat de resposta davant d’emergències. En parlem amb Cel Feliu, presidenta de l’Associació de Càmpings de Lleida, i Tomàs Sentenach, responsable del càmping Sol i Neu.

El món de la joiera està vinculat amb materials que solen tenir un elevat cost econòmic i mediambiental. Però també hi ha la possibilitat de sortir d’aquest model i aportar un altre tipus de valor a aquestes peces. Això és el que va empènyer Amàlia Rubio a iniciar el projecte Tamanit, que uneix la sostenibilitat amb la inclusió de persones amb discapacitat. A través de la Fundació Adis, Maria Esther Álvarez i Marisol Navarro s’encarreguen de crear arracades fetes a partir del plàstic d’ampolles reciclades. Després d’un any de feina, ara el resultat està a punt de sortir al mercat i ho hem anat a veure amb el Connecta Lleida Pirineus.

Al Casino Ceretà de Puigcerdà s’ha pogut veure per primera vegada una obra musical i teatral que ha reunit una vintena d’intèrprets catalans, balears i occitans sota una mateixa bandera. Amb el títol de Lou Bastimen, es tracta d’un projecte impulsat en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània que busca reivindicar els vincles de passat i present entre aquests tres territoris i fer-ho a través de la cultura. La creació és fruit de més d’un any de preparació entre la companyia La Inestable Ceretana de Teatre, els Xeremiers de Sóller, la Fondation Musicale du Cabardès i el Trio Aqueles. En veiem el resultat i parlem amb els participants sobre com han viscut tot el procés.

El 10 d’abril és una data assenyalada a Puigcerdà. Es commemora l’aniversari d’un episodi que va marcar la població l’any 1873, en el context de les guerres carlines, quan la vila va resistir a un setge violent per mantenir-se fidel als ideals liberals, a diferència de moltes zones de l'entorn rural de Catalunya. Un fet que es recorda cada any amb un acte al monòlit de la plaça dels Herois i que ens expliquen Joan Manel Casanovas i Maria Lluch Ginesta, besenta d’un dels resistents al setge.

Fa cinc anys que a la Seu d’Urgell es va començar a impartir el grau d’INEFC Pirineus, i des d’aleshores la ciutat s’ha anat tornant més universitària: no només per la presència d’estudiants, sinó també per les iniciatives que sorgeixen al seu voltant. Una mostra és una col·laboració que s’ha impulsat amb el barri de Santa Magdalena, i que ha de culminar amb la celebració d’un esdeveniment esportiu creat pels mateixos estudiants en una assignatura de la carrera. Descobrim les diferents propostes que s’han presentat i com es volen dur a terme.

L’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell acull una nova edició del cicle ‘Recerca Jove’, que dona a conèixer a través de conferències els treballs de recerca d’alumnes de batxillerat. La primera presentació s’ha centrat en una investigació sobre trastorn de l’espectre autista en la infantesa, que ha servit per trencar alguns tòpics que envolten aquesta condició que afecta una de cada 81 persones a Catalunya. En parlem amb la seva autora, Shirley Beltri, i amb Berta Vidal, presidenta de l’associació Autisme Pirineu.

Els baixos d’una casa Montferrer acullen el Museu de la Teula, una iniciativa de Josep Torra, procedent d’una família de teulers de la Segarra, que ha recopilat desenes d’aquestes peces de diversos indrets i territoris. L’exposició documenta com es fabricaven i la presència que va tenir aquesta activitat a l’Alt Urgell, i té també un valor històric, amb teules de pobles avui desapareguts o abandonats, com Tiurana, Colldarnat o Nabiners. L’hem anat a descobrir acompanyats del seu impulsor i de l’arqueòloga especialitzada en ceràmica Carla Garrido.

Qualsevol indret pot ser bo per jugar, però del 27 al 29 de març el lloc més indicat per anar a fer una partida de joc de taula és la Seu d’Urgell. La ciutat acull la 10a edició del Festival del Joc del Pirineu, un esdeveniment que omple diferents equipaments i locals perquè tothom trobi el seu moment per jugar. Una de les novetats d’aquest any és una exposició dedicada a la figura d’Elizabeth Magie, l’autèntica creadora del joc del Monopoly. Hem anat a veure la mostra i també com han començat les primeres partides a la Sala Sant Domènec.

El projecte educatiu Dansa’t utilitza els balls tradicionals com a fil conductor per donar a conèixer la cultura d’arreu del Pirineu a les escoles. La iniciativa, impulsada per l’Escola Folk del Pirineu i dinamitzada pel músic Ivan Caro, ha arribat a més 400 alumnes de 18 centres educatius de l’Alt Urgell, els Pallars i l’Alta Ribagorça. Aquest dijous s’ha fet una gran trobada de cloenda a la Seu d’Urgell per compartir els aprenentatges i hem anat a seguir-la.

L'arribada de Setmana de Santa està lligada a una expressió popular i religiosa com són les processons, que ompliran els carrers de poblacions com la Seu d'Urgell, on se celebra una de les més antigues de Catalunya. Coincidint amb això, fins al 10 d’abril es pot visitar a la ciutat una exposició fotogràfica centrada en una cara menys visible de la tradició. És la que ha retratat el fotoperiodista Tony Lara, que durant deu anys ha seguit els preparatius del mateix dia de l’esdeveniment per mostrar-ne les interioritats i la seva part més humana. Veiem el resultat del projecte, titulat ‘Passos previs’, amb l’autor i amb la presidenta dels Armats, Pili Peral.

Arreu del territori hi ha una llarga tradició d’entitats excursionistes que promouen la descoberta de l’entorn natural fent també una funció de cohesió social. És el cas del Club Excursionista de Cerdanya, el GREC, que aquest 2026 compleix 30 anys des de la seva fundació. Actualment compta amb més de 200 socis i hem anat a veure una de les sortides setmanals que organitzen, que ha passat pels boscos d’Alp.

Les sessions d’Aprofundiment en Matemàtiques són una activitat extraescolar per a alumnes de tot l’Alt Pirineu, l’Aran i Andorra. Les classes es fan cada dijous a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell i els participants poden assistir-hi de manera presencial o telemàtica. Aquest curs les han seguit un total de 36 estudiants, que han pogut interactuar amb aquesta matèria en un format més lúdic i aplicat a problemes quotidians. Hem anat a veure-ho en l’última sessió d’aquesta edició, que organitza el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell amb el suport de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran.

Si pensem en les dents, el primer que ens vindrà al cap segurament serà l’acció de mastegar. Però les seves funcions van més enllà d’això, ja que, amb el conjunt de la boca, són fonamentals per la parla, tenen un paper protector i també influeixen en la nostra expressivitat. La relació que hi tenim és diària, i l’atenció que necessiten també ho ha de ser. El 20 de març és el Dia Mundial de la Salut Bucodental, i per això hem anat a parlar amb les professionals de la unitat d’odontologia del CAP de la Seu d’Urgell per saber com cal tractar aquesta part del cos humà, la més dura que tenim, però que no deixa de ser sensible.

La Cerdanya té una relació molt estreta amb el sector turístic. Gran part de l’economia de la zona en depèn, i des de les administracions locals i les empreses que s’hi dediquen es treballa perquè aquesta dependència sigui més equilibrada al llarg de l’any. Una de les iniciatives que s’estan impulsant busca atraure un tipus de públic que fins ara ha arribat poc a la comarca: el turisme de reunions i congressos. Aquesta setmana, els representants de nou agències especialitzades han fet una estada per conèixer millor l’oferta de propostes que poden oferir als seus clients. Ho expliquem des de l’estació de Guils Fontanera, un dels llocs que han visitat.

Gairebé tothom haurà escrit algun conte en la seva vida, ni que fos aquell de l’escola per un certamen literari. Animar-se a fer-ho de més grans ja no és tan habitual, tot i que continua estant a l’abast de tothom. Això és el que promou un taller a la biblioteca Sant Agustí de la Sant d’Urgell dedicat a l’escriptura creativa de contes infantils. És la quarta edició d’aquesta proposta que aquest any condueix l’escriptor i docent Pol Castellanos. Hem anat a veure la primera sessió en marxa i a conèixer les inquietuds dels seus participants.

L’envelliment femení està envoltat de canons estètics que afecten el benestar emocional de les dones. A l’Alt Pirineu, el col·lectiu de dones grans és un dels més nombrosos i això fa més necessari parlar sobre la qüestió per trencar amb aquestes pressions. Amb aquesta idea, s’ha organitzat una xerrada a l’Esplai de la Gent Gran de la Seu d’Urgell en el marc dels actes del 8 de març a la comarca, que han posat l’accent en la vellesa. Hem anat a escoltar les reflexions i les experiències que n’han sortit amb la psicòloga Maria Miró, la nutricionista Laia Vilarrubla, la tècnica d’Igualtat Gemma Guàrdia i algunes de les assistents.

Quan pensem en aprendre llengües, la primera imatge pot ser la d’algú estudiant en una acadèmia. Però els idiomes es posen en pràctica en molts altres contextos, que també es poden convertir en espais d’aprenentatge. Amb aquesta idea, l’Escola Oficial d’Idiomes i el Centre de Formació d’Adults de la Seu d’Urgell han organitzat un taller de danses tradicionals europees, dinamitzat per la formació Cul de Sac. L’activitat, que es va estrenar l’any passat en francès, s’ha fet ara en anglès i ha tingut una bona acollida. Ho hem anat a veure en acció a la sala Sant Domènec.

La zona de Coll de Pal ha sigut l’escenari aquest dijous al matí d’un simulacre de rescat per una allau. Més d’un centenar de persones han participat de l’acció, organitzada per Protecció Civil i l’estació de La Molina, que ha servit per practicar les maniobres dels diferents agents implicats davant d’un accident d’aquesta magnitud. Els cossos d’emergències fan simulacres de manera periòdica, però és la primera vegada que a Catalunya se’n fa un d’aquest tipus per un cas d’allau, amb un grup nombrós de víctimes i la mobilització de tants efectius. Una actuació que s’ha decidit realitzar aquesta temporada per la quantitat de neu acumulada superior a l’habitual.

L’agroforesteria és un model de gestió de la terra que combina els arbres, els cultius i el bestiar. Tot i que encara és minoritària a Europa, aquesta pràctica s’està potenciant cada vegada més pels beneficis mediambientals i socioeconòmics que té. Una mostra d’això és el projecte europeu AgrosylviMob, que busca facilitar la formació de professionals d’aquest sector fent que s’adapti als contextos de diferents països i amb una perspectiva inclusiva. Aquests dies, els participants del projecte han vingut a Catalunya, acollits per les dues entitats locals que hi estan implicades, la cooperativa L’Olivera i la Fundació Privada Integra Pirineus. Expliquem la iniciativa i el seu impacte durant la visita que han fet a l’Alt Urgell i Cerdanya.

De perruqueries n’hi ha moltes i de tota mena, però segurament en queden poques com la barberia Ribera del carrer Major número 28 de la Seu d’Urgell. Un lloc on s’hi fa una feina discreta, però que no passa desapercebut per la seva estètica antiga, que s’ha mantingut pràcticament intacta durant prop d’un segle. Ara el seu futur proper és incert, perquè l’actual barber, Joan Ribera, es jubilarà i no té relleu per continuar amb l’activitat. Hem anat a descobrir l’espai i la història que l’acompanya, que formen part del patrimoni comercial de la ciutat.

L’escriptora i directora de cinema francesa Virginie Despentes va escriure l’any 2006 el llibre ‘Teoria King Kong’, un text autobiogràfic que despulla les opressions del sistema patriarcal i que ha esdevingut un manifest a favor del feminisme. La companyia La Virgueria ha convertit l’obra en una peça teatral interpretada per l’actriu Maria Pau Pigem, que s’ha pogut veure als Cinemes Guiu de la Seu d’Urgell. Ho expliquem en programa especial dedicat al Dia Internacional de les Dones.

Al poble de Girul hi ha la que es pot considerar la vinya més alta d'Europa, situada a 1.675 metres d'altitud. Un projecte experimental que va arrencar el 2007 per veure com s'adapta el cultiu al clima d'alta muntanya, en un context en què l'augment de les temperatures està propiciant l'impuls d'iniciatives vitivinícoles a zones més elevades. En parlem amb l'enòloga Míriam Chivite i el ramader Albert Pons en un programa especial dedicat al món del vi.

Són moltes les qüestions que marquen el debat de les eleccions agràries que s’han celebrat el 27 de febrer, però hi ha un factor que sobrevola tota la resta: el generacional. Una gran part dels electors tenen més de 55 anys, i les últimes dades mostren que a Catalunya només un de cada vuit titulars d’una explotació agrària són menors de 41 anys. La supervivència del sector passa necessàriament per canviar aquesta tendència i per trobar solució a casos com el de la granja de Cal Esparrica d’Espaén, a les Valls d’Aguilar. Parlem amb els seus propietaris, Anna Parramon i Josep Navinés, que busquen algú a qui traspassar el projecte i que alhora impedeixi que el poble es quedi sense habitants.

A l’Escola Bac de Cerdanya d’Alp aquesta setmana serà una mica diferent a les altres. Han iniciat un projecte musical i creatiu que durant tres dies portarà els alumnes de 5è i 6è de primària a conèixer el gènere del rap i a posar-lo en pràctica. Serà a través d’un taller conduït per Jordi Estivill, del col·lectiu Versembrant, amb el qual acabaran creant ells mateixos una cançó i enregistrant-la. A través del rap, els alumnes treballen l’expressió escrita i oral en català i la musicalitat, i també es fomenta la reflexió i la crítica davant de situacions injustes que els envolten.

Des que van començar a aparèixer les aplicacions obertes d’intel·ligència artificial, ens hi hem anat familiaritzant cada vegada més. Costa trobar algú que no hagi entrat alguna vegada en un d’aquests portals més coneguts a preguntar a o resoldre un dubte. Més enllà d’un ús puntual, hi ha àmbits on la IA pot tenir un impacte estructural, com és el cas de l’educació. La majoria d’alumnes ja l’utilitzen per estudiar o per fer exercicis, però això pot ser compatible amb aprendre? Un taller a l’Espai Jove d’Oliana dona eines per respondre a aquesta qüestió.

El Monopoly és un dels jocs de taula més famosos de la història i està considerat el primer de tipus modern que va existir. Es va posar a la venda l’any 1935, però els seus orígens van una mica més enrere i tenen com a protagonista una dona, Elizabeth Magie. Reconèixer la seva tasca, que va caure en l’oblit, és el que es proposa una iniciativa promoguda pels organitzadors del Festival del Joc del Pirineu que vol dedicar-li un carrer a la Seu d’Urgell. Han impulsat una recollida de signatures i també han dissenyat una exposició per donar a conèixer la seva història que s’estrenarà per la propera edició de l’esdeveniment del 27 al 29 de març.

