Tan sols l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, al Pallars Sobirà, ha  estat agraciada amb un parell de premis. 10 dècims d’un quart premi, el número 25508, que ha repartit 200.000 euros, i una sèrie del 23111, un cinquè premi amb sis mil euros per dècim. L’administració de Sort és una de les que més ven a tot l’estat, i de moment no hi ha constància que hagi recaigut en cap persona del territori.

I l’administració número 1 de Vielha ha venut un dècim del tercer premi de la Loteria de Nadal, dotat amb 50.000 euros per dècim, del número 90693.

La crisi del sector primari obliga als ramaders i pagesos a buscar alternatives de cara al futur.

Durant la jornada hi hagut ponències i taules rodones centrades en la recuperació de pastures públiques, l’anàlisi de contractes ecosistèmics, noves eines per al relleu generacional i el suport a la pagesia, així com la creació de productes ecoturístics vinculats a la ramaderia.

Parlen al vídeo:

VANESA FREIXA, CO ORGANITZADORA JORNADA BEEP

La principal novetat de la temporada 25-26 ha estat la presentació del nou  restaurant Clots, situat a la cota 2.100, un espai que s’ha renovat perquè els visitants puguin fer una pausa a peu de pistes. Aquest nou establiment s’obrirà al públic aquestes festes de Nadal, i és una mostra de l’aposta de Ferrocarrils al territori.

A més, en una iniciativa conjunt amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’ha inaugurat un mural a la caseta de compressors que promou la sensibilització ambiental i divulga els valors naturals i culturals del Parc, sobretot els boscos de pi negre i pastures subalpines.

El mural l’han fet conjuntament diversos artistes locals, a través de l’associació Rural Utòpica, una entitat que acosta la cultura a zones rurals més allunyades dels grans centres de creació.

Parlen al vídeo:

CARLES RUIZ, PRESIDENT FGC

Un projecte que compta amb la participació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

L’empresa Grafftech ja ha fet diversos murals a diferents municipis del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça. Aquests murals compten amb la particularitat de que, a través d’un QR, prenen vida posant de relleu el llegat patrimonial, històric i humà del territori que representen. Un punt d’atracció turística, però també emocional pels habitants del municipi.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Aquesta temporada s’espera llarga i es preveu aguantar pistes obertes fins al mes d’abril, per Setmana Santa.

En aquest primer dia, Port Ainé ja ha vist alguns entusiastes de la neu que no han volgut perdre l’oportunitat de practicar l’esport blanc.

Han obert totes les estacions d’esquí que gestiona Ferrocarrils, mentre que l’estació d’esquí de muntanya de Tavascan, ho farà dissabte. Però només en la modalitat de nòrdic i raquetes.

Parlen al vídeo:

GEMMA TOST, RESPONSABLE DE NEGOCIS D’ESPOT I PORT AINÉ

L’acte ha culminat amb la inauguració de quatre llambordes Stolpersteine* en record i dignificació de Josep Rey Pau, de Castellviny; Josep Llo Andreva, de Llessui; Josep Rabasa Sabarich, de Sort, i Manuel Baqueró Font, d’Altron.

Tres familiars dels homenatjats han compartit records i vivències.

L’historiador Josep Calvet va descobrir els casos d’aquests quatre veïns del municipi de Sort. Aquesta troballa va fer que l’Ajuntament de Sort demanés les quatre llambordes com a homenatge.

Un acte on es va remarcar la necessitat de preservar la memòria més que mai, i es va alertar del repunt dels discursos d’odi a Europa i també a Catalunya.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Aquest any, la jornada ha estat dedicada a les violències digitals, un nou espai on s’ha detectat que aquest tipus de violència va en augment.

Per tal d’actuar contra aquesta xacra, s’ha posat de relleu la feina que fan serveis com el SIE a l’Alt Pirineu i Aran.

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, la Regió Policial de l’Alt Pirineu i Aran ha rebut aquest 2025 12 denúncies de maltractaments i s’han atès 14 víctimes, una xifra que s’espera reduir en anys pròxims gràcies a nous programes com el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals.

Parlen al vídeo:

SARAY ESPEJO, DIRECTORA GENERAL DE CURES, ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I EQUITAT EN ELS TREBALLS

FRANCESC GUALDO, DIRECTOR DEL DEPARTAMENT D'IGUALTAT I FEMINISME A L'ALT PIRINEU

ANDREA COLOMER, DIRECTORA SIE ALT PIRINEU I ARAN

Darrerament, tota la producció de llet anava destinada a la Formatgeria Tros de Sort, que formava part de la societat de SAT Brams, però que s’ha adaptat a la nova situació.

SAT Brams s'havia convertit en una granja sobredimensionada en comparació amb la producció i demanda actual de llet. Factors com una falta de relleu generacional sòlid i uns costos econòmics inasumibles juguen un paper important en la pèrdua d’explotacions del sector primari al Pirineu.

Parlen al vídeo:

JAUME MONTANÉ, COPROPIETARI DE SAT BRAMS

JOSEP FONT, PRESIDENT DE TROS DE SORT

Tot i l’entrebanc d’aquest any i el complicat futur de la ramaderia, Sort vol continuar apostant per una fira ramadera.

Cal destacar la realització d’un taller per l’aprofitament de la llana, un producte que els ramaders no poden comercialitzar i que suposa, en canvi, uns costos importants per a moltes explotacions. Al taller es va aprendre a aprofitar la llana per millorar els cultius agrícoles utilitzant aquest material com abonament natural i sostenible.

Parlen al vídeo:

MARTA ARENA, TÈCNICA AGROALIMENTÀRIA

Dins del cicle hi ha un taller de cuina d’aprofitament i conserves, un taller i demostració d’esmolat, manteniment i trossejat amb motoserra i el primer concurs de melmelades casolanes amb berenar compartit. Aquesta iniciativa es vol allargar durant l’any.

També es farà una taula rodona sobre com es viu i es percep el canvi climàtic en l’àmbit local.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

En un primer moment, s’ha anunciat que se suspenien les activitats vinculades estrictament amb el bestiar però finalment s’ha anunciat que es cancel·la tot l’esdeveniment.

Estava previst que la fira comencés divendres amb l’arribada del bestiar al recinte firal, dissabte hi havia la subhasta autonòmica de vedells de raça Bruna, el concurs comarcal i els premis, i el diumenge hi havia programat el concurs comarcal del Cavall Pirinenc Català.

L’objectiu de la jornada ha estat promoure la cooperació entre sectors, impulsar projectes conjunts que contribueixin al desenvolupament econòmic sostenible del Pirineu, donar visibilitat al teixit productiu territorial i proposar solucions des de la col·laboració publicoprivada com la necessitat de crear els Fons d’Inversió SCR Pirineus com a motor de desenvolupament econòmic.

Antoni Cañete, president de la PIMEC, ha remarcat la necessitat de recollir les diferents necessitats d’aquest teixit per  poder treballar en solucions a peu de carrer.

Des del consell comarcal del Sobirà s’ha manifestat la importància d’aglutinar en un espai de trobada el mon empresarial i les institucions del Pirineu.

La reunió ha comptat, a banda del teixit empresarial i representants de les diferents entitats econòmiques vinculades al territori, amb un gran nombre de representants d’ens públics, tant locals, com comarcals i supracomarcals.

Parlen al vídeo:

CARLES RABANEDA; PRESIDENT DE PALLARS ACTIU

ANTONI CAÑETE, PRESIDENT DE LA PIMEC

CARLES ISUS, PRESIDENT DEL C.C. DEL PALLARS SOBIRÀ

En el marc de la jornada també s’ha exposat la necessitat de tenir un escorxador funcional perquè els productors càrnics puguin fer-lo servir. Actualment, el del Pallars Jussà està tancat, per tant, el Sobirà està assumint totes les matances de les dues comarques. Un altre element que contribuirà a la potenciació del producte càrnic del territori és la sala de desfer, que encara no està disponible, però que permetrà tancar el cercle productiu i fer venda directa.

Parlen al vídeo:
MARTA ERENA, TÈCNICA AGROALIMENTÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Aquesta concentració està oberta a tot tipus de moto matriculable apta per circular per carretera sense restricció per cilindrada, tot i que és recomanable més de 250cc.

El fet de que els organitzadors siguin motoristes pallaresos fa que es coneguin molt bé les carreteres del Pirineu i Prepirineu català, d’Osca i del sud de França. Trien i dissenyen les millors rutes per cada edició de la Cherokee Rider, i es busca l’equilibri entre quilometratge, bon asfalt, corbes i els racons més secrets i espectaculars de l’entorn.

L’organització limita a 100 motos cada concentració per qüestions de seguretat i per no perdre l’essència de la Cherokee Rider.

Les noves descobertes històriques sobre les anomenades bruixes s’han acabat introduint en una festa que va nèixer de manera molt popular i lúdica.

L’increment any rere any de la participació de veïns i veïnes així com del turisme augura un bon futur a un esdeveniment centrat en una temàtica de plena actualitat com són les bruixes i el que les rodeja.

Parlen al vídeo:

JOEL BARÓ, ALCALDE DE LA VALL DE CARDÓS

Aquest mural vincula art mural amb la darrera tecnologia. 

Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, s’ha volgut retre aquest homenatge en un espai que es convertirà en breu en un Bé Cultural d'Interès Nacional.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Això podria suposar una ocupació del turó d’uns 5000 anys d’història continuada. I obriria noves línies d'interpretació sobre la seqüència d'ocupació de l’espai i la seva importància dins el poblament prehistòric del Pirineu.

Des del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Soriguera, el Museu de Camins i l'empresa The Best Pyrenees, s’ha tornat a programar aquest estiu noves visites guiades al despoblat.

S’espera que aquest mateix mes de setembre es pugui continuar les prospeccions arqueològiques per tal d’anar descobrint el relat d’un espai únic a Catalunya. 

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

L’esdeveniment vol reivindicar la feina d’un col·lectiu que ha estat i és vital per l’economia del territori.

Aquesta nova etapa s’inicia amb una triple col·laboració entre l’Ajuntament de Llavorsí, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El Festival Pirineu Pastor es farà el dissabte 16 d'agost a Llavorsí i el certamen es completarà l'endemà amb la celebració del tradicional Concurs de gossos d'atura.

Parlen al vídeo:

JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

MARIA POU, TÈCNICA DEL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

La primera final ha estat la Junior, que es realitza des de fa uns quatre anys i que es divideix en dues parts; fins a 12 anys i de 13 a 19 anys. Posteriorment es van fer la de gossos petits, mitjans i grans. En total, uns 138 gossos participants. 

L’esdeveniment compta amb suport de diferents institucions i més de 50 col·laboradors.

Parlen al vídeo:

CARLES FORTUNY, CAP DE L’ORGANITZACIÓ DE LA RIALP SUMMER AGILITY CUP

Cada dia, fins a 570 gossos, vinguts de l’Estat espanyol, d’arreu d’Europa i els Estats Units, tindran l’oportunitat de mostrar la seva habilitat l’habilitat i la connexió amb els seus guies.

La gran final tindrà lloc el proper dimecres 6 d'agost i el dijous 7 s’ha reservat per poder celebrar els 25 anys del Club d’Agility Ciutat Comtal, organitzador de l’esdeveniment.

Parlen al vídeo: CARLES FORTUNY, PRESIDENT CLUB D'AGILITY CIUTAT COMTAL

El Rialp Summer Agility Cup comptarà amb una participació diària d’uns 560 gossos, fet que propicia durant aquestes dates que el municipi i poblacions del voltant comptin amb una gran afluència de visitants.

L'Agility és un esport on un guia dirigeix a un gos sobre una sèrie d'obstacles, els quals ha de lliurar de manera neta i el més exacta possible, competint contra rellotge. Els gossos participen sense corretja, sense joguines i sense incentius. El guia no ha de tocar al gos ni als obstacles, excepte de manera accidental. 

Les competicions començaran cada dia a les 8 del matí i els Open i les grans finals es faran dissabte, dilluns i dimecres a la tarda.  

La jornada ha comptat amb una xerrada a l’interior de l’església de Sant Romà sobre el passat de la zona, el que es coneix com Sobregerri, que va des del pla de Taús fins a Gerri de la Sal.

La iniciativa va néixer fa cinc anys per recordar la figura d’Amado Batalla, de qui se n’ha destacat la seva personalitat i el seu compromís amb la terra.

La jornada ha culminat amb un tast dels vins locals del projecte DeBresca i un dinar popular entre tots els assistents.

Parlen al vídeo:

AGUSTÍ LÓPEZ, VEÍ DE SORT I IMPULSOR DE LA TROBADA

DAVID GRÀCIA, HISTORIADOR I ESCRIPTOR

EVA BATALLA, FILLA D’AMADO BATALLA

A les primeres jornades de Pirineu Educa, on hi han assistit uns 200 professionals, s’han tractat temes com la incorporació de la perspectiva antiracista en la docència, la inclusió d’alumnat amb necessitats educatives especials, el medi natural i la robòtica.