Aquest hivern està sent un dels més nevats que es recorden els últims anys al Pirineu. La neu regala imatges bucòliques, però també porta associats perills com el de les allaus, que ja han provocat diversos accidents aquesta temporada. Per entendre millor per què es produeixen i per saber com prevenir-les, en parlem sobre el terreny amb tècnics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya encarregats d’elaborar el Butlletí de Perill d’Allaus, que informa diàriament sobre els tipus de riscos i on es localitzen.

La ràdio és un mitjà que segurament ofereix més facilitats que cap altre perquè s’hi puguin implicar tota mena de persones i col·lectius. No només té potencial per comunicar, si no també per transformar aquells qui comuniquen. Una mostra d’això la trobem a la Seu d’Urgell, on la ràdio local RàdioSeu té un espai reservat a les ones per al Club Social El Picot, que es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental. Ho descobrim en un programa especial dedicat al Dia Mundial de la Ràdio.

Lucas, Oliver i Antón Verdaguer es dediquen a l'esquí freestyle en la modalitat de bamps i han impulsat una campanya de micromecenatge per recaptar fons i poder participar a les tres últimes proves de la Copa d'Europa d'aquesta especialitat que es fan a Escandinàvia. Tenen l'objectiu d'aconseguir 25.000 euros i aspiren a quedar en les primeres posicions del campionat, amb la vista posada en els propers Jocs Olímpics d'Hivern. Ens ho expliquen des de casa seva al poble de Meranges.

També al programa, expliquem l’estat en què es troba l’Eix Pirinenc en el tram entre el Pont de Bar i Martinet. Des de fa dos mesos, la carretera s’ha omplert de forats que suposen un perill per a tots els vehicles que cada dia es desplacen per la via.

La indústria càrnia Mafriseu de la Seu d’Urgell ha tancat definitivament després de més 65 anys en funcionament. La jubilació dels seus gestors i la falta de relleu han impedit donar continuïtat al projecte, que donava servei a ramaders de l’Alt Urgell, Cerdanya, el Berguedà i el Pallars Sobirà. A banda d’escorxador, l’empresa s’havia especialitzat en l’elaboració de productes carnis per arribar directament als comerços i consumidors finals. El tancament de les instal·lacions es va fer efectiu el desembre passat i hem anat a veure com afectarà això al sector ramader.

Les pintures rupestres del Roc de Rombau de Peramola, declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO, conviuen des de fa anys amb la pràctica de l’escalada a tota la paret del seu voltant, que és una referència mundial dintre la disciplina. Aquesta convivència va semblar que trontollava el passat mes de desembre, quan el Govern va aprovar una ordre per protegir les pintures que es va interpretar que prohibia l’activitat esportiva a la zona. Expliquem com la situació està en via de resoldre’s després d’una trobada conjunta entre les parts implicades.

Aquest 2026, el poble de Peramola està d'aniversari: celebra 1000 anys del seu origen documentat. És per això que un grup de veïns i veïnes estan impulsant una programació d'activitats i propostes culturals dedicades a l’efemèride que s’allargaran durant tot l’any, amb una mirada de passat i també de present. Expliquem què va passar l’any 1026 i algunes de les iniciatives que ja s’han posat en marxa, com la imatge o la banda sonora de la commemoració.

Johan Sebastian Bach i Georg Friederich Händel no es van conèixer mai en persona, però el musicòleg Paul Barz es va imaginar com hauria estat una trobada entre els dos compositors a l’obra ‘Possible encontre’. La Cadí Orquestra de Cambra i la Teatral 260 han portat en escena fragments d’aquest text amb una proposta artística que mostra els diferents contrastos entre aquestes dues grans figures de la història de la música. La representació s’ha pogut veure a la Sala Immaculada de la Seu d’Urgell.

Amb la collita de les últimes olives de la temporada, arriba la Fira de l’Oli del Pirineu, que reuneix a Aramunt productors, professionals del sector i consumidors en una cita que celebra la seva tercera edició. L’esdeveniment tindrà lloc els propers dies 7 i 8 de febrer i hem anat a veure com es presenta i com s’elaboren al molí del poble alguns dels olis que hi seran presents.

La Seu d’Urgell guanya un nou espai cultural dedicat especialment als infants. Es tracta del Refugi Kanalla, una llibreria centrada en el públic infantil que obre les portes al centre històric de la ciutat. L’espai oferirà una programació regular d’activitats i vol convertir-se en un punt de referència educatiu i comunitari. El projecte neix de la mà de la llibreria El Refugi, situada també al carrer Canonges, i l’expliquen les seves impulsores, Núria Vilarrubla i Sònia Mataró.

.

Cada vegada queden menys persones que guarden un record directe de la Guerra Civil, però el que sí que perduren en moltes poblacions són restes materials del conflicte, en alguns casos amagades, però que poden servir per no oblidar els fets quan els testimonis orals ja no hi siguin. Un d'aquests casos el trobem al poble de Tragó, on hi ha en marxa un projecte per recuperar el refugi del Capcarrer, un amagatall que van construir els mateixos veïns per protegir-se de les bombes de l’exèrcit franquista. Ho expliquem amb Jesús Bach, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Peramola, i Maria Cinta Pià i Josep Codina, veïns del poble.

De manera més habitual els últims anys, botigues històriques d’algunes poblacions es veuen obligades a tancar. Pot ser per raons personals o més pel context socioeconòmic, però és un fet que implica alguna cosa més, ja que són espais que tenen un important valor històric a l’hora d’entendre l’evolució de la societat de cada lloc. Amb la idea de preservar aquesta memòria, des de l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell s’ha impulsat un documental per recollir els testimonis d’alguns dels comerços més emblemàtics de la ciutat i que avui es mantenen en actiu. El projecte s’ha basat en una extensa recerca que estan fent Amadeu Gallart, Lluís Salses i Javier Galindo sobre els comerços des de l’any 1860. Ho expliquem passant pel carrer Major i per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Els últims anys, l’escalada s’ha fet cada vegada més popular. A això hi ha contribuït l’obertura en moltes poblacions de rocòdroms, sales on es pot practicar l’activitat d’una manera fàcil i accessible, sense haver d’anar a parets naturals i de tenir tot el material que fa falta per això. Els rocòdroms han creat afició allà on no s’escalava, i també en llocs de tradició escaladora han ajudat a unir la comunitat i a fer-la créixer. Això és el que ha passat a la Seu d’Urgell amb el projecte de 'El Rocko', que està creant escola entre els més petits i ara habilitarà dos nous espais perquè puguin iniciar-se.

La 29a Festa de l’Esport Català reconeix Kilian Jornet com a millor esportista del 2025. Són moltes les fites que ha aconseguit en muntanyes d'arreu del món, l'última als Estats Units, on va ascendir en 31 dies seguits les 72 muntanyes de més de 4.000 metres del país. Tota una trajectòria que parteix del Pirineu i de llocs com el refugi de Cap del Rec, a Lles de Cerdanya, o el poble de Montellà. Hi hem anat per parlar-ne amb la seva mare, Núria Burgada, i Ramon Sellés, director de l’estació de Lles.

Aquesta temporada de neu excepcional fa possible que es recuperin esdeveniments que feia temps que no es feien. És el cas de la Marxa Pirineu, l’emblemàtica cursa d’esquí de fons amb gairebé tres dècades d’història, que des del 2022 no s’havia pogut celebrar. El proper diumenge 25 de gener tornarà a fer-se amb un nou format més flexible, en el qual els participants podran sortir des de les estacions de Lles o d’Aransa i cronometrar-se ells mateixos. Ho expliquem des de l’estació de Lles de Cerdanya.

Als territoris rurals i de muntanya, factors com l’aïllament o la dispersió geogràfica fan que les persones en risc d’exclusió social vegin agreujada la seva situació per la dificultat d’accedir als serveis i recursos que necessiten. Davant d’aquesta realitat, la Federació ALLEM, juntament amb sis entitats socials de la demarcació de Lleida, ha conduït durant tres anys el projecte ‘Som Rurals-Som de Muntanya’, amb l’objectiu pal·liar aquesta mancança. Amb el finançament de fons europeus, s’ha posat a prova un model pioner d’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat, que planteja canvis a l’actual sistema de serveis socials. Els resultats s’han presentat en una jornada a la Seu d’Urgell amb els diferents agents implicats.

Fa temps que en el món de l’educació sona amb força el treball per projectes, un mètode d’aprenentatge en el qual els alumnes desenvolupen un iniciativa que té una aplicació en la vida real, i ho fan sent ells qui condueixen tot el procés. Seguint aquest model, a l’Institut La Valira de la Seu d’Urgell cada any els alumnes de 3r d’ESO creen una aplicació mòbil. El projecte va culminar la setmana passada amb la presentació en públic del resultat, que és una eina destinada a ajudar a reduir el sedentarisme. S’hi han implicat una trentena d’alumnes i hem anat a parlar amb alguns d’ells per saber com ha sigut tot el procés.

Cada any, i ja en fa catorze, a la Seu d’Urgell per aquestes dates es pot visitar una exposició col·lectiva i molt diversa que té un denominador comú. Es tracta d’un material de l’antiga ferreteria Mallol, que després de tancar l’any 2017, aprofita els objectes que encara conserva al seu magatzem per donar-los una nova vida artística. La iniciativa ha anat creixent i en aquesta edició ha sumat un total de 35 participants. L’element escollit han estat uns filtres de paper i n’hem anat a veure el resultat amb les autores de tres de les obres.

El dissabte 17 de gener és Sant Antoni Abat, una festivitat molt viscuda en nombroses poblacions del territori. En destaquen els Tres Tombs, amb el ritual de benedicció dels animals, però en el cas de la Seu d’Urgell hi ha un ingredient principal més, o uns quants. Són els que omplen la tradicional calderada que des de fa més de 120 anys elabora la Confraria de Sant Antoni i que es reparteix aquest dia per a tota la població. Abans que arrenqui el bull a primera hora del matí, hem anat a veure com es preparen les calderes d’on se serviran més d’11.000 racions.

Aquesta setmana s’han reprès les classes d’anglès al municipi de Lles de Cerdanya després de l’aturada nadalenca. Es tracta d’un servei que era inèdit al municipi i que es va començar a oferir aquest curs de la mà d’una acadèmia local i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Els cursos es fan cada dilluns i ja compten amb una vintena d’alumnes de totes les edats i dels diferents pobles de la zona. Hem anat a veure com estan funcionant i de quina manera estalvien hores de desplaçament als veïns i veïnes.

Les tardes hivernals potser conviden més a quedar-se dintre casa fent alguna activitat en solitari, però el mateix es pot fer en un espai compartit i sumar-hi un component social. En són una mostra els tallers organitzats per Càritas d’Urgell, que busquen oferir aprenentatges pràctics i alhora teixir xarxa i crear vincles entre persones. Una de les activitats són els taller de costura que es fan cada dimecres i hem anat a veure’ls en la primera sessió després de l’aturada nadalenca.

El començament del mes de gener implica sempre l’obertura d’un nou calendari. Aquests dies ja veiem penjat el del 2026 en molts espais, amb versions de tota mena. Se’n troben de més generalistes, però també n’hi ha que tenen una identitat i un caràcter molt propi. És el cas del Calendari Cerdà, que es publica des de l’any 1980 i que s’ha convertit en una referència per tota la gent de la zona. Hem anat a Puigcerdà per descobrir les particularitats de la seva última edició i el llibre que l’acompanya amb diferents persones que l’impulsen.

La llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell organitza el cicle de recitals de poesia Foscúria, una proposta singular en la qual el públic desconeix l’autor o l’autora convidat fins que comença l’actuació. L’activitat es fa cada primer divendres de mes i té lloc en una sala a les fosques, on es busca crear un ambient íntim i generar una connexió amb els versos a través de les sensacions. Ho hem anat a veure i a descobrir la identitat de la protagonista de la sessió del mes de gener.

Aquest últim any, al món hi ha hagut 59 conflictes armats actius, segons l’Índex de Pau Global. Una realitat que pot ser llunyana geogràficament, però també arribar-nos ben a prop, ja que 122 milions de persones han hagut de marxar del seu lloc d’origen a causa d’aquestes guerres. L’exposició ‘Refugiats. Andorra, país d’acollida’, impulsada per l’espai Cal Pal, relata com el Principat ha rebut persones desplaçades en diferents moments de la història contemporània. La mostra es pot visitar fins al 14 de febrer a la segona planta del Centre Cívic del Passeig de la Seu d'Urgell per iniciativa de l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat.

En tots els municipis, per petits que siguin, hi passen o hi han passat històries que mereixen ser explicades. Posar-les sobre paper és una manera de donar-les a conèixer i també de generar comunitat entre els veïns i veïnes. Això és el que van començar a fer a la vila Llívia l’any 1980, quan es va publicar per primera vegada un quadern d’informació local. Després de més de deu anys inactiu, ara aquesta revista històrica s’ha recuperat, amb un nou número que des d’aquest dimecres ja està disponible al públic. En veiem el resultat amb alguns dels autors des de la Torre de Bernat de So, on es va originar tot el projecte de la mà de Josep Vinyet.

De regals per fer aquests dies de festes n’hi ha de molts tipus. Fer-los o rebre’ls ha de ser motiu d’il·lusió, però també es pot convertir en un maldecap si no sabem què regalar o ens el donen i no sabem què fer-ne. El projecte Gratitud Pallars proposa una solució amb la possibilitat de regalar una aportació per col·laborar en alguna causa de millora del territori. Ho expliquem des de la microreserva de Terradets, un dels diferents racons de la zona on té lloc la iniciativa.

Era el 20 de desembre de 1935 quan un incendi va cremar l’antic santuari de Sant Joan de l’Erm. Durant segles, havia estat un lloc freqüentat per viatgers, tractants de bestiar, pelegrins, excursionistes o estiuejants, que s’allotjaven a l’hostatgeria que hi havia al costat, a mig camí entre l’actual Alt Urgell i el Pallars. No va ser fins l’any 1959 que el santuari es va poder reconstruir, després de diversos intents fallits, però en una altra ubicació, al pla de la Basseta. L’empremta de l’original encara és visible en les seves runes, el que avui es coneix com Sant Joan de l’Erm Vell, i en el record llunyà d’alguns veïns de la zona. Rememorem la seva història amb dos d’ells, Rosalia Pintat i Ramiro Millat, amb l’historiador Lluís Obiols i amb l’antic guarda del refugi de la Basseta, Miquel Prat.

El projecte Tallers Itinerants d’Art de Cerdanya organitza un cop al mes un taller de cuina creativa al Casino d’Alp. Dediquen cada sessió a la gastronomia d’un territori i a final de curs recullen les receptes que han treballat en un quadern. La proposta, finançada per l’Ajuntament d’Alp, s’ha consolidat amb participants que venen de diferents punts de la comarca i ho hem anat a veure els dies previs als àpats nadalencs.

La Biblioteca de la Pobla de Segur inicia una nova etapa. Després de gairebé 30 anys al mateix local a la primera planta de l’Avinguda Catalunya número 2, ara està en procés de trasllat a un nou espai més ampli que millorarà la seva accessibilitat i visibilitat. El proper 31 de desembre serà l’últim dia d’obertura a la ubicació actual i hi hem anat per veure què suposarà el canvi.

Les festes de Nadal estan envoltades de tot un univers màgic amb un gran pes de la tradició. Tot i això, també hi ha espai per innovar o per reinventar el que ja hi ha. Això és el que van decidir fer a la Seu d’Urgell ara fa uns 20 anys, amb la idea de tenir una història pròpia i singular, que fes que la gent s’identifiqués amb elements de la cultura local. Després d’aquest temps, es pot dir que l’objectiu s’ha aconseguit, i la prova són les activitats que aquests dies s’organitzen i la resposta que tenen per part dels infants. Ho hem anat a veure en la visita que han fet els minairons i els escrofus, personatges característics del relat nadalenc, a les escoles i llars d’infants de la ciutat.

Els territoris de muntanya tenen unes problemàtiques específiques, i amb l’objectiu de formar professionals que hi puguin treballar per aportar respostes i solucions innovadores, fa vuit anys es va crear el Màster en Gestió d’Àrees de Muntanya, coordinat per la Universitat de Lleida, que és únic en la seva modalitat a tot l’estat espanyol. Coincidint amb el Dia Internacional de les Muntanyes, que se celebra cada 11 de desembre, els estudiants del màster s’han desplaçat a l’Alt Urgell i a la Cerdanya per participar d’una jornada divulgativa organitzada per l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran. Ho expliquem des del poble d'Estana, on han fet una caminada fins a Prat de Cadí.

El restaurant l’Era del Marxant de la Pobleta de Bellveí era conegut fins fa ben poc per la seva cuina i els seus plats. Després d’apagar els fogons fa un any, ara es vol donar a conèixer d’una altra manera, aprofitant el patrimoni arquitectònic i etnogràfic que conserva. Els seus responsables l’han reconvertit en un petit espai museístic dedicat a la memòria pallaresa a través de tota mena d’estris i objectes que expliquen la vida rural i els oficis tradicionals de la comarca. Hem anat a visitar-lo amb Josep Montané i Dolors Perucho, propietaris de l’establiment.

Al Baridà, les seqüeles de la dictadura franquista són especialment visibles en el paisatge amb les restes de búnquers i fortificacions que es troben dispersos per tot l’entorn. Pels veïns sempre han estat els ‘nius’, però oficialment es tractava d’una part de l’Organització Defensiva dels Pirineus, la coneguda Línia P. Ara des del Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà estan recollint el testimoni de veïns que van viure la militarització de la zona durant la postguerra. Hem anat a escoltar-los a Martinet en un programa especial dedicat a la memòria històrica.

El dret a una vida independent i d’inclusió de les persones amb discapacitat està lluny de ser una realitat a Catalunya. Ho diu l’informe publicat per la plataforma Espai Unitari, que agrupa una trentena organitzacions catalanes que treballen en aquest àmbit. Poder accedir a un habitatge o a un lloc de feina, i disposar de suports sense que vinguin imposats per les institucions, són necessitats de les persones d’aquest col·lectiu, que representen un 8,5% de la població catalana. Aquest 3 de desembre, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, usuaris i professionals d’entitats de Cerdanya s’han trobat a Puigcerdà en una jornada de celebració i reivindicació, on han reclamat recursos per tenir més autonomia i no ser tractats amb paternalisme.

Després d’estrenar-se l’any passat, el Pessebre Vivent de la Seu d’Urgell ha arribat per quedar-se. Aquests dies s’ultimen els detalls per a les funcions que tindran lloc per diferents espais del centre històric de la ciutat i ho hem anat a veure, en un programa especial amb Lleida TV per seguir l’encesa de llums de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La frontera parteix la Cerdanya entre els estats espanyol i francès, però els recursos naturals no hi entenen de divisions. Mostra d’això és la gestió que es fa de l’aigua entre els municipis d’Angostrina i Llívia a través del canal de rec que abasteix 76 hectàrees de prats de les dues poblacions. Recentment han finalitzat les obres de millora de la infraestructura, que evitaran les pèrdues d’aigua que es produïen fins ara. Ho expliquem des de la Filatura d’Angostrina, on hi ha el punt de captació de l’aigua que prové de les Bulloses.

La Festa Major d’Hivern d’Oliana, que se celebra per Sant Andreu, serà més especial que altres anys perquè es tornarà a veure una dansa que s’havia extingit al poble. Es tracta del Ball de Cascavells, que gràcies a un projecte comunitari s’ha pogut recuperar després de 30 anys, quan es va ballar per darrera vegada. Els balladors seran alumnes de l’institut escola del municipi, que s’han estat preparant de la mà d’una mestra i amb la col·laboració de diverses persones. A més, amb el suport de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, s’ha creat i enregistrat una música específica per la dansa. Ho hem anat a veure en un dels últims assajos.

L’obra de teatre ‘L’home de la Torre del Peu’ fa un retrat de la societat urgellenca d’inicis del segle XX i del moment en què la comarca es va transformar amb l’especialització en la producció de llet impulsada per Josep Zulueta. El muntatge és una ficció de creació pròpia i es podrà veure durant dues setmanes a la Seu d’Urgell, amb el suport d’administracions locals, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i la Cooperativa Cadí. Ho expliquem amb els impulsors i actors del projecte en un dels últims assajos abans de l’estrena.

Amb les primeres nevades d’aquests dies, la temporada d’esquí al Pirineu escalfa motors. Es preparen les estacions d’esquí i també alguns practicants per estar a punt per quan arribi el moment de calçar-se els esquís. Això és el que fan els membres del Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya, que amb la modalitat del rollerski es poden entrenar durant tot l’any. Veiem com ho fan els grups d’infants i joves al Parc del Segre de la Seu d’Urgell i parlem de la història d’aquesta entitat pionera a l’estat espanyol, que acaba de complir 50 anys.

Des de fa un any, el teatre té espai propi reservat a la Seu d’Urgell. És la sala l’Única, un equipament destinat a l’exhibició i la formació que no existeix en cap altre lloc del Pirineu català. Aquest divendres han presentat la programació de la seva segona temporada, en què oferiran una programació regular cada últim cap de setmana de mes, amb l’objectiu de generar un hàbit de consum teatral entre la ciutadania. Ho expliquem en un programa especial dedicat els Premis Literaris de Lleida 2025.

Conxita Grangé Beleta va ser l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va néixer el 1925 al poble d’Espui, a la Vall Fosca, i el 1944 va ser deportada a Ravensbrük per col·laborar amb la resistència contra els nazis. Amb motiu del centenari del seu naixement, aquest 2025 el Memorial Democràtic ha impulsat diferents actes per recordar-la. L'historiador Josep Calvet i la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, ens parlen de la seva figura i de la importància del seu testimoni des de davant de la casa on vivia la seva família a la Central de Capdella.

Els últims anys s’ha fet una important tasca de recuperació de la història de les trementinaires, però ara per primera vegada se’ls hi dedica una producció audiovisual de ficció. Es tracta del curtmetratge ‘Flor del cel’, que s’està rodant durant aquesta setmana en diferents localitzacions de la Vall de Tuixent i la Vansa. El projecte, dirigit per la cooperativa Clack Audiovisual i amb el suport d’administracions locals i de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, compta amb l’actriu Carme Sansa com a paper protagonista i preveu estrenar-se la primavera del 2026. Ho expliquem des del poble de Sisquer, espai triat per una de les escenes, a l’exterior de Ca l’Arnau.

Una conferència a l’església de Sant Miquel dona a conèixer les peces d’orfebreria romànica que es conserven al Museu Catedral de la Seu d’Urgell. Uns objectes d’alt valor que en la seva època tenien una consideració per sobre de les obres d’altres disciplines artístiques. L’equipament està elaborant un nou catàleg dels elements que conserva i els donarà a conèixer amb diferents actes divulgatius. Ho expliquen el doctor en Història de l'Art Medieval Joan Duran-Porta i Teresa Font, tècnica de conservació i documentació del museu.

Qui es mogui pels boscos del Pirineu o el Prepirineu, passarà segur pel costat d’algun pi negre. És l’única zona de Catalunya on aquests arbres es troben de manera abundant i són els últims dels boscos, els que arriben a la part més alta de les muntanyes. Són hàbitats d’un alt valor ecològic, però que s’enfronten a amenaces com les sequeres, els incendis o la massificació. Amb l’objectiu de protegir-los, el projecte europeu Life Uncinata està estudiant i aplicant diferents mesures avançades de gestió forestal, que combinen l’aprofitament de fusta i la conservació de la biodiversitat. Hem anat a veure com s’està desenvolupant al municipi d’Urús, que forma part d’una de les set àrees d’actuació de la iniciativa, amb els tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya que hi estan treballant.

L'Escola Llums del Nord de Puigcerdà es troba en una situació delicada des que va transcendir que el Departament d'Educació estaria estudiant l'opció de tancar el centre i fusionar-lo amb l’Escola Alfons I. En el seu moment, l'escola es va crear precisament per descongestionar l'oferta educativa de la població, però ara es plantejaria l'opció de fer marxa enrere. La comunitat educativa ha sortit al carrer per reclamar-ne la continuïtat i exigir la construcció d’un nou edifici, ja que des que es va crear l’any 2007 s’ubica en barracons. Educació ha assegurat que l’escola es mantindrà com a mínim un curs més però ha descartat cap canvi en les instal·lacions. Expliquem la situació amb les opinions de l’AFA, l’Ajuntament i el sindicat CCOO.

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça ha incorporat recentment tres nous documents d’alt valor històric procedents de Barruera. Documents nous per l’equipament però vells pel que fa al seu origen. I és que un d’ells és un pergamí musical del segle XII que s’ha convertit en la peça més antiga que conserva l’Arxiu fins a data d’avui. L’any 1994 va estar a punt de ser cremat però gràcies a una iniciativa particular s’ha pogut mantenir i restaurar. Expliquem la seva història amb els arxivers Manel Rivas i Joan Lluís, i amb Daniel Montañà, cedent dels documents.

A les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, el sector serveis representa més d’un 78% de l’economia, gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana, amb un pes especialment important del turisme. L’activitat turística té un clar impacte sobre l’entorn i la comunitat local, i trobar maneres perquè aquest retorn sigui favorable és una necessitat per garantir-ne la seva viabilitat. Amb aquest propòsit, diferents actors públics i privats s’han reunit a Casa Gramuntill, a la Pobla de Segur, en una jornada titulada ‘Equilibri fràgil’ que ha organitzat el Consell Comarcal del Pallars Jussà. Com ha de ser aquest model de turisme regeneratiu? Ho expliquem amb entrevistes a empreses i professionals del sector, especialistes i administracions locals.

Palmira Jaquetti és considerada la primera folklorista catalana. Al llarg de les seves missions arreu del territori va recollir més de 10.000 cançons per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un tasca feta amb un esperit compromès a la qual avui se li està donant reconeixement. Coincidint amb el centenari del seu primer viatge pel Pallars i la Ribagorça, entitats culturals del municipi de Sort volen impulsar de cara l’any vinent diverses activitats per reivindicar la seva figura i donar a conèixer el seu llegat. En parlem des de la Biblioteca Pública de Sort, que acull fins a finals de novembre l’exposició ‘Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963’.

Un 41% del territori de Catalunya és bosc, segons dades de l’Observatori Forestal Català. Fa tres dècades el percentatge era del 38% i any rere any la xifra ha anat creixent. Aquest creixement, en alguns casos descontrolat, ha fet que la gestió forestal es plantegi sovint com un problema, en lloc de ser vista com una oportunitat per al desenvolupament local. Això és el que s’ha volgut ressaltar en la jornada ‘Soc de Bosc 25’, impulsada per la Fundació Integra Pirineus i Cerdanya Viva Ecoestades, que s’ha organitzat per segona vegada a Prullans, amb ponències per part de diferents experts i un sopar benèfic.

Des del mes de març fins a octubre, el riu Noguera Pallaresa rep milers de visitants que venen a practicar esports aquàtics com el ràfting o el piragüisme. La temporada es va tancar el passat 15 d'octubre, i des de fa 14 anys un grup de professionals de l’esport que treballen al sector aprofiten aquest moment per fer una gran acció de neteja del riu amb la implicació de centres educatius i voluntaris de tot el Pallars Sobirà. La Iniciativa Rius, organitzada per l’Associació Esportiva Pallars i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, mobilitza durant una setmana unes 600 persones al llarg de 90 km de riu. Ho expliquem des de Sort amb els estudiants de cicles formatius de l’Institut Hug Roger III.

Si hi ha un aliment que identifica la comarca de l’Alta Ribagorça, és sens dubte la girella. Es tracta d’un embotit singular, ja que és l’únic que s’elabora amb carn de corder, i té una llarga tradició, amb referències que al segle XV ja es feia. Al Pont de Suert se li dedica cada any un esdeveniment. És la Fira de la Girella, que el proper cap de setmana del 25 i 26 d’octubre celebrarà el 25è aniversari des de la seva creació. Expliquem com es prepara i com es viu la cita amb persones que hi estan implicades.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix 70 anys des de la seva creació, el 21 d'octubre del 1955. És l'espai natural protegit més antic de Catalunya i també l'únic amb aquest nivell de protecció. El Parc ha esdevingut avui una icona del paisatge de muntanya del Pirineu i cada any rep unes 600.000 persones que venen a veure la seva riquesa natural. Una situació molt diferent a la dels seus orígens. Coincidint amb aquesta data assenyalada, parlem amb el seu director, Lluís Florit, amb l’agent rural Pep Gilabert i amb l’antic guarda Joan Gil sobre l’evolució de l’espai i els seus reptes de futur, des del poble de Boí.

La Seu d’Urgell celebra el seu esdeveniment més emblemàtic de l’any, la Fira de Sant Ermengol. Els carrers de la ciutat s’omplen de parades i visitants amb el sector agroalimentari com a gran protagonista, i en especial els formatges artesans del Pirineu, que des fa 31 anys s’han convertit en el producte estrella de la cita. El passeig Joan Brudieu es consolida com a espai central per als formatgers, un total de 50 en aquesta edició. Des d’allà, veiem com ha començat la fira i analitzem els perfils de consumidors de formatges amb Leire Bravo, responsable del projecte europeu ‘Know N Cheese’.