Parlen al vídeo:

CARLOTA VALLS, DIRECTORA SERVEIS TERRITORIALS EDUCACIÓ ALT PIRINEU I ARAN

La primera jornada ha girat al voltant del problema d’accés a l’habitatge al Pirineu. Una cinquantena de persones han assistit al col·loqui on ha participat els col·lectius o entitats Pirineu Viu i Sindicat d’Habitatge del Pallars.

Les tres jornades següents seran el 12 de juliol, el 2 d’agost i 6 de setembre on es parlarà de temes com els casos d’infiltrats policials als moviments socials o la problemàtica de l’extrema dreta a Europa.

Parlen al vídeo:

DAVID COMELLA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ MUNTANYA VIVA

JÚLIA LEIGH, COORDINADORA ATENEU COOPERATIU ALT PIRINEU ARAN

L’esdeveniment té esperit competitiu però també aposta per les tradicions locals i vol fomentar la participació i el sentit de comunitat, així com posar en valor l'entorn natural privilegiat. Els participants podran gaudir de diverses disciplines esportives com el llançament d’alçada, curses de muntanya i escalada, combinat amb activitats tradicionals com la dalla, asclar llenya i apilar paques.

A més de les competicions esportives, hi ha prevista programació cultural amb exhibicions d'art local, gastronomia i musica en directe.

La jornada va incloure actuacions teatralitzades per mostrar escenes de la vida dels combatents, a banda de les visites guiades de la mà de l’historiador Oriol Riart, on els visitants van poder gaudir d’una mostra de combat entre soldats nacionals i republicans. A la reconstrucció hi van participar diverses entitats  com l’Associació Catalana de Col·leccionistes d’Uniformes Històrics, l’Associació de Recuperació Històrica del Montserratí, i el Grup d’Estudis de Muntanya Antiga.

Parlen al vídeo:

ALBERT SANGENÍS, GRUP RECREACIÓ HISTÒRICA ÚLTIMA TRINXERA

Gerard Sabarich, alcalde de Rialp, exposa que “es pretén posar en valor aquestes maneres de fer, aquestes tradicions que nosaltres teníem, i a la vegada, tenir una fira que sigui diferent a les altres fires tradicionals del Pallars i Pirineu”.

Cada any, la fira es dedica a una temàtica diferent. Aquesta edició serà la Parada i Fonda, que fa referència a la gastronomia i l'allotjament que hi havia al municipi a mitjans i finals del segle XX. En aquesta línia, es podrà visitar una exposició que s’espera que porti molts records a les persones que van viure aquella realitat.

També es podrà visitar l'antic molí fariner, i hi haurà parades, tallers, concerts i artesans amb demostracions dels seus oficis.

Per la seva banda, Juan Antonio Serrano, vicepresident del Patronat de Turisme, ha ratificat les bones sensacions per la nova temporada però ha evidenciat la necessitat de donar a conèixer molt més l’oferta del territori.

Les pluges i la neu caigudes aquest any garanteixen una temporada d’esports d’aventura sense cap problema.

De les 279 empreses del sector arreu de la demarcació, 229 ofereixen activitats de terra, unes 35 es dediquen a propostes d’aigua, i una quinzena ofereixen activitats d’aire. Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 62 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 44 i l’Alt Urgell amb 31.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN, PRESIDENT DIPUTACIÓ LLEIDA

JUAN ANTONIO SERRANO, VICEPRESIDENT PATRONAT TURISME

FLORIDO DOLCET, PRESIDENT ASSOCIACIÓ EMPRESES ESPORTS AVENTURA PALLARS SOBIRÀ

Des de l’organització es calcula que entre 6.000 i 7.000 persones han pogut visitar aquesta fira que va estar marcada per la meteorologia. La principal novetat d’aquesta edició va ser el ‘Match pallarès’, un tast guiat de set combinacions de làctics amb productes i begudes locals amb el segell de Pallars Gastronòmic. També es va fer un taller infantil per elaborar pastís de formatge, a càrrec del pastisser establert a Estac, Ivan Agustí. I s’ha comptat amb música en directe, l’espectacle d’humor de l’Esperanceta i una ruta guiada per la població.

I ja s’està pensant en idees per la 14a edició.

La Mostra de Formatges de Catalunya està impulsada per l’Ajuntament de Sort, la formatgeria Tros de Sort, l’Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de formatge artesà, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Parlen al vídeo:

JOEL FONT, FORMATGERIA TROS DE SORT

MARTA HELENA, TÈCNICA AJUNTAMENT SORT

S’han fet activitats obertes al públic i les propostes s’han organitzat entre el geoparc i l’ajuntament de Baixa Pallars.

Recordem que Baix Pallars és l’únic municipi del Pallars Sobirà que es troba dins de la zona del Geoparc Orígens. El projecte ha de rebre la renovació de la seva denominació per part de la UNESCO en breu.

Les activitats s’han allargat amb actes diversos fins ben entrada la tarda. 

Parlen al vídeo:

GUILLEM PURAS, COORDINADOR GEOPARC ORÍGENS

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA BAIX PALLARS

GUILLEM PURAS, COORDINADOR GEOPARC ORÍGENS

Un dels actes més destacats va ser una tertúlia centrada en les notícies falses o fake news.

A la jornada es va poder gaudir d’una paella vegetariana preparada per un grup de voluntaris, a més de diferents àpats interculturals com pa marroquí o  diferents dolços. La fira va tancar amb un espectacle infantil i una xocolatada.

Parlen al vídeo:

TERE CANTERO, VOLUNTÀRIA FIRA NATURA

El fet de tenir un carnívor al territori com l’os bru fa que tecnologia com aquesta serveixi per donar tranquil·litat al sector a més de, en cas de detectar una baixa, poder localitzar just el punt on s’ha produït i esbrinar les causes.

Tot això fa que cada vegada hi hagi més ramaders interessats per aquesta tecnologia.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu obre cada any subvencions perquè els ramaders puguin obtenir aquests geolocalitzadors amb una certa facilitat.

Parlen al vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Segons l’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, “la despesa per temporada supera els 300.000 euros, i l’únic que obtenen “son beneficis socials”. Aquesta és una situació que s’arrossega des de fa temps i tot i les darreres inversions, després de 30 anys, les instal·lacions necessiten unes reparacions altament costoses que el consistori no pot assumir. De fet, com comenta Tomàs, l’any que ve el remuntador necessita “una revisió extraordinària i no hi podem fer front”. En situació similar es troba la màquina trepitjaneu, amb una avaria que va obligar a tancar les pistes durant 10 dies del mes de març.

La decisió de tancar no ha estat fàcil per l’Ajuntament, ja que els 20 treballadors de la instal·lació perdran la seva feina, i per això ha mantingut converses amb diferents administracions per demanar subvencions que li permetin tornar a obrir l’estació l’any vinent, però de moment no ha rebut cap resposta positiva. Únicament el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s’hi ha posat en contacte per informar-se sobre la situació. En aquest sentit, Tomàs manifesta el seu inicial interès en arribar a un acord amb Ferrocarrils perquè s’encarregui de la gestió de l’estació de Tavascan, tal com ja fa actualment amb sis estacions d’esquí del Pirineu, però no sap com evolucionarà aquesta opció.

El programa identifica persones majors de 55 anys amb risc de patir soledat no desitjada, i un cop confirmat el cas, un agents comunitaris el deriven a les administracions públiques que actuen per minvar aquesta situació. Aquestes situacions s’aborden des de dues vessants.

Després de que la consellera hagi conversat amb una activadora social, així com amb dos professionals, ha qualificat el programa d’eina molt important.

El programa Vincles disposa de finançament fins a finals d’any, tot i que la fundació iSocial ja està treballant perquè continuï al gener de 2026, amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuntaments del territori.

Parlen al vídeo:

MÒNICA BRAVO, CONSELLERA DRETS SOCIALS

TONI CODINA, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ ISOCIAL

MÒICA BRAVO, CONSELLERA DRETS SOCIALS

Esterri d’Àneu va donar el tret de sortida a les activitats aquest dijous amb la lectura del manifest. També es pot visitar el Racó Lila a les biblioteques, amb lectures vinculades al feminisme. I per finalitzar els actes, aquest divendres a Sort, l’Associació Sardanista de la vila ha llegit un manifest reivindicant el passat i el futur de les dones. En breu, també es podrà visitar l’exposició itinerant Bruixes de Dol, a Ribera de Cardós.

Parlen al vídeo: ANNA RUBIO, TÈCNICA DELS SIAD CC PALLARS SOBIRÀ

L’objectiu de l‘Associació la Xicoia de Sort ha estat la recuperació d’un embotit tradicional de carnaval i que, pràcticament, havia desaparegut fins fa 10 anys on, pas a pas, gràcies a la divulgació de l’elaboració d’aquest embotit i la potenciació d’aquesta tradició han aconseguit que no es perdi.

Aquest embotit, que es fa amb les restes de la matança del porc, torna a ser present en la ciutadania de totes les edats.

Parlen al vídeo: RAMON AYTÉS, MEMBRE ASSOCIACIÓ LA XICOIA

Ha estat un cap de setmana intens amb desfilades, concursos de disfresses, ball, passades infantils, el Ball de la Passa, espectacles i el gran recapte per la calderada popular.

Aquest dimarts hi haurà el concurs del tradicional Facit de Sort i l’entrega dels premis per part de La Xicoia Associació Gastronòmica. I el dinar popular al Parc del Riuet seguirà la festa amb un menú típic del carnaval on no hi faltarà un bon plat de Calderada, Facit i truita d’espinacs.

Per finalitzar la festa, Passa de Carnaval i carrosses, on l’Alcaldessa de Carnaval i tota la comitiva s’acomiadaran de Requincuà fins l’any vinent.

Aquesta tarda divendres però hi hagut la Gran comitiva i el ball de la Passa amb el Requincuà, els Xafarrostolls i tot l’alumnat de l’escola de Sort. També hi hagut el primer concurs de Barrets ”Se te’n va l’olla”.

Dissabte segueix la festa amb la Gran Boda de l’Alcaldessa i la Pubilla de Carnaval, el discurs oficial de l’Alcaldessa de Carnaval, la desfilada de la comitiva i, a la nit, el ball i Concurs de disfresses.

Diumenge, dinar de Carnaval i discoteca. Dilluns, Passa infantil amb els més petits de Sort i el Gran recapte per la calderada. A més, del Gran Correfoc de Carnaval amb els Diables de Pont de Suert i Lo Peirot de Tremp.

És un servei itinerant que passa per diferents localitats del Pallars Sobirà com Rialp, Esterri d’Àneu, Vall de Cardós, Llavorsí i Sort, on s’ha iniciat aquest pla pilot.

A Sort es pot trobar aquest servei tots els dimarts, de les 11 del matí a la 1 del migdia, aprofitant que és el dia de mercat i de major afluència de veïns veïnes dels pobles propers a la capital del Sobirà.

Parlen al vídeo:

ROSENDO MANRIQUE, DIRECTOR BIBLIOTECA DE SORT

La taula de treball compta amb el recolzament d’administracions i cooperatives interessades a no perdre la riquesa del sector primari en un moment crític de relleu generacional.

Per reforçar aquesta proposta, els dies 2 i 3 d’abril es farà un viatge a França per conèixer com la Cambra d’Agricultura de l’Alta Garona treballa en fer aquests traspassos. També es visitaran dos explotacions per veure de primera mà l’experiència, reptes i dificultats en els traspassos extra familiars i de com han arribat a bon port.

Parlen al vídeo: MARIA DIAZ DE QUIJANO, TÈCNICA ESCOLA DE PASTORS I PASTORES DE CATALUNYA

Gràcies a la cessió de l’aula de tecnologia de l’institut i un ajut de la Generalitat, s’ha pogut crear aquest espai per a joves, que també té una versió per als adults cada divendres.

Uns 45 joves hi accedeixen cada tarda entre dilluns i dijous, i es deixa els divendres per als adults. Tots destaquen que gaudeixen molt amb aquesta proposta.

El projecte s’amplia amb la Kaixa Expansiva, que afegeix els docents. Les creadores de la Kaixa Utòpica ofereixen una formació de la seva tasca creativa al professorat.

Parlen al vídeo:

MARTA PERIBÁÑEZ, DINAMITZADORA KAIXA UTÒPICA

VIOLETA BOFARULL, DINAMITZADORA DE LA RURAL UTÒPICA

ROC BIOSCA, USUARI KAIXA UTÒPICA

ANA FRANCO, USUARIA KAIXA UTÒPICA

El veïns van viure els fets amb preocupació i confusió.