Els propers dies 8 i 9 de novembre la cuina pirinenca té una cita a Ordino en la 33a edició de la Mostra Gastronòmica d’Andorra i Pirineus, una trobada de referència del sector que reuneix xefs, restauradors, productors i aficionats a la cuina del Principat i de la resta del Pirineu català. En aquesta edició la presència de restaurants vinguts de Catalunya serà més alta que mai, amb set establiments de l’Alt Urgell, Cerdanya i el Ripollès. Coneixem les propostes de dos d’aquests establiments, La Glorieta de Castellciutat i el Taraó, en la presentació de l’esdeveniment a la Seu d’Urgell.

El cap dels GRAF dels Bombers, Marc Castellnou, va pronosticar la possibilitat que hi hagi un gran incendi al Pirineu. A partir d'aquesta idea, l'artista visual Maria Giró ha fet un estudi artístic dels boscos del Pirineu per mostrar diferents mirades sobre la seva realitat. El resultat és una exposició que es pot veure aquests dies a la Sala La Cuina de la Seu d'Urgell i que uneix el text i la fotografia amb tècniques gràfiques treballades al Taller Tartera. La visitem coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Rurals.

Durant tot aquest 2025, la vila de Bellver de Cerdanya commemora els 800 anys de la seva fundació. La celebració de l’efemèride ha sigut present en diverses iniciatives, des d’exposicions, converses, actuacions musicals o la publicació de llibres, i el proper dissabte 18 de setembre culminarà amb una jornada de cultura i patrimoni. Els carrers del poble també han sigut l’escenari d’una representació teatral creada per l’ocasió, ‘La nit dels Corbells’. Hi han participat 90 persones entre actors i actrius, corals i colles de cultura popular, i l’hem anat a seguir amb alguns dels protagonistes.

Les persones que necessiten accedir a serveis d’atenció a la salut mental a l’Alt Urgell tenen a l’abast unes noves instal·lacions a la Seu d’Urgell. El servei de rehabilitació comunitària i l’hospital de dia s’han traslladat a un nou equipament que suposarà una millora important per als pacients i els professionals. L’espai s’ha donat a conèixer en una jornada de portes obertes coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental.

Si hi ha un instrument insigne a les comarques pirinenques, aquest és l’acordió. La seva història està molt vinculada a la tradició popular, a la música que sempre s’havia tocat als pobles els dies de festa. Avui l’acordió torna a tenir una presència important a la zona, tant a les escoles de música com en l’àmbit professional. A això hi ha contribuït un esdeveniment que s’ha convertit en una referència mundial pel sector. És la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que aquest any ha celebrat el seu 50è aniversari, i per aquest motiu s'ha estrenat una exposició a la Sala Sant Domènec de la Seu d'Urgell i un documental sobre la seva trajectòria. En parlem amb el seu fundador i impulsor, Artur Blasco, el realitzador Toni Lombarte i l'acordionista Agustí Busquets.

El refugi de Cuberes, a la Reserva de Boumort, s’ha rehabilitat aquest any amb un sistema constructiu pioner que utilitza bales de palla com a aïllant tèrmic. La façana exterior s’ha recobert amb una capa de 80 cm de palla i això farà que tingui una alta eficiència energètica. Els actuals guardes del refugi van obrir-lo l’any 1998 després de reconvertir una antiga casa forestal i ara gràcies a aquesta millora podran oferir estades durant l’hivern. Ho descobrim amb l’arquitecte Josep Bunyesc i el guarda Gabriel Serra.

El primer cap de setmana d’octubre torna el bàsquet amb la Lliga Femenina, que arrenca amb la primera jornada de competició. El Cadí La Seu és un dels equips que la disputa i ho fa per 25a vegada, una fita que només han assolit dos altres clubs estatals. Aquest divendres les jugadores han estat acabant de preparar el primer enfrontament contra el Leganés i hem anat a veure com ho afronten.

Accedir a un lloc per viure és cada vegada més costós arreu del territori. El mercat de l’habitatge no respon a les necessitats socials i aquest és un problema no només a les zones urbanes, sinó també als entorns rurals. La Seu d’Urgell ha acollit una jornada dedicada a l’habitatge en aquestes àrees menys poblades i als instruments fiscals que tenen les administracions locals per incidir en el parc immobiliari, en el cas per exemple dels pisos buits. Una trobada organitzada per l’Institut de Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, conjuntament l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, on s’han compartit experiències i coneixements. En parlem amb organitzadors, ponents i participants.

Del 26 al 28 de setembre la Seu d’Urgell es vesteix d’estètica vintage dels anys 50 gràcies al Pine Peaks, el Festival Rockabilly del Pirineu, dedicat a aquest gènere musical i als cotxes d’època que l’acompanyen. La cita reuneix una setantena de vehicles clàssics nord-americans vinguts de diferents països europeus, amb l’aparcament del Doctor Peiró com a punt de trobada. Hi hem anat per veure l’ambient i parlar amb alguns dels participants.

Durant tot aquest 2025, Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia, una distinció que per primera vegada que s’atorga a una regió europea. Darrere aquest reconeixement, hi ha la qualitat dels restauradors però també del producte local. Els productors, agricultors i ramaders són part d’aquest èxit, i apostar per ells no només enriqueix els plats, sinó també el territori. Amb aquesta idea, s’ha organitzat a Puigcerdà una trobada impulsada pel Consorci GAL Alt Urgell Cerdanya i pels consells comarcals de les dues comarques. Parlem amb els participants dels seus projectes i dels avantatges de col·laborar entre ells.

La història es pot explicar de moltes maneres: la més immediata és agafar un llibre o consultar internet, però això no vol dir que sigui la més efectiva. Una proposta més atractiva per descobrir el passat l’ofereix Elektra, la Festa de la Llum i de l’Aigua, que se celebra a Tremp el proper cap de setmana. Un esdeveniment que posa el focus en la construcció de les centrals hidroelèctriques al Pallars ja fa més d’un segle i tot el que això va comportar. Ho fa d’una manera divulgativa amb activitats com una obra de teatre creada per l’ocasió per la companyia Comediants. Hem anat a veure’n els preparatius amb alguns dels participants.

El passat dissabte l’orgue de la Catedral de Santa Maria d’Urgell va tornar a sonar després de dos anys aturat per restaurar-lo. Durant molt temps només se n’havia fet un manteniment limitat i ara gràcies a la reparació ha recuperat la sonoritat de quan es va inaugurar el 1920. L’hem anat a escoltar acompanyats de Benigne Marquès, degà del Capítol Catedral, i de Jordi Miquel, canonge organista.

A l’Escola Pau Claris de la Seu d’Urgell s’ha començat a implementar aquest dilluns una mesura de pacificació del trànsit que talla el pas de vehicles pel carrer en els horaris d’entrada i sortida del centre. Era una demanda de la comunitat educativa que a partir d’ara s’aplicarà de manera permanent per oferir un espai més segur, saludable i amable als alumnes i les famílies. La posada en marxa de la iniciativa ha coincidit amb el Dia Mundial Sense Cotxe, que se celebra el 22 de setembre.

Aquest dimarts al matí, la Pobla de Segur es va despertar amb una notícia inesperada. Un arbre centenari i emblemàtic situat al centre de la localitat va perdre una de les seves branques principals, que va caure de matinada sense causar danys personals, i l’Ajuntament va decidir tallar-ne la resta per garantir la seguretat. L’arbre, que dona nom a una plaça, tenia un important simbolisme i era molt apreciat pel veïnat. Expliquem com ho han viscut i quines actuacions es planteja el consistori a partir d’ara.

El setembre és el mes dels inicis de curs, començant pels més petits i joves a les escoles però també pels més grans, que engeguen l’activitat en llocs com el Casal Comarcal de la Gent Gran de Cerdanya. Un equipament situat a Puigcerdà que es va inaugurar fa tres mesos per donar resposta a la demanda de veïns de la comarca. Aquests dies han iniciat noves activitats com ioga, pilates, ball o un club de lectura i ho hem anat a veure.

Continuem el recorregut per valls, boscos, pobles i places. Ho fem amb el ritme de la dansa, aquest art que ens permet expressar i transmetre emocions a través del moviment. Com eren els balls d'abans i com es porten al present? En parlem amb els músics i divulgadors Pep Lizandra i Ivan Caro, i també descobrim el Ball del Sac del Pla de Sant Tirs.

Els mesos d’estiu són sempre una bona ocasió per iniciar una lectura nova o reprendre’n alguna que ens havia quedat pendent. Els llocs que podem triar per obrir un llibre són molt diversos, i a la Seu d’Urgell se n’han creat dos de nous on la literatura hi fa acte de presència. Són el claustre de la Catedral i la piscina municipal, i els hem anat a descobrir per acomiadar la temporada del Connecta Lleida Pirineus.

Si ens preguntem com sona el Pirineu, la resposta passa necessàriament per la música tradicional, la que parteix de les melodies que s’han cantat al llarg del temps a cada poble. I de pobles i de melodies el Pirineu en va ple. Però si les cançons populars són el punt de partida de la música pirinenca, quin és el punt d’arribada? Ho descobrim en aquest cinquè capítol del Muntanyes de Cultura amb el músic i divulgador Artur Blasco i l’acordionista Cati Plana. També viatgem fins a l’Aran per conèixer l’últim projecte musical de la cantant aranesa Alidé Sans.

El juliol és el mes de les colònies i els casals d’estiu. Se’n fan de molts tipus arreu del territori i n’hem anat a descobrir un al poble d’Estamariu. Una proposta impulsada per la Fundació Planes Corts que des de fa tres anys aplega en aquest nucli de l’Alt Urgell infants i joves de la comarca amb una idea: que coneguin d’una manera lúdica la cultura que envolta la zona. Aquesta edició està dedicada al teatre i hem anat a veure de quina manera l’estan treballant en relació amb el patrimoni local.

El Parc dels Búnquers del Martinet i Montellà és un centre d’interpretació únic al Pirineu que es dedica a divulgar la història al voltant de la construcció de la Línia P, una estructura defensiva impulsada pel franquisme en el context de la Segona Guerra Mundial i de la qual encara avui en tenim rastres sobre el terreny. Hi hem anat coincidint amb la inauguració d’una nova exposició que s’hi pot trobar arran de la commemoració del 80è aniversari de la finalització d’una part important d’aquest complex defensiu.

El 7 de juliol la Seu d'Urgell celebra la festivitat de Sant Ot, patró de la ciutat. Qui va ser el bisbe Ot? Com ha perdurat el seu llegat? Ho expliquem acompanyats de l’historiador Carles Gascón i de tres veïns de la població que porten aquest nom, davant de la Catedral d’Urgell, que guarda una estreta relació amb el personatge.

Fins diumenge Sort acull el 61è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, organitzat per l’Associació Esportiva Pallars. Són nou dies de proves oficials i no oficials de diferents modalitats esportives d’aigües braves, en la que és una de les cites esportives al riu més emblemàtiques a la zona. L’esdeveniment aplega palistes de tot l’Estat, especialment joves que fan les seves primeres passes en la competició. Hem parlat amb alguns d’ells per conèixer les seves experiències.

En aquest quart capítol del Muntanyes de Cultura, seguim fent camí i ho fem a través del teatre. Obrim el teló per parlar de projectes escènics nous, d’altres de ja consolidats i també per fer una mirada al passat de la mà de l’historiador Lluís Obiols. Descobrim l’Escola de Teatre de la Seu d’Urgell amb Raquel Torrent i el nou centre artístic RuralitArt impulsat per la companyia Mai Tant Teatre.

Amb el curs escolar acabat i les classes ja buides d’alumnes, aquestes setmanes són un bon moment perquè els docents puguin trobar espais de reflexió i formació que els ajudin en la seva tasca pedagògica. Amb aquesta idea, durant quatre dies s’han organitzat a Sort les primeres jornades Pirineu Educa, on hi han assistit uns 200 professionals de l’educació de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. Una de les qüestions tractades ha sigut la convivència a les aules i com incorporar la perspectiva antiracista en la docència. N’hem parlat amb el filòsof Mostafà Shaimi i alguns dels assistents.

Un taller de danses tradicionals a la plaça del Patalín de la Seu d’Urgell és la primera activitat d’un projecte que vol promoure l’afició per aquest tipus de balls entre els més joves. La iniciativa vol crear planter de balladors i també arribar als adults per difondre danses d’arreu del món d’una manera fidel a la seva forma original. Ho expliquem amb diversos participants i amb l’impulsor de la proposta, el músic Ivan Caro.

Uns 250 joves recorren a peu diferents parts del Pirineu de la mà del projecte Transpirenaica Social i Solidaria. Els participants són joves en situació de vulnerabilitat que gràcies a aquesta iniciativa inclusiva nascuda l’any 2013 tenen l’oportunitat de viure una experiència transformadora. Ho hem anat a veure al poble d’Arsèguel, on han fet parada abans de seguir la ruta direcció el Cap de Creus.

Des de fa sis anys es pot dir que s’ha obert un gran llibre d’història al mig de la Seu d’Urgell. Es tracta del jaciment arqueològic situat al pati de les Monges, que es va descobrir de manera casual mentre es feien unes obres a l’espai. Les diferents campanyes d’excavacions que s’hi han fet des d’aleshores han anat aportant nova informació a aquest llibre sobre el passat de la ciutat. Les últimes novetats s’han donat a conèixer aquest dilluns i les han anat a veure acompanyats de l’equip d’arqueòlegs que hi ha estat treballant.

El teatre surt al carrer a la Seu d’Urgell amb la proposta ‘Clàssics al Parc’, una iniciativa de l’escola de teatre local que des de fa sis anys porta a escena obres teatrals de referència en espais a l’aire lliure amb una adaptació pròpia. En aquesta edició han escollit el clàssic ‘Bodas de sangre’ de Federico García Lorca, que representen al passeig de l’Horta del Valira. Ho hem anat a veure just abans de la primera funció.

La litografia és una tècnica d’impressió i també un art basat en la pedra (litos) i el dibuix (grafia). La coneix a la perfecció Carles Monegal, l’últim mestre litògraf artesà que queda en actiu a Catalunya. Des de fa 30 anys treballa en un taller a Tremp, on també ha impulsat la galeria d’art contemporani Quiosc Gallery. L’hem anat a visitar ara que ha decidit retirar-se i culminar aquest llarg projecte artístic.

Des de fa anys, als estanys d’alta muntanya estan proliferant els verons, una espècie de peix invasora que té greus conseqüències per a l’ecosistema. Davant d’aquesta problemàtica, s’ha començat actuar per erradicar-ne tots els exemplars i aconseguir restaurar els hàbitats i la biodiversitat. Una de les actuacions de més abast s’ha posat en marxa aquest mes de juny als estanys de Rosari d’Àrreu i de Garrabea, en una zona aïllada i de difícil accés al nord Pallars Sobirà. Ho expliquem sobre el terreny amb el biòleg Quim Pou, director tècnic de l’actuació, i Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Quan queden pocs dies per la revetlla de Sant Joan, els petards ja es comencen a escalfar i a deixar sentir. Per evitar ensurts que vagin més enllà del soroll, cal tenir present un manual de bones pràctiques. Això és el que es promou cada any des de Protecció Civil, a través d’una campanya informativa que també passa per les escoles i per les sales de teatre amb l’obra ‘A foc lent’. S’ha representat als Cinemes Guiu de la Seu d’Urgell davant d’uns 200 alumnes i ho hem anat a veure amb el Connecta Lleida Pirineus.

La Seu d’Urgell ha acollit aquest dijous i divendres la 36a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu amb la participació de més de 900 persones. Dues jornades de ponències, debats i converses entre una àmplia representació d’agents econòmics de Catalunya i Andorra. En aquesta edició s’ha posat el focus sobre l’impacte del context geopolític sobre les empreses, qüestió que han analitzat els economistes Àngels Fitó i Miquel Puig. Ho expliquem i fem balanç de l’esdeveniment amb el president de la Trobada, Josep Serveto.

La ciència ens pot sorprendre de moltes maneres diferents, fent una mica de màgia amb coses quotidianes. Això és el que han descobert aquest dijous els alumnes de 3t i 4t de primària de les escoles de Cerdanya, que han participat en la tercera edició de la Jornada Experimentem a la zona poliesportiva de Puigcerdà. Una trobada que també ha servit per fer xarxa entre els alumnes dels tretze centres que hi ha repartits pels pobles de la comarca.

Aquest és un any important pels arxius d’arreu del país, ja que el Congrés Internacional d’Arxius se celebrarà per primera vegada a Catalunya. Es tracta d’una trobada entre professionals de la gestió documental de tot el món que té lloc cada quatre anys, i que es farà a Barcelona al mes d’octubre. El camí per arribar a la cita ha arrencat aquests dies, coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius. Per saber com s’hi estan implicant els arxius del territori, hem anat a visitar el de l’Alt Urgell, just el dia que es compleixen 15 anys de la seva inauguració.

A l'escola Arnau Mir de Tost del Pla de Sant Tirs acabaran el curs d’una manera diferent a com el van començar. Més enllà de nous aprenentatges, els alumnes tenen a l’abast des de fa ben poc un recurs amb el que fins ara no comptaven, i que permetrà enriquir la seva formació. Es tracta d'una biblioteca, un espai impulsat per tota la comunitat educativa que ha sigut apadrinat pel mestre i escriptor Ramon Besora. Hem anat a veure com està funcionant amb els seus usuaris.

 Fa 4 anys van arrencar a la Seu d’Urgell els estudis universitaris de l’INEFC Pirineus, una formació pionera a la zona que ara culmina una primera etapa, amb la graduació de la primera promoció d’estudiants. Un dels objectius a l’hora d’impulsar els estudis va ser el de generar un retorn sobre el territori, i amb aquesta voluntat aquest dijous s’ha organitzat la 1a Fira de l’Ocupabilitat de l’Esport a la Seu d’Urgell, per posar en contacte els estudiants amb empreses i entitats locals.

El focus del piragüisme mundial torna a estar posat aquests dies a la Seu d’Urgell, on se celebra la primera prova de la Copa del Món de Canoe Slalom. La ciutat està immersa en un esdeveniment que només al voltant de la competició reuneix 900 persones i que marca l’inici del circuit mundial i del nou cicle olímpic. Ho expliquem moments abans de la cerimònia d’inauguració.

El 3 de juny és el Dia Mundial de la Bicicleta. Una jornada per reivindicar aquest vehicle universal que permet connectar llocs i també persones, i fer-ho d’una manera sostenible. Commemorem la data des de la Seu d’Urgell, on el ciclisme hi té una presència important no només als camins i a les carreteres, sinó també en un establiment que s’ha fet un nom dintre la comunitat que pedala. L’hem anat a descobrir amb alguns dels ciclistes que hi passen cada dia.

L’envelliment de la població és un fenomen que es posa especialment de manifest a les zones rurals del territori. A l’Alt Pirineu i l’Aran, un 21% dels veïns tenen més de 65 anys, més d’un punt per sobre de la mitjana catalana. Posem el focus en l’altra cara d’aquesta realitat, la dels joves, i en particular la d’aquells que contribueixen a revertir aquesta tendència. Joves que s’han establert o han tornat al territori per emprendre i innovar amb projectes propis, com és el cas de l’agència de màrqueting digital Milato Studio i de la Farmàcia de Martinet.

Totes les biblioteques tenen singularitats, sobretot a l’interior, en els llibres que hi podem trobar, però són poques les que es pot dir que també són singulars per fora. És el cas de la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell, que es va acabar de construir ara fa 30 anys. Amb motiu d’aquest aniversari, s’ha organitzat un ampli programa d’actes i ens hi hem volgut acostar per saber-ne més coses i descobrir el que la fa especial.

De dilluns a diumenge, un servei de transport públic connecta Sort amb la Seu d’Urgell. És la línia Passem el Cantó, que només s’atura els dies de Nadal i Cap d’Any, i és l’única que uneix el Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell. Des que es va posar en marxa l’any 1997, són diverses les persones que ha ajudat a mantenir-la en funcionament, especialment els seus taxistes. Descobrim algunes de les històries que l’envolten i que fan que sigui més que un servei de transport qualsevol.

Un mes de maig d’ara fa 100 anys es va fundar a la Seu d’Urgell una companyia elèctrica que a dia d’avui continua oferint els seus serveis a molts veïns i veïnes de la zona. Es tracta de la Productora Eléctrica Urgelense, més coneguda com a PEUSA. Amb motiu d’aquest centenari, hem anat a resseguir la seva història fins a l’actualitat passant pels espais on s’origina i es gestiona l’electricitat, acompanyats de persones implicades en tot el procés.

La majoria de noms que apareixen als llibres d’història solen ser masculins, fet que s’accentua com més enrere anem en el temps. Però de dones també n’hi havia, i en molts casos també van tenir un paper protagonista. Això és el que va empènyer dues guies culturals a sumar forces per crear el projecte Joc de Dames. Des de fa nous anys, ofereixen visites a espais patrimonials del Pallars Jussà i el Sobirà amb una visió integral, incloent tant els homes com les dones que van destacar durant els segles XI i XII. Hem anat a dos d’aquests monuments, el monestir de Sant Pere del Burgal i el Castell de Llordà, per parlar-ne amb les impulsores de la iniciativa, Cristina Simó i Noemí Nus.

Marxar uns dies de colònies o de convivències durant el curs és una activitat habitual als centres educatius, però no es tan habitual que això ho facin persones de generacions molt diferents. Això és el que han fet una cinquantena d’alumnes de 6è de primària de l’Escola Mossèn Albert Vives i persones grans de la Seu d’Urgell. Han anat al Pallars Jussà per passar dos dies junts, com a part del projecte ‘Compartint vides’, que busca promoure les relacions i l’intercanvi intergeneracional. Una de les parades ha sigut a les Botigues Museu de Salàs de Pallars, on hem anat a reviure i descobrir costums i experiències amb alguns dels participants.

Són molts els concursos literaris que s’organitzen cada any, però si n’hi ha un que destaca per la seva història i pel seu arrelament són els Jocs Florals. De Jocs Florals se’n fan a molts nivells, i des de fa 12 anys també hi ha una versió escolar, amb una convocatòria impulsada pel Departament d’Educació oberta a alumnes de primària i secundària d’arreu de Catalunya. Aquest dimarts a la Seu d’Urgell s’han distingit els alumnes guanyadors de l’àmbit de l’Alt Pirineu i l’Aran i hem anat a parlar amb alguns d’ells i elles per conèixer les seves creacions i inquietuds literàries.

Una estudiant de batxillerat de l’Institut Joan Brudieu ha analitzat l’accessibilitat de la Seu d’Urgell en el seu treball de recerca, en el qual examina les barreres arquitectòniques que hi ha la ciutat. En l’estudi, ha fet la simulació d’un itinerari d’un cap de setmana per la població per algú amb cadira de rodes i ha fet propostes de millora sobre diferents espais. En parlem amb la seva autora, Paula Visa, i amb persones que han contribuït en el projecte.

Els visitants tenen l’ocasió de veure la seva cara menys coneguda de la Catedral de Santa Maria d’Urgell amb una nova visita que passa per espais que fins ara no eren accessibles pel públic. La torre de Sant Just, la galeria exterior de l’absis, el forn de pa o la torre de Sant Salvador són alguns dels llocs que es donen a conèixer coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, que se celebra aquest 18 de maig. Ho descobrim acompanyats d’Urgell Duró i Teresa Font, tècniques de l’equipament.

Des del mes de març, els veïns i les veïnes de Llívia es poden acostar al món del teatre i ser-ne ells mateixos protagonistes. Això és gràcies a una escola de teatre amateur que s’ha creat al municipi i que cada dijous ofereix cursos perquè noves persones s’endinsin en aquesta disciplina. Entrem a una de les sessions que fan cada dijous per parlar amb alguns dels participants i amb el professor i director Joaquim Castelló.

Fa 19 anys, a la Seu d’Urgell es va començar una iniciativa imaginativa que ha implicat desenes d’artistes i veïns de la zona. Es tracta de convertir una andròmina de l’antiga ferreteria Mallol en una creació artística, que després s’exposa en una mostra col·lectiva. Ara per primera vegada la proposta té una versió jove, ‘El Petit Mallol’, amb la participació d’alumnes de batxillerat artístic de l’Institut Joan Brudieu i de l’Escola Municipal d’Art. Les seves obres s’exposen al vestíbul del Centre Cultural les Monges i les hem anat a descobrir amb alguns dels seus autors.

Aquest dimarts al matí a la Seu d’Urgell s’ha format una gran coral d’infants de diferents centres educatius. Tots ells s’han unit per l’ocasió per fer un concert a la Sala Sant Domènec, que és el resultat final del projecte ‘Som Cor’, una iniciativa de l’Escola Municipal de Música que porta la música a les escoles i permet que tots els alumnes la visquin intensament fent una gran actuació col·lectiva. Han interpretat la cantata ‘El nen enamorat de la lluna’, de Manel Justícia i Xevi Matamala. Ens ho expliquen alumnes, professors i dinamitzadors de la proposta.

Les bitlles pallareses són un joc tradicional exclusiu del Pallars Sobirà que comparteixen diferents pobles de la zona. Aquest dijous han unit alumnes de totes les escoles de la comarca, que han participat en la Trobada Escolar de Bitlles Pallareses a Sort. Una jornada que s’ha organitzat per primera vegada per divulgar aquest joc que des de fa uns anys torna a estar ben arrelat en la cultura pallaresa. Ho hem anat a seguir amb alguns dels joves jugadors que donen continuïtat de futur a l’activitat.

En el món digital on vivim, sovint no és fàcil trobar moments que ens facin sortir de les pantalles, cosa que s’accentua entre les noves generacions que ja han nascut amb aquests dispositius. Però això no vol dir que el món analògic hagi deixat de tenir interès entre els més petits. Un exemple s’ha vist aquest dimecres a la Seu d’Urgell amb la representació de l’espectacle de circ i teatre ‘The Crazy Mozarts’, a càrrec de la companyia Mundo Costrini, que ha fet vibrar els alumnes de les escoles de la ciutat en dues sessions als Cinemes Guiu. Els hem acompanyat en l’experiència.

Programa especial per la Diada de Sant Jordi, amb seguiment en directe des de diferents punts del territori. Des del passeig Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, entrevistes sobre el projecte del llibre ‘El viatge de l’Elin al CRAE’; al president de l’Associació del Llibre del Pirineu, Isidre Domenjó; a l’historiador Climent Miró, i a comerciants i paradistes. També a l’escriptora Laura Casanovas des del poble del Ges.

Aquest dissabte al vespre tres joves músics de l’Orquestra Cadí tindran la seva posada de llarg com a solistes en un concert que interpretaran a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. L’actuació és el resultat d’anys d’anar creixent acompanyats d’aquesta formació, que des del 2001 ajuda a generar talent musical a la ciutat i a difondre’l. Conversem amb Biel Balcells i Abril Sánchez, que juntament amb Anna Balcells seran els protagonistes de l’actuació.

Els dies 7 i 8 d’abril la cuina del Pirineu té un aparador a l’estació de La Molina, on se celebra una nova edició de les jornades GastroPirineus. Des de fa deu anys, l’esdeveniment es dedica a donar a conèixer de manera itinerant la gastronomia de les zones de muntanya i els seus autors, que fan demostracions en directe de les seves elaboracions. Ho hem anat a veure i hem parlat amb alguns dels participants.

La Seu d’Urgell i el món del joc s’uneixen aquest cap de setmana gràcies al Festival del Joc del Pirineu, que arriba acompanyat d’un ampli ventall de propostes per jugar de totes les maneres possibles arreu de la ciutat. Després de nou edicions, l’esdeveniment s’ha consolidat com un referent estatal del sector. Les primeres zones lúdiques han obert les portes aquest divendres i ho hem anat a veure acompanyats dels membres del grup de recerca NeuroPGA de la Universitat de Lleida, guardonats amb el Premi Amiga del Joc.

La llegenda la vella de Romadriu i els manllevats retorna els primers dies d’abril, que el mes de març li demana prestats per portar mal temps i recordar que l’hivern encara no ha dit l’última paraula. Una història molt estesa a l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà que recull en un conte l’escriptora Pepita Clop i que inspira el nom artístic de la ceramista Marta Tarrés. L’hem anat a explicar amb elles dues a Oliana.

La manera que tenim de tractar els animals domèstics ha anat canviant a mesura que hem anat aprenent més coses sobre ells, no només des del punt de vista mèdic sinó també mental. A banda dels veterinaris, que es poden equiparar als nostres doctors, ha guanyat pes la figura dels etòlegs, que es podria dir que són els psicòlegs dels animals. Aquest dimarts l'Escola Agrària del Pirineu ha organitzat una jornada tècnica sobre etologia equina i benestar animal, amb l'objectiu d'entendre millor com els cavalls processen la informació i portar-ho al terreny de l'equitació. Ho expliquem amb Agustí Llauró, genet i professor d'equitació etològica, Carla Ruiz, coordinadora de la jornada, i alguns dels participants.