Després dels informes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, queda clar que els veïns afectats no podran retronar als seus immobles fins d’aquí uns mesos. I que, al pressupost de 113.000 € que hi havia per solucionar el problema, ara si li han de sumar els costos afegits de l’incident.

Parlen al vídeo:

MONTSERRAT PERELLÓ, PRESIDENTA EMD BAIX PALLARS

ANTONI RAMON, VEÍ SELLUI

FRANCESC, VEÍ DE SELLUI

En total, hi ha una cinquantena de signes propis referits a espècies com ara el trencalòs, l'os o el gall fer, així com hàbitats com els prats de dall o les molleres. I es poden trobar a través del seu canal de Youtube. Els signes han estat elaborats per l'Associació Volem Signar i Escoltar.

Aquest dimarts el Parc Natural ha fet una jornada per donar a conèixer el projecte adreçada a guies-intèrprets, personal d'atenció al públic en equipaments, educadors i educadores ambientals i persones de la comunitat educativa, entre altres.

Fires i mercats son els espais naturals d‘un producte que neix de la calma i els paisatges de la Serra de la Solana i que han rebut una bona resposta per part de la gent del país. I ni la distancia amb els distribuïdors poden amb les ganes de viure en un entorn tan privilegiat.

Parlen al vídeo: IVAN AGUSTÍ, PASTISSER

La setmana passada es va fer una reunió amb el sector primari i productors locals per tal de conèixer les inquietuds d’aquest sector. Aquest dimarts s’ha fet una trobada amb el sector turístic, cultural i educatiu per conèixer les seves propostes. Posteriorment se’n farà dos més adreçades als ens locals.

Una vegada rebudes aquestes propostes, que són obertes a tothom, el Parc les posarà a disposició dels participants. Finalment, la junta rectora debatrà i aprovarà el pla estratègic amb intenció d’executar-lo durant els propers 4 anys.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

Tot començarà a dos quarts d’una del migdia quan es realitzaran els Tastos exclusius dels vins de les nova anyada. La festa continuarà amb un dinar popular a base de carn de caça, preparat per xefs de l’Associació Gastronòmica Xicoia, l’Associació ÀPAT i l’Escola d’Hoteleria de Sort.

Ja a primera hora de la tarda es reconeixerà el Banut de l’Any, enguany en homenatge al xef Martín Comamala, del Restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà. I tot això amenitzat per música en directe amb La Rumba Blanca.

Quasi una cinquantena de persones han acudit al carrer Major on, després de la lectura del manifest, hi ha hagut un minut de silenci per a totes les víctimes de la violència de gènere i s’ha finalitzat l’acte amb una ballada de sardanes per part l’Associació de Sardanistes de Sort.

Durant tot el mes de novembre, el SIAD ha estat organitzant diferents actes pel Pallars Sobirà centrats en la sexualitat i les relacions sanes.

Parlen al vídeo:

ANNA RUBIO, TÈCNICA DEL SIAD PALLARS SOBIRÀ

Actualment, des de la coordinació de Pallars Gastronòmic s’està treballant en el pla d’acció per als pròxims anys, com el màrqueting i la promoció, i la creació d’un mapa enogastronòmic del Pallars.

Parlen al vídeo: JANA PETKOVA, PROPIETÀRIA DEL RESTAURANT LES VIDRIERES

Sobre dos quarts de cinc de la tarda, s’ha pogut retirar el camió de la carretera per restablir el trànsit en les dues vies, i demà està previst retirar l’autocar que ha quedat fora de la calçada a causa de l’accident.

Parlen al vídeo: 

MONTSE NAVARRA, SOTSCAP SEM LLEIDA I ALT PIRINEU

ELOI RUFAS, CAP BOMBERS REGIÓ DE LLEIDA

SÍLVIA ROMERO, DELEGADA DE GOVERN ALT PIRINEU I ARAN

Des de la campanya Memòria Bruixes demanen a les institucions que s’implementi aquesta llei de recuperació de memòria històrica i des del Consell Cultural de les Valls d’Àneu aplaudeixen la tasca que estan fent historiadors, artistes i divulgadors sobre el tema de la bruixeria des d’una mirada de gènere.

Parlen al vídeo:

RUT MARTINEZ, DIRECTORA DEL DANSÀNEU

CLARA MASSANA, SOCIÒLOGA I ACTIVISTA FEMINISTA

NÚRIA MORELLÓ, HISTORIADORA, ANTROPÒLOGA I ACTIVISTA FEMINISTA

Aquest projecte ha estat un dels seleccionats en el programa Matchfunding Arrela’t de l’Alt Pirineu i Aran 2024 i en aquests moments es troba encara vigent el seu micromecenatge.

En pocs dies, ja han aconseguit el mínim que necessitaven per arrancar el projecte, però encara estan oberts a més aportacions, perquè amb més diners, podran ajudar a més persones o invertir més temps a cadascuna d’elles. Es pot col·laborar a través de goteo.org.

Parlen al vídeo:

MONTSE GIRALT, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ AGALIU

SERGI CAMÍ, MEMBRE ASSOCIACIÓ AGALIU

SERGI CAMÍ, MEMBRE ASSOCIACIÓ AGALIU

En resum, 90 parades, productes locals, bon temps i èxit de públic, on s’ha posat en valor la cadena alimentària que comença amb els ramaders i acaba amb els restauradors de la zona per portar a taula aquest producte tan apreciat i autòcton.

Parlen al vídeo: 

PERE BASCONES, REGIDOR AJUNTAMENT DE SORT

JOSEP QUERÓ, PRESIDENT DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

És el cas de ‘Laboratori Escènic d’Application Rejected’, que gràcies al micromecenatge estan en el camí de finançar-se el seu projecte.

La Jana ens explica també els orígens i el perquè ha volgut tirar endavant aquest projecte.

Per poder engegar-lo definitivament, cal la participació de tothom. Es poden fer donacions a la web de Goteo, dins del canal de micromecenatge Arrela’t Alt Pirineu i Aran 2024.

Parlen al vídeo:

JANA SERRA, CREADORA DEL LABORATORI ESCÈNIC

També reconeix que, un cop s’han repartit els premis després del concurs, el públic de la fira ja van a buscar els formatges premiats i això facilita i augmenta les vendes.

Parlen al vídeo: IBAN CAMPOS, FORMATGER

Ha estat organitzat per Club Social Pallars, Alba Jussà, Ocell de Foc Alt Pirineu i Aran, Reintegra i Gestió de Serveis Sanitaris.

El Club Social Pallars, és un espai de trobada polivalent i de suport a la integració i inserció comunitària de les persones que estan en tractament per un trastorn mental sever.

Un col·loqui sobre aquest tema el dia 10, va completar les activitats organitzades al voltant d’aquest Dia Mundial de la Salut Mental.

Parlen al vídeo:

ROSER LLOPIS, CLUB SOCIAL PALLARS

La Biblioteca de Sort serà atesa per dues persones a jornada sencera i una tercera a mitja jornada. Disposa d’una àrea infantil i juvenil molt gran amb un gran fons de còmics de tota mena, entre ells, el Manga.

El finançament ha estat gràcies al 50% de la Generalitat i l’altre 50% de l’ajuntament. Posteriorment, hi ha hagut una petita aportació a través del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i s’està a l’espera d’una subvenció per part de la Diputació de Lleida.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA I EDUCACIÓ

La idea del col·lectiu 'Aixeta' és oferir habitatge assequible per a tothom qui vulgui viure en aquesta comarca durant tot l'any i es troba amb feines precàries i manca d'habitatge. El que volen és que es declari zona tencionada i s'aturin els habitatges turístics que fan pujar els preus de l'habitatge.

Parlen al vídeo: JOANA LÓPEZ, PORTAVEU DEL COL·LECTIU AIXETA

Des de Pirineus TV s'ha donat l'oportunitat de donar veu a les joves que han ocupat l'edifici, però han cregut que no era el moment. La idea és convocar una roda de premsa en els pròxims dies.

La manca d'habitatge és un problema real a tot arreu per la qual, la solució implicaria buscar maneres legals de poder recuperar els edificis buits i, sobretot, conviure en pau l'habitatge tradicional amb l'habitatge turístic, ja que aquest darrer també suposa una economia important per la zona.

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

El rodatge de 'Frontera' començarà el 21 d'octubre pels voltants de Sort, i alguns dels pobles previstos per la filmació són Ainet de Bessan, Sorre i Àreu.

Parlen al vídeo:

JULI COSTA, ENCARREGAT DE LA FIGURACIÓ PER A'GENCY

A la festa ha estat convidat el President del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el qual ha estat acompanyat en tot moment per l'alcalde de Rialp i altres regidors del consistori.

La festa consisteix principalment en la pujada de les talles dels sants, pertanyents a l'època gòtica, fins a l'església de la Mare de Déu de Valldeflors, travessant diversos carrers del poble.

Una festivitat, cada 26 de setembre, que els i les de Rialp senten molt endins.

Parlen al vídeo:

GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

El Departament ha destinat una partida d’uns 145.000 € per aquest projecte. S’avança així, en el compromís d'unir aquestes dues poblacions del Pallars Sobirà a través d’una via molt sol·licitada per la població.

El recorregut tindrà 4,7 km i s'aprofitarà un camí verd que ja existeix. Des de Sort, la ruta travessarà la Noguera Pallaresa i, des del marge esquerre, anirà baixant per després arribar a Montardit i tornar apassar el riu.

El fet va ocórrer a 8 km aproximadament des d’Alins. La víctima, de 49 anys i d’origen txec, anava amb altres ciclistes que, en arribar a Alins i en veure que no venia, van alertar als Mossos d’Esquadra cap a les 18 hores.

Arran del sinistre es van activar quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i dues ambulàncies per acudir al lloc de l’accident.

Parlen al vídeo: MANEL PÉREZ, ALCALDE D’ALINS

A l’Alt Pirineu i Aran, un 70% de la població té alguna patologia crònica i, a més, la taxa d’envelliment precoç és un 4% més alta que a la resta de Catalunya.

El projecte APAFit s’ha dissenyat seguint la línia de l’OMS sobre la prevenció de patologies cròniques per tal de millorar la vida a les persones amb obesitat lleu o moderada i és finançat pel Ministeri de Sanitat. Es calcula que pot beneficiar a unes 13.000 persones.

Parlen al vídeo: 

MARTA PRATS, COORDINADORA INVESTIGADORA PROJECTE APAFIT

El mateix dia a la tarda, dues dotacions dels Bombers van haver d’intervenir en el sanejament d’una façana de la Rambla Dr. Pearson de Tremp, ja que va haver-hi un despreniment d’algunes pedres del balcó.

Parlen al vídeo: ROGER MONCOSÍ, MEMBRE DE L’EPAF DEL PARC DE TREMP

Guillem ens va manifestar també, el plaer de venir al Pallars. Un paisatge ben diferent del que està acostumat.

Un concert amb més de 1.500 persones que va ajuntar un públic d’edats ben diferents amb un sol propòsit: gaudir de bona música catalana.

Parlen al vídeo: GUILLEM SOLÉ, CANTANT DE BUHOS.

El Tren dels Llacs circula entre muntanyes, 75 ponts, 40 túnels i pel mig de profunds congostos. Un recorregut històric i panoràmic de 89 km que es pot observar sense baixar del vagó. Hi ha dues opcions: amb el Tren Històric o amb el Tren Panoràmic, que destaca per les seves finestres de grans dimensions.

La 37a edició dels Premis Pimes van tenir lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona, i el premi el van recollir els dos germans Rabaneda, en Lluís i el Carles.

Roc Roi és tot un referent en el món dels esports d’aventura al Pallars Sobirà i una de les empreses més antigues i en diversos punts de Catalunya.

Parlen al vídeo: CARLES RABANEDA, ADMINISTRADOR DE ROC ROI

Una cinquantena de persones han pogut escoltar la ponència de l’antropòleg Bernat Aragó, qui ha parlat sobre el tema del sexili, tan habitual en els pobles petits.

A més, l’esdeveniment ha comptat amb la presència de la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a l’Alt Pirineu i Aran, Mireia Guivernau i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa.

Tot seguit, s’ha realitzat una taula rodona amb la participació de les tècniques de tots els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ de l’Alt Pirineu i Aran per explicar com està la situació avui en dia a les nostres comarques i les millores que van aconseguint. Per acabar, Ofèlia Drags ha delectat als assistents amb una actuació amb música i humor.

Parlen al vídeo:

ANNA SENTINELLA, Alcaldessa del Baix Pallars

XAVIER FLORENSA, Director General de Polítiques LGBTI+

Les propostes de canvi que han fet les professionals passen per la millora en les oportunitats laborals, d’habitatge i de desenvolupament personal, així com l’augment d’oferta cultural. Consideren que els joves són la punta de llança de l’enriquiment territorial.