Tenim paraules per anomenar-ho tot, i quan apareix alguna cosa nova, ràpidament correm a posar-li nom. No es troben el mateix, però, els usuaris de la llengua de signes catalana, ja que en diversos àmbits hi ha mancances importants que limiten la comunicació de les persones sordes signants. Un d’aquests àmbits és el de l’entorn natural. És per això que el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Associació Volem Signar i Escoltar han impulsat un projecte per començar a omplir aquest buit. Alguns animals o plantes ben coneguts ara ja tenen el seu signe propi, i els hem anat a conèixer a Gerri de la Sal acompanyats dels implicats en el projecte.

A les comarques pirinenques hi ha entorns de pel·lícula, i això també fa que siguin un atractiu pel sector audiovisual a l’hora de trobar els millors decorats. És per això que el Cerdanya Film Festival ha impulsat una iniciativa innovadora per formar cineastes que volen treballar en paratges naturals de muntanya. Es tracta de la primera edició Laboratori d’Hivern de Creació Audiovisual als Pirineus catalans, que ha tingut lloc durant deu dies en localitats de Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà i el Pallars Sobirà. Una de les sessions s’ha fet a l’estació de Masella i l’hem anat a seguir.

Els boscos no han parat de guanyar terreny els últims anys: avui ocupen més d’un 40% de la superfície de Catalunya, quan als anys 80 aquest percentatge era del 28%. Davant la necessitat de gestionar-los, des de fa dos anys el Departament d’Agricultura impulsa un projecte per dissenyar paisatges resilients, que siguin capaços de recuperar-se dels canvis tant ambientals com socioeconòmics. Al comunal de Rubió, al municipi de Soriguera, es va iniciar la primera prova pilot del projecte i hem anat a veure en què ha consistit l’actuació amb tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

Els dies 4, 5 i 6 d’abril la Seu d’Urgell acollirà una nova edició del Festival del Joc del Pirineu. La cita arriba un any més a la ciutat i espera superar els 10.000 visitants de l’any passat. Però repertori de jocs i activitats no només es concentra en tres dies, perquè el festival s’ha posat en marxa ja des d’aquesta setmana amb les primeres partides que han estat jugant prop de 700 escolars i usuaris d’entitats socials de la comarca. N’hem anat a seguir algunes a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell amb alumnes de l’Escola Mossèn Albert Vives.

El Cafè d’Espanya és un establiment històric de Tremp que té els seus orígens a l’any 1867. Des de fa dos anys el condueix un equip jove amb una proposta gastronòmica renovada basada en productes de temporada i plats per compartir. L’hem anat a conèixer en un programa especial del Connecta Lleida Pirineus per la Festa de la Gastronomia de Lleida i el 34è Concurs Joves Cuiners.

La prostitució és una activitat que al llarg de la història ha tingut diferents consideracions, tant legals com socials. La manera de tractar-la va més enllà de la seva simple pràctica, i s’hi barregen qüestions econòmiques i morals, condicionades per un clar component de gènere. La recerca ‘La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques’ de la historiadora Joana Franch ha estudiat el fenomen a la comarca a inicis del segle XX i com va créixer arran de l’arribada de treballadors per construir les infraestructures hidroelèctriques. En parlem des de Tremp en un programa dedicat al Dia Internacional de les Dones.

Les dificultats que arrossega el sector agrari, i que ara la pagesia està denunciant amb més insistència, tenen una conseqüència directa sobre la seva situació actual: tanquen nou vegades més explotacions de les que comencen i hi ha un marcat envelliment de la població, amb dues terceres parts dels titulars que tenen més de 55 anys. La Xarxa pel Relleu Agrari al Pirineu treballa per millorar aquesta realitat a través de jornades com la que ha tingut lloc a Sort aquest dimarts, adreçada a pagesos que es volen jubilar. Parlem amb alguns dels participants sobre com afronten aquest moment i les alternatives que se’ls ofereixen.

Un any més, els esports de neu entren dins l’horari lectiu dels centres educatius de les comarques del Pirineu de la mà del programa Esport Blanc Escolar. Més 2600 alumnes de 3r i 4t de Primària participen d’aquesta iniciativa del Govern que busca promoure aquestes activitats i oferir als infants l’oportunitat de conèixer i aprendre en el seu entorn proper. Com a novetat d’aquest any, les sessions ja van arrencar al mes desembre i continuaran fins a finals de març. Hem anat a veure-ho a l’estació cerdana d’Aransa amb la pràctica de l’esquí nòrdic.

La comarca de Cerdanya destaca per dos sectors econòmics: els serveis i la construcció. Entre els dos, superen el 90% del PIB i estan molt per sobre de la mitjana de Catalunya. Un conjunt d’entitats de la zona van impulsar el 2022 la Confluència per una Cerdanya Sostenible amb l’objectiu d’alertar dels impactes que genera aquest model sobre la població local i l’entorn natural. Ara han volgut fer un pas més enllà i posar sobre la taula de les administracions propostes de canvi, en un manifest que presentaran aquest dissabte en una convenció al Museu Cerdà de Puigcerdà. En parlem amb alguns dels impulsors de la iniciativa.

El febrer de l’any 1939, la Guerra Civil espanyola arribava a la seva fi amb l’ocupació definitiva de Catalunya per part de les forces franquistes. La tasca per localitzar les víctimes d’aquell període i de la dictadura posterior continua a dia d’avui, ja que milers de persones van ser enterrades sense identificar en fosses comunes. Des que la Generalitat va posar en marxa el Pla de fosses, l’any 2017, la xifra de fosses localitzades ha anat creixent cada any i ja frega el miler. La recerca de l’historiador Pau Chica n’ha documentat 23 a l’Alt Urgell i ara nous testimonis orals n’han permès sumar quatre més a la llista. En parlem des de l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell, que acull l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’.

Agafar una corda plana de gran longitud, lligar-la entre dos punts elevats i caminar-hi per sobre fent equilibris. En això consisteix el highline, una activitat molt singular que practiquen unes poques persones a Catalunya. Els membres d’un grup que s’hi dedica activament s’han ajuntat aquest cap de setmana a l’estació d’esquí de Masella, a la Cerdanya, per fer una exhibició promoguda pel programa Temps de Neu. Tot un espectacle visual que hem anat a veure en acció.

Un any després de l’inici de les mobilitzacions de la pagesia, el sector continua reclamant millores a la seva situació. Aquest dijous, representants del Gremi de la Pagesia Catalana han presentat un manifest als diferents serveis territorials del Govern recollint l’estat de les mesures que han estat negociant i les demandes que continuen exigint. Ho expliquem amb entrevistes a diferents ramaders de les comarques del Pirineu, que ja han anunciat noves protestes fins al dia 10 de febrer.

Fa tres mesos, el dia 29 d’octubre, el País Valencià vivia un dels fets més tràgics de la seva història recent, amb els aiguats que es van produir arran del fenomen meteorològic de la DANA. Un episodi que va impactar el conjunt de la societat, també el món editorial. L’aigua es va emportar, entre moltes altres coses, llibres de projectes culturals com el de Sembra Llibres, que va perdre 20.000 exemplars. Coneixem la seva experiència i com han encarat l’escenari posterior amb un dels seus socis, Samuel Fenollosa, i Francesc Miró, autor d’una de les últimes publicacions de l’editorial, ‘Homes, amor i cures’, a la llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell.

A l'Escola Mare de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya han decidit passar a l'acció per combatre el malbaratament alimentari. Aquesta setmana han posat en marxa un sistema innovador per aprofitar l’excedent de menjar de la cuina a través d’una màquina expenedora oberta al públic. És un model del projecte Rexcatering que ja funciona al País Basc i que ara ha arribat per primera vegada a Catalunya. Ho expliquen diferents alumnes i el personal de la cuina, implicats directament en la iniciativa.

El centre residencial la Llar de Sant Josep de la Seu d'Urgell es convertirà properament en un escenari de pel·lícula. Serà gràcies a un projecte que ha posat en marxa el director de cinema Joan Gil, establert a Estamariu, que està creant una història de ficció que protagonitzaran les mateixes persones que fan vida a l’espai. Alguns usuaris ja han participat al càsting i hem anat a conèixer les seves impressions i com s’ha gestat la idea.

El ruc català està àmpliament representat en la simbologia de casa nostra, però la seva representació sobre el territori és molt menor que la que ocupa en l'imaginari col·lectiu. L'associació que agrupa els criadors compta amb 350 exemplars, als quals volen donar més visibilitat perquè la xifra d’animals pugui créixer. Amb aquest objectiu, dos criadors del Pallars Sobirà, al poble d’Escós, han tirat endavant una campanya de donacions amb el projecte Gratitud Pallars per ajudar a mantenir i divulgar l’espècie, i en menys d'un mes ha aconseguit recaptar 3500 euros. Coneixem la iniciativa de la mà de Josep Lluís Piqué, Jesús Martín i Núria Canal.

Els sons són un camp de joc molt extens a l’hora de crear. Fa temps que el músic urgellenc Arnau Obiols es dedica a jugar-hi i a explorar els seus racons. Als seus quatre discos s’hi sumen diferents projectes d’experimentació musical com ‘So de cop’, una proposta d’aparença senzilla però amb molta complexitat al darrere que fa sonar petits objectes creats pel mateix artista. La descobrim abans que la posi en escena a la Sala Immaculada de la Seu d’Urgell.

El Pont de Suert ha estat immers aquesta setmana en una de les seves celebracions més arrelades, la Festa de Sant Sebastià, que entre diumenge a la nit i dimarts ha complert amb tots els seus rituals i tradicions. Ho expliquem amb membres de la Confraria de Sant Sebastià, que cada any organitza l’esdeveniment, i coneixem una mica més la història de l’entitat, que és la confraria en funcionament més antiga de tot Catalunya.

La maternitat és un procés gratificant en molts sentits, però que també suposa canviar o adaptar hàbits que abans es tenien. El llibre ‘Maternidades escalantes’, de Maria Francisca Mas Riera, recull els testimonis de diferents mares que practiquen escalada i com ha sigut la seva relació amb aquesta activitat durant l’embaràs i la criança, reflexionant sobre les diferències de gènere que hi ha al voltant de la qüestió. En parlem amb l’autora i amb Clara Oriol, una de les mares entrevistades, abans de la presentació de l’obra a la llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell.

Amb l’objectiu de posar a l’abast dels centres educatius la recerca científica, i en especial la de proximitat, va arrencar fa quatre anys el programa d’innovació educativa Investiga.edu. La proposta ha arribat a 500 alumnes de 22 escoles del Pirineu i el Prepirineu mitjançant un mètode que combina el treball a l’aula amb sessions sobre el terreny en jaciments arqueològics i paleontològics locals. Com a novetat, aquest curs també han començat a oferir formacions al professorat. Hem anat a veure com es desenvolupa el programa en una jornada al Museu Dinosfera de Coll de Nargó amb els alumnes de l’Institut de Tremp.

Des del passat mes d’octubre, s’ha obert al poble d’Estac, al Pallars Sobirà, un obrador artesà de brioixeria i pa. El seu impulsor és Ivan Agustí, un pastisser que treballava al Maresme i que s’ha instal·lat en aquest nucli d’una vintena d’habitants on feia més de seixanta anys que no hi havia un negoci que elaborés aquests productes. El descobrim amb el seu responsable acompanyat del testimoni de Ramon Nus, veí del poble.

Aquest divendres 17 de gener, dia de Sant Antoni, està marcat a moltes poblacions pels tradicionals actes lligats a aquesta festivitat. A la Seu d’Urgell, el més multitudinari de tots és la calderada, que reuneix centenars de veïns i veïnes de tota la zona per degustar aquest plat que té tot un ritual d’elaboració, amb hores i hores de dedicació. L’hem anat a seguir de ben a prop des de primera hora del matí.

Les croquetes tenen reservat un lloc a la taula de moltes cases i a les cartes de molts restaurants, i també tenen un dia dedicat al calendari: el 16 de gener, Dia Mundial de la Croqueta. De croquetes n’hi ha tantes com cuiners i cuineres que en fan, i hem anat al Cafè Pessets de Sort a tastar les que fan i descobrir per què són el plat més demanat.

La ferreteria Mallol de la Seu d’Urgell va tancar les portes l’any 2017, però alguns dels articles que venia reviuen un cop l’any gràcies a la iniciativa impulsada pel col·lectiu d’artistes L’Aparador, que escull un objecte perquè diferents creadors el converteixin en una peça d’art. Els resultats s’exposen a la sala La Cuina, en la que ja és la 13a edició d’aquesta proposta que aquest any es titula ‘Els papers d’en Mallol’. En parlem amb Santi Mallol, exresponsable de la ferreteria, i els artistes Míriam Martínez, Bernat Manresa i Berta Oromí.

El Col·legi La Salle de la Seu d’Urgell organitza aquest dissabte l’Encesa Solidària, una iniciativa que cada any crea un dibuix amb milers d’espelmes i recull aportacions per cadascuna d’elles. En cada edició els diners es destinen a una causa diferent arreu del món i aquesta vegada serviran per ajudar els afectats per la DANA al País Valencià. Veiem com s’ha preparat i expliquem el rerefons del projecte amb algunes de les persones que hi estan implicades.

Després de l’aturada nadalenca, aquesta setmana es reprenen les classes en molts espais de formació acadèmica. Qui ha tornat a l’aula aquest dijous són els alumnes del Campus de l’Experiència de la Universitat Internacional de Catalunya, que aquest curs s’ha començat a impartir a Cerdanya. Es tracta proposta adreçada a majors de 50 anys que és la primera vegada que es fa a Catalunya amb un abast comarcal. Les sessions tenen lloc a Bolvir i hi hem anat per conèixer els estudiants i la bona resposta que ha tingut la iniciativa.

Nombrosos pobles petits del Pirineu i el Prepirineu pateixen de manera freqüent talls en les línies de telefonia mòbil i internet. L’enèsim cas s’ha produït durant aquestes festes de Nadal, amb aturades del servei de més 24 hores. Una situació que ha sigut denunciada per alguns ajuntaments i que va portar el Govern a convocar una reunió aquest dimarts amb responsables de les principals operadores de telecomunicacions i entitats municipalistes. Expliquem el contingut de la trobada i veiem com viuen la problemàtica al municipi de Soriguera.

Aquestes dies de festes de Nadal són moltes les ampolles de vi i cava que s’hauran obert i els taps de suro que s’hauran tret. Però la funció dels taps no s’acaba aquí, ja que se’n poden arribar a fer autèntiques creacions artístiques. Això és el que va començar a fer un veí de la Seu d’Urgell fa tres anys, i les seves peces s’han exposat les últimes setmanes a la Sala de les Homilies d’Organyà. Ho hem anat a veure amb el seu autor, Jaume Vílchez.