Aquestes jornades formen part de la primera etapa d’un procés en el qual es vol implicar els joves del Pirineu per desenvolupar accions concretes. En les dues sessions elaborades s’han recollit reptes i propostes de professionals del territori que treballen amb joves. 

Parlen al vídeo:

TERESA BOTARGUES. MEMBRE DE L’OFICINA TÈCNICA DE TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA DE LES TERRES DE LLEIDA, PIRINEU I ARAN

La protesta respon als recents albirament d'exemplars, dos en vint-i-quatre hores, a prop de ramats i zones habitades de la Vall Ferrera que ha generat preocupació entre veïnat i especialment entre ramaders, que creuen incompatible la seva activitat amb la presència d’aquesta espècie.

Dilluns una setantena de ramaders es van concentrar a Llavorsí per demanar quin és el nombre màxim d'ossos que es permetrà al Pirineu tenint en compte la població i les activitats que s'hi desenvolupen. 

El 2023 els ossos van atacar quinze animals de ramat a tot el Pirineu Català, entre ovelles, cabres i vedells, una quantitat insuficient per a prendre mesures contra l’espècie, segons opinen les associacions de protecció de l’os bru. 

Parlen al vídeo:

GERAI CARDONA. RAMADER

JAVIER RIVERA. ASSOCIACIÓ DE RAMADERS DEL PALLARS SOBIRÀ

És veí del poble de Bretui, hi ha viscut tota la vida, a voltes sent-ne l’únic habitant. És precisament el nom de la seva casa el què li dona el sobrenom a ell. En Tat assegura que el territori també ha participat en la longevitat dels seus anys.

Dissabte familiars, veïns i amics li van cantar per centena vegada l’aniversari feliç. Va ser una jornada emotiva que va acollir prop d’un centenar de persones. Durant el dinar de germanor, se li va entregar la medalla commemorativa que la Generalitat atorga a les persones centenàries. Li va fer el lliurament l’alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, juntament amb el coordinador del Departament de Drets Socials a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Lluís Piqué. 

Nascut el 1924, Ramon Grau va tornar a recollir els fruits del seu caràcter proper en una celebració plena de persones conegudes i estimades. I un reconeixement, enguany, a una vida plena de reptes, alegries i entrebancs sortejats.

Parlen al vídeo: RAMON GRAU. VEÍ CENTENARI DE BRETUI

La petita església de Bresca acollirà el concert de Cria Canto a les sis de la tarda. Serà un repertori breu de clàssics musicals com ara Bohemian Rhapsody de Queen o Sweet Caroline de Neil Diamond. Després del concert hi haurà un pica-pica de germanor a la plaça de l’església.

És un format que ja han utilitzat en ocasions anteriors, i estan satisfets del seu resultat. Compten amb set pisos de lloguer públic. Les rendes oscil·len entre els 175 i els 300 euros mensuals. Diuen que les famílies que han arribat a Tírvia amb aquest format s’han implicat en el poble i s’han acabat quedant. Amb aquesta iniciativa també volen fer front a l’afectació dels pisos turístics i les segones residències. 

Parlen al vídeo: ALCALDE.

El fenomen del sexili a Catalunya entre l’àmbit rural i la ciutat de Barcelona és innegable, especialment a zones amb població reduïda com el Pallars i l’Alta Ribagorça. Les persones joves homosexuals marxen dels seus pobles buscant l’anonimat.

Donar per fet la heterosexualitat d’algú i la seva identitat és una de les pressions més comunes que viuen les persones homosexuals i transsexuals. També existeix la incomoditat d’anar pel carrer donant mostres, o la dificultat de conèixer persones amb qui lligar fora de l’ambient festiu o fora de la comunitat que t’ha vist crèixer. 

Què passa quan la migració es dona a la inversa, és a dir, quan persones de la ciutat es muden a l’àmbit rural? 

A les persones heterosexuals que vulguin facilitar el dia a dia a les veïnes homosexuals, l’Íngrid els proposa obrir la mirada i preguntar-nos què significa per a nosaltres l’etiqueta de normalitat. I vigilar, també, amb les pressions que posem sense donar-nos compte.

També anima a les persones del col·lectiu LGTB del Pallars a reunir-se per a celebrar i passar-ho bé, que és tan important, diu, com trobar-se per a queixar-se i reivindicar.

Parlen al vídeo: ÍNGRID. HABITANT DEL PALLARS

El turisme actiu és aquell que implica activitats físiques i esportives realitzades en entorns naturals o rurals. Al Pallars i l’Alta Ribagorça l’oferta d’activitats de turisme actiu es bifurca en tres entorns: l’aquàtic, el terrestre i l’aeri. Des del ràfting fins al parapent, passant pel trekking, hi ha més de cent empreses distribuïdes per les tres comarques que ofereixen aquest tipus d’activitats. 

El Pallars Sobirà, amb els esports d’aigua per bandera, és la comarca amb més empreses d’esports d’aventura i de lleure de tota la demarcació. El President del Consell Comarcal, però, alerta de la necessitat imperant d’adaptació a la crisi climàtica.

El turista actiu mitjà és català, i gasta uns 150 euros diaris al territori on efectua l’activitat. Té entre 36 i 59 anys, i en un 75% dels casos contracta un guia de la zona per a fer l’activitat.

L’impacte econòmic del sector a tota la demarcació el 2023 va ser de cent onze milions d’euros, considerant els ingressos per l’activitat mateixa, però també l’allotjament i la restauració. Això representa un increment del 2,6% respecte la temporada prepandèmia del 2019.

Parlen al vídeo:

JOAN TALARN. PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

L’entitat va començar la seva activitat el 2021, i segueixen creixent. Asseguren que el públic usuari és divers en edats i experiències, la majoria dones, això sí, però que hi ha poca participació per la dificultat afegida del desplaçament. 

En aquesta línia l’Hospital Comarcal del Pallars obrirà un Hospital de Dia Oncològic al setembre, per tal de millorar la qualitat de l’atenció dels pacients.

Parlen al vídeo: IOLANDA MAS. PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER AL PALLARS SOBIRÀ

Algunes paradetes solidàries han aprofitat la diada per recaptar diners per als seus projectes. També ho ha fet l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Hug Roger de Sort, que invertiran el benefici en el seu viatge de final de curs a Granada.

També s’han organitzat activitats. L’associació de sardanistes del Pallars ha ballat a la Plaça Major durant el matí, i les escoles han aprofitat per sumar-se a la dansa tradicional i per passejar pels carrers del municipi. 

A la tarda hi ha programada una sessió de micròfon obert per a llegir poesia a la Plaça Major i acomiadar així la Diada de Sant Jordi.

Parlen al vídeo:

ALBA ROVIRA. LLIBRERIA SOLÉ DE SORT

PEP PRAT FERRER. ESTUDIANT DE L’INS HUG ROGER DE SORT

LOLITA MARC I JOSEFINA SANCHEZ. SÒCIES DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

Itineraris per fer amb raquetes de neu, tasts de productes locals o actuacions per a tots els públic. Una oferta pensada per a la desestacionalització de les activitats esportives. 

També se centren en desenvolupar sistemes de gestió energètica més eficients i responsables. En la Cimera d'Acció Climàtica del Govern, celebrada el gener del 2020, les sis estacions van adquirir el compromís de reduir el consum de l'aigua i l'energia en l'àmbit de la producció de neu. Aquesta temporada, asseguren, ja han recollit els fruits dels canvis que han dut a terme.

Exceptuant el mes de març, marcat per les fortes nevades, l’hivern a Catalunya s'ha caracteritzat per la sequera i per unes temperatures anormalment altes. La varietat de serveis i activitats alternatives a l'esquí i el surf de neu han estat clau per assolir unes xifres positives de 50 millons d’euros. 

També ho han sigut les inesperades nevades del mes de març, que han fet possible, contra tot pronòstic, postposar una setmana el tancament d’algunes de les sis estacions d’FGC i acomiadar la temporada amb bones sensacions.

L’estació Ribagorçana Boí-Taull ha registrat la millor temporada: 125 dies d’obertura des del desembre fins al proper cap de setmana, el 13 i 14 d’abril.

Parlen al vídeo: JUAN. PROFESSOR DE PORT AINÉ

Una mort i trenta-tres vides, així es titula el llibre, que ha guanyat el 31è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla. Està ambientat al poble de Senet, a l’Alta Ribagorça, on l’escriptora hi té arrels genealògiques. De fet, l’obra va sorgir de la seva tornada al Poble per l’enterrament del seu padrí.

El llibre es composa de 33 històries i un epíleg. Cadascuna d’aquestes històries dona veu a un personatge, i així es va desgranant el collage de personalitats, escenes i accions que ens portaran a molts llocs comuns. Per a l’autora, aquest és el poder sanador de la creació artística:

Morral també fa poesia il·lustrada. Ha publicat cinc reculls de dibuixos i poemes que il·lustren moments cabdals de la seva vida. Una mort i trenta-tres vides és la seva primera novel·la. Esperem, doncs, que sigui la primera de moltes.

Parlen al vídeo: NOEMÍ MORRAL. ESCRIPTORA

El despreniment ha obstaculitzat la carretera, en especial el carril en sentit sud, i ha generat importants retencions fins a quarts de deu del matí. A les 9:09 s’ha habilitat el pas alternant els dos sentits de la marxa pel carril més proper al riu.

Els equips de manteniment i seguretat han treballat durant el matí per agilitzar el trànsit i assegurar la zona per evitar més despreniments.

Els Bombers els van localitzar diumenge a dos quarts de nou del vespre gràcies als crits de socors. Els dos excursionistes portaven 24h desapareguts, estaven conscients i orientats, però no es podien moure a causa d'unes ferides patides per un accident el diumenge al matí. 

Després de ser localitzats, l'equip de bombers va valorar que l'estat del camí fins al refugi Mallafré acumulava massa neu per a efectuar el trasllat dels ferits amb seguretat. Per això van decidir establir un punt calent allà on havien sigut localitzats per fer-hi nit i moure'ls l'endemà amb la llum del dia.

L'helicòpter va arribar dilluns a les 9:30 del matí i va evacuar els ferits amb èxit. Actualment es troben a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb pronòstic menys greu i lleu, pendents de la seva recuperació.

Durant els dos dies que ha durat la Fira, divendres i dissabte, els visitants han pogut tastar els productes acompanyant-los amb una copa de vi o de cervesa Km0. 

L’eix central de la programació s’ha fet al Parc del Riuet, però s’ha complementat amb una ruta autoguiada dissenyada per promoure el coneixement de l’elaboració i història del formatge artesà. 

La Mostra també ha volgut posar en valor altres productes locals, així com el territori que l’acull des de fa 12 anys.

Malgrat que aquest any el temps no ha volgut acompanyar, l’assistència no ha desmerescut la feina feta. Tant l’àrea de tast com les activitats i els concerts han tingut una participació nombrosa i molt animada.

Parlen al vídeo: JOEL FONT. ORGANITZADOR DE LA MOSTRA DE FORMATGES

L’eix vertebrador del projecte són l’art, la dansa, la música... però a més a més d’entretenir, aquest espai també vol generar inquietud, reflexió i debat en la comunitat. És per això que la programació compta amb participants immersos en projectes culturals d’incidència local. Alguer Miquel, Laura Arau o Miquel Albero són alguns dels noms que omplen el cartell.

L’equip organitzador del CiM el projecta com la primera jornada d’un cicle itinerant que vol acostar la cultura inquieta arreu del Pallars. Volen arribar als municipis més inaccesibles. Per donar-se a conèixer, però, comencen per Sort.

Com diuen des de l’organització, fer un CiM és feixuc, però el resultat i les vistes un cop culmines valen la pena. Aquest diumenge al riuet de Sort, doncs, se celebra el que esperem sigui el primer de molts CIMs. 

Parlen al vídeo:

DAVID COMELLA. ORGANITZADOR DE CIM

SARA SUILS. ORGANITZADORA DE CIM

Pancartes preparades i manifest llegit, es va començar una marxa no-mixta pels carrers de Sort. L’exclusió dels homes CIS en aquesta activitat porta polèmica cada any al territori. Les organitzadores del Comitè de Vaga la defensen així:

La marxa es va acabar a la Plaça Major de nou, amb un micròfon obert en el qual es van llegir textos i compartir reflexions. També va haver-hi un espai per a nombrar les companyes d’arreu del món que es troben havent de lluitar per defensar-se en situacions de conflicte armat.

Parlen al vídeo: 

NÚRIA, MEMBRE DEL COMITÈ DE VAGA DEL 8M

JOANA, MEMBRE DEL COMITÈ DE VAGA DEL 8M

El consum d’aigua de beure es va restringir i els consistoris van repartir aigua embotellada. 

Les darrers analítiques no han detectat el component químic i l’aigua ja és apta per al consum. 