La Seu d’Urgell estrena aquest any pessebre vivent. Una nova iniciativa impulsada per un grup de persones voluntàries que reunirà més d’un centenar de participants per recrear escenes bíbliques i medievals per tot el centre històric de la ciutat. Hem anat a veure els últims preparatius de la representació que es podrà veure els dies el 21, 22, 28 i 29 de desembre.

Una nova activitat del programa Nadal Jove de la Seu d’Urgell uneix l’expressió artística amb un tast de productes de productes de proximitat. La proposta ‘Colors i sabors del Cadí’ ha reunit una vintena de persones al Centre Cívic l’Escorxador per pintar un quadre de la serra del Cadí de la mà de l’artista local Oriol Garreta. Veiem el taller en marxa i parlem amb alguns dels participants.

Alumnes de secundària dels centres educatius de la Seu d’Urgell han descobert aquest divendres el Goalball, un esport paralímpic que és l’únic creat específicament per a persones cegues o amb discapacitat visual. Ha estat en la segona edició d’un torneig organitzat per l’alumnat d’INEFC Pirineus dintre l’assignatura d’Esport Adaptat amb l’objectiu de posar en pràctica la seva formació i sensibilitzar sobre l’esport inclusiu. Ho hem anat a veure i hem parlat amb tots ells.

Al Pallars Jussà s’acaba de posar en marxa una iniciativa que vol contribuir a la lluita contra els envasos d’un sol ús en el consum d’aliments. Sis comerços i productors locals participen d’una prova pilot de reutilització a partir de dos sistemes de lloguer i retorn de recipients. És la primera experiència amb aquest tipus d’envasos en comerços que es fa a Catalunya i forma part del projecte finançat amb fons Next Generation ‘Total Pallars’ que coordinen el Consell Comarcal del Pallars Jussà, l’Ajuntament de Tremp i el de la Pobla de Segur. Veiem com funciona des de les botigues de Carns Bastús i Gourmet Pallars.

El pessebre és un element molt propi d’aquestes dates que segueix omplint els racons de molts espais per representar la història del naixement de Jesús. Ara bé, darrere la seva elaboració no hi ha una única història, sinó tantes com pessebres es fan. Hem anat al Pla de Sant Tirs, a l’Alt Urgell, per veure com s’ha construït peça a peça el que hi ha dintre la seva església. Ens ho expliquen Josep Roig i Mari Carmen Laguna.

Tenir fills o filles és una aventura que implica canvis, començant pels que experimenten les persones que tiren endavant criança. Una bona manera d’encarar-los és compartint dubtes i inquietuds amb altres que estiguin passant pel mateix. Un exercici més comú entre les dones, però que cada vegada també fan més homes. És el que han estat fent un grup de pares de Cerdanya, en unes trobades dinamitzades per l’associació Entre Homes. Una iniciativa del Consell Comarcal que en aquesta segona edició ha tingut èxit de participació. Ho anem a veure a Puigcerdà en l’última de les sessions del grup.

Aquest divendres 6 de desembre la plataforma Pirineu Viu, que agrupa una quarantena d’entitats de les comarques pirinenques i d’Andorra, convoca una jornada reivindicativa a la Seu d’Urgell per exigir mesures que facilitin l’accés a l’habitatge davant el procés de turistificació i especulació que consideren que s’està produint a la zona. Parlem dels motius de la protesta amb diferents representants del col·lectiu.

La proposta Sabors de Nadal de la Seu d’Urgell suma dotze establiments d’alimentació de la ciutat per oferir productes creats per l’ocasió. Des del dolç de les magdalenes o les galetes fins a un torró salat, en descobrim algunes d’elles amb els seus elaboradors.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, diferents entitats de l'Alt Urgell que treballen en aquest àmbit han organitzat unes jornades de sensibilització per a les escoles de la Seu i Castellciutat. A través d'activitats vivencials, els alumnes han pogut experimentar discapacitats físiques, sensorials i cognitives i guanyar consciència sobre la inclusió.

Dues persones han mort i més d’una trentena han resultat ferides aquest diumenge a la localitat de Portè, a l’Alta Cerdanya, en l’accident de trànsit d’un autocar provinent de l’Hospitalet de Llobregat. Expliquem l’última hora dels fets i la resposta transfronterera que s’ha donat per part dels cossos d’emergències i del personal de l’Hospital de Cerdanya davant d’una situació inèdita en els deu anys d’existència d’aquest equipament.

Un curs de soldadura impulsat per l’Escola Agrària del Pirineu reuneix professionals de diferents sectors per aprendre aquesta tècnica que tant pot ser útil per persones que treballen al sector primari, en la construcció o en l’àmbit artístic. Ho veiem i ho expliquem de la mà de Jean François Franken, formador i soldador professional, i diversos participants.

El Centre d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell promou un grup per tractar la salut i el benestar durant la menopausa amb sessions amb diferents especialistes. L’objectiu és informar i orientar les participants sobre aspectes que van més enllà de l’àmbit reproductiu, i oferir un espai per compartir experiències sobre una etapa vital envoltada encara d’alguns estigmes. Parlem de la iniciativa coincidint amb la setmana del Dia Internacional contra les violències masclistes.

L’escriptor pallarès Pep Coll acaba de publicar la seva darrera novel·la, ‘Els crims de la mel’. Una ficció inspirada en un crim ocorregut al Pallars Jussà l’any 1953 que es mou per indrets com Tremp, Isona, el coll de Faidella o Bóixols, en la qual es contraposen dues formes d’entendre la vida, la de la pagesia i la de la comunitat gitana. Conversem amb l’autor sota el pont dels Gitanos de Tremp, on passen algunes escenes de l’obra.

La companyia de teatre trempolina ‘A Galet’ celebra 20 anys des de la seva creació. Amb motiu d’aquest aniversari, repassem moments destacats de la seva trajectòria, coneixem l’última obra que estan preparant i ens expliquem la representacions d’escenes que com cada any faran aquest proper cap de setmana durant la rememoració de la Fira de Salàs de Pallars.

La solidaritat amb el País Valencià s’ha multiplicat amb iniciatives diverses arreu del territori. A l'Alta Ribagorça, el veïnat s'ha mobilitzat per col·laborar amb una iniciativa que han impulsat diferents forners per enviar barres de pa a les zones més afectades per la DANA a través de l'ONG World Central Kitchen del xef José Andrés. Ho expliquem des del Forn Codina de Vilaller, que s’hi ha sumat elaborant milers de barres i recollint aliments que transporten de matinada directament cap al sud.

El patrimoni romànic de la Vall de Boí ha estat d’aniversari durant tot aquest any. El Departament de Cultura, el Centre del Romànic i l’Ajuntament de la Vall de Boí han impulsat la celebració de l’Any Taüll, per commemorar el novè centenari de la consagració de dues de les esglésies més emblemàtiques del conjunt, les de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Hem anat a visitar-les per conèixer millor la importància d’aquest històric i què s’ha fet per recordar-lo, amb propostes com l’espectacle Lux Mundi o la reintegració de la pintura del Bany de Jesús.

El poble d’Estamariu ha acollit aquest divendres la primera jornada ‘Ruralisme i Mitjans de Comunicació’. Diferents professionals que treballen en l’àmbit del periodisme han debatut sobre com es desenvolupa la professió en entorns rurals, al voltant de qüestions com el tractament de la informació, el finançament o l’ús de la intel·ligència artificial. La trobada ha estat impulsada per la Fundació Planes Corts amb el suport de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

Els camins estan concebuts perquè els caminem, però al voltant d'aquesta funció que sembla tan simple sorgeixen moltes més maneres d'aprofitar-los. Ja sigui des d'un punt de vista cultural, històric, turístic o de salut, són moltes les persones que es dediquen a potenciar-los i que els converteixen en eines de desenvolupament dels territoris. Algunes de les que ho fan en l'àmbit del Pirineu s'han reunit en la trobada anual de la Taula de Camins que promou l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran. L’hem anat a seguir des dels pobles de Malpàs i Peranera, a l’Alta Ribagorça.

L’inici del mes de novembre a les Valls d’Àneu és sinònim de cinema de la mà del Curtàneu. La Mostra Internacional de curtmetratges de les Valls d’Àneu programa fins diumenge deu sessions gratuïtes en diferents punts de la zona amb una seixantena de projeccions. Assistim a la primera a la Centre d’Interpretació de la Vila Closa d’Escaló.

Programa especial dedicat a les campanyes de solidaritat amb els afectats per la DANA al País Valencià. A l’Alt Urgell, la principal ajuda es coordina a través de l’Ateneu Popular de l’Alt Urgell, on s’han recollit aliments i material de neteja i desinfecció que aquest dimarts s’ha començat a traslladar cap a les zones damnificades. L’espai s’obre cada tarda per rebre donacions de la ciutadania.

El Molí de l’Oli de la Pobla de Segur acollirà aquest proper divendres 8 de novembre la 5a edició del Sopar de l’Oli. Tres restauradors de la comarca oferiran un menú que tindrà l’oli de la comarca com a protagonista de la mà de cinc productors locals. Coneixem millor aquest producte i com es porta a taula amb Oriol Sullà, de Cal Portalé, i Clàudia Gozzi, del restaurant El Raier de la Pobla de Segur.

Amb motiu de la Castanyada, l’Escola de Teatre de la Seu d’Urgell ha preparat una breu peça teatral dedicada al carrer dels Canonges. Una obra que es mou entre la realitat i la ficció per explicar la història d’aquest emblemàtic carrer de la ciutat i l’origen del seu nom actual. En parlem amb el director de l’espectacle, Oriol Tosquella, i amb les actrius i actors participants.

Els cementiris són espais freqüentats aquests dies al voltant de Tots Sants. És per això que hem volgut anar a un d’aquests espais, el del poble de Tírvia, per descobrir el conjunt d’esteles funeràries d’època medieval que s’hi conserva. Unes peces datades entre els segles XIII i XV que tenen singularitat pròpia i que es troben exposades a l’interior de l’ermita de la Pietat. Amb l’arqueòleg Josep Tugues i l’alcalde del municipi, Joan Farrera.

35 quilos de residus alimentaris és el que genera cada persona a l’any, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Reduir aquesta xifra és una responsabilitat individual i col·lectiva que passa per molts espais, com és el cas dels centres educatius. Aquest és un dels propòsits del projecte ‘Mengem d’aquí’, que des del 2017 introdueix una dieta equilibrada i de proximitat als menjadors escolars de l’Alt Urgell i Cerdanya. En parlem durant una jornada per tractar la qüestió amb la nutricionista Maria Cerqueda, el dietista i cuiner Jordi Tomàs, i Anna Gallart, tècnica coordinadora del projecte.

El passat divendres 25 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial del Karate, dedicat a aquesta art marcial estesa arreu del món que té tot un rerefons físic i mental. Hem anat a l’Acadèmia d’Arts Marcials Gombau de la Seu d’Urgell per conèixer millor tot el que l’envolta amb alguns joves practicants i Gerard i Joan Gombau, entrenadors del centre, que és un dels pocs especialitzats en la disciplina que hi ha al Pirineu i a les Terres de Lleida.

Fem parada als Banys de Sant Vicenç, un lloc que al llarg dels anys ha sigut punt d’aturada de viatgers entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà. La història de la carretera que uneix aquestes dues poblacions és la temàtica d’una conferència que s’organitza en aquest espai dintre el cicle ‘Desenterrant el passat’, una història que han estudiat i ens expliquen Daniel Fité, Erola Simon i Lluís Obiols, amb el testimoni de Marta Pal, gestora de l’establiment.

L’arribada del mes de novembre és motiu de celebració en diverses cultures com un moment de canvi de temporada de l’any que obre les portes a l’hivern. Una de les festes és el Samhain, pròpia de la tradició celta, que perdura al centre i al nord d’Europa. A la Seu d’Urgell hi ha sigut present a través d’un cicle d’activitats programades per les associacions l’Alternativa i Breizh Cat, entre elles un taller de danses d’Irlanda i d’Escòcia que hem anat a seguir en directe.

La relació entre el poble de Castellciutat i l’art mural s’ha anat fent més i més estreta els últims anys. Les parets poble s’han omplert de creacions de diferents artistes en les quals també s’hi han implicat els veïns i les veïnes gràcies al projecte ‘Castellciutart’. L’última mostra d’això es pot veure aquests dies amb una obra que està pintant l’artista de Burgos Christian Sasa. Hem anat a buscar la història que hi ha darrere els seus traços amb una de les seves protagonistes, la Lluïsa Peix de Cal Poblador.

Les dificultats per accedir a un habitatge són una problemàtica generalitzada en diferents comarques del territori, especialment les que reben més pressió turística i també les del seu voltant. És el cas de l’Alt Urgell, on veïns i veïnes han decidit organitzar-se per reclamar millores a una situació que s’ha agreujat els darrers anys i han constituït el Sindicat d’Habitatge de la comarca. Membres de la nova entitat exposen les mancances que han detectat en el mercat del lloguer i quines són les seves demandes.

Hi ha moltes maneres d’aprendre llengües i no totes passen per dintre les aules. Amb aquesta idea, l’Escola Oficial d’Idiomes de la Seu d’Urgell impulsa la Setmana Cultural, que programa diferents propostes que van des de la cuina al teatre. La primera de les activitats ha estat el taller ‘To play or not to play’, que hem anat a seguir a la Sala Sant Domènec.

La Fira de Sant Ermengol arriba a la Seu d’Urgell amb la parades de formatges situades al passeig Joan Brudieu, la principal novetat d’una edició que celebra els 30 anys de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu i que compta amb 51 elaboradors i una àmplia oferta de productes artesans i agroalimentaris. Vivim l’arrencada de l’esdeveniment des del passeig, on també es pot trobar l’exposició fotogràfica ‘Totes les cares del formatge’ de Gemma Pla.

El projecte europeu Games Plus, integrat dintre el programa Erasmus+, busca fomentar els jocs tradicionals com una eina d’aprenentatge, amb la participació de les universitats de Coïmbra (Portugal), Split (Croàcia) i Lleida, a través d’INEFC Pirineus, i associacions lúdiques de cada territori. Aquest dijous s’ha fet a la Seu d’Urgell una jornada d’intercanvi amb representants de cada país per difondre la iniciativa entre estudiants de secundària. Ens ho expliquen jugant alguns dels participants.

A Catalunya l’any passat set persones al dia de mitjana van patir una aturada cardíaca, però en menys de la meitat dels casos van rebre el suport vital immediat per part de testimonis. Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca, professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques s’han desplaçat a 13 poblacions del territori per fer tallers i formacions a la ciutadania sobre com actuar en una situació d’aquest tipus. Un d’aquests llocs ha estat Puigcerdà i hi hem anat a seguir-ho.