Parlen al vídeo: ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

Els participants tenen una mitjana d’edat d’uns 30 anys. Gran part venen de zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com l’Eloi, que té per objectiu treballar amb ovelles de carn a l’alta muntanya. 

En algun cas, com el de la Maria, la família té alguna relació amb el sector primari. Ella ha decidit tornar al Maresme, d’on n’és originaria. 

L’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya estima que el 60% de les persones que hi ha participat actualment treballa en el sector o ha creat una explotació pròpia. 

Parlen al vídeo:

MARIA DÍAZ, TÈCNICA DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

ELOY CHAGUACEDA, ALUMNE DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

MARIA PIGNATELLI, ALUMNA DE L’ESCOLA DE PASTORS DE CATALUNYA

L’esdeveniment també ha servit per de degustar les noves anyades dels vins que sortiran al mercat. En la proposta hi ha participat quatre cellers del Pallars. El clima asseguren que no els ha afectat en la producció. 

L’esdeveniment és coorganitzat per l’Associació Gastronòmica la xicoia, l’Ajuntament de Sort, l’Ajuntament de Tremp i l’Escola d’Hostaleria del Pallars. Compta amb el suport de Vedat Pirineus, Carnicaza, IDAPA i Àpat. 

Parlen al vídeo: RAMÓN AITES, ASSOCIACIÓ GASTRONÒMICA LA XICOIA

Fins ara aquest petit espai públic no tenia cap nom, de manera que es va decidir posar-li plaça de les Cosidores en record seu i de totes les noies que han passat per allí a aprendre a cosir.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

El projecte s’ha finançat amb un ajut PUOSC i ha tingut un cost de 42.000 euros. Aprofitant la remodelació de l’espai també s’ha baixat el menjador a la planta baixa de l’edifici i habilitat un espai interior perquè els infants no hagin de sortir a l’exterior per passar del centre docent a l’espai de menjador els dies que fa mal temps.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Per la seva banda, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, ha remarcat que la Renda Bàsica Universal podria tenir un impacte molt directe en la vida de la població de la vegueria, ja que podria facilitar que les persones visquessin on volen viure i no haguessin d'abandonar el Pirineu i desplaçar-se a grans nuclis urbans per poder accedir a feines millor remunerades. A més, ha afegit que podria jugar un paper important a l'hora de fer sostenibles feines que són fonamentals per mantenir el territori, però que en aquests moments no tenen el reconeixement econòmic que haurien de tenir.

Parlen al vídeo: SERGI RAVENTÓS, CAP DE L’OFICINA DEL PLA PILOT PER IMPLEMENTAR LA RBU

Els Mossos han explicat a aquest mitjà que tot apunta que el cos podria ser el de Josep Català, l’home de Sort desaparegut a finals d’octubre del 2022. Tot plegat, però, s’haurà de confirmar amb les proves d’ADN, un procediment que es pot allargar prop d’una setmana, segons les fonts consultades. 

Recordem que, des que va desaparèixer, serveis d’emergències, familiars i amics van fet nombroses batudes per intentar localitzar Català. L’última, de fet, va tenir lloc durant el cap de setmana llarg de l’1 de maig del 2023.

Aquesta és l’època de més afluència de compradors, atrets pel sorteig de la Grossa de Nadal i, en segon lloc, pel de Reis. Tot i això, l’expenedoria pallaresa remarca que té feia durant tot l’any.

La Bruixa d’Or va ser pionera a l’Estat en la venda de dècims a través d’Internet i, avui dia, aquest canal ja representa el 87,2% del seu negoci. 

Parlen al vídeo: XAVIER GABRIEL, RESPONSABLE DE LA BRUIXA D’OR

En aquesta ocasió, el convidat ha estat Joan Planes, fundador i president honorífic de Fluidra. L’empresari d’Estamariu ha bastit, al llarg de la seva trajectòria, una multinacional referent en l’àmbit de les piscines i el benestar, i ha compartit la seva experiència amb els assistents a l’acte. També ha remarcat la seva aposta pel Pirineu com a lloc de progrés.

Pel que fa a l’entitat beneficiària de part dels fons recaptats durant el sopar, Alba Futur té com a objectiu impulsar projectes per millorar i garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i d'altres col·lectius vulnerables. També pretén vetllar per la protecció i respecte dels seus drets, i evitar situacions de desemparament.

Parlen al vídeo:

CARLES RABANEDA, PRESIDENT DE PALLARSACTIU

JOAN PLANES, FUNDADOR I PRESIDENT HONORÍFIC DE FLUIDRA

La proposta va començar només als instituts i, any rere any s’ha anat ampliant fins arribar a totes les fases formatives.

Des del SIAD creuen que la realització d’aquestes activitats està tenint incidència entre els infants i joves, tot i que entre els nois encara desperta algunes reticències.

Parlen al vídeo: ANNA RUBIO, TÈCNICA DEL SIAD I DEL SAI AL PALLARS SOBIRÀ

A la jove encausada li demanen una multa de 2.000 euros i el judici tindrà lloc aquest dijous a Tremp. Des del col·lectiu han demanat a la ciutadania que l’acompanyi per donar-li suport i ha convocat una jornada antirepressiva, el dissabte 25 de novembre a Escós, on es recolliran fons per ajudar a pagar una possible sanció.

Parlen al vídeo: NÚRIA FERRANDO, MEMBRE DEL COL·LECTIU TRANSFEMINISTA DEL PALLARS SOBIRÀ

En el programa també hi han tingut un important protagonisme les activitats culturals, amb la idea de reforçar aquest vessant de l'esdeveniment. 



La Fira va arrencar divendres a la tarda amb una jornada tècnica sobre pastures de muntanya, organitzada per l'Escola Agrària del Pallars, a banda de la 1a edició del FiraFest al Castell Comtes del Pallars. Tot i la pluja de dissabte, algunes activitats es van poder traslladar al poliesportiu i van congregar força públic. Un dels actes clàssics va ser 13è Concurs de Ratafia.

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Aquestes jornades de bestiar de peu rodó tindran continuïtat a Salàs de Pallars, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. Pel que fa a la Fira de Santa Teresa, més enllà del vessant ramader, aquesta ha comptat també amb una trentena de parades multisectorials. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Per tal de poder dur a terme l’activitat, Roc Roi ha comptat amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. L’objectiu, és que la jornada es pugui repetir.  

L’acció ha durat tot el matí i bona part del migdia i hi han pres part 125 infants.

Parlen al vídeo: RAIMON MONTERDE, DIRECTOR ESPORTIU DE ROC ROI

La parcel·la és propietat de l’Ajuntament i s’hi accedeix des del carrer Francesc Macià. Des del consistori han indicat que en ocasions puntuals, i com s'ha anat fent fins ara, a aquest espai se li pot donar altres usos, com és el cas de la fira ramadera de Santa Teresa o la Festa major. Fora d'aquests casos especials, però, la zona quedarà habilitada per al seu ús de pàrquing tot l'any.

Les subvencions s’atorguen en règim de concurrència competitiva i tenen la finalitat de donar suport a la dinamització de l'activitat social i cultural del municipi, així com afavorir l'assistència i cooperació entre entitats i el sector públic. Poden optar a aquesta línia d’ajuts les entitats i associacions socials i culturals del municipi (o excepcionalment aquelles de fora del municipi) que proposin projectes que donin suport i col·laborin en el reconeixement de la cultura popular i tradicional del municipi de Sort o la comarca del Pallars Sobirà; que vetllin per la conservació i difusió de tot el patrimoni cultural local tant material com immaterial; que fomentin l'associacionisme, la participació i la inclusió social en l'activitat sociocultural del municipi; que donin suport a l'activitat literària i a la promoció de la lectura en pallarès; o que complementin aspectes de l'oferta cultural generada per les administracions, entre altres.

La sol·licitud es pot presentar fins el 13 d’octubre inclòs de forma presencial a les oficines de l’Ajuntament de Sort o bé via e-tram, mitjançant una instància genèrica.

La fira de dissabte, a banda del mercat firal amb una trentena de parades, va oferir activitats infantils i tallers vinculats amb l’ovella. I al concurs de diumenge s’ha pogut veure participar als pastors amb els millors gossos d’atura provinents de França, País Basc, País Valencià, Balears i Catalunya.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

A banda, dissabte ha tingut lloc la tradicional fira de productes vinculats a l’artesania, la joiera o l’alimentació, entre altres. També s’han dut a terme activitats i tallers per als més petits, s’han tematitzat carrers del nucli antic del poble i s’han dut a terme propostes com una sortida etnobotànica o el ball de bruixes. Així com diumenge una observació del cel fosc a partir d’una mirada mitològica.

Unes activitats que volen posar de relleu la cultura pirinenca vinculada al món de les bruixes.

Parlen al vídeo: JOEL BARÓ, ALCALDE DE VALL DE CARDÓS

Per complementar el concurs, el dissabte tindrà lloc la 13a Fira de l’ovella. S’hi podrà trobar un mercat de productes i artesania agroalimentària amb degustacions, així com diversos tallers vinculats a l’ovella, animacions i activitats per a tots els públics. 

El fet que aquests tretze allotjaments turístics s’hagin adherit a la formació ha estat molt ben rebut pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, que ho veu com un punt força favorable de cara a aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible, que acreditaria justament la sostenibilitat turística del parc i el seu territori.

Les formacions les han dut a terme tècnics especialitzats, que han combinat formacions grupals amb assessoraments personalitzats. Un dels aspectes que més recomanen és fer la comptabilitat energètica, és a dir comptabilitzar totes les despeses en matèria energètica, tan en quilovats/hora com en euros.

Un dels allotjaments que hi ha participat ha estat l’hotel Pessets de Sort, un dels més grans de la comarca, amb una setantena d’habitacions i una trentena d’apartaments.

Pel que fa a les formacions grupals, aquestes s’han dividit en cinc sessions de treball, on s’han abordat aspectes com la gestió dels residus i el reciclatge; la reducció del consum energètic; la responsabilitat social empresarial; la comunicació del compromís amb la sostenibilitat; i la reducció del consum energètic en edificis.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE TURISME I SOSTENIBILITAT DE SORT

TONI CANTERO, ENGINYER INDUSTRIAL

RAMON AYTÉS, RESPONSABLE HOTEL PESSETS

Fa més d’un any que es va restringir totalment el pas per la pista que uneix el Pallars Sobirà amb l’Aran per Montgarri a vehicles sorollosos tipus motos, quads i buggies. El motiu és que es tracta d’una zona d’especial protecció acústica dins del Parc Natural, que persegueix l’objectiu de fomentar el gaudi del silenci i la tranquil·litat, i afavorir els sons de la natura i els vinculats a l’ús agroramader tradicional, com el de les esquelles del bestiar pasturant.

Davant d’aquest fet, i de la detecció d’un increment d’actes incívics, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han fet una crida a la responsabilitat i han demanat als usuaris dels espais naturals protegits que facin cas de les indicacions dels vigilants i el personal dels parcs naturals i els agents rurals. 

Es tracta d’una activitat molt familiar on participen membres d’una mateixa família en les diferents categories i que s’acaba convertint en una festa i punt de trobada.

Aquesta no és la primera edició de la competició que acull Rialp i des de l’organització ja pensen repetir l’any que ve.

Parlen al vídeo: CARLES FORTUNY, ORGANITZACIÓ

Alguns ramaders de la Vall d’Àssua i el Batlliu van fer demostracions de la tècnica amb una desena d’ovelles de raça xisqueta, mentre s’explicaven diversos aspectes de la tècnica i qüestions que hi estan vinculades.

Com a novetat, aquesta edició ha comptat amb la participació d’un ramader d’Almacelles, al Segrià, que ha exposat una petita mostra d’estris antics de xolla.

Un altre dels participants ha sigut el guanyador del concurs de xolla celebrat fa dues setmanes a Arrós de Cardós.

L’esdeveniment també va comptar amb la celebració de la trenta-tresena Fireta de Sant Joan de Sort, on hi havia una vintena de parades de productors agroalimentaris i artesans.

Parlen al vídeo:

PERE BÀSCONES, REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE SORT

ALBERTO DÍAZ, RAMADER

MUSTA OURAHMA, RAMADER DE RONÍ

Un esdeveniment que posa en valor aquest ofici antic i on des del 2014 també es fa una demostració de xolla a màquina. Enguany, a més, es farà una demostració amb un aparell antic de transició entre les tisores i la màquina actual.

Al llarg del dia, al Parc del Riuet, on es fa la xollada, hi haurà una fira de productes de proximitat d’artesania i agroalimentació. A més d’activitats culturals diverses com una demostració de cant i acordions que interpretaran cançons tradicionals vinculades a la festa.

Des de l’organització s’explica que hi ha un doble objectiu al FESSrural: donar visibilitat a els economies transformadores pensades des de i pel territori i generar un espai de trobada entre elles.