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Rurals, el Centre d’Empreses Innovadores del Pallars Jussà acull la jornada Fem Talks Pirineus per fomentar l’intercanvi d’experiències empresarials liderades per dones. En parlem amb diverses participants que impulsen projectes en els sectors de la construcció, turístic, agroalimentari i de les telecomunicacions, com és el cas de la trempolina Roser Roca, CEO de l’empresa Airbus i premi Dona TIC 2024.

L’equip de la Síndica de Greuges de Catalunya s’ha desplaçat a la Seu d’Urgell per atendre la ciutadania en la visita que fa un cop l’any a la població. Un servei que la ciutat també té a nivell local amb la sindicatura municipal, un de les dues úniques que hi ha a tota la demarcació de Lleida. En parlem amb alguns ciutadans, Vanessa Barranco, de l’equip de la Síndica de Catalunya, i Anna Martí, síndica municipal de greuges de la Seu d’Urgell.

El vincle que té la Seu d’Urgell amb el riu Segre no es pot entendre avui sense una activitat, la de piragüisme, que s’ha convertit en un puntal de la ciutat. Els orígens s’han d’anar a buscar fa 60 anys, quan es va fundar el Club Cadí Canoë-Kayak. Una entitat que ha fet possible èxits olímpics com els diplomes aconseguits als Jocs de París pel Miquel Travé i la Mònica Dòria. Fem un recorregut per la seva trajectòria amb diverses generacions que l’han empès fins avui.

Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, posem el focus al Pallars per conèixer la situació de persones afectades que viuen a comarca i com l’afronten. Els serveis d’atenció que tenen són escassos en comparació amb altres zones del territori i per això reclamen millores, al mateix temps que s’organitzen per donar-se suport mutu en espais de socialització com el Club Social Pallars. Entrevistes a Flors Moreno, Ester Sánchez i Antonio Calvo.

El Pallars Sobirà era l’única comarca de Catalunya que no disposava d’una biblioteca comarcal. Això ja no és així des que aquest dilluns 7 d’octubre ha obert al públic a Sort aquest nou equipament situat als peus del Castell dels Comtes de Pallars que culmina un llarg projecte iniciat fa més de vint anys. Entrem a conèixer el nou espai amb el primers usuaris, el bibliotecari Rosendo Manrique i el regidor de cultura Pere Báscones.

L’olor del formatge es comença a sentir amb més intensitat aquests dies a la Seu d’Urgell, on ja han arrencat les activitats prèvies a la Fira de Sant Ermengol que tindrà lloc del 18 al 20 d’octubre. Una d’aquestes és la que fan els alumnes dels centres educatius de la ciutat. Alguns d’ells formaran part del jurat jove del concurs de formatges que es fa per la Fira i hem anat a una de les sessions de formació que han fet a l’Espai Ermengol.

La manca d’espais escènics és una realitat en moltes poblacions petites i mitjanes de Catalunya. Mentre no existeixen els equipaments, per omplir aquest buit hi ha iniciatives que es dediquen a crear-los, encara que sigui de manera temporal. Això és el que fa el projecte Nilak, una proposta de circ i de teatre itinerant que s’instal·la a Rialp del 4 al 13 de d’octubre. En parlem amb alguns dels seus membres abans de l’obertura.

Lo Llumener, el festival pirinenc de literatures infantils i juvenils, celebra dissabte 5 d’octubre la seva 9a edició a Sort. Durant tota la jornada s’oferiran espectacles i hi haurà una fira de llibres de diferents editorials amb l’objectiu d’oferir al públic local més propostes culturals que siguin estables al llarg de tot l’any. El festival s’ha estrenat aquest dijous amb la novetat d’una representació de teatre de l’obra ‘¿Otro Quijote +?’ destinada als alumnes dels instituts de la comarca. Ho expliquem amb organitzadores de l’esdeveniment i un actor de l’espectacle.

El Cadí Circuit Fer de curses de muntanya encara la seva recta final amb la Foranca, la penúltima cursa del calendari que se celebra a Alàs el 6 d’octubre. Coneixem els detalls de la prova que tiren endavant entitats i voluntaris locals i que és una mostra la filosofia del circuit, que durant tot l’any recorre els pobles de la zona amb curses populars de petit format. Està coordinat per la Unió Excursionista Urgellenca i hi col·laboren l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El Ball Cerdà intergeneracional es prepara per celebrar aquest proper dissabte la seva 10è edició, en un format que uneix parelles de persones grans i joves per donar més vitalitat a la dansa per antonomàsia de la Seu d’Urgell. Veiem els preparatius de la ballada coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran.

Els jocs de taula són capaços de submergir-nos en mons figurats, però en alguns casos poden acostar-nos molt a la realitat i fins i tot arribar a tocar-la. Això és el que proposa la jornada lúdica ‘Capitulació 1713. Juguem amb la història’ que se celebra dissabte 28 de setembre a Castellciutat i que commemora l’episodi de la Guerra de Successió que van tenir lloc a l’entorn de la població. Ho expliquem des de la Torre de Solsona amb Anna López, tècnica de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, i Marc Travé, director del Festival del Joc del Pirineu.

La Vall de Cardós acull aquest cap de setmana la 1a edició del Tabaca Film Fest, un festival de cinema dedicat a la mitologia que és pioner a Catalunya. Mites i llegendes del Pirineu, però també d’altres països i regions, seran els protagonistes de les projeccions que es podran veure, amb el teló de fons d’una vall on aquest imaginari fantàstic és molt present. Ho expliquem amb dues de les seves impulsores, Ivana Miño i Gisela Arnao, i els guies culturals Jordi Torner i Josep Maria Llessui.

El Festival Elektra s’estrena aquest cap de setmana amb l’objectiu de divulgar la història de la construcció de les centrals hidroelèctriques del Pallars a través de diferents propostes culturals i lúdiques. Una nova iniciativa impulsada per l’associació Pirineus Watt i l’Ajuntament de Tremp que comptarà amb un espectacle teatral creat per l’ocasió a càrrec de la companyia Comediants. Ho expliquem des de l’Espai Patrimonial La Central de Talarn, que acollirà una de les activitats.

El Museu Dinosfera de Coll de Nargó acull des de fa una setmana l’exposició ‘Permo-Trias: quan la vida quasi va desaparèixer de la Terra’, que fa un viatge al període de la gran extinció que es va produir a la Terra fa 250 milions d’anys a través de diferents fòssils procedents de Catalunya i Balears. L’exposició també obre interrogants sobre el futur del planeta mostrant els paral·lelismes amb l’escalfament global actual. El projecte ha estat coordinat pel Museu Balear de Ciències Naturals, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Geoparc mundial UNESCO Orígens, amb la col·laboració de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Museu de la Conca Dellà.

Caminar en companyia i de manera freqüent. Aquest és un hàbit amb un doble benefici, per la salut física i mental, que han adquirit diverses persones de la mà del Centre d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell a través de l’activitat ‘Camina amb el CAP’. El passat divendres 20 de setembre van reprendre les sortides organitzades setmanals i vam anar a seguir les seves passes fins a la Torre de Solsona. Amb el suport de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, a la sessió també s’hi afegeix la marxa nòrdica

De quina manera el ciclisme pot explicar la història d’un segle. Això és el que planteja el llibre ‘Un segle costa amunt: una història política del ciclisme’ que s’ha presentat a la llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell a càrrec del seu autor, Ramon Usall, i de l’historiador Pau Chica. Hem anat a parlar-hi, coincidint amb la setmana dedicada als hàbits de mobilitat saludables.

Més d’una desena de projectes de l’economia social i solidària es reuneixen a Puigcerdà per intercanviar experiències en una iniciativa impulsada per l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. Entrevistem alguns dels participants implicats en propostes que van des de l’habitatge fins a les energies renovables.

El Museu de Llívia acull la mostra ‘Fronteres. Línia de tall’, que ens convida a reflexionar sobre la idea de frontera a través de vuit obres d’art. Més enllà de les fronteres físiques i polítiques, també s’aborden les que són personals i mentals, oferint una mirada àmplia sobre el concepte. En parlem amb els seus comissaris, Fina Duran i Jordi Tolosa.

Explicar coses que no s’intueixen a simple vista és un dels reptes que té l’arqueologia. Al Pirineu, un dels punts més destacats en aquest àmbit és el Castellot de Bolvir, a la Cerdanya, on es troba el Museu Espai Ceretània. Aquest estiu hi han introduït innovacions que permeten als visitants viure una experiència en primera persona i tocar elements de l’època ibèrica. Ho hem anat a veure amb Aleix Ribes, guia de l’espai, i Àngel Rifà, veí de Bolvir.

Per segon any consecutiu, el projecte Camins de Vida torna a resseguir el Camí ramader de Marina fent transhumància i amplia la ruta fent el recorregut d’anada i tornada. Han fet parada a Llívia abans d’iniciar la baixada cap al litoral i ho hem anat a veure durant una activitat amb els alumnes de l’Escola Jaume I.

Una quarantena d’estudiants comencen aquest curs els estudis d’INEFC Pirineus a la Seu d’Urgell, en el que és la quarta promoció d’aquesta formació que l’any que ve ja tindrà els primers graduats. Ho expliquem amb estudiants de primer a qui aquest dilluns s’ha donat la benvinguda i amb altres de tercer i quart que ja encaren la recta final.

Els fadrins del Ball Cerdà entreguen al final de la dansa unes agulles als que els succeiran l’any següent. Ramon Aril explica com són aquestes dues peces i què simbolitzen.

Preguntem als balladors del Ball Cerdà què faran en cas de pluja.

Actuals balladors i balladores del Ball Cerdà expliquen com veuen la tradició i les raons que els porten a participar-hi.

L’opinió dels balladors i les balladores del Ball Cerdà sobre quina és la peça de vestir que menys els agrada.

L’opinió dels balladors i les balladores del Ball Cerdà sobre quina és la peça de vestir que més els agrada.

Balladors i balladores del Ball Cerdà expliquen records que tenen sobre la tradició.

La corbata del Ball Cerdà és la peça més representativa de la vestimenta femenina. Un dels elements que més destaca a la plaça i que té una minuciosa feina al darrere. Ens el presenta Maria Rosa Sort.

Fa uns anys es va introduir en la vestimenta masculina del Ball Cerdà una peça de roba distintiva: l’armilla. Ramon Aril explica els detalls d’aquest element que porten els balladors.

Fa més de 100 anys, la Festa Major de la Seu d’Urgell es va traslladar de Sant Ot al primer cap de setmana de setembre. Fem memòria d’aquest fet i dels actes que es feien aleshores amb l’historiador Pau Chica.

Durant uns anys, per la festa major de la Seu es passejaven pels carrers de la ciutat cotxes tallats que conduïen diferents colles d’amics. Revivim aquest fet, que va ser el precedent de les actuals caravanes, amb persones que hi van participar.

Amb més de 40 edicions, el Seu Rock s’ha convertit en una cita de referència per grups de música de la Seu d’Urgell de diferents generacions. Reportatge amb entrevistes a Flanders, Punk de Trobada i Awake.

Programa especial del pregó de la Festa Major de la Seu d’Urgell 2024 des de la plaça dels Oms, amb entrevistes a tots els protagonistes i als pregoners, els membres del Club Cadí Canoë-Kayak.

Programa especial del Ball Cerdà de la Festa Major de la Seu d’Urgell 2024, amb tot el seguiment en directe des de la plaça Patalín i connexions des del Passeig

La Vall Ferrera viurà aquest cap de setmana la 13a edició de la Fira del Ferro Pirinenc, un cita vinculada a tota la tradició de treballar el ferro que hi havia hagut a la zona i que permetrà veure l’ofici en actualitat de la mà d’una vuitantena de forjadors. Una edició que està dedicada a la memòria de les dones de la vall que van ser acusades de bruixeria a l’Edat Mitjana i que ja ha arrencat els dies previs amb un curs d’introducció a la forja. Ho expliquem amb alguns dels participants, el mestre forjador Xavi Martí, i Xavi Llor i Feliu Vinyals, de l’Associació Boscos de Ferro.

La 2a edició del Concurs Guaita de fotoperiodisme i fotografia documental ha donat lloc a diversos treballs d’estudiants de la Seu d’Urgell que han expressat missatges socials, mediambientals o de memòria a través d’imatges fetes a la comarca. Ho descobrim de la mà de guanyadores i participants en la proposta al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, on estan exposades totes les obres.

Els Festivals de Senderisme dels Pirineus estan coordinats per la Taula de Camins de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

Prats i Sansor acull la primera edició del ‘Tast de primavera’, una iniciativa per donar a conèixer la cuina local amb productes d’aquesta època de l’any i generar espais de trobada entre restauradors i veïns de la zona. Veiem els preparatius de la primera de les sessions de demostració i tast a càrrec de l’Associació Cuina Pirinenca de Cerdanya, amb entrevistes a xefs i a l’antropòleg especialitzat en alimentació Jesús Contreras. També expliquem com l’esdeveniment uneix forces amb el Festival Sons de l’Era, amb Arnau Corberó, un dels organitzadors.

La Farmàcia Purgimon de la Seu d’Urgell acull el nou Museu de l’Homeopatia, un dels primers que hi ha a l’Estat dedicat a aquest mètode terapèutic, en una iniciativa que vol servir per divulgar-ne la història i els seus principis a través d’una àmplia col·lecció de materials antics. Ho expliquen Sofia Roca, propietària de la col·lecció i impulsora del projecte, i Joan Lluís Purgimon, responsable de la farmàcia.

Entrevistes als escriptors Rosa Marsino i Pol Castellanos i a Isidre Domenjo, president de l’Associació del Llibre del Pirineu. A partir del minut 13.

Entrevistes a llibreters des del passeig Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. A partir del minut 1:00:01.

Entrevista a l’escriptor Ramon Besora i Sònia Lanau, directora de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell, durant l’espectacle ‘Balla’m poesia’ a la Sala Sant Domènec. A partir del minut 19.

El grup La Ludwig Band i la cantant aranesa Alidé Sans s’uneixen en un concert conjunt a la Sala Guiu de la Seu d’Urgell, en una de les parades de la proposta ‘El Desconcert’ d’iCat, que per primera vegada arriba a l’Alt Pirineu. Veiem els preparatius de l’actuació i com es planteja el repte de fusionar un pop-rock de lletres agudes amb la música d’arrel reinterpretada.

El consum de llet a les llars catalanes s’ha reduït un 23% en vint anys. L’augment dels diagnòstics d’intolerància la lactosa o la popularització de les begudes vegetals han creat una certa mala fama al voltant d’aquest producte que és el primer que ens alimenta quan naixem. Els formatges artesans, en particular els elaborats a partir de llet crua, donen raons per seguir consumint. Ho expliquem de la mà del formatger Salvador Maura, del Mas d’Eroles d’Adrall, i la nutricionista Maria Cerqueda.