Parlen al vídeo: JOAN FONT, ORGANITZACIÓ SOCI DE LA COOPERATIVA COOP DERA

En la jornada s’ha presentat el projecte Biomarkets, nascut al Solsonès, que treballa per impulsar la bioeconomia en zones de muntanya a partir dels recursos naturals. S’han mostrat els diferents recursos que estaran a l’abast de tots els interessats, però també quines espècies són les adients pel tipus de clima de la zona. S’ha posat en valor que actualment ja hi ha algunes iniciatives al Pallars Sobirà, però s’ha destacat que una xarxa de productors pot arribar a subministrar molt producte i de qualitat.

Parlen al vídeo: EVA MORÉ, CENTRE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA FORESTAL DE CATALUNYA

Al llarg del dia s’han pogut veure productes artesans de teixit, fusta, joieria, llana, però també productes agroalimentaris basats en la ramaderia extensiva, ja sigui carn, productes làctics com formatges i iogurts, i altres productes com Herbes de l’Alt Pirineu, infusions i ous ecològics, entre altres. Tota una sèrie de productes que es fan en aquestes zones d’alta muntanya. Fins i tot vi.

Cada dia se suma nous productors a la zona del parc natural, un fet que ajuda a diversificar l’economia de la zona i a donar vida als pobles.

D’altra banda, enguany també s’han inclòs a la fira altres activitats en motiu del vintè aniversari del Parc natural com una exposició fotogràfica amb les diferents accions que ha fet el parc al llarg dels anys, s’ha fet una activitat d’astronomia i una recuperació de murs de pedra seca. La fira ha estat el punt de sortida d’aquestes activitats que s’allargaran durant tot l’estiu. Precisament l’1 d’agost és el dia de l’aniversari del parc.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

A més, enguany per celebrar el vintè aniversari del Parc natural, la fira comptarà amb activitats extres en motiu d’aquesta efemèride.

El parc destaca que cada any augmenten els productors vinculats al parc natural, i ara el repte és que els establiments turístics de la zona els incorporin a les seves cartes i en siguin ambaixadors. Ja que va en benefici de la sostenibilitat i l’economia local.

Parlen al vídeo: MARC GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

S’ha pogut veure demostracions d’oficis com el bufador de vidre, el forjador, el llauner o la filadora. I s’han fet tallers per posar en valor aquests oficis.

La programació de la fira enguany ha començat el dissabte a la tarda amb el lliurament de la copa als campions de lliga de la categoria benjamins i ha seguit amb propostes musicals per al jovent.

Des del consistori han posat en valor la implicació de veïns i veïnes en l’organització de l’esdeveniment i han avançat que el tema central per a l’any vinent podria ser les fondes i la gastronomia.

Parlen al vídeo: GERARD SABARICH, ALCALDE DE RIALP

Les activitats s’iniciaran el dissabte dia 3 de juny, amb el lliurament de la copa als campions de lliga en la categoria de benjamins. Posteriorment, es podrà gaudir del concert gratuït del grup de versions ‘Pastesbro’,i a la nit, més música a càrrec del grup ‘Kintus’, i sessió amb el DJ Showkats.

El diumenge, plat fort de la fira, es presentarà l’exposició ‘El negoci de la llet al municipi de Rialp’, a càrrec de persones vinculades del municipi, es farpa una visita al Molí fariner de Bellera; a la sastreria Virós; hi haurà demostracions d’oficis; parades artesanals; una competició de munyir vaques, i l’estrena de la gimcana pel poble ‘La decisió d’en Matxicot’.

Gerard Sabarich ha recordat que “aquesta és una fira amb vocació de posar en valor els antics oficis” i que, en la present edició, centra una especial atenció en la llet. L’organització també ha programat, al carrer Mig, jocs de fusta gegants per a la mainada.

Paral·lelament, s’oferiran altres activitats, tallers artesanals, música i tastos de productes agroalimentaris del territori. 

Des dels Serveis Educatius dels Pallars i la Llar d'Infants Municipal Malfargats han organitzat aquest esdeveniment que busca donar valor i visibilitat a la importància de la petita infància en el nostre context rural.

Es farà diferents activitats per a famílies, infants i educadors vinculades al desenvolupament integral dels més petits.

També es comptarà amb una àrea d'expositors, on es podrà adquirir material educatiu específic per a aquesta etapa crucial de desenvolupament.

La idea és que cada any aquesta fira es faci a una població diferent del Pirineu.

Al concurs s’ha pogut veure la bona qualitat dels animals, però a més, la fira vol ser un aparador per donar a conèixer les qualitats de la carn de poltre i les seves possibilitats culinàries. I s’ha fet a través d’un dinar popular.

També s’ha destacat que és una carn molt rica en ferro i omega3, i que aquesta raça en concret és una raça de carn.

També es reivindica la cura i el bon tracte cap a aquests animals.

L’organització es mostra molt satisfeta amb el resultat de la fira i ja pensa en preparar-ne properes edicions.

Parlen al vídeo:

MONTSE BARADO, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

RAMON LLADÓS, MEMBRE ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

S’ha explicat que al Parc Natural, els cavalls ajuden a conservar uns hàbitats de pastura que, sense ells, no hi serien i imiten una mica el paper que feien fa molts milions d’anys els herbívors salvatges. A més que un dels objectius de conservació del parc són els elements culturals, i les races locals es consideren un patrimoni genètic i un valor immaterial.

La fira vol ser també un aparador de la promoció de la carn de poltre, per això es complementa amb un dinar a base d’aquest producte cuinat de maneres diverses.

Es preveu que s’hi exposin 33 animals de 12 explotacions. Actualment, l’Associació de Criadors d’equí de Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà compta amb 80 socis.

Parlen al vídeo:

MARG GARRIGA, DIRECTOR PARC NATURAL ALT PIRINEU

MONTSE BARADO, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ DE CRIADORS D’EQUÍ DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DEL PALLARS SOBIRÀ

ACES Europe, organisme de la Unió Europea que per delegació atorga el nomenament com a Comunitat Europea de l’Esport, va fer una visita avaluadora el setembre passat al Pirineu Català i, un cop decidida la designació, va fer entrega de la bandera acreditativa a la mateixa seu del Parlament a Brussel·les a primers de desembre. Ara, s’ha organitzat diferents presentacions arreu del territori implicat per donar a conèixer el reconeixement a tota la població.

L’acte ha comptat amb una taula-col·loqui amb esportistes d’elit de les diferents disciplines esportives, organitzadors d’esdeveniments reconeguts i  representants de l’àmbit esportiu i de les administracions, amb la finalitat de donar els seus punts de vista i veure com es pot treballar de la mà. Entre ells s’ha posat de manifest la potenciació de l’esport des de ben joves.

Aquest distintiu acredita el Pirineu Català com una de les millors zones d’Europa per practicar el Turisme Esportiu. I es remarca que això acaba beneficiant a tots els sectors del territori. 

Parlen al vídeo:

PERE SUST, PRESIDENT FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPORT

KIKO PERIS, MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA I DIRECTOR TÈCNIC DE LA RIALP MATXICOTS

Aquesta és la segona edició de les Jornades de patrimoni que es fan a la comarca, la primera va estar dedicada al romànic i la idea és anar-ne fent dedicades a diferents patrimonis.

La idea és que les jornades no quedin només en aquests dies concrets, sinó que les visites als equipaments puguin formar part també de les activitats dels centres educatius de la comarca.

En aquesta ocasió s’ha visitat l’Alfolí i les salines de Gerri de la Sal i aquest divendres serà el torn de la Ferreria d’Alins, l’ecomuseu Casa Sintet i la serradora d’Àreu.

Parlen al vídeo: LAURA TRISTAN, CONSELLERA DE CULTURA DEL PALLARS SOBIRÀ

Malgrat l’erosió del terreny, els arqueòlegs consideren que es pot delimitar bé l’espai.

Un cop fet tot el treball de camp, ara es redactarà una memòria perquè quedi tota la informació recollida.

Parlen al vídeo: JORDI ORRIOLS, ARQUEÒLEG

S’han pogut veure sessions de cuina en directe i maridatges de vins i de productes del Pirineu i d'altres indrets de la geografia catalana, amb principal objectiu de reunir a productors, enòlegs, sommeliers, ramaders, gastrònoms i, per descomptat, xefs d'arreu dels Pirineus catalans i andorrans, i de la resta de Catalunya.

En aquesta ocasió ha estat, un altre espai de Ferrocarrils de la Generalitat qui ha acollit l’esdeveniment. I el qual s’utilitza per donar el tret de sortida a les activitats d’estiu de l’estació de muntanya pallaresa.

Tres de les sessions de cuina de les jornades han anat a càrrec de cuiners pallaresos, que han fet les seves demostracions d’elaboracions a 4 mans.

Parlen al vídeo:

LLUÍS BOFILL, DIRECTOR DE GASTROEVENTS

ANTONI SEGARRA, PRESIDENT FGC

El període que s’ha fixat La Tremolina per la venda de títols és fins al 20 d’abril, tot i que ampliable. Van posar a disposició a principis de març 500 títols de 500€ cadascun, i actualment ja ha aconseguit gairebé la meitat del pressupost màxim que s’havien fixat. La idea és crear 5 habitatges de primera residència, un obrador compartit i una sala polivalent a disposició del veïnat.

Això s’ha complementat amb un programa d’activitats on s’ha volgut promoure el coneixement de la cultura entorn del formatge artesà, i alhora posar en valor altres productes locals amb què pot combinar-se i l’entorn.

Els organitzadors han fet una bona valoració de l’assistència de visitants, que ha quedat demostrada amb la venda de producte i la participació a les activitats. 

Parlen al vídeo:

JOEL FONT SABARICH, ORGANITZACIÓ I FORMATGERIA EL TROS DE SORT

QUIM PORTET, TÈCNIC PROMOCIÓ AGROALIMENTÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE SORT

Els equipaments de Boí Taüll i Port Ainé han obert 130 dies amb el 70% de pistes i instal·lacions disponibles de mitjana al llarg de l’hivern. Les estacions situades al Pirineu occidental, enguany més afavorides, han acumulat fins a 2,5 m, com a Boí Taüll, o 1,5 m a Port Ainé.

D’altra banda, d’entre totes les activitats realitzades a la temporada d’hivern a les estacions cal destacar la nova edició del programa Esport Blanc Escolar, amb l’ensenyament de l’esquí i el surf de neu a més de 2.400 alumnes d’escoles al llarg de l’hivern.

Des de Ferrocarrils han assegurat que Boí Taüll ha registrat “una temporada històrica amb l’increment d’afluència més important d’entre els equipaments del grup”, amb la visita de fins a 172.702 persones. Això ha suposat un creixement del 29,5% respecte a l’hivern 2021-2022.

Pel que fa a les estacions del Pallars, Espot ha tingut un augment del 3,2%, i Port Ainé, un creixement del 3,3%, respecte a la temporada anterior.

A Cerdanya però, l’estació de La Molina ha registrat 324.000 persones visitants. Les xifres d’afluència en aquesta estació queden prop d’un 8,1% per sota de les de la temporada passada. 

Finalment Vall de Núria ha tancat la temporada amb augment de visitants, mentre que Vallter, ho ha fet amb un 52,6% menys que la temporada anterior. Aquesta dada reflecteix les condicions meteorològiques menys favorables al Pirineu oriental. 

En aquesta vuitena edició del certamen, hi passaran més d'una vintena de professionals de la cuina, entre ells els xefs Oriol Rovira, Sergi de Meià, Ada Parellada, Martin Comamala o Jean Louis Neichel. A banda dels cuiners pallaresos que tindran un paper destacat en aquesta edició.

Es faran sessions de cuina en directe i maridatges de vins i de productes del Pirineu i d'altres indrets de la geografia catalana. I és què, aquest esdeveniment, té com a principal objectiu reunir a productors, enòlegs, sommeliers, ramaders, gastrònoms i, per descomptat, xefs d'arreu dels Pirineus catalans i andorrans, i de la resta de Catalunya.

A més es presentarà la campanya Turisme Regeneratiu i Enoturisme, impulsada per l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

En el comunicat també han felicitat a tots els companys i companyes per l’èxit dels primers tres dies de vaga a les estacions, on es van paralitzar les estacions del Pallars, i una majoria de sectors de La Molina. A més, han volgut “agrair el seu compromís i valentia davant les amenaces exercides per part de persones externes a les estacions”.

Recordem que la vaga va començar el passat divendres, després que els treballadors denunciessin que l’empresa havia bloquejat les negociacions per renovar el conveni col·lectiu. Un fet que des d’FGC neguen, tot assegurant que les negociacions estaven en marxa. La vaga també va ser criticada per alguns negocis vinculats a la neu, com ara les escoles d’esquí i snowboard de La Molina, que van denunciar els perjudicis econòmics que els provocaria.

Des del comitè d’empresa s’ha explicat que porten 13 anys amb el conveni laboral caducat i que, malgrat ahir reunir-se a Barcelona, no es va poder desencallar la situació.

Explica que un divendres normal del mes de març hi pot haver unes 1000 persones esquiant i unes 2500 en dia de cap de setmana. Avui, pràcticament ningú. Tot i que alguns no han volgut perdre l’oportunitat de posar-se els esquís una estona.

Ara, el comitè espera que l’empresa s’assegui a negociar i puguin així desconvocar la vaga.

Parlen al vídeo:

JOSE ANTONIO RODRÍGUEZ DE LAS HERAS, SECRETARI DEL COMITÈ D’EMPRESA

RAMON ROCAMORA FARRÉ, ESQUIADOR

Al cap d’un temps van començar a vendre a fires i ho combinaven amb la feina de restauració fins que es van centrar només amb el tupí a les fires. El Covid ho va parar tot, però també els va impulsar a pujar a Boldís.

Ara, fan tupís de moltes varietats, tenen més de 20 fórmules per elaborar diferents tupís, i utilitzen ratafia per la base enlloc d’aiguardent. Ja que per a ells, el repte és aproximar aquest producte a molts tipus de paladars.

El 95% del producte que elaboren es ven a fires i remarquen que els encanta el tracte directe amb el client. A la botiga tenen clients fidels, que ja els coneixen, i ara estan mirant de començar a provar d’entrar, a petita escala, en el món de la restauració i el comerç local.

Parlen al vídeo: RAMON PUNSOLA, ELABORADOR DE FORMATGE DE TUPÍ

Els contractes del projecte Oportunitat500 es van iniciar a principis del passat mes d’octubre i actualment n’hi ha 28 arreu de Catalunya, dos dels quals al Pallars Jussà i quatre al Pallars Sobirà.

Tírvia és exemple de municipi que ha participat al projecte i que considera que és una iniciativa que aporta beneficis a les dos parts. S’ajuda a persones migrades o refugiades al mateix temps que es pobla nuclis que amb pocs habitants.

La idea és que el Servei d’Ocupació obri una nova convocatòria en la qual podran participar municipis de fins a 1000 habitants.

Parlen al vídeo: 

ORIOL LÓPEZ, COORDINADOR TÈCNIC DEL PROJECTE OPORTUNITAT500

JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’aposta per una campanya de sensibilització de cara a tothom. Es vol fer entendre que cal mantenir l’espai públic net entre tots i que quan això no passa té uns costos que repercuteixen a la població directament.

No totes les pintades són dels últims mesos, n’hi ha que són anteriors, però la decisió s’ha pres vista la tendència a l’alça dels darrers temps i s’espera poder revertir-la. 

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

L’Associació fa un any que funciona al Pallars Sobirà i s’ofereixen diferents serveis a la comarca pels pacients oncològics. Són serveis gratuïts i que s’ofereixen a tothom sense la necessitat de ser soci.

Els serveis han tingut molt bona acollida. I ara un dels reptes que es plantegen és poder arribar a tothom tenint en compte que el Pallars Sobirà és una comarca molt dispersa. Precisament aquesta necessitat d’apropar el serveis és una de les reivindicacions de l’associació.

En aquest sentit, des de l’associació ja s’han pres mesures tenint en compte aquesta realitat. Per exemple, es posa transport gratuït per a arribar a la fisioteràpia aquàtica.

Parlen al vídeo:

IOLANDA MAS, COORDINADORA DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER AL PALLARS SOBIRÀ

Pel que fa als recursos naturals, des del col·lectiu creuen que s’ha d’apostar per una gestió sostenible dels recursos del Pirineu i que les empreses públiques han d’estar al servei dels ciutadà.

L’acte va comptar amb diferents ponències d’experts i també amb aportacions dels assistents per definir entre tots els futur que es vol pel territori.

Al llarg de les 4 jornades han participat unes 300 persones i ara es farà un recull de les diferents propostes recollides vinculades al context social, econòmic i cultural del Pirineu que es presentarà en roda de premsa. Aquesta iniciativa naix fruit de la candidatura olímpica al Pirineu, amb la finalitat de buscar alternatives de futur nascudes des del propi territori. 

Parlen al vídeo: JAUME SOLÉ, PORTAVEU PIRINEU 2030

Per intentar ajudar-los a refer-se, un grup de clients, veïns, amics i coneguts, amb el suport de la llibreria d’Alins, NaturaLlibres, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el col·lectiu Eixarcolant i altres entitats i empreses de la comarca, van decidir organitzar una jornada solidària. 

La jornada va començar amb uns treballs de camp per fer diverses tasques als bancals. Unes feines que haurien d’haver començat al desembre, però que amb el daltabaix de l’incendi no van poder iniciar. I que els serveixen per preparar el terreny per la primavera quan reviuen les plantes.

La Gemma va destacar que aquesta gran mostra de solidaritat “és com una entrada d’aire nou” que fa que hagin tingut les ganes de seguir endavant. 

Parlen al vídeo: 

GEMMA NAVÀS, HERBES DE L’ALT PIRINEU

JUDIT BARBERÀ, MEMBRE DEL GRUP IMPULSOR DE LA JORNADA

Tavascan ja té fet un projecte d’innivació que els permetria obrir de desembre a finals de març. Un projecte que té un cost que no poden assumir, per això demanen ajuda a diferents administracions, i que remarquen que no suposa un gran impacte ambiental.

L’estació de Tavascan, el refugi i els diferents serveis donen feina a una quarantena de persones i que no s’han pogut contractar fins ara que han pogut posar en marxa les instal·lacions.

Parlen al vídeo: VÍCTOR PERISÉ, CAP D’EXPLOTACIÓ DE TAVASCAN

De moment disposen d’una trentena de varietats a punt per comercialitzar, però la idea és enguany anar augmentat aquesta xifra. Unes varietats que s’elegeixen per diferents factors.

Malgrat algunes inclemències meteorològiques que ha tingut aquest any, el Pep remarca que les condicions de climatològiques del Prepirineu i el Pirineu són bones per al cultiu d’arbres fruiters.

Els seus clients són particulars i de proximitat que volen plantar fruiters als seus terrenys. Fa aproximadament un mes va començar a fer les primeres vendes d’arbres del seu viver.

Parlen al vídeo: PEP CABRÉ, EMPRENEDOR VIVER ARBRES FRUITERS DE GERRI DE LA SAL

La festa ha comptat amb un dinar popular organitzat per l’Associació Gastronòmica la Xicoia, l’Associació de Professionals de l’Àmbit Turístic del Pallars Jussà, l’Ajuntament de Sort i l’Ajuntament de Tremp i amb el suport de diferents entitats del territori vinculades al sector carni i a l’hostaleria. Però enguany s’ha maridat amb vins del territori. En alguns casos, es els productors han presentat vins joves de la darrera verema, però també criances i reserves de veremes anteriors que arriben per primer cop al consumidor aquesta temporada.

També com a novetats s’ha fet el primer reconeixement “Banut de l’Any”, en aquest cas al cuiner Jordi Grau de l’Sport Hotel Hermitage & Spa d’Andorra, per la seva tasca en la cuina i promoció de la carn de caça; i un sopar formatiu per a professionals en un ambient distès cuinant “a 100 mans” entre diversos cuiners.

Parlen al vídeo: JOSEP MARIA RABASSA, REGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE SORT

Un fet que es deu a la manca de precipitacions en forma de neu i que des de l’Ajuntament de Lladorre, gestor de l’estació, creuen que es pot solucionar amb ajudes per instal·lar canons a la resta de l’equipament. 

A més, el fet de no poder obrir fa que més del 60% de la plantilla segueixi sense estar contractada.

Tavascan és l'única estació d'esquí alpí de gestió municipal, on el pressupost per a l'Estació, surt del pressupost anual de l'Ajuntament de Lladorre. Això fa que sigui “impossible invertir en neu produïda”, així com optar a les subvencions que la Generalitat dona a les estacions privades per a aquesta finalitat, fet que la deixa en una situació molt complicada per garantir la seva continuïtat.

Tenint en compte aquest àmbit territorial, les dades ofertes apunten que l’ocupació del 70% de mitjana s’ha produït durant el període de 10 dies que van de la festivitat de Sant Esteve, el 26 de desembre, fins al 4 de gener, i entre el 40 i el 50 % de mitjana a partir del dia de Reis fins aquest diumenge 8 de gener, tal com ja s’havia previst inicialment.

Per la seva banda, les estacions d’esquí tanquen aquest període de 15 dies de festes nadalenques, que van del dia de Nadal fins aquest diumenge 8 de gener amb la venda de 225.000 forfets, un 12 % per sobre de les previsions. L’escassetat de nevades i les altes temperatures registrades han afectat de manera directa les estacions de fons, que només han estat obertes per a usos turístics i raquetes, així com també la mixta de Tavascan, que ofereix esquí alpí i nòrdic.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, ha valorat de forma positiva el nivell d’ocupació assolit en aquestes festes, principalment durant la primera setmana festiva de Nadal fins Cap d’Any. 

Pujol també s’ha referit de forma satisfactòria al balanç per la venda de forfets per part de les estacions d’esquí alpí, si bé ha lamentat que l’escassetat de precipitacions de neu no ha permès la plena activitat de tots els centres d’hivern amb una afectació directa a les estacions de nòrdic i a les activitats vinculades amb serveis de restauració i hoteleria.

Sobretot durant aquest darrer cap de setmana és quan s’ha registrat la major afluència de turistes al Pirineu, un 80% de mitjana a les zones properes a les estacions d’esquí i fregant la plena ocupació a peu de pistes, però a la resta del Pirineu, sense la influència de les estacions d’esquí, el percentatge ha estat una mica inferior. La xifra de forfets venuts s’estima de manera provisional en més de 100.000.

Les estacions de muntanya gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han rebut durant aquest pont de desembre un total de 47.019 persones visitants. Des de Ferrocarrils s’ha assegurat que s’han superat les xifres del mateix període de desembre del 2021. Des del grup han recordat que ha estat un pont molt llarg i les xifres enguany s’han comptabilitzat des del dissabte 3 fins el diumenge 11 de desembre.

Des del Patronat de turisme de la Diputació de Lleida es calcula que enguany s’ha registrat un 17% més de pernoctacions en relació amb el pont de l’any 2021 i un 30% més que per aquestes mateixes dates del 2019, tot i haver tancat en aquestes dues anualitats per sobre del 90% d’ocupació, però amb menys dies de pont festiu i major concentració de visitants. S’ha subratllat que la coincidència en el calendari de dos dies festius entre setmana, el dimarts i el dijous, ha donat lloc a dos ponts, que en encadenar-los amb els caps de setmana respectius, ha facilitat una major combinació de dies per gaudir de l’oferta turística durant nou dies i vuit nits d’estada.

En aquesta ocasió hi ha vint-i-cinc parades d’agroalimentació i artesania, la majoria del territori i comarques veïnes. Una xifra que any rere any va en augment. També es destaca que la quantitat de turisme i el bon temps fa que l’afluència sigui força notòria.

A banda es complementa amb activitats paral·leles com el taller de Nadal, un de confecció d’espelmes i un de ceràmica.

Parlen al vídeo: CARME VADILLO, MEMBRE DE L’ORGANITZACIÓ

Els veïns i veïnes i visitants han pogut trobar una parada amb objectes decoratius amb motius nadalencs, diverses ‘food trucks’, i nombroses atraccions per als més petits.

Aquest primer mercat de Nadal de Llavorsí s’ha allargat durant tot el cap de setmana i és una iniciativa que aprofita per ambientar de Nadal els dies previs a la festa així com oferir una activitat familiar.

Parlen al vídeo:

BERTA MORERA, DINAMITZADORA MERCAT DE NADAL

Per la seva banda, el nou president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Toni Segarra, ha assegurat que es treballa per contribuir a la millora i a la generació d’oportunitats. I en relació a les crítiques expressades fa uns dies per Stop Jocs Olímpics, pel consum d’aigua en un any de sequera per produir neu, s’ha remarcat que les estacions de Ferrocarrils funcionen amb un circuit intern d’aigua.

També s’ha apuntat la intensificació de l’ús d’energies renovables, la descarbonització del parc de vehicles, l’ús d’enllumenat de tecnologia LED i el control de la temperatura als edificis, entre altres mesures. 

Parlen al vídeo:

JULI FERNANDEZ, CONSELLER DE TERRITORI

TONI SEGARRA, PRESIDENT FGC

Aquest divendres eren pocs els esquiadors que han gaudit de l’estació de Port Ainé. Alguns una data marcada cada any al calendari per estrenar temporada i altres que aprofiten la proximitat a pistes per escapar-se a fer una baixada. 

Aquest dissabte però les pistes preveuen omplir-se d’esquiadors, també les escoles d’esquí i les activitats que s’ofereixen.

El Patronat de turisme de la Diputació de Lleida estima que durant aquests nou dies de pont es podria assolir la venda d’uns 90.000 forfets a les estacions de l’Alt Pirineu i Aran sota administració lleidatana, als quals cal afegir-hi els de les estacions del Pirineu sota administració gironina, si bé el resultat final també dependrà de la climatologia d’aquestes festes i de la quantitat de neu nova.

Parlen al vídeo: 

ALEJANDRO, ESQUIADOR

ALBA, ESQUIADORA

JOSE DAVID, ESQUIADOR I MONITOR

RAMON, ESQUIADOR I MONITOR

Les gallines tenen un espai delimitat amb malla i dos gosses de protecció per evitar depredadors. El prat té unes cinc hectàrees però delimitades n’hi ha unes dues i mitja i l’espai de pastura de les gallines és d’uns sis-cents cinquanta metres quadrats. Un parell de vegades al dia venen a controlar-les i cada uns quants dies desplacen la caravana per la zona, així es fema tot i varien d’herba.

Actualment hi ha cent gallines i la idea és arribar a les 400. Tot dependrà però de l’adaptació al medi.

De moment es poden trobar els ous d’aquestes gallines a la pròpia granja i a comerços del Pallars Sobirà.

Parlen al vídeo: NÚRIA PADRÓS, GRANJA LA BANA

Parlen al vídeo: PERE BÀSCONES, REGIDOR DE CULTURA DE SORT

Parlen al vídeo:

GERARD MARTÍNEZ, GERENT RAMADERS D’ANDORRA SA

JAUME MOTANUY, CASA BATLLE D’ESTORM

Parlen al vídeo: CARME VADILLO, ORGANITZADORA EVENTS VALLS D’ÀNEU

Parlen al vídeo:

FRANCESC RODRÍGUEZ, DINAMITZADOR I COORDINADOR ACTIVITATS CASA DE L’OS BRU

Parlen al vídeo:

MAR TERENA, TÈCNICA OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT LOCAL SORT
MARC I CARLA, PARTICIPANTS

Hi haurà activitats pel públic familiar com una caminada a bocafoscant per conèixer els éssers mitològics i les llegendes del territori, el circuit d’orientació Lo Piquerot i un taller artístic. I es repeteix l’activitat d’astronomia, enguany ubicada al poble de Llessui, destinació turística Starlight, acompanyada amb un tastet de productes locals.

Totes les activitats estan acompanyades per guies titulats del territori, expertes i experts en fauna, flora i cultura.

Aquest festival tanca el cicle de Festivals de Senderisme dels Pirineus. Una iniciativa de cooperació territorial que vol promoure el senderisme i posar en valor la tasca que realitzen els guies locals. 

D’una banda, el projecte pretén oferir un espai on viure assequible i estable als socis d’habitatge. 

I, de l’altra, el projecte també posar les terres a disposició de petits productors agraris o ramaders que tinguin problemes per desenvolupar el seu projecte, a causa de les dificultats que hi ha al Pirineu per accedir a la terra.

Per poder impulsar aquest darrer projecte, de fet, Copsant recull des d’aquest dimarts diners a través del Matchfuning Arrela’t a l’Alt Pirineu i Aran, amb l’objectiu de rehabilitar un paller que serveixi d’espai d’encontre comunitari i de seu social del Banc de Terres Vives des d’on es coordinarà l’accés a aquestes hectàrees.

Copsant és una cooperativa integral d’habitatge en cessió d’ús i també d’usuàries i consumidores. Això fa que hi hagi uns socis i sòcies que fan ús de l’habitatge i que hi pugui haver socis i sòcies per separat que utilitzin les terres de la cooperativa així com possibles activitats o formacions que es realitzin en el futur.

Parlen al vídeo:

CARLOS BELMONTE, COOPERATIVA COPSANT

MARC CASTRO RIPOLL, COOPERATIVA COPSANT

IVET EROLES PALACIOS, COOPERATIVA COPSANT

Dissabte es van exposar uns 150 caps de vaca Bruna dels Pirineus i diumenge s’han pogut veure una seixantena d’exemplars de Cavall pirinenc català.

També s’ha destacat la participació a la fira de ramaders força joves, un fet indispensable per garantir el relleu generacional en aquest sector clau per al territori.

La fira també va comptar amb un mercat de productes artesans i ramaders, la presentació del llibre de Feliu Izard sobre el centenari de la construcció i obertura de la carretera del Port de la Bonaigua i tastos de carn, tant de vedella com de poltre.

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Fa uns dies, algunes de les fonts aptes per al consum humà es van recuperar i, gràcies a això, els dipòsits s’han pogut tornar a omplir i s’ha reprès el servei amb normalitat. Tot i això, per evitar altres situacions semblants, s’han posat en marxa dues mesures.

Es monitoritzarà els cabals d’entrada i sortida dels dos dipòsits que hi ha.

També s’ha comentat que les restriccions d’aigua, que van començar a mitjans de setembre, han afectat una cinquantena de veïns i veïnes i segons residents.

Parlen al vídeo: GUILLEM ESTEBAN, PRESIDENT EMD ISIL I ALÒS

I enguany, al fer-se la trobada ha Sort, ha estat una oportunitat per donar a conèixer el producte pallarès.

En total, en aquesta ocasió s’hi ha inscrit 60 persones, provinents d’arreu de Catalunya. Actualment, el col·lectiu ‘Slow food’ té inscrits una quarantena de restaurants i 20 menjadors escolars, però a la trobada també hi ha hagut restauradors interessats a entrar al col·lectiu i d’altres que el que volien era justament conèixer als productors del Pallars. Es destaca que aquestes trobades són bàsiques per fer cohesió d’equip i per aprendre els uns dels altres.

Actualment, el col·lectiu Slow Food compta amb quatre establiments adherits al Pallars. 

Parlen al vídeo:

ELISENDA CASADELLÀ, COPRESIDENTA SLOW FOOD CATALUNYA

ALEIX AYTÉS, CAFÉ PESSETS I MEMBRE DEL COL·LECTIU SLOW FOOD CATALUNYA

Les jornades van començar a celebrar-se l’any 2014 i cada any tracten un tema diferent amb la voluntat d’abordar aspectes que ajudin a millorar el futur del Pirineu i dels seus habitants. En aquest cas, enguany han estat un altaveu contra l’estigma de la salut mental i la reclamació de recursos, divulgació i coordinació.

I des de l’escola La Closa, d’Esterri d’Àneu, durant els dies previs a la jornada també s’ha treballat el tema de la salut mental i el material que els alumnes han elaborat s’ha pogut veure exposat durant els dos dies de les jornades.

Les jornades enguany han comptat amb el format dual, ja que a banda de seguir-les presencialment, també s’han retransmès de forma virtual per a fer-les accessibles al major nombre de persones possible.

Parlen al vídeo: JESÚS MONTOLIU, PRESIDENT JORNADES PER A L’EXCEL·LÈNCIA

Aquesta novena edició vol ser un espai de diàleg i debat per reflexionar sobre millores que es poden implementar al territori pirinenc en matèria de Salut Mental. Al llarg dels dos dies que duren les jornades, hi passaran diversos ponents, ja siguin experts, testimonis, formadors, divulgadors, ... els quals aportaran tots els coneixements, eines i serveis per millorar el futur dels col·lectius afectats.

Les jornades es duran a terme divendres a la tarda i dissabte fins al migdia, al llarg de les quals hi haurà presentacions, taules rodones i converses sobre els diferents aspectes que giren entorn la salut mental.

Parlen al vídeo: JOSEP VIDAL, ALCALDE DE LLAVORSÍ

Parlen al vídeo: PEP BARTOLÍ, ORGANITZACIÓ FIRA

Parlen al vídeo:

ANNA SENTINELLA, ALCALDESSA DE BAIX PALLARS

AROA YAGÜE, DIRECTORA DEL MUSEU DE LA SAL

Parlen al vídeo: ADELAIDA AYTÉS, REGIDORA DE FESTES SORT

Parlen al vídeo: PERE BASCONES, REGIDOR DE CULTURA I COMUNICACIÓ

Parlen al vídeo: JOAN FARRERA, ALCALDE DE TÍRVIA

Parlen al vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

Parlen al Vídeo:

TERESA VEGAS-VILLARÚBIA, INVESTIGADORA UB

XAVIER MIR, COORDINADOR CIENTÍFIC DEL GEOPARC ORÍGENS

Parlen al Vídeo:

MARC GARRIGA, DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

ALBERT CEREZA, REPRESENTANT ASSOCIACIÓ GUIES INTÈRPRETS DEL PARC

Parlen al Vídeo:

ALEJANDRO RODRÍGUEZ PALAU, UNITAT DE MEDI AMBIENT D’ENDESA

MARIA GÓMEZ, ENGINYERA DE MONTS DE LA FUNDACIÓN OSO PARDO

MARC ALONSO, TÈCNIC FUNDACIÓN OSO PARDO PIRINEUS

Parlen al Vídeo:

ARMAND SIMÓN, ORGANITZACIÓ FIRA NATURA DEL PALLARS

Parlen al Vídeo: SÍLVIA MANRESA, EMPRENEDORA

Parlen al Vídeo: PERE TICÓ, ALCALDE ESTERRI D’ÀNEU

Parlen al Vídeo:

FRANCESC ARMENGOL, PRESIDENT EMPRESARIAT CERDANYA I MEMBRE CAMBRA COMERÇ GIRONA
JAUME SALTÓ, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE LLEIDA
AURELI BISBE, ASSOCACIACIÓ CATALANA D’ESTACIONS D’ESQUÍ I ACTIVITATS DE MUNTANYA
JOSEP CASTELLARNAU, PRESIDENT ASSOCIACIÓ HOSTALERIA DE LLEIDA

De moment, l’Ajuntament ja ha formalitzat una denúncia als Mossos d’Esquadra, que faran les indagacions oportunes.
Des de l’equip de govern han indicat que una obra d’aquesta magnitud pot provocar diversitat d’opinions però que el projecte compta amb la justificació tècnica dels arquitectes i respon a criteris de millora de l’espai en termes d’ús social molt notables respecte a l’estat anterior i que són també el resultat d’un procés participatiu.

I es remarca que qualsevol discrepància amb les actuacions de l’ajuntament s’hauria de canalitzar mitjançant les vies i els processos polítics i
democràtics establerts.

Actualment l’entitat està formada per 8 ramaders i hi ha uns 60 animals reproductors.
Aquesta raça s’utilitzava per treballar per la seva corpulència i força, però amb l’arribada de la mecanització aquests animals van sent substituïts. També va afectar en la seva reducció dràstica l’arribada de vaques de llet molt mes productives.
Ara però s’està recuperant perquè es considera un patrimoni de la zona i els ramaders destaquen que productivament és molt similar a la raça Bruna dels Pirineus.

De moment, està concentrada principalment al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran, però des de l’associació es vol ampliar la seva presència en altres indrets.

Parlen al vídeo: IGNASI SINFREU, MEMBRE ASSOCIACIÓ DE CRIADORS DE VACA PALLARESA

En aquesta obra també s’inclou la remodelació de part de l’Avinguda Comptes de Pallars, que es preveu que finalitzi en les properes setmanes.

El projecte global té un pressupost de poc més de mig milió d’euros. 250.000 euros provenen d’un ajut del PUOSC, 232.000 d’una ajuda de Turisme de la Generalitat i els 25.000 euros restants, de fons propis de l’Ajuntament.

Parlen al vídeo: PERE BÁSCONES, REGIDOR AJUNTAMENT DE SORT

Enguany, a causa de la pandèmia els infants no han pogut baixar a la plaça a fer el Facit, però des de l’associació s’ha anat a l’escola a fer-los un taller.

Representants de la Xicoia, altres veïns i veïnes de Sort i alumnes de l’Escola d’Hostaleria, han elaborat aquest dilluns uns 40 Facits que es repartiran el dimarts de Carnaval, durant la calderada que es farà al Riuet. Sort celebra un dels carnavals més multitudinaris del Pirineu i els actes començaran aquest divendres i s’allargaran fins al dimarts 1 de març amb una vintena d’actes previstos.

Parlen al vídeo: ALEIX AYTÉS, MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ GASTRONÒMICA LA XICOIA

Es tracta d'un documental que mostra el projecte Forest4Local, dotat amb 3,7 milions d'euros i cofinançat a través d’un FEDER. Aquest projecte engloba tot sistema d'economia circular: des de la gestió forestal dels boscos del Pirineu a la transformació de la biomassa forestal en estella per les calderes dels equipaments públics.

El projecte beneficiarà 66 municipis de les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d'Aran. I precisament, un dels edificis públics que rebrà energia de la caldera de biomassa és l'escola rural de Llavorsí